dilluns, 10 de març del 2014

11-M, 10 anys de conspiració

L'11-M és una d'aquelles dates fatídiques per recordar. La mort de 191 persones va sumar Espanya a la llista de països víctimes del terrorisme internacional però, va comportar més coses. Unes eleccions marcades pels atemptats, amb un govern espanyol que no volia deixar anar la teoria que ETA era al darrere, una societat emprenyada que sortia al carrer -evidentment fet aprofitat pel PSOE-, i una teoria conspiratòria que encara avui dia s'escolta, malgrat que la justícia ja s'hi va pronunciar.

Demà farà 10 anys dels atemptats. I aquests dies se'n fan reportatges i entrevistes. Testimonis com Pilar Manjón, perseguida per un sector de la dreta que no va tenir la decència de respectar el seu dol, la seva condició de víctima -perquè tots els terrorismes causen víctimes, igual de respectables-. O testimonis com el de Rodolfo Ruiz, comisari de Vallecas, acusat de col·locar la motxilla que no va esclatar als atemptats en un lloc per desviar l'atenció sobre l'autoria dels mateixos, la dona del qual es va suicidar per la pressió causada pels difusors de la teoria conspitaròria.

Aquests, periodistes i polítics que van insistir i encara insisteixen que la veritat de l'11-M no se sap encara -sense parlar clarament que volen dir que al darrere hi havia altres terroristes-, no pagaran mai pel mal que han fet, per l'afectació en la salut de les persones perseguides per no pensar com ells, fins i tot per la mort de persones que no han pogut aguantar la pressió. És vergonyós.