divendres, 13 d’abril del 2012

Menys caferet i més treballar #crisi

El New York Times, destaca Vilaweb, acusa Merkel de posar en perill l'economia espanyola -i la italiana- per la seva mala gestió, enfocada en excés a reduir el dèficit. A més, també critica que el govern espanyol hagi optat per truncar el suport a crear ocupació per tal de pagar la bombolla immobiliària, com es desprèn dels pressupostos de l'Estat.

A Espanya la banca necessita liquiditat, la borsa s'enfonsa i la prima de risc no baixa. Portem massa temps vivint sota pressió, almenys qui segueix l'actualitat. Això no pot ser bo.

Ahir el Secretari d'Estat per a les Administracions Públiques, Antonio Beteta, estereotipava els treballadors públics dient-los que han de ser més productius i que havien d'oblidar-se del caferet. Això, relacionat amb l'augment d'hores de treball setmanals dels treballadors depenents de l'Administració central. Una mania de molts governants i altres càrrecs de les cúpules de govern és aquesta de generalitzar, potser per així guanyar-se el suport irreflexiu de la gent. Però, no deixa de ser una forma malvada de justificar-se. Això de referir-se al caferet, per qui ho diu, pels treballadors que estan en una cadena durant tota la seva jornada laboral i que pocs caferets poden fer? O pels treballadors que han de fer més de 8 hores al dia perquè han de fer projectes que s'han planificat en uns terminis fora de lògica? O es refereix al munt de polítics que tenim que de productius no en són gaire però, reclamen productivitat a la resta de gent? Per qui va? De fet, llegia com li recordaven que Ana Botella havia utilitzat un cotxe oficial, acompanyada d'un grup d'escortes per anar a la perruqueria. Una relació directa no hi és però, l'alcaldessa de Madrid hauria utilitzat recursos humans que haurien de ser productius per a la cosa pública per a finalitats privades. Comencem per donar exemple abans de parlat dels caferets que es fa la gent.

Mira, abans de publicar l'apunt llegeixo que demana disculpes als treballadors públics pel tema del caferet. Lo que hauria de fer és pensar primer i després parlar, encara que potser així ho va fer i la crítica del caferet era intencionada, encara que després toqués rectificar. Malpensa...