dissabte, 25 de juliol de 2015

El seny i els amics de Podemos

Espadaler i Duran, de la mà, proclamant el seny de cara a les properes eleccions. Fa uns anys parlar del seny català estava de moda, contraposant-lo a la situació al País Basc. En democràcia i sense violència, deien a Madrid, es podia parlar de tot. Ja sabem que en democràcia i sense violència, si és sobre Catalunya, no es pot parlar de tot. Eren aleshores els temps del peix al cove, els temps en què CiU demanava coses a Madrid, a Madrid posaven el crit al cel, es generaven corrents d'opinió contra Catalunya perquè els catalans no en tenien mai prou, i s'aconseguia una mínima part d'allò que es volia. I CiU tornava a Catalunya victoriosa, sabent que passat un temps tornaria a demanar més i a aconseguir engrunes que li donarien rèdit a casa i generarien crítiques a Espanya.

Espadaler i Duran parlen del seny i realment volen tornar a l'època del seny de Pujol, el del peix al cove. Volen tornar a comerciar políticament amb Madrid i així mantenir-se al poder, no aconseguint mai el màxim per al país i permetent que amb les contínues demandes la política espanyola es polaritzi més.

Dolors Camats, igual que el candidat de la llista de "Catalunya sí que es pot", aposta per no sumar-se a la llista unitària per la independència, malgrat -si no tinc mal entès- haver votat Sí+Sí el 9N. De fet, dubta si anar a l'acte de l'ANC de l'11S a la Meridiana, perquè no sap què serà. Com si no ho sabés d'altres anys. Camats i el seu partit es veuen fora del Parlament i s'havien de diferenciar dels altres, i cercar aliances que els puguin donar vots. No han entès, com altres, que ara l'important és sumar esforços per fer la consulta sobre la indepedència que Madrid ens nega i que ens negarà. O sí que ho han entès però, prefereixen ajudar a que el procés no vagi bé, o no tan bé com podria anar.