dimecres, 18 d’abril del 2012

Rajoy no vol copagament però, l'implantarà, i el Rei demana perdó #crisi #retallades #república

Escoltava aquest matí a la ràdio una filtració des de Mèxic sobre les noves mesures del govern espanyol per a les retallades de 7.000 milions d'euros en sanitat. Aquest govern tot ens ho fa saber quan va a l'estranger. Haurem d'estar a l'aguait de quan viatgen els ministres i el president. Però, tornem al tema. El govern vol pujar el percentatge que es paga per recepta, del 40% al 50%, i fer pagar un 10% dels medicaments als pensionistes. No voldran reconèixer-ho però, això és tirar per la via del copagament. Penso que no és greu que un treballador actiu pagui, en comptes del 40% el 50%. Ara bé, els pensionistes que han pagat religiosament durant tota la vida, i que acostumen a tenir pensions tirant a baixes, han de pagar pels medicaments? Com deia la consellera de salut en funcions d'Andalusia, les estadístiques diuen que el 80% dels medicaments finançats són per a pensionistes, i per aquí es tira, per castigar els pensionistes per envellir i tenir malalties, amb la finalitat de treure'n diners. Es disfressa la cosa dient que les rendes superiors a 100.000 euros anuals pagaran un 60% i que els malalts crònics pagaran un màxim de 30 euros. Al final això no importa. Les rendes de 100.000 euros no són representatives de la majoria de gent a qui afectarà això -probablement utilitzin les seves clíniques privades-  i els malalts crònics, per molt que després els tornin els diners, primer hauran de pagar, per endavant. A la ràdio deien que si es vol implantar aquest sistema diferenciant rendes i tipus d'usuaris s'han de canviar més de 40.000 milions de targetes sanitàries i que això pot suposar uns 900 milions d'euros, tot un estalvi. A més, com també deien, si es vol establir una recaptació per trams de renda ja tenen l'IRPF per fer-ho, no cal tirar per augmentar el copagament.

La Generalitat diu que estudiarà la implantació de l'euro per recepta si entra en vigor aquesta mesura. Cal esperar que així sigui perquè només faltaria aquí pagar per partida doble.

La notícia del dia ha estat la sortida del Rei de la clínica on el van operar després de fer-se mal quan va anar de cacera d'elefants. Les paraules de penediment del Rei s'han vist i s'han escoltat arreu. Ha dit que ho sentia molt, que s'havia equivocat i que no tornaria a passar. No ha dit a què es referia però, i tot plegat semblava massa forçat. El monarca estava responent sobre com es trobava i sense més ha amollat les paraules de penediment, d'una tirada i au, cap a casa. Les paraules i les formes no crec que s'improvisin, per molt que els mitjans i polítics palmeros destaquin només el fet que és un cas estrany que un governant demani perdó.


Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 17 d’abril del 2012

Els objectius de dèficit, ni de conya #crisi #retallades

Resulta que per molt que ens esforcem, segons l'FMI Espanya no complirà amb els objectius de dèficit enguany ni el vinent. És a dir, que ens volen escanyar però, saben que la política d'escanyar no funciona. Aleshores què?

Mentrestant es parla més de l'expropiació d'YPF a Repsol per part del govern argentí que no pas de la prima de risc, que continua per sobre dels 400 punts. El patriotisme, a Espanya i a Argentina, serveix per no parlar de temes més delicats.

Avui un apunt curt, perquè no tinc més temps i perquè l'actualitat cansa.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 16 d’abril del 2012

Les #retallades en #educació prenen forma i els diputats catalans que no s'informen #crisi

El ministre d'Educació ha explicat com es poden retallar 3.000 milions d'euros amb mesures que han d'aplicar les autonomies i que afectaran tant mestres, com professors, com alumnes. Augment del 20% dels alumnes per aula, augment de les hores lectives dels professionals -tenint en compte que aquests han de treballar, i molt, a casa-, cobriment de les baixes de menys de 10 dies amb professionals del centre,... 

Espanya i Itàlia, la preocupació d'Europa. La prima de risc torna a pujar. Els interessos dels bons a 10 anys arriben al 6%. Catàstrofe. Pessimisme? Home, és lo que transmeten els mitjans.

Espanya ha trobat en el conflicte amb Argentina per la nacionalització d'YPF una via d'escapament perquè es parli d'altres coses, per exaltar el patriotisme. Crec però, que la societat no està per patriotisme d'aquest. Des del punt de vista espanyol la situació es pot veure com una agressió, encara que Repsol és una empresa privada, no és Espanya, i per molt que guanyi la nostra butxaca no ho veu reflectit. Només cal veure el preu del carburant. Des del punt de vista argentí potser no es veu tan malament que una YPF, que extreu una matèria primera tan valuosa com el petroli de territori argentí, pertanyi en un 51% al país. No vol dir que no pensi que hi ha una alta dosi de populisme per part del govern argentí però, ho entenc.

Sorpresa. O no. Un de cada quatre diputats catalans no s'informa diàriament. Fa gràcia però, que el diputat tipus, segons la informació, tingui un perfil de centre-dreta. Potser és normal pel nombre de diputats convergents al Parlament però, no deixa de sobtar que aquest sigui el diputat tipus. Per grps, els diputats de CiU tenen Francesc-Marc Àlvaro com opinador de capçalera, lector de La Vanguardia, oient de RAC1, espectador de TV3 i 8tv, i lector d'e-noticies. El grup Godó es veu confirmat com la font informativa i d'opinió de CiU. Cap novetat. Amb la resta de grups les sorpreses no són gaires tampoc. És trist que un diputat confessi seguir aquells que són del seu perfil ideològic. Podrien preocupar-se per fer una selecció variada i crear-se una opinió més plural, no?

diumenge, 15 d’abril del 2012

Diputats pluriempleats, Rajoy s'enfonsa i un caçador president d'honor de WWF #crisi #república

Un de cada 3 diputats a Madrid, a més de ser diputat té algun càrrec municipal o una activitat professional paral·lela. Segons la normativa el càrrec de diputat és de dedicació absoluta però, es poden fer excepcions. A ningú no se li escapa però, que un alcalde o regidor de govern, ho és tots els dies de l'any, les 24 hores i que és complicat entendre que al mateix temps puguin complir amb l'activitat de diputat, si no és que algú els fa la feina en un dels dos llocs. El mateix per als que tenen alguna activitat professional. Depenent de la dedicació és difícil d'entendre que tinguin prou hores i dies per fer-ho tot.

100 dies de govern i Rajoy i els seus cauen en la valoració dels espanyols segons diu El País. I és que el govern que prometia arreglar-ho tot, els que van amagar el seu programa electoral durant la campanya electoral, després ha demostrat no tenir un pla clar i diverses "cagades" dels ministres ho han acabat d'adobar. Aquests són els que ho fan tot bé. Per sort, segons l'enquesta a la qual fa referència El País,  el descontentament no va a parar al PSOE si no que creix la discrepància amb el bipartidisme beneficiant IU i UPyD -preferiria que el partit de Rosa Díez no tingués tant èxit però, almenys s'albira el trencament del domini de PP i PSOE-.

Per a alguns Espanya només val, ara per ara, per a flamenc i per a vi, des del punt de vista econòmic. Tornem als temps de Mr. Marshall? Tornem al turisme de sol i platja, paella, toros i olé? Ho dubto. Ara, que els que parlen així d'Espanya en altres moments han lloat les mesures dels dos governs que s'han topat amb la crisi. Hipocresia.

L'accident i posterior operació del Rei d'Espanya continuen aixecant polseguera, i no és per a menys. Ahir llegia que el seu viatge per matar elefants per diversió hauria costat uns 170.000 euros. Són uns quants sous anuals de treballadors això i el monarca, que ens va dir que havíem de fer sacrificis no hi pensa quan va a xalar amb l'escopeta. Escopeta que, segons Vilaweb, podria costar entre 38.000 i 130.000 euros, una ganga. Per cert, que el Rei sigui president d'honor de WWF Espanya és una vergonya, no només pel safari per caçar elefants d'ahir si no simplement per ser algú que gaudeix caçant animals. Actuable té una campanya en marxa per demanar que deixi de ser-ho. Us hi podeu apuntar.

dissabte, 14 d’abril del 2012

14 d'abril felicitat per la monarquia #república #14A

14 d'abril, 81è aniversari de la proclamació de la IIa República Espanyola i de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià. La primera va ser truncada per la Guerra Civil del 1936. La segona va durar 3 dies, després de l'acord de Macià amb els ministres espanyols. Espanya no estava per ser una federació de repúbliques.

I en un dia com aquest, va i la monarquia espanyola ens dóna més motius per ser republicans. Operen el Rei perquè després de caure en una cacera d'elefants a Botswana s'ha trencat el maluc. Lo del maluc és un problema de salut del qual no faré comentaris, no faré broma. Lo de caçar elefants...

divendres, 13 d’abril del 2012

Menys caferet i més treballar #crisi

El New York Times, destaca Vilaweb, acusa Merkel de posar en perill l'economia espanyola -i la italiana- per la seva mala gestió, enfocada en excés a reduir el dèficit. A més, també critica que el govern espanyol hagi optat per truncar el suport a crear ocupació per tal de pagar la bombolla immobiliària, com es desprèn dels pressupostos de l'Estat.

A Espanya la banca necessita liquiditat, la borsa s'enfonsa i la prima de risc no baixa. Portem massa temps vivint sota pressió, almenys qui segueix l'actualitat. Això no pot ser bo.

Ahir el Secretari d'Estat per a les Administracions Públiques, Antonio Beteta, estereotipava els treballadors públics dient-los que han de ser més productius i que havien d'oblidar-se del caferet. Això, relacionat amb l'augment d'hores de treball setmanals dels treballadors depenents de l'Administració central. Una mania de molts governants i altres càrrecs de les cúpules de govern és aquesta de generalitzar, potser per així guanyar-se el suport irreflexiu de la gent. Però, no deixa de ser una forma malvada de justificar-se. Això de referir-se al caferet, per qui ho diu, pels treballadors que estan en una cadena durant tota la seva jornada laboral i que pocs caferets poden fer? O pels treballadors que han de fer més de 8 hores al dia perquè han de fer projectes que s'han planificat en uns terminis fora de lògica? O es refereix al munt de polítics que tenim que de productius no en són gaire però, reclamen productivitat a la resta de gent? Per qui va? De fet, llegia com li recordaven que Ana Botella havia utilitzat un cotxe oficial, acompanyada d'un grup d'escortes per anar a la perruqueria. Una relació directa no hi és però, l'alcaldessa de Madrid hauria utilitzat recursos humans que haurien de ser productius per a la cosa pública per a finalitats privades. Comencem per donar exemple abans de parlat dels caferets que es fa la gent.

Mira, abans de publicar l'apunt llegeixo que demana disculpes als treballadors públics pel tema del caferet. Lo que hauria de fer és pensar primer i després parlar, encara que potser així ho va fer i la crítica del caferet era intencionada, encara que després toqués rectificar. Malpensa...


dijous, 12 d’abril del 2012

Viure massa, reformar el codi penal i estar a l'abisme #crisi

Vicent Partal escriu avui sobre el perill que representa per a l'FMI que la població visqui més anys. Un editorial indignat, com no pot ser menys, ja que el document on l'FMI parla del risc de la longevitat per a l'economia és per indignar-se, igual que ho és que posin com exemple la supervivència dels malalts de SIDA, apunta Partal, pel seu impacte en l'economia en cronificar-se la malaltia. Partal fa una pregunta a la directora de l'FMI al títol de l'article. Quan li tocaria morir-se? I és que no s'entén que algú posi sobre la taula arguments com aquests, per molt malament que es vegi el futur, ja que els jubilats d'avui van ser treballadors d'ahir i, per sobre de tot són persones, no una merda, que és com se'ls tracta.

Ignacio Escolar escriu sobre la reforma del codi penal que vol dur a terme el ministre de l'Interior. Home recte com és no pot suportar que la gent adopti resistència passiva quan es manifesta o que faci convocatòries de protesta per Internet. Tot això s'ha d'acabar i ha de ser penat. Aquesta és la democràcia que voldrien alguns, la que només s'expressa per mostrar l'acord amb el govern i la que s'obliga a callar quan hi ha desacord. Em pensava que això era patrimoni dels règims comunistes. El moviment 15-M es queixa d'aquesta estratègia de la por, la qual, com apunten, bé podria ser una forma de desmobilitzar la societat en temps de crispació.

Els experts parlen de la hipòtesi que Espanya surti de l'euro, opció que es contempla com la pitjor, per suposar una caiguda del 25% del PIB i un encariment d'un 20% del deute, ja que el deute espanyol és en euros i la moneda espanyola naixent es depreciaria, evidentment. Malauradament el govern espanyol no ha estat la solució que presumien que serien per a l'economia espanyola i vivim cada dia amb les notícies sobre la prima de deute i el preu que paga Espanya per col·locar els bons sobirans.

El Govern ha anunciat que en competicions esportives en carretera s'hauran de pagar els mossos que regulin el trànsit a 33 euros per hora. De seguida un es pregunta si els clubs de futbol, els voltants dels estadis dels quals es col·lapsen en dia de partit, paguen o haurien de pagar també per cada agent de policia que ha de regular el trànsit o vigilar per la seguretat ciutadana. Algun ajuntament potser ara haurà tingut una idea i plantejar el mateix amb la guàrdia urbana, no?