dissabte, 15 de novembre del 2014

Podemos

Una de les notícies del dia és el congrés de Podemos en el qual ha estat elegit Pablo Iglesias com secretari general. De crítiques n'han sobrat envers la nova formació, la qual ja a les passades eleccions europees va mostrar com la societat espanyola havia optat per trencar amb el bipartidisme.

Podemos és una formació amb l'atractiu de ser aire fresc, de parlar de problemes d'aquells que Rajoy diu que són els que realment preocupen la gent però, que ell més aviat els augmenta que no pas els soluciona. Parlen de problemes i de solucions. Se'ls acusa de voler implantar un règim com el de Veneçuela o de Cuba. Com ja he dit altres cops, ningú no diria res si Podemos fos un partit proper al règim comunista xinès. De fet, ho és si es dóna per bona la seva proximitat a Veneçuela o Cuba. L'amic xinès però, té diners...

De Podemos sí que preocupa que sigui una formació liderada per un grup de persones amb fortes conviccions, amb idees clares però, que a l'hora de formar govern, si mai el formen, pugui aconseguir un nombre suficient de persones que garanteixin el bon govern que ells persegueixen. Un partit que sense Pablo Iglesias potser no seria res, perquè altres dels seus caps visibles quan defensen els arguments als mitjans perden molt respecte el seu líder. L'heterogènia de les persones que s'hi uneixen pot ser una avantatge però, alhora un problema. Heterogènia d'idees i heterogènia en el perfil de les persones que liderin el projecte territorialment, sense ànims de ser elitista.

De moment, la por al cosa dels dos grans partits ja l'han posat. Potser més al PSOE, certament.