dijous, 28 d’abril de 2016

Pastilles de iode

Avui els mitjans expliquen que el govern belga repartirà pastilles de iode entre la població per fer front a un eventual accident nuclear. La informació diu que les centrals nuclears belgues tenen els seus reactors en força mal estat, fins el punt que països veïns han demanat que aturin els reactors més malmesos. Què ha de pensar un ciutadà belga quan li diuen que li donaran una pastilla per protegir les tiroides i es parla del mal estat dels reactors? Lo normal seria alarmar-se i pensar que el govern belga espera algun accident en un temps no gaire llunyà. Se li suma que arran dels atemptats jijadistes de Brussel·les, es va descobrir que havien assassinat un vigilant d'una central nuclear del país i robat l'acreditació d'aquest. És normal si la psicosi d'apodera dels belgues. Psicosi i indignació de la mala gestió dels diferents governs.

L'energia nuclear és una font molt important d'energia. La seguretat de les centrals però, no es pot deixar en mans de criteris comercials, perquè les conseqüències d'un accident poden ser nefastes. Ara que fa 30 anys de l'accident de Txernòbil, o després del més proper accident de Fukushima, no cal explicar gaire sobre què passa quan una central nuclear té un accident greu. En canvi, els governs, suposo que de qualsevol país, van allargant la vida de les centrals, se suposa que per interès de l'empresa explotadora, malgrat haver arribat aquestes al límit de la seva vida útil. És una forma de jugar amb la seguretat de la gent per satisfer interessos privats, cosa que serà legal però, èticament reprobable. A Espanya el 2009 es va ordenar el cessament d'explotació de la central de Garoña, la qual volen tornar a posar en marxa malgrat els avisos de perill de les entitats ecologistes. A Catalunya el 1989 es va tancar Vandellòs I després d'un incendi. La central d'Ascó en els darrers anys ha generat notícies per diversos incidents. Poc broma.