#Brexit Gibraltar español

De totes les notícies que he llegit fins ara relacionades amb els resultats del referèndum de sortida del Regne Unit de la Unió Europea, una s'enduu el premi a la bajanada del dia -encara en poden haver més per això-. El ministre d'exteriors espanyol demana la cosobirania del penyal de Gibraltar perquè el resultat ha estat a favor de la sortida de la UE. Ja em direu quina relació lògica té una cosa amb l'altra. Espanya ha de complir els compromisos del tractat d'Utrecht i deixar-se de romanços, si no és que els tractats s'han de complir només quan convé.

Margallo, coincidint amb Rajoy i Sánchez, també veu el referèndum com un perill i, d'alguna manera, el relacionen amb Catalunya. El Regne Unit ha fet en poc temps dos referèndums molt importants. I no passa res. És democràcia. A Espanya hi ha por de fer-ne perquè hi ha por que el resultat no sigui del gust de qui governa. I presumim de ser una democràcia moderna. També es llegeix el referèndum en clau electoral espanyola, per carregar contra Podemos, per allò dels populismes... Avui dia tots els partits practiquen el populisme però, cadascú veu només el populisme en els altres.

Alguns diuen que al Regne Unit han guanyat els xenòfobs i els populistes. Segur que en part sí. Ara bé, ha perdut Europa. Ha perdut una UE que ha demostrat que fa unes polítiques insatisfactòries per a un país que genera riquesa però, que no se'n beneficia prou, produint-se una mala maror entre la gent treballadora que potser sí que és fàcil de convèncer per consignes populistes. D'alguna manera, si vius en un país que aporta molt i rep poc, és fàcil que vulguis marxar. I sense voler dir que és el mateix, els catalans sabem bé què vol dir això.

---

+ GNU FDL

Conspirant i destruint la sanitat

Un ministre que queda en evidència per "conspirar" contra els partits independentistes. Unes gravacions on es diu que han destrossat el sistema sanitari català. I encara avui aniran de víctimes? Quines han estat les conseqüències d'aquesta destrossa de la sanitat de la qual presumien? I de la resta no cal parlar-ne. I ara esperant nous capítols d'aquest escàndol, mentre ni el ministre ni Rajoy no se'n van cap a casa.

---

+ GNU FDL

La Camarga de Fernández Díaz

La persecució independentista
El mes de novembre de 2012, amb les eleccions al Parlament a sobre, sortia un informe sobre comptes d’Artur Mas a Suïssa. El PP no va trobar estrany que sortís en època electoral, ans al contrari, ho van utilitzar durant la campanya, i després. L’any 2014 es va filtrar una informació sobre un possible compte a Suïssa de Xavier Trias. No hi havia eleccions, hi havia però, com ara, un procés sobiranista sobre la taula. Aquelles filtracions han quedat en no res. Els escàndols de corrupció al PP però, s’han succeït.

L’escàndol
El 2014 eldiario.es publicava que hi havia una unitat secreta de la policia per trobar escàndols de corrupció en polítics independentistes. Poc cas se’ls va fer. No ha estat fins que el diari Público ha publicat les gravacions de converses entre el ministre de l’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya que el tema ha tornat a l’actualitat.

El cinisme
El ministre de l’Interior s’ha presentat com una víctima d’unes gravacions les quals, segons interpreten els mitjans, són una confirmació d’una estratègia de l’ús dels mitjans de l’Estat per a benefici propi del partit, en aquest cas “conspirar” per construir escàndols dels partits independentistes. No nega el contingut si no que es queixa de la publicació d’aquest, i que es faci en campanya electoral. El PP mai no ho faria això. S’està comparant aquesta conspiració amb el cas del Watergate. També se’l compara amb els GAL. No sé si tant però, com a mínim seria una Camarga 2. I com amb la Camarga, en què Sánchez Camacho no va haver de donar explicacions sobre el contingut de les gravacions, aquí l’estratègia torna a ser la mateixa: no parlar de la cosa si no del missatger. I sobretot, fer la víctima perquè hi ha eleccions. El partit del “Váyase señor González” no vol que els demanin a crits, cada dia, que marxin.

Els mitjans
En plena època del transvasament l’editorial de l’Ebre feia referència al tractament informatiu que tenia la lluita pel riu als mitjans, argumentant que el problema no són els periodistes si no els mitjans. Podríem discutir-ho, perquè hi ha periodistes que s’autocensuren i altres que no, malgrat les conseqüències que pugui tenir això. Però, suposem que són només els mitjans. Amb l’escàndol de les gravacions al ministre de l’Interior, la premsa escrita del dia 22 de juny li donava una importància minsa. El mitjans que més ho han destacat, el diari Ara i el Punt Avui. La resta, catalans i espanyols, o no ho han destacat o hi han destinat una part molt petita a la portada. Tenen al davant un escàndol monumental en una democràcia i hi passen de puntetes.

I Rajoy...
A la ràdio en una entrevista Mariano Rajoy diu que no sabia res de la reunió fins el dia 21, en sortir als mitjans i que ni tan sol sabia que existia una oficina antifrau a Catalunya. El president del govern espanyol no coneix les institucions de l’estat que presideix.

---

+ GNU FDL

Brexit i independència

Al Regne Unit decideixen aquesta setmana si marxen de la UE o no. Una qüestió interna que han de resoldre ells. Des d'Espanya els partits però, hi volen dir la seva. Pedro Sánchez dirigint-se als seus ciutadans per demanar-los que no marxin. I per què? Perquè els seus diners fan falta. No és carinyo, no és amor. És la pela. La mateixa per la qual Espanya tem una hipotètica independència de Catalunya, iqual que diuen que també temen que si el Regne Unit marxa de la UE augmenta la probabilitat d'independència del país. Tot plegat ridícul. Partits espanyols interferint en un procés democràtic d'un altre estat sobirà? Un procés democràtic al qual no tenen por: un referèndum.

Que el Regne Unit abandoni la UE pot ser negatiu per a l'economia. Però, estan en el seu dret i defensen els seus interessos. O Espanya no defensa els seus a Europa per davant dels de la resta de països? No siguem hipòcrites...

---

+ GNU FDL

Fernández Díaz

El diari Público diu que té gravacions que demostren la conspiració del ministre de l'Interior per cercar escàndols d'ERC i de CDC. Que estrany, no? Allò que molta gent podia pensar, relacionat amb l'oportunitat en els informes policials i altres notícies sobre els partits independentistes prop de les eleccions, podria tenir una demostració en aquestes gravacions. I arriba en el moment que menys li agrada el PP, en campanya electoral. Dimitirà el ministre? No ho crec, aquesta gent no dimiteix mai. Només han de dimitir els dels altres partits si és el cas.

---

+ GNU FDL

Vaga de TMB

Defensaré el dret de vaga dels treballadors de TMB però, quan les vagues comporten situacions com la de l'article d'El Periódico que explica com una xiqueta va quedar atrapada dins del vagó de metro i els seus pares i germà a l'andana, per l'aglomeració de gent, no puc estar d'acord amb la situació, i menys si lo que explica l'article és cert, que el conductor del metro es va enfadar perquè algú va fer aturar el comboi perquè la xiqueta pogués tornar amb la seva família. Els crios són lo primer i la falta de sensibilitat és inadmissible.

---

+ GNU FDL

Partir-se la cara

Catalunya, terra de persecució del castellà. No es pot parlar la llengua anomenada "de Cervantes" enlloc. Estigmatitzem qui no empra el català en el seu dia a dia, en els documents, etc. Fins i tot a les escoles, la norma general és discriminar els alumnes castellanoparlants. És un escàndol. Cal fer alguna cosa, cal actuar per canviar les coses i portar la llibertat en aquesta comunitat autònoma que té la poca vergonya de plantejar la independència. Sort en tenim de Ciutadans i Albert Rivera. Després d'anar a Veneçuela a defensar la dreta desvalguda, a l'únic país del món que persegueix els adversaris polítics, sabem que Rivera es parteix i es partirà la cara per poder parlar en castellà a Catalunya. Gràcies, Ciutadans.

---

+ GNU FDL