dimecres, 13 de novembre del 2013

Argumentari del PSC i programa electoral 2012 #independència

L'any 2012 el PSC es va presentar a les eleccions amb un programa electoral on s'apostava pel federalisme i per consultar la gent de Catalunya sobre la relació amb Espanya:

Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta. Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat.
Com ja es va saber ahir, el PSC renuncia a plantejar un acord amb el govern espanyol per aconseguir una consulta. Avui ho justificaven perquè ni PP ni PSOE volen la consulta i això esdevindrà un Pla Ibarretxe 2. Un pla, el d'Ibarretxe, que va ser tombat entre altres pel PSOE. Un pla amb el qual, seguint el mateix raonament, esdevindrà la via federalista del PSC, perquè per molt que en parli el PSOE ara, només és conveniència. Quants cops ho hem vist i escoltat? Ah!, la quimera del federalisme... I, com fan els partits, per tenir els militants i càrrecs ensinistrats, ja s'han encarregat de repartir l'argumentari per inculcar aquests raonaments, que no se sostenen però, que els vesteixen adequadament per ser digerits i assimilats fàcilment.

El País i altres mitjans s'escandalitzen per la intervenció de David Fernández (CUP) al Parlament titllant Rodrigo Rato de gàngster, ensenyant-li una sandàlia, amb una alegoria de la mostra de rebuig que simbolitza això als països àrabs. L'han qualificat de matonisme, han assegurat que va amenaçar Rato. No sé si s'han dignat a posar als seus televidents o transcriure tota la intervenció de Fernández. Perquè potser es pot qualificar de dura, potser de tenir un to poc adequat, o inèdit al Parlament però, dir que és matonisme, desqualificar-lo per ser brut, per dir-se Fernández, etc., és un exemple de la merda de periodisme que hi ha a Espanya. Ells, que haurien de ser més crítics i ser punyents amb gent com Rato, mai no ho han estat però, ai que algú, sobretot si és independentista i/o català, es passa de la ratlla.

Per cert, ja se n'havien vist però, ara sembla que ja és oficial, ja s'ha admès que a l'Ebre tenim mosquit tigre.