dimecres, 13 de juny del 2012

#Rescat, mitjans, el sou de #Duran i una germana neix per salvar el seu germà

Com es diu ja en moltes tertúlies i a la xarxa, tornem als temps en què calia llegir la premsa estrangera per copsar una realitat del país que no sigui la que transmet la premsa espanyola. A la premsa estrangera i a la xarxa, que per sort no cal llegir només diaris per assabentar-se de coses. I la premsa estrangera segueix de prop la situació de l'economia espanyola i el ridícul dels polítics espanyols. Un exemple, el SMS que Rajoy li va enviar a de Guindos quan negociava amb l'Eurogrup el rescat de la banca espanyola, dient-li que aguantés, que Espanya no és Uganda. Les reaccions a la xarxa han estat moltes. Fins i tot la BBC ha dedicat un article al tema on es compara Espanya amb Uganda. La taxa d'atur espanyol és un 20% més alta. El creixement del PIB espanyol el 2010 fou negatiu, mentre que l'ugandès fou positiu. Això sí, l'esperança de vida és més alta a Espanya i la renda per càpita també és més alta, 30 cops més l'espanyola. Ja veieu, a més de ser inapropiat utilitzar la comparació amb Uganda venint del president del govern, tampoc és per treure pit la situació espanyola.

Com diuen els mitjans estrangers, el rescat espanyol, pel fet de no ser directe a la banca, tindrà impacte en el deute estatal. Un rescat mal dissenyat gràcies a la insistència alemanya.

I Rajoy continua volent que creguem que ha aconseguit una gran fita...

Algunes mesures que sembla que s'implantaran a Espanya el govern les ha negat en el passat recent. L'IVA amunt, a més de gravar més els carburants i posar peatges a les autovies estatals, seguint la doctrina d'Esperanza Aguirre. Tremolem, perquè si la Comunitat de Madrid és el laboratori de Rajoy anem per mal camí.

Durao Barroso diu que cal actuar urgentment per solucionar el problema sistèmic existent amb l'euro. De fet afirma que s'han pres les mesures adequades i de forma immediata. En canvi, la sensació que tinc jo és que Europa va modulant les mesures en funció dels interessos dels diferents estats, en funció de qui té més poder (i.e. Alemanya), i que les mesures que els experts apunten com importants per evitar problemes majors, no arriben o es preveu que triguin a arribar. Un desastre.

Josep C. Vergés publica un article al Diari de Girona sobre el sou de Duran i Lleida. Comença amb un paràgraf per indignar-se. Duran viatja gratis, en primera i no paga seguretat social? Té un sou de diputat i un de secretari de CiU? Més de 5000 euros bruts al mes? I no té cap ingrés privat. Però, amb aquest sou no en tindria prou per fer front als seus pagaments mensuals, segons els càlculs que fa l'autor, de la qual cosa dedueix que Duran cobra en blanc i en negre. No ho sé però, sí que és cert que les declaracions de béns dels polítics sovint ratllen la burla. De legals no dubto que ho siguin però, com ha fet l'autor de l'article, amb sumes i restes pots acabar topant-ne amb uns resultats il·lògics. La qüestió, segons l'autor, és que Duran ha fet front cada mes a més de 15000 euros cobrant-ne més de 5000, i no s'explica d'on surten els 10000 euros que falten.

Notícia molt positiva la d'un xiquet que gràcies a la seva germana nascuda per selecció d'embrions ha pogut salvar la vida que li perillava per una malaltia neurodegenerativa incurable. L'ús de cèl·lules mare i el naixement de fills seleccionats per poder salvar un altre fill són aspectes de la ciència que crec que l'Església s'hauria de replantejar perquè el bé que es fa és immens. Altra cosa és evitar tentacions de fer-ne altres usos, sense ètica, sinistres, que no és el cas.