dissabte, 9 de gener de 2016

Demà, si no passa res, tindrem president

Artur Mas ha comparegut aquesta tarda per explicar que no seria candidat a la presidència de la Generalitat i que dos diputats de la CUP passarien a Junts pel sí per donar estabilitat al procés durant la legislatura. Explicar-se ho ha fet i, tot sigui dit, fins i tot en anglès i francès. També ha dit que com que no descarta tornar-se a presentar a la presidència en uns propers comicis.

Acabo de veure les declaracions d'Eulàlia Reguant de la CUP explicant l'acord des del seu punt de vista. Els dos diputats de la CUP no passen a Junts pel sí si no que participaran en les seves reunions i vigilaran que tot vagi com cal. Això acompanyat a referències a la declaració del d'inici del procés del 9N, a no sé què del consell nacional, etc. És a dir, un discurs que qui no hagi vist la Vida de Brian hauria de veure-la per adonar-se que tot i que el "Frente Popular de Judea" ja ridiculitzava aquestes situacions, en ple segle XXI continuen passant.

La notícia del dia, el pas enrere d'Artur Mas i la investidura demà de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, com president de la Generalitat, si d'aquí a demà a la CUP no hi ha cap canvi d'opinió i es capgira la truita. És allò que fins que no es materialitzi la investidura no estarem tranquils.

Ara algú ens podria explicar per què hem hagut d'esperar 3 mesos per tenir Govern, per què s'esgoten terminis de manera tan bèstia, per què la dinàmica d'aquest procés segueix aquesta manca d'acord continuada fins que no hi ha més remei o tot se'n va en orris? Que no ho veuen que al final això no s'ho creu ningú, que tot sembla teatre?