Sense ànims de justificar la violència, en algunes ocasions antitaurins han irromput enmig d'actes, com els bous a la plaça, per denunciar el maltractament animal. I crec recordar que algun cop han hagut de sortir per cames. No és que ho justifiqui però, entenc que en un moment com aquest, l'exitació d'uns i altres, el radicalisme ideològic, i també, per què no dir-ho, alguna cerveseta que altra, són una combinació perfecta per al conflicte. Ara bé, en absència d'allò que es podria dir provocació -però, que en realitat és llibertat d'expressió-, si l'agressió ja no té cap justificació, en aquest cas encara en té menys. Tampoc no té cap justificació que hi hagués gent que aplaudís l'agressió. Quina vergonya!
No és el primer cop que veig alguna persona manifestant públicament el seu rebuig envers els animalistes, amb una mala sang que esborrona. Hooliganisme, igual que el veiem als camps de futbol o en altres celebracions amb bous, com el propi Toro de la Vega. Fins on pot arribar el fanatisme i la no acceptació de postures antagóniques? Doncs depèn del context. Qui és culpable de tot plegat? Doncs primer les persones que reaccionen amb violència, evidentment. Cadascú és responsable dels seus actes. Però, al darrere de tot això hi ha polítics i altres persones que al llarg dels anys han alimentat aquesta actitud reaccionària, aquesta intolerància. Aquests són també responsables morals de les actituds que poden desencadenar violència.
+ GNU FDL

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada