Escolto la consellera d'Educació de la Diputació General d'Aragó parlant de la llei de llengües aprovada la setmana passada. Es queixa que l'anterior llei, que reconeixia el català i l'aragonès, els hauria obligat a portar "pinganillos" quan la realitat de l'Aragó no és aquesta.
Però, ha anat més enllà, segons ella a l'Aragó no es parla català si no tamarità, fragatí, etc., perquè és com anomenen la llengua en aquests pobles.
En altres, com ara Aguaviva, diuen que parlen chapurreau. Al fons de tot el problema és el nom i no l'idioma. El problema és que no volen que es digui català, igual que al País Valencià tampoc no ho volen i per això un dia es van inventar una llengua que fins i tot s'ha reconegut com a tal als llocs web oficials.
Aquí a casa nostra de menuts quan trucava algú per telèfon i et passaven lo "recado", si era algú que parlava en català central et deien "no sé qui era però, parlava català". Ai l'as! Ara resultarà que els nostres majors tenien raó, que no parlem català, que som com la gent de la Franja! Resultarà que parlem tortosí, fins i tot, per ser més localistes, que jo parlo ampostí!
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada