dilluns, 9 de juliol del 2012

#IVA amunt, i el pacte fiscal que surt de la butxaca dels andalusos

Montoro ja parla de pujar l'IVA. La negació reiterada de la pujada de l'impost ha desaparegut i ara es comencen a cercar culpables -els que cobren en negre- per justificar el pas. I tot per no acceptar que un cop més falten a la seva paraula. Serà bo o dolent pujar l'IVA? Ni idea, perquè depèn de qui opina diu una cosa o una altra. Sí que si els productes de primera necessitat s'encareixen a causa d'això faran un flac favor a les famílies. Un cop més el ministre diu que en altres llocs es paga un IVA més alt per justificar-se. Un cop més un polític compara allò que li interessa i obvia altres coses que no adopta, tot i que també ho fan els països veïns.

En un dia de prima de risc alta, com ja fa setmanes, l'Eurogrup es veu que donarà un any més perquè Espanya pugui assolir els objectius de dèficit, fins el 2014, i el dèficit per al 2012 es relaxarà. Mentrestant, Espanya també vol aconseguir el rescat directe als bancs com abans millor. S'aconseguirà? Ja ho veurem. I veurem si després sortirà Rajoy dient que ha estat ell qui ha pressionat per aconseguir-ho.

Rajoy, protagonista d'una infografia de 20 minutos sobre les compareixences públiques des de que és president del govern. 13 en total davant la premsa, no totes sol i no totes amb preguntes per part dels periodistes. En 10 ocasions clau no ha fet cap declaració. No sempre que ha fet declaracions les ha fet dins d'Espanya. No cal recordar que és típic del govern espanyol parlar des de l'estranger, com si fos una forma de conscienciar dels canvis a la societat i no sentir la remor del disgust.

A Andalusia el president del govern ahir en un míting del PSOE va carregar contra el pacte fiscal i va demanar Rubalcaba que no recolzi pactes fiscals que es facin per progressar aprofitant-se d'Andalusia. És bastant curiós que digui això el president d'una de les autonomies que es beneficien del desequilibri fiscal. Mentre a Catalunya paguem i paguem, si cal doble, no pot venir Griñán a donar lliçons. Ara bé, això no deixa de ser una polèmica més. Nacionalisme andalús, per dir-ho d'alguna manera, enfront de parlar d'escàndols i problemes del dia a dia de la comunitat.