dijous, 9 de maig del 2013

#LAPAO o com els polítics esdevenen el gran problema de la societat

Les Corts d'Aragó han aprovat avui la reforma de la Llei de Llengües eliminant la protecció al català i a l'aragonès i canviant-los el nom. L'aragonès a patit el càstig potser per no ser tan evident que una autonomia més del PP volia evitar que el terme català es pugui utilitzar per referir-se a una llengua que allí es parla. Ja ho deia l'altre dia. Penso que no és ignorància si no maldat, mala idea, fent que la política intenti eliminar allò que culturalment no s'ha pogut, la unitat de la llengua entre els països de parla catalana. Maldat.

Em pregunto si el PP veuria lògic que algun país sudamericà canviés el nom al castellà que s'hi parla allí. Segur que seria un sacrilegi i s'aixecarien veus desacreditant la decisió per política, sense cap justificació filològica.

He vist avui el video de Telemadrid, analitzant el llenguatge polític nacionalista, emmarcant-lo en la sistemàtica de propaganda dels règims totalitaris. En alguna cosa puc estar d'acord, i és que els polítics utilitzen eufemismes sempre que els cal per tenir major acceptació a allò que intenten tirar endavant. Però, això ho fan tots, absolutament tots els partits, independentment de si són independentistes, espanyolistes, o com sigui. La comparació amb els règims totalitaris és odiosa i inacceptable, tot i que també cal recordar-ho, des de Catalunya, o des de l'esquerra cap a la dreta, no és el primer cop que també s'acusa de practicar tècniques de propaganda com les de Goebbels per aconseguir que una mentida esdevingui veritat.