dilluns, 8 d’abril del 2013

#sosperiodismeebrenc #SaraMontiel #MargaretThatcher i els eterns pressupostos

Es mor Sara Montiel i Margaret Thatcher. La primera, per als de la meva generació, més recordada per precedir Mercedes Milà en les impostures televisives i per ser una de les estrelles d'abans que s'han utilitzat de forma repetida com recurs en els programes de dissabta tarda. Recordo quan va anar a TV3 al programa de la Trinca. La segona, també per als de la meva generació, la podem recordar per haver estat contemporània de Ronald Reagan, per haver-se enfrontat a l'Argentina a la guerra de les Malvines.

A Catalunya continuem amb l'estira-i-arronsa entre CiU i ERC pels pressupostos. S'han d'aprovar amb les megaretallades, s'han de prorrogar? Sense pressupostos, com diu CiU, no hi ha consulta? ERC hauria d'haver entrat al Govern. Ara, des de fora, hi és sense ser-hi, perquè vol acordar les polítiques però, sense mullar-se gaire. Tot plegat molt de soroll. I al darrere el PP demanant que CiU pacti amb el PSC.

Per cert, Rajoy insisteix a dir que Escòcia i Catalunya són casos diferents. Cert, no són iguals però, tampoc no són tan diferents. La por per preguntar la societat catalana no és pròpia d'un sistema democràtic.

A Madrid el secretari d'Estat de la Seguretat Social no és metge però, consta com tal a la referència oficial del Consell de Ministres que el va nomenar. Un error que sembla que no es va esmenar. A l'estranger potser ja hauria plegat. No sé perquè no posen les coses com són, si al cap i a la fi els nomenen a dit. 

He llegit que a Tortosa el ple de l'Ajuntament no ha donat suport a dues mocions en defensa dels mitjans públics. Normal, CiU és habitual que voti allò que vol Barcelona. I les excepcions només fan que confirmar la regla.