Per Grècia

Grècia ofegada per la Troika. Grècia ofegada per una Unió Europea que d'unió té ben poc. En països com Espanya on es predica la solidaritat per justificar que uns ajudin els altres, malgrat aquesta solidaritat sigui desproporcionada, es reclama que Grècia torni els diners, peti qui peti. Es demana que Grècia continuï retallant, castigant la seva població. Més atur, menys pensions, menys salut, menys protecció a la infància, a les persones necessitades,... I això, com si no se'ls hagués obligat ja prou a fer-ho. Un dels governs que hi va col·laborar, per cert, va ser el govern que va posar Grècia en aquesta situació.

Els governs europeus tenen una solidaritat zero amb Grècia. El Banc Central Europeu també. L'FMI, organisme que va fallar prevenint la crisi, presidit per una persona, qui com els seus antecessors, té problemes amb la justícia, amb un aire de superioritat que molesta, amb un discurs que menysprea les persones que cal protegir, com la gent gran, dóna lliçons a Grècia de quin camí ha de seguir.

I els grecs? Que es fotin. Espanya, un país que pregona els seus brots verds sense complexos, xulejant a la resta de països de la Unió, se'n pot resentir de com acabi el problema grec. Espanya, un país que ha exprimit el fons de les pensions per endeutar-se més, se'n pot resentir. I aleshores, què farem? Voldrem solidaritat o voldrem patir com els grecs?

I els mitjans de la dreta, entre ells els que presumeixen del seu catolicisme, seran compassius amb els grecs o prefereixen veure'ls patir? Practicaran la solidaritat cristiana o prefereixen veure'ls patir?

---

+ GNU FDL

Transparència municipal

L'anterior govern ampostí va posar en marxa el portal de transparència municipal. S'hi poden consultar vàries dades relacionades amb l'administració local, entre les quals l'estructura de recursos humans. El govern de CiU tenia 6 càrrecs eventuals. Adam Tomàs ha presentat el cartipàs municipal i, a més de l'estructura de regidories, també hem sabut que de 6 llocs de treball eventuals es passarà a 1.

Els lloc de treball eventuals no consta a la informació del BOP quina és la forma de provisió del lloc de treball. Podrien ser a dit, per exemple? I, pel perfil que tenien aquests llocs de treball, té sentit que fossin llocs a dit i no places convocades per concurs? I el fet de ser a dit i eventuals, ha estat cap benefici per agrair o ha estat un problema perquè canviat el govern hi ha gent que s'ha quedat sense feina?

M'he fixat en els grups professionals dels treballadors municipals també. M'ha sobtat que la figura de cap d'unitat d'Informàtica sigui una plaça del grup C1 (títol de batxillerat o tècnic), amb un complement de 20.717,52€, de forma anàloga a altres caps d'unitat. Entenc que a un cap d'unitat se li hauria de demanar una titulació major. Aleshores potser els complements no caldrien. Perquè si crees una plaça C1 i li assignes un complement com aquest, en realitat la plaça hauria de ser una altra. Tot legal, evidentment, i m'alegro per qui pugui gaudir d'aquestes places però, crec que és totalment discutible, entre altres coses per la poca valoració que es mostra envers els professionals de determinats sectors.

---

+ GNU FDL

Grècia, la democràcia i les sangoneres

L'any passat vam anar a les urnes el 9N amb una doble pregunta que d'entrada em va semblar innecessària i fugissera del tema principal, la independència. A UDC fa poc que han fet també una votació per veure si continuaven donant suport al procés sobiranista o no, amb una pregunta llarga i embolicada que venia a no dir res i a dir allò que ja s'havia assumit fins aleshores. Avui he escoltat també la pregunta que el govern grec proposa per al referèndum de diumenge per veure si es fa cas de les retallades que vol la Troika o no. Una pregunta que també m'ha semblat llarga, innecessàriament llarga. Angela Merkel ho redueix a demanar si els grecs volen romandre a l'euro i a la UE o no. Podria reduir-se també, simplificant i posant les coses negres, si els grecs volen continuar ofegant-se en la misèria o diuen prou a les mesures exagerades de la Troika. Sembla que les preguntes llargues, poc directes, estan de moda.

Sigui com sigui, l'exercici democràtic grec és sa. Altres pensaran que no, que és incomplir pactes, que és anar pel camí equivocat. Aquests altres probablement tinguin interessos i els posin per davant del benestar, de les necessitats, de la dignitat del grecs. Aquests altres, elegantment diuen que a ells això de la democràcia no els va.

---

+ GNU FDL

És licor, licor d'arròs

Ahir a casa vam tenir la visita de l'amic Ramon. Vam estudiar junts a l'Autònoma i vam viure un bon grapat d'anys junts, primer a la Vila Universitària, després a Cerdanyola -i quines braves les de l'Alaska...-. Ens veiem poc. Si pugem a Barcelona i podem veure'ns ens veiem. I des de fa uns anys, quan arriba el final de juny, en Ramon baixa expressament a Amposta, de visita, i per veure l'espectacle que presenta La Lira. Aquest any, visita llampec perquè estem mig a casa mig a l'hospital però, no ha faltat i ha vingut a veure L'Elisir d'Amore. I de record s'ha emportat unes cervesetes artesanes del "terreno" i una ampolla de l'elixir d'amor d'en Dulcamara, el licor d'arròs del Delta. Que menys per agrair a un amic que faci tants quilòmetres per assistir a la cita anual de La Lira. I és que d'amics se'n tenen pocs però, de qualitat.

---

+ GNU FDL

Cap de setmana intens

Cap de setmana intens. Ahir vam estrenar l'òpera L'Elisir d'Amore a La Lira. Avui dues representacions i demà la darrera. Se li suma que és una setmana complicada perquè la vida la passem entre casa i l'hospital. És a dir que, la tensió es manté tots els dies. I la música ajuda a canviar de xip. Si a més és a sobre l'escenari, encara millor.

---

+ GNU FDL

Els perdedors contents

Aquesta setmana es coneixia l'alternança que hi haurà al capdavant del Consell Comarcal del Baix Ebre entre ERC i PSC. Els dos primers anys ERC, amb Dani Andreu com president, els dos següents PSC amb Enric Roig. La imatge que il·lustrava la notícia, una imatge de la roda de premsa dels socialistes, era per pensar-hi. Al capdavant, amb cares alegres, Enric Roig, Joan Sabaté i Manel de la Vega. El primer, gran derrotat a les eleccions municipals, premi de consolació amb la presidència del Consell. Els segons, crec que dos dels grans responsables de la deriva del PSC a les Terres de l'Ebre. Deriva quant a resultats, perquè la seva estratègia és evident que no funciona des de fa anys, i deriva perquè han optat per seguir el corrent de Pere Navarro, continuat per Miquel Iceta. És a dir, el PSC cada cop més PSOE. I malgrat el fracàs, somriuen i continuen exercint de professionals de la política.

Enric Roig escriu un article d'opinió aquesta setmana criticant el pacte de govern entre ERC i CiU amb l'analogia tradicional de les Festes del Renaixement entre la Biga i la Busca. El PSC Tortosí ve reivindicant-se com la Busca en cada festa del Renaixement, i així ho fa Roig en aquest article, alhora que reivindica una regeneració democràtica, tal com reclamen els ciutadans. Paraules boniques però, que veient els de la fotografia de satisfacció pel pacte al Consell, queden buides de significat.

---

+ GNU FDL

Podemos+ICV?

De cara al 27S totes les postures acabaran clarificant-se. Diu que Podemos i Iniciativa podrien estar prop d'un acord, junt amb EUiA i Procés constituent. És a dir, una nova candidature no independentista. Com més prop siguem de les eleccions més clar quedarà qui està a favor de la independència i qui no. Llàstima que portem molt temps amb ambigüitats. UDC ja s'ha posicionat. Iniciativa encara no, almenys no de forma clara.

---

+ GNU FDL