La Trobada, com totes, acostuma a ser una cita que cada any ve poc de gust, perquè la dinàmica des de sempre fa que sigui un acte llarg i segons com pesat, a banda dels desplaçaments que s'han de fer. Aquest any des de l'Ebre hem hagut d'anar a Barcelona però, l'any passat la cita va ser al Perelló i va ser la gent de la capital i d'altres llocs que van haver de desplaçar-se. Ja se sap que en principi es fa una actuació musical, normalment una cercavila, per acabar passant per la presidència de la Trobada on s'imposa un corbatí a la bandera de la Societat i es lliura un record commemoratiu al president. La incògnita sempre és quina actuació musical s'haurà de fer. I aquest any unes bandes feien cercavila i altres, suposo que les més grans, fèiem concerts en diferents places del districte de les Corts. Uns concerts a les 16.15h de la tarda en llocs amb poc públic, com era d'esperar.
Després, cap al pati de l'Escola, tot i que vam fer una parada entre mig fins que ens va tocar el torn de desfilar-hi. A la plaça de la Concòrdia vam aplegar-nos la Lira, la Filha, la banda de l'Ametlla de Mar, la de la Sénia i la de la Ràpita. I com que l'espera no se sabia com de llarga seria, una colla de músics junts en un dia festiu per a ells què poden fer? Música. Van començar a sonar pasdobles, vam començar a sumar-mos músics, i la cosa va acabar amb música de jota i de xaranga i allí es va xalar molt i l'espera es va fer més curta. Algú ha comentat que això era patètic però, em sembla que de patètic no té res i que és autèntic, que reflecteix la realitat de les bandes no professionals. Hi ha lloc per a la música simfònica, més de concert i hi ha lloc per passar-s'ho bé, que és l'important.
Malauradament al pati de l'Escola no hi ha prou espai i vam entrar només les 5 bandes que érem a la plaça de la Concòrdia. A diferència d'altres trobades els músics de Catalunya no vam coincidir en cap moment. I si aquest és un dels motius d'una Trobada, ho veig desencertat. Després el típic berenar que ens van servir en un parc al costat de l'Escola, ja gairebé de nit, en un ambient poc de Trobada. No vull desmerèixer però, l'esforç de l'organització perquè tot sortís bé.
Les trobades tenen un format que potser pel tipus d'instutició que hi ha al darrere, poc canvien any rere any. A Barcelona una trobada en una escola té molts inconvenients. Potser l'Ajuntament podria haver proposar un altre format. Imaginem uns quants carrers de la ciutat ocupats per les bandes en cercavila, si pogués ser un carrers amagats per on passa poca gent. Però, a més, el protocol d'anar passant a tocar per davant de la presidència cada cop m'agrada menys. És com si hagués de rendir homenatge als senyors. Cada cop, com deia, m'agrada menys. A més, allí dalt de la tarima veus algunes autoritats que hi són per ser-hi però, que fan cara de voler que allò acabi com abans millor.
És difícil organitzar un esdeveniment així però, la pròpia Federació Catalana de Societats Musicals hauria de plantejar-se les coses i no mantenir un model caducat.
Una nota positiva del dia. Diria que La Lira érem la banda més nombrosa ahir. Això, en una Trobada, és una dada important que trenca la tònica dels darrers anys. A veure l'any vinent.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada