dimecres, 22 de juny de 2016

La Camarga de Fernández Díaz

La persecució independentista
El mes de novembre de 2012, amb les eleccions al Parlament a sobre, sortia un informe sobre comptes d’Artur Mas a Suïssa. El PP no va trobar estrany que sortís en època electoral, ans al contrari, ho van utilitzar durant la campanya, i després. L’any 2014 es va filtrar una informació sobre un possible compte a Suïssa de Xavier Trias. No hi havia eleccions, hi havia però, com ara, un procés sobiranista sobre la taula. Aquelles filtracions han quedat en no res. Els escàndols de corrupció al PP però, s’han succeït.

L’escàndol
El 2014 eldiario.es publicava que hi havia una unitat secreta de la policia per trobar escàndols de corrupció en polítics independentistes. Poc cas se’ls va fer. No ha estat fins que el diari Público ha publicat les gravacions de converses entre el ministre de l’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya que el tema ha tornat a l’actualitat.

El cinisme
El ministre de l’Interior s’ha presentat com una víctima d’unes gravacions les quals, segons interpreten els mitjans, són una confirmació d’una estratègia de l’ús dels mitjans de l’Estat per a benefici propi del partit, en aquest cas “conspirar” per construir escàndols dels partits independentistes. No nega el contingut si no que es queixa de la publicació d’aquest, i que es faci en campanya electoral. El PP mai no ho faria això. S’està comparant aquesta conspiració amb el cas del Watergate. També se’l compara amb els GAL. No sé si tant però, com a mínim seria una Camarga 2. I com amb la Camarga, en què Sánchez Camacho no va haver de donar explicacions sobre el contingut de les gravacions, aquí l’estratègia torna a ser la mateixa: no parlar de la cosa si no del missatger. I sobretot, fer la víctima perquè hi ha eleccions. El partit del “Váyase señor González” no vol que els demanin a crits, cada dia, que marxin.

Els mitjans
En plena època del transvasament l’editorial de l’Ebre feia referència al tractament informatiu que tenia la lluita pel riu als mitjans, argumentant que el problema no són els periodistes si no els mitjans. Podríem discutir-ho, perquè hi ha periodistes que s’autocensuren i altres que no, malgrat les conseqüències que pugui tenir això. Però, suposem que són només els mitjans. Amb l’escàndol de les gravacions al ministre de l’Interior, la premsa escrita del dia 22 de juny li donava una importància minsa. El mitjans que més ho han destacat, el diari Ara i el Punt Avui. La resta, catalans i espanyols, o no ho han destacat o hi han destinat una part molt petita a la portada. Tenen al davant un escàndol monumental en una democràcia i hi passen de puntetes.

I Rajoy...
A la ràdio en una entrevista Mariano Rajoy diu que no sabia res de la reunió fins el dia 21, en sortir als mitjans i que ni tan sol sabia que existia una oficina antifrau a Catalunya. El president del govern espanyol no coneix les institucions de l’estat que presideix.