Aguirre és una política que genera opinió, una persona amb molt ainfluència, no en tinguem cap dubte. Aquesta argumentació, que quan ve a Catalunya se suavitza, com acostumen a fer els del PP quan els convé, és demagoga però, és a més inadmissible. Aguirre assumeix que Catalunya era franquista, no analitza per què tanta gent va sortir al carrer. Potser el context d'alleujament per la fi de la guerra -sense saber què vindria després-, la por a ser acusat de ser contrario als franquistes, la fugida massiva de republicans,... no són arguments que s'hagin de tenir en compte?
Però, anem més enllà. Perquè d'entrada Aguirre afirma amb la pregunta retòrica que els alumnes catalans són adoctrinats, quan això no és així. I amb la seva reflexió obre la porta a redordar noms d'il·lustres franquistes que han tingut descendència i han ocupat els llocs de poders de la democràcia, a més de franquistes que van reconvertir-se en demòcrates, o contraris a la Constitució però, que ara la defensen com si l'haguessin parit. Aguirre fa molt mal a la convivència i molt mal a la democràcia.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada