dimecres, 15 de juny del 2016

L'etern problema dels trens indignes

Vaig viure 13 anys fora de les Terres de l'Ebre. Primer per estudis, després per feina. Mentres només estudiava utilitzava el transport públic per anar a la UAB i per tornar cap a casa, bàsicament. Però, un cop treballant, l'ús del transport públic ja va ser una altra cosa. Viure al Vallès i treballar a Barcelona o rodalies implica agafar trens, metros, ferrocarrils de la Generalitat,... lo que sigui. I implica patir aglomeracions de gent, endarreriments, vagues, etc. Vaig patir-ne força de vagues de Renfe, algunes de molt dures, de la mateixa que vaig patir uns trens indignes per anar de Barcelona a l'Ebre, alguns combois de rodalies amb seients durs. Gràcies al servei, ara és pensar anar a Barcelona en tren i agafar-me de tot. I la cosa no ha canviat gaire, per no dir que potser ha anat a pitjor, per la deixadesa dels governs de Madrid i de Catalunya. Perquè de voluntat de solucionar el problema no n'ha hagut mai realment. Si no, no seríem on som. Cal esperar que el govern actual de Catalunya, a més d'amenaçar Adif i Renfe, actuï de veritat.