dimecres, 31 de desembre del 2014

Una mirada al 2014

Acaba l'any del canvi de rei perquè Espanya continuï igual. Igual però, amb l'amenaça de Podemos al bipartidisme. 

Al bipartidisme i, diuen, al sobiranisme. 

Sobiranisme que ha demostrat no haver disminuït sino que s'ha mantingut i s'ha aconseguit materialitzar amb èxit una altra convocatòria per a la Diada, la V de l'11 de setembre. 

11 de setembre que ha precedit la votació per la independència del 9N. 

Un 9N descafeïnat però, que ha mostrat la voluntat de votar de més de 2 milions de persones. 

Més de 2 milions de persones a les quals els partits no responen de la manera esperada i s'han embolicat en un estira i arronsa per veure si es convoquen eleccions plebiscitàries, quan es convoquen i si hi haurà llistes separades o no, amb el perill d'esgotar-nos la paciència.

Paciència també la de la societat espanyola, amb un augment dels casos corrupció que han sorgit a la llum. L'evolució del cas Gürtel, els EROs d'Andalusia, els casos de corrupció a Catalunya, la notícia dels diners a Andorra de Jordi Pujol, les tarjetes black de Caja Madrid, els 14 milions d'euros que es van repartir els directius d'aquesta entitat. I mentres tant la societat ha aguantat un any més de retallades.

Retallades econòmiques i de drets. Perquè el ministre de l'Interior vol una societat menys protestona, restringint la llibertat d'expressió, no sigui que el descontentament social es pugui escampar fàcilment. Involució de drets per contenir la societat.

Societat que veu com, mentre han continuat els desnonaments, les retallades en salut, en serveis socials, en educació, el govern espanyol ha dit que la crisi ja és història.

Si una cosa ja és història és aquest 2014 que acaba. Personalment ha estat un any amb llums i ombres, moltes ombres. Espero que el 2015 sigui un any molt millor. Que tingueu un feliç 2015!