dijous, 8 de desembre del 2011

Baixa el tipus d'interès, i? #crisi #retallades

El BCE ha baixat el tipus d'interès fins a l'1%, com apuntaven alguns mitjans aquest matí. Entre ells Público, el qual critica el camí de les reformes, el camí escollit per Zapatero i continuat per Rajoy, donant per bo l'argument que la culpa de la crisi és exclusivament dels països que han viscut per sobre de les seves possibilitats sense acceptar que els països rics d'Europa s'enriquien mentre els pobres gastaven i gastaven gràcies al crèdit. Alemanya i França tenen poder però, no autoritat moral per dictar les normes per a la resta d'Europa, obviant la seva responsabilitat en el problema.

El mateix BCE llegeixo que va demanar que Espanya implantés un tipus de feina que ja es va implantar a Alemanya el 2003, amb un salari inferior al salari mínim. Així es crea feina, evidentment. Però, feina mal pagada i inestable. Quan algun polític ens demana mirar Europa per reforçar els seus arguments arran de les polítiques de retallades sempre es fixen en aquests aspectes, no en altres com els salaris dels treballadors qualificats, els beneficis socials, etc. Volem ser europeus però, de forma selectiva.

Avui Saül Gordillo escriu sobre la campanya d'Artur Mas per donar a conèixer la realitat catalana a Europa, la realitat de les retallades, no la realitat nacional. Gordillo destaca que Artur Mas no va a Europa a explicar la realitat nacional de Catalunya si no la diferència respecte la resta d'autonomies aplicant polítiques de retallades. Com diu Gordillo, el Govern s'ha dedicat a retallar a l'administració pública, en un desprestigi injust, quan la crisi no l'han creat els funcionaris. I és que els funcionaris són un objectiu fàcil per a crítiques i retallades. La gent se sent còmoda tenint un boc expiatori. El problema serà quan no puguin justificar-se més retallades als treballadors públics -que també són ciutadans de ple dret, no ho oblidem- i comencin retallades severes a la resta de treballadors. Aleshores plorarem.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 7 de desembre del 2011

Merkozy no evita la #crisi, i la situació de l'Aldea afecta Soldebre #CoopAldea

Llegeixo que l'agència S&P amenaça de treure la qualificació de triple A al deute a llarg termini de la Unió Europea. Vindria a significar que posa en dubte que el deute global a llarg termini de la UE s'acabi pagant. I això després que el tàndem Merkel-Sarkozy hagin presentat la seva imposició, la seva enèssima solució màgica per als problemes d'Europa. Lluís Foix ho diu ben clar. La separació de poders no importa, hi ha un altre poder que és el que dirigeix la política i que, a més, no fa cas de les decisions màgiques dels que van de líders salvadors de l'euro. En Marc Vidal, a Twitter, posava un enllaç relacionat amb l'augment d'apostes per la desaparició de l'euro a finals del 2012, així com l'existència d'apostes per veure quin serà el primer membre de la zona euro en abandonar la moneda única. A hores d'ara ja no sé si creure'm aquells que diuen que seria pitjor ser fora de l'euro que dins. Som dins i la cosa no fa més que anar a pitjor, per molt que Alemanya i França imposin els seus punts de vista.

També llegeixo que el govern dels EUA veu amb bons ulls els plans de Rajoy per sortir de la crisi. És normal que abans d'explicar-se a la societat espanyola Rajoy s'expliqui al govern dels EUA? Almenys que no se sàpiga que ho ha fet, no?

L'Aldea continua pendent de la recuperació dels diners dels socis de la Cooperativa. Hi ha dos comptes solidaris per tal de col·laborar amb la gent afectada i ajudar-los a tirar endavant mentre no es resol el tema. Compte, perquè això ho ha publicat el web Infoaldaia però, no apareix a la portada del web de l'Ajuntament. Avui mateix se sabia que la cooperativa Soldebre ha de fer front a la retirada d'estalvis dels seus socis per evitar que els passi el mateix que a la gent de l'Aldea.

Demà més.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 6 de desembre del 2011

Els beneficis dels diputats, Merkozy a l'atac i l'Aldea patint #CoopAldea #crisi

Vilaweb explica avui els afegits al sou dels diputats al Congrés. Diners per allotjament i manutenció, diners per a transport públic, abonament per a taxi, viatges pagats en avió, i un pla de pensions privat, a més del paquet tecnològic (iPhone, iPad i connexió a Internet mòbil). Com explica Vilaweb, els tres diputats d'ERC a Madrid renuncien al pla de pensions i viatjaran en classe turista -el preu em sembla que és el mateix per al Congrés-. L'actor i diputat electe Toni Cantó ha renunciat al pla de pensions, a la connexió a Internet i als diners de l'allotjament a Madrid. Gaspar Llamazares deia que IU tenia com política de grup renunciar a la prestació social complementària -que crec que és el pla de pensions-. Un no entén que en aquestes alçades i amb els sous que d'entrada té un diputat, encara se li hagi de pagar la connexió a Internet, fer-li un pla de pensions o regalar-li mòbil i iPad, a banda que molt lliures els dispositius que paguem entre tots no són. De fet, que el Congrés contracti un pla de pensions privat em sembla ja escandalós. Ara bé, mentre les renúncies hagin de ser individuals i no es canviïn els reglaments per evitar aquestes coses no canviarà res. Alguns volen mantenir privilegis mentre acusen de privilegiats altres.

El rumor sobre la pujada de l'IVA està d'actualitat. Sembla que dins de l'equip de Rajoy hi ha partidaris i detractors de la pujada de l'impost. Els detractors admeten la pujada inicial dels ingressos amb l'IVA però, apunten a una disminució posterior del consum privat com efecte negatiu. L'ex-ministre Jordi Sevilla apunta que la pregunta seria saber quant pujarà l'IVA i si serà a canvi de cotitzacions. Sevilla també fa menció de l'OCDE, que diu que la separació entre pobres i rics és la més gran en 30 anys i demana més impostos per als rics per millorar la situació. Però, em sembla que l'OCDE és un organisme a qui no faran gaire cas. Quin poder té sobre els mercats, sobre els polítics que actuen sota la pressió d'aquests?

Ahir Merkel i Sarkozy acordaven ells solets les reformes de la Unió Europea que intentaran imposar a la resta de membres. Lluís Foix al seu bloc publica un apunt on ho presenta com un acord de tots dos per a la resta de l'estil, o això o res. Em pregunto fins quant (sí, amb t) es deixarà que tensin la corda Alemanya i França. Per molt que ells presentin alternatives, que poden o no ser les adequades -fins ara no han solucionat res-, no pot ser que la resta d'estats s'ho mirin, no pot ser que ells passin del Parlament per decidir.

Els veïns de l'Aldea han acollit amb escepticisme l'anunci ahir que abans de Nadal recuperaran els seus diners -o part d'ells-. Jo també en seria d'escèptic si només rebés declaracions de bones intencions. Ahir Pilar Rahola acusava l'alcalde de l'Aldea de sobreactuar, quan en cas que no hagués reaccionat com ho ha fet, se l'hauria criticat per no fer costat a la gent del poble.

I acabo. Avui, 6 de desembre, dia de la Constitució, un text sagrat per a PSOE i PP però, que fa ben poc van reformar sense cercar el consens de la resta de partits, i sense sotmetre-ho a referèndum. Una mostra que la sacralitat és relativa.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 5 de desembre del 2011

#CoopAldea L'Aldea en fallida, plors per les #retallades a Itàlia i Europa dirigida per Alemanya i França

L'advocat de la cooperativa i la Generalitat han dit avui que s'espera que abans d'any nou hi haurà una solució, potser no completa, per a la situació de fallida de la cooperativa de l'Aldea. Tant de bo això se solucioni de seguida perquè tot un poble està en perill de fallida, milers de persones depenen dels diners que els han bloquejat per poder fer front al seu dia a dia. L'Ajuntament de l'Aldea ha creat un compte solidari, segons es pot llegir a RAC 1 però, encara no ha trascendit, en el moment d'escriure això, quin és aquest número de compte. El web de l'Ajuntament, que hauria de ser el primer lloc on aparegui, no ho ha mostrat en tot el matí.

Ahir el primer ministre italià i la ministra de treball van anunciar les mesures que aplicaran per reduir el dèficit. Entre elles, la congelació de les pensions, més anys necessaris per poder cobrar la pensió, i una retallada d'uns 25.000 milions d'euros. La ministra va posar-se a plorar a l'hora d'anunciar la congelació de les pensions. I un es pregunta per què plora qui participa d'aquest govern que ja sabia que anava a prendre mesures com aquesta. Mario Monti, el primer ministre, va anunciar que ell renunciava al seu sou, com exemple d'austeritat. S'equivoca qui pensa que allò que es vol és que els polítics no cobrin. Cadascú que cobri allò que ha de cobrar per treballar, que és molt diferent que reclamar que no hi hagi uns sous abismals comparant entre classe política, alts càrrecs i treballadors en general.

Avui Merkel i Sarkozy es reuneixen per dissenyar la proposta de solució a la crisi europea, la qual s'ha d'aprovar divendres en la reunió de dirigents europeus. És com a mínim contradictori que dos dirigents decideixin per la resta de membres de la Unió Europea. I ningú no gosa alçar la veu per dir la seva. Mentre Merkel i Sarkozy miren per Alemanya i França -cosa legítima- la resta calla i espera divendres per acceptar allò que els dos amics els proposaran.

Parlant de crisi, Xavier Sala i Martín al seu compte de Facebook parla de la situació de l'economia xinesa. Després d'uns anys d'expansió com en els bons temps del totxo a Espanya, la Xina veu un futur negre i el seu banc central ha optat per una política d'expansió monetària. Explica Sala i Martín que això pot fer que la Xina eviti la catàstrofe o que acabi augmentant de forma brutal la inflació, amb conseqüències nefastes a nivell mundial. I anem sumant elements negatius a la crisi.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 4 de desembre del 2011

Una de #crisi i una d'#emprenedoria

Un article de Paul Krugman critica el camí que ha seguit la crisi econòmica a Europa, amb una reducció de la despesa -austeritat en diuen- i no una aposta per evitar que circuli diner. La reducció de la despesa al conjunt d'Europa ha empitjorat les coses, diu. Krugman, keynesià convençut, pot ser criticat per això, pel seu keynesianisme, perquè dirien els tertulians que s'ha vist que les mesures d'aquest tipus han fracassat. Ara bé, com diu Krugman, s'ha vist que les mesures d'austeritat severa no han millorat res, ans al contrari, la crisi ha anat empitjorant i, en el cas particular d'Espanya, l'atur ha anat augmentant cada cop més, complicant encara més les coses.

Però, passem a l'optimisme. Llegeixo a través de Jordi Rosell sobre una iniciativa emprenedora, Puntcentric, una botiga en línia que permet comprar productes  de botigues de proximitat.. Destaquen la compra en línia amb entrega a casa, cupons imprimibles per bescanviar a la botiga i la compra de regals. En començar et demana la ubicació per situar sobre un mapa les botigues de proximitat que participen de la iniciativa. De moment només hi ha comerços de la seva àrea d'origen, Girona però, en una iniciativa així seria interessant veure com participen comerços d'arreu de Catalunya.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 3 de desembre del 2011

Inauguracions a #Amposta, patiment a l'#Aldea i #Rajoy que ja parla #crisi

Avui s'inaugura Fira Amposta, les festes d'hivern de la ciutat, i que duraran d'avui fins el dia 8, malgrat que hi havia rumors sobre si duraria més i si començaria ahir. L'inaugurarà Oriol Pujol, un amic polític del govern municipal però, no pas una personalitat destacable de les que normalment haurien d'inaugurar la Fira. Però, les majories absolutes ja ho tenen això. I la Fira s'inaugura el mateix dia que el president Mas ha vingut a inaugurar el Museu de les Terres de l'Ebre, el fins fa poc ha estat el Museu del Montsià, un cop remodelat., i la nova residència del Centre de Tecnificació Esportiva. Dia d'inauguracions, dia de polítics, dia d'esperonar per encarar el futur.

Aquí al costat però, a l'Aldea, continuen amb el patiment pel bloqueig dels comptes dels usuaris de la secció de crèdit de la cooperativa, vinculada a Caja Madrid i que, segons sabíem ahir pels mitjans, no podran acollir-se al fons estatal per poder recuperar els seus diners. Caldrà veure com es resol el tema o esperar que les promeses fetes avui pel conseller Pelegrí es materialitzin i tinguin efecte.

Temps de crisi, canvi de govern, i Rajoy que ha parlat per primer cop des de que va guanyar les eleccions per dir que la situació és molt difícil. Comencen els missatges per preparar-nos per a la gran clatellada quan comencin a governar oficialment.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 2 de desembre del 2011

#entrevistaMas Crítiques exagerades a Mònica Terribas #leySinde

He vist gran part de l'entrevista d'ahir a TV3 a Artur Mas. Ahir hi havia qui criticava les il·lustracions de fons amb unes tisores quan es parlava de retallades. Hi ha qui critica Mònica Terribas per atacar excessivament el president. Jo només hi he vist una entrevista seriosa, no una ensabonada. Recordo Chirac i l'entrevista que li van fer dos periodistes. Allò va ser duríssim però, a la vegada una mostra de professionalitat. L'entrevista m'ha semblat correcta. Artur Mas ha estat bé, tot i que no estic d'acord amb les seves polítiques.

Llegeixo que s'han trencat les negociacions entre la Generalitat i els funcionaris a causa de les protestes avui dels treballadors de la presó Model. Els funcionaris, en el punt de mira dels privilegiats tertulians de molts mitjans, alguns, tertulians que ho són cobrant diner públic, ahir apuntaven a limitar els sous dels treballadors públics a un màxim de 5000 euros mensuals. De fet, una cosa que s'hauria d'eliminar és els alts càrrecs, càrrecs de confiança, o reduir-los al mínim, perquè allí on hi ha un alt càrrec, que no ha passat un concurs de mèrits ni unes oposicions, podria haver-hi un funcionari preparat. Allí on hi ha un alt càrrec hi ha un exemple de desconfiança envers els treballadors públics i es mostra el partidisme a l'Administració.

A Castella la Manxa també hi ha retallades. Ara arriba la segona tongada, amb un anunci de baixada de sous dels treballadors públics i la privatització dels hospitals. Serà aquest el camí que escollirà Rajoy? No seria gens estrany, no?

Preocupa un rumor sobre possibles mesures que se li haurien posat a Rajoy sobre la taula des de la Unió Europea, per a un rescat de 300000 milions d'euros a Espanya -és un rumor i no sé quina credibilitat té-. 300000 treballadors públics al carrer, pujada de l'IVA, pujada de l'IRPF,... Si es compleix es confirma que patirem, i molt.

A l'Aldea la cooperativa agrícola ha fet fallida i 3000 persones amb compte allí han vist com se'ls ha bloquejat, no podent disposar dels diners, no podent fer front als pagaments. La indignació no només és lògica per haver vist bloquejats els diners si no per no haver estat avisats de la situació de l'entitat. Evidentment hagués hagut una retirada de fons massiva però, també és normal que qui necessita els diners intenti garantir que no es quedarà sense.

El govern espanyol en funcions finalment avui no ha aprovat el decret que posava en marxa l'anomenada llei Sinde. Durant els darrers dies es parlava molt a la xarxa sobre el fet que aquesta aprovació era a l'agenda del consell de ministres d'avui però, al final Zapatero ha fet marxa enrere. Tant de soroll per, al final, passar la responsabilitat al PP. Les conviccions han deixat pas a càlculs electorals, suposo que de cara a les eleccions d'Andalusia.

La banca puja les comissions de les targetes. Les entitats financeres que si cal són ajudades amb diner públic, pugen el preu pels serveis. Increïble.

I he llegit José Montilla renunciarà al sou d'ex-president, tot i mantenir l'oficina d'ex-president juntament amb el càrrec de senador. És el mínim que podia fer. Continuo dubtant de la utilitat de Montilla al Senat però, això s'ha de veure. També dubto que tingui cap utilitat que els ex-presidents tinguin una oficina per quan deixen el càrrec però, això ho va aprovar el Parlament en el seu dia i, si no agrada, caldria modificar-ho.

Acabo. El diputat López Tena ahir, com que la presidenta del Parlament va prohibir dir que Espanya ens roba a la cambra, va insultar-la titllant-la de "cosa" i de "mamarratxa". No crec que s'hagi de prohibir descriure la situació econòmica de Catalunya respecte d'Espanya parlant de robatori o d'espoli. És ridícul prohibir-ho. Però, és inacceptable l'insult. L'insult és una mostra d'intolerància envers una decisió legítima de la Presidenta. López Tena ha quedat en evidència, com altres cops, malgrat que té un discurs molts cops interessant.

Help those suffering in the Horn of Africa