Un, on el president Pujol maldava els partits que volien fer de la sessió una "causa general", amb el to d'un d'aquells sermons als quals en tenia acostumats. Només faltava l'"això no toca".
L'altre, Alícia Sánchez Camacho dient-li al president que havia d'obeir el mandat del Parlament d'anar a explicar-se, tot parlant de la relació que els fills de Pujol podrien tenir amb els diners que el president té a Andorra. Alícia Sánchez Camacho no ha tingut cap mena de respecte pel Parlament a l'hora d'anar a explicar el cas Método 3 i les sospites que han recaigut sobre ella al voltant de la gravació del dinar de la Camarga. Cap respecte. Ara escoltant-la donar lliçons a Jordi Pujol, o a qui sigui, em sembla d'un cinisme absolut.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada