dimecres, 14 de març del 2012

Els mileuristes alemanys #crisi

Avui Ana Pastor a Twitter feia un apunt. A Alemanya 1 de cada 4 contractes són de 6 euros/hora. 8 milions de persones tenen contractes d'uns mil euros al mes en un país amb un nivell de vida elevat com és Alemanya. Aquests contractes s'han de sumar a la modalitat de mini jobs, treballs amb un salari inferior al mínim, amb molt èxit a Alemanya. L'economia més forta d'Europa ho és en part gràcies a la precarització de la feina i la vida de milions de persones.

Goldman Sachs, un dels amos del món actualment, en el punt de mira de l'actualitat del dia arran de la dimissió d'un dels seus executius acompanyada d'una carta de renúncia que diu que deixa l'empresa per la pèrdua de valors, per mirar només per fer diners sense ètica. Diu que ara per escalar posicions a l'empresa només cal guanyar fer que guanyi molts diners, sense importar com. Parla de "fallida moral" per descriure el canvi de valors de l'empresa. I per molt que Goldman Sachs hagi contestat per defensar-se, realment voleu dir que els importa allò que diguin d'ells?

La banca... La banca espanyola s'ha quedat amb la meitat del crèdit que la banca va demanar al Banc Central Europeu. Condicions avantatjoses de crèdit per a la banca, la qual després d'avantages per oferir crèdit ni una. Quan el BCE es comportarà com la reserva federal dels EUA?

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 13 de març del 2012

El teatre europeu ens escanya #crisi #retallades

Apunt de Raül Romeva sobre el teatre de l'Eurogrup d'ahir, on es va escenificar el resultat del regateix amb el govern espanyol. L'objectiu de dèficit hauria de ser 4,4% aquest any però, Rajoy va presentar la setmana passada a Europa la proposta del 5,8%. I era una cosa que semblava calculadíssima. Ahir va ser un "ni per a tu ni per a mi" i el dèficit s'ha quedat en un 5,3%. Espanya haurà de retallar 5.000 milions d'euros més encara el 2012. Duran al Twitter s'alegrava que el govern espanyol digui que els assumirà l'Estat i no els traslladarà a les autonomies -el ministre però, diu que ho repartirà entre estat i comunitats-. Una gran alegria la de Duran, per fer-ho passar millor. Romeva diu que l'objectiu del 3% per al 2013 no es pot complir, com diuen molts experts. Però, Europa prefereix ofegar-nos.

5,3% per a Espanya el 2012, el mateix que va tenir França el 2011 -coincidències-, tot i que França preveu un 4,5% enguany.

Mentrestant es parla de les balances fiscals que es van publicar ahir, per les quals en 24 anys Espanya s'ha quedat més de 200.000 milions d'euros procedents de la recaptació a Catalunya. La mitjana entre allò que es recapta a Catalunya i allò retornat és d'un 8% del PIB. Com llegia avui, aquesta notícia va tapar en part l'anunci de l'increment de la retallada del sou dels treballadors públics fins el 5% enguany. Una casualitat innocent.

A Amposta, després de parlar-se que hi havia 4 treballadors de l'Ajuntament que s'emportaven la meitat dels 100.000 euros destinats a productivitat, entre 25, el comitè de personal vol pactar els criteris pels quals es fa aquest repartiment. És estrany però, que fins ara no s'hagin queixat. Potser els altres anys el repartiment era més equitatiu, suposo.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 12 de març del 2012

#retallades als treballadors públics i la #reforma laboral per a Cospedal

Avui els treballadors públics han vist com s'anunciava que si el govern espanyol no canvia de parer quant al dèficit de les autonomies, se'ls retallarà el sou, no en un 3% si no en un 5%, aplicant el 2% addicional al final de l'any. Ei, segur que molta gent estarà contenta perquè els treballadors públics, com que treballen poc i cobren molt, s'ho mereixen. Quin fàstic quan veig les tertúlies, on tertulians que no tenen cap problema d'anar a televisions i ràdios públiques cobrant els seus dinerets, carreguen contra els privilegiats treballadors públics.

María Dolores de Cospedal ve i ens diu que a Espanya cal treballar més hores en una entrevista a El País. En realitat el títol de la notícia és erroni i Cospedal diu que voldria treballar igual o més i mantenir sous. Jo voldria que ella i els polítics en general, que tenen sous que entre dietes i altres pugen dels 60.000 o 80.000 euros, abans de dir aquestes coses pensessin que tenen un sou molt i molt superior al mitjà. A l'entrevista també diu que la reforma laboral agrada a les persones que no tenen feina. I és que la reforma alimenta la mala competència entre treballadors. Si tu no ho acceptes un altre ho farà per tu i, això, com deien l'altre dia al debat de Tele 5, beneficia els mals empresaris per fer allò que vulguin amb els seus treballadors. També repeteix l'argumentari del PP sobre la representativitat dels sindicats. Els sindicats -molts criticables, penso- diu que no representen tots els treballadors. Això és com dir que els partits polítics tampoc, cosa que ella no acceptaria. Els representants sindicals surten d'unes eleccions. Que el sistema sigui millorable no vol dir que no tingui legitimitat democràtica, cosa que el PP insisteix a transmetre.

Bé, de moment la reforma laboral, més que per crear llocs de treball a Catalunya ja ha fet que es dupliquin els ERO presentats a Catalunya. Males sensacions.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 11 de març del 2012

#11M El record dels morts i la #reformalaboral

Un any mes l'11 de març és una data per recordar les víctimes mortals del 2004 a Madrid. Des d'aleshores que els mitjans afins al PP o a les ideologies de dretes han seguit el seu particular judici dels atemptats i han mantingut la incertesa sobre els fets. Encara avui es parla del tema, de la conspiració. Des d'aleshores també, víctimes de la matança, com la presidenta de l'associació de víctimes de l'11-M, Pilar Manjón, s'han vist acusades d'afinitat amb els socialistes per no tenir un posicionament radical i intransigent com altres víctimes, encapçalades per l'associació de víctimes del terrorisme (AVT). I és que a Espanya hi ha víctimes de primera i de segona per al PP i la dreta en general. Les de segona, les que no segueixen els seus posicionaments. Las de primera, les que ho fan i, si pot ser, mostren simpatia pel PP.

Avui ha coincidit l'aniversari dels atemptats amb la mobilització al carrer contra la reforma laboral del PP, preludi de la vaga general del 29 de març. Milers de persones arreu han sortit al carrer per mostrar el rebuig per la reforma. Reforma que Rajoy no crec que modifiqui.

Ahir a la nit a Tele 5 el programa El gran debate va ser dedicat a la reforma laboral. Va ser un programa amb un grau de mala educació dels tertulians elevat. L'argumentació d'uns tallada amb massa freqüència pels altres, per no deixar que exposessin les seves tesis. Un mal debat, en part per culpa del moderador. Els sindicats van ser uns dels criticats per la part favorable a la reforma. I no és que els sindicats no tinguin res per ser criticats, perquè han estat força callats amb els anys del PSOE, i les seves estructures haurien de reformar-se. Penso molts cops que els sindicats són com la rereguarda dels partits, allí on van a parar els que voldrien ser regidors o diputats i no ho aconsegueixen ni a la de tres, o on van a parar molts que cerquen una forma de treure's hores de feina de damunt amb l'excusa de la feina sindical. Però, per aquests que fan això la resta de sindicalistes que fan feina de veritat no es poden veure desacreditats. Va ser interessant que al públic sortís una dona a favor de la reforma laboral, exposant el cas del seu fill sense feina malgrat tenir una enginyeria. La dona va presentar-se com apolítica i va carregar contra els contraris a la reforma, i més tard va resultar que tenia color polític i de veritat, del PP.  El problema dels testimonis personals a la tele és que sembla que els mitjans no sempre investiguen prou sobre la veracitat dels mateixos i, els partits aprofiten per influir en l'audiència quan els convé.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 10 de març del 2012

#ACN per la independència el #2014

Avui s'ha constituït l'Assemblea Nacional Catalana, una entitat que promou la independència i que es fixa el 2014 per fer un referèndum sobre aquesta. Dos anys són molt pocs anys i, potser sí que les coses aniran tan malament que podem anar cap a la independència però, tinc cert escepticisme. Tant de bo allò que els partits polítics per ells mateixos mai no ho aconseguiran, uns per poc pes i els altres per conveniència, s'aconsegueixi perquè la societat s'organitza per fer-ho.

El bon govern del PP ens permet veure com de bé ells ho han fet aquests anys, ja que la culpa de totes les desgràcies la té ZP. Un exemple, l'aeroport de Castelló. Resulta que, malgrat ser un aeroport que no està operatiu, un aeroport sense avions, un aeroport que es va inaugurar amb gran pompositat, comporta una despesa mensual de 7700 euros mensuals en llum. Ai si això ho hagués fet un govern que no fos del PP. D'altra banda, El Plural denuncia que el govern de María Dolores de Cospedal a Castella la Manxa l'any passat va pagar grans quantitats a les grans empreses proveïdores i a ajuntaments del PP, mentre que deixava a banda autònoms, dependents, vídues, farmacèutics,... Un greuge comparatiu que, si no és una invenció d'El Plural -que no deixa de ser un mitjà parcial-, segur que té una explicació del PP.

I es continua parlant de la vaga general. Oriol Pujol diu que danyarà la credibilitat de Catalunya com país. Jo aquestes sentències dels polítics quan les escolto em poso malalt. Si la vaga és un dret s'hauria d'assumir com quelcom normal que és exercir-lo. Si per convèncer la gent que no vagi a la vaga els únics arguments són que donarem mala imatge, que no és oportuna, etc., no estan donant la raó sobre la vaga? No estan refutant els motius de la vaga, estan intentant desqualificar-la. Em pregunto si el perfil professional de molts dels que estan parlant de l'economia o de com ha de ser el mercat laboral, no danya també la imatge del país, perquè molts tenen un perfil professional bàsicament polític. Assisteixen a la universitat del seu partit i en surten llicenciats però, dels problemes reals, dels quals en parlen molt, ni idea -disculpeu-me l'exageració, és per la indignació-.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 9 de març del 2012

#Grècia se salva, de moment i a Espanya es convoca #vagageneral

Grècia s'ha salvat de la catàstrofe amb l'adhesió del 96% dels seus creditors a la condonació del 53% del deute. Diuen que Grècia salva el coll però, també salva el coll Espanya i Itàlia, i la mateixa Europa. La catàstrofe d'una fallida desordenada de Grècia era el caos. En un futur, com diuen alguns tertulians, potser  Grècia torni a trobar-se en una situació semblant però, sense sortida. Resem.

A Espanya els sindicats han convocat una vaga general per al 29 de març. El govern espanyol i el català diuen que no és moment. Els sindicats culpen el govern espanyol. I tothom té part de raó. Una vaga general té un fort impacte en l'economia del país però, també és cert que qui governa pren decisions fent valer la seva majoria absoluta i tensa la corda per veure si els altres seran capaços de convocar mobilitzacions i vagues. Ara bé, a Espanya les vagues generals serveixen per aconseguir poques coses.

Per sortir de la crisi a Catalunya volen que vingui el projecte Eurovegas, un projecte d'apologia del joc, una gran tentació per als ludòpates en potència. Un exdirectiu de Disney que va treballar per a l'empresa de l'Eurovegas parla del model econòmic que suposa un projecte així, disfressat de la creació de llocs de treball, tan atractius per a les administracions.

A Alemanya amb la crisi volen evitar pluja d'aturats grecs, espanyols i portuguesos i per això volen deixar de donar la prestació per atur a immigrants comunitaris i forçar-los a cercar feina des dels seus països d'origen. Alemanya no vol que s'aprofitin del seu sistema social. Això pot acabar estenent-se, uns cops per prestacions per atur, altres per prestacions sanitàries,... I l'Europa que no feia distincions amb els ciutadans comunitaris deixarà de ser aquella Europa.

Sobta que Apple en comptes d'utilitzar Google Maps a iPhoto passa a utilitzar la solució oberta OpenStreetMap. Una maniobra per no donar més quota de mercat a Google?

Als EUA Coca Cola i Pepsi canvien la concentració dels colorants de les seves begudes de cola per tal de no haver de posar a l'etiquetatge que poden provocar càncer. Les empreses neguen que això, que s'ha investigat en ratolins, pugui passar en humans. Per si o per no han decidit fer canvis, no sigui que després tinguin problemes.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 8 de març del 2012

Dia de la #dona treballadora i resolució sobre el català a l'escola #llengua

Avui, dia internacional de la dona treballadora, s'ha parlat més de la resolució del TSJC sobre el català i el castellà al sistema educatiu que no pas d'allò que significa un dia com avui. Un dia, que com tants altres, no haurien d'existir perquè hauríem de viure en una societat sense discriminacions entre sexes, amb igualtat entre tothom.

Com deia, ha estat més important la resolució del TSJC que no pas cap altra cosa. I és que, segons es miri, segons qui opina, la resolució admet que el sistema lingüístic al sistema educatiu català a partir d'ara ha de permetre l'ús del castellà com llengua vehicular, trencant el model vigent, mentre que a l'altre costat s'opina que la resolució no deixa de refermar el sistema vigent perquè l'atenció de casos particulars que volen escolaritzar els seus fills en castellà ja existeix. Aquest matí escoltava la ràdio, la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio i en un tall de veu Eugeni Gay, membre del Tribunal Constitucional, opinava que el TC havia confirmat successivament el model d'immersió lingüística de Catalunya. El director d'El Mundo a Catalunya, com no podia ser d'altra manera, discrepava -sempre té a mà algun argument per aliniar-se amb els arguments del PP, de drets, dels que practiquen la política de desgast amb Catalunya com eina per fer-ho-.

Mentrestant Jordi Pujol continua fent declaracions sobre la independència. Entre les declaracions de la setmana passada, l'entrevista del programa Salvados, i les declaracions que continua fent aquesta setmana, el president Pujol parla com si ell no hagués participat mai de la política espanyola feta per uns partits, PSOE i PP, que maltractaven Catalunya. No oblidem que el seu partit governa amb el suport del PP, malgrat ser el partit que va posar el recurs contra l'Estatut davant del Tribunal Constitucional. Serà que vol vendre el nou volum de les seves memòries perquè en aquestes alçades allò que diu Jordi Pujol per una orella m'entra i per l'altra em surt.



Help those suffering in the Horn of Africa