ERC i ICV, el paper en el procés

ERC facilita el tràmit dels pressupostos del Govern. El Govern ja fa dies que diu que si no s'aproven perilla la paga extra, la línia 9 del Metro, i algunes altres coses. No sé si amb aquests pressupostos les escoles municipals de música i les escoles bressol, per exemple, tindran diners, o si es tornaran a cobrir jubilacions i baixes de treballadors públics. O si les farmàcies cobraran a temps, o si hi haurà més diners per a menjadors escolars, per a dependents, etc. Perquè si es faciliten per poder fer les eleccions plebiscitàries, sense negociar una millora, ERC farà un flac favor al país. Els pressupostos del Govern prometen recuperar la paga extra dels treballadors públics i el 100% de jornada dels interins però, hi ha una dependència de més de 2000 milions d'euros que ha de pagar Madrid. Com és d'esperar, Madrid no pagarà i el conseller Mas-Colell sortirà indignat a anunciar que no pot complir les promeses, cosa que ja sabia abans de fer-les. I ERC hi haurà donat suport, per activa o per passiva.

ICV també ha tingut el seu moment de glòria, de conferència sobre el futur del país. Joan Herrera, amb el seu discurs esgotador. I no perquè no comparteixi els seus arguments si no perquè fuig d'estudi quan tracta el tema de la independència. Parla de sobirania, no vol admetre que està per la tercera via. I s'embolica amb arguments no relacionats. Com Sala i Martín avui, jo podria plantejar-me seriosament el vot per ICV en unes eleccions però, voldria saber què votaria ICV al Parlament si es preguntés per la independència. O no, perquè Herrera s'ha posicionat contràriament i sembla que el partit segueix el seu camí, per molt que alguns, com Dolors Camats, siguin favorables al Sí.

---

+ GNU FDL