dilluns, 11 de febrer del 2013

El #Papa #BenetXVI renuncia

L'actualitat del dia ha quedat eclipsada per l'anunci del Papa Benet XVI de la seva renúncia, que farà efectiva el proper 28 de febrer. Personalment, el Papa em sembla una persona molt més íntegra que els governants que tenim, i que defensa el seu punt de vista de com s'ha de fer la vida cristiana, en base a la doctrina catòlica. No l'he vist com un mal Papa, tot i que el seu pontificat ha destacat pels escàndols de pederàstia que s'han conegut dins de l'Església catòlica i el cas del judici del seu majordom que va filtrar documents vaticans. Una llàstima i al mateix temps admirable que hagi decidit abandonar el pontificat perquè ocupi el seu lloc algú amb més forces per dirigir l'Església.

Una de les altres notícies del dia, a Catalunya, és la suposada gravació d'una conversa entre l'ex-parella de Jordi Pujol fill i Alicia Sánchez-Camacho, on la primera li va contar com Pujol blanquejava diners a Andorra. Ho han publicat El Periódico i El Mundo, i el segon ha atribuït la contractació de l'agència d'espionatge que va gravar la conversa al PSC. Ja es veurà. Sánchez-Camacho no va denunciar allò que se li va contar i avui, en ser preguntada, deia que no recordava exactament la conversa, una conversa del 2010, amb uns continguts prou forts, segons sembla, com per recordar-los. Haurem de creure'ns-ho.

Salut el dia després de Salvados sobre la privatització de la sanitat. La Generalitat té un informe de PWC que parla de privatitzar 18 hospitals públics, segons El País. La Generalitat nega que vagi a aplicar l'informe però, hom es pregunta perquè el té si no és perquè hi ha intencions de fer alguna cosa en aquest sentit. L'hospital de Móra d'Ebre té problemes econòmics. Com que la clau de la caixa és a Reus, a l'Ajuntament de Reus, l'hospital ha deixat de rebre 1,7 milions d'euros que aquell ajuntament ha destinat a la caixa única de pagaments dels deutes de les empreses públiques reusenques. Alguns veuen fantàstic el model de Sagessa. A mi em perdonaran però, a més de ser una forma de privatitzar amb empreses públiques la salut, ja s'ha demostrat que econòmicament ha estat un desastre. Si a més serveix als interessos de Reus i no del territori, no té raó de ser que es mantingui la gestió actual.

Súper important és voler castigar qui xiuli l'himne espanyol o el Rei, com ahir a la final de la Copa del Rei de bàsquet a Vitòria. La llibertat d'expressió queda en segon terme. Avui Francisco Marhuenda titllava de totalitaris, amb l'enuig de Pilar Rahola, les persones que xiulen himnes, entre altres accions. Cal recordar-li al senyor Marhuenda, què diu el DLC quant al totalitarisme:

m. [PO] Sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit tots els poders de l’Estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i negligeix els drets humans en profit de la raó d’estat.

diumenge, 10 de febrer del 2013

#depacienteacliente el sou de #Rajoy i les hipoteques estrella

Avui un Salvados dedicat a la privatització de la sanitat. La salut vista com un negoci que ha de ser rendible. Madrid, Alzira i altres llocs governats pel PP, com exemples del camí cap a la privatització de la sanitat. En altres llocs s'ha vist que la privatització no dóna els bons resultats que es pregonen però, la dreta espanyola té molt clar què vol. Incentius per ingressar menys pacients? Manca de transparència que demostri que realment la gestió privada de la sanitat doni millors resultats que la pública. Rafael Gasol posant els punts sobre les i, posant en dubte el copagament i les retallades, proposant alternatives per fer més sostenible la sanitat pública.

El sou de Rajoy continua sent notícia. En plena crisi el seu sou va pujar un 30%. Pobre Rajoy, és un treballador més però, només l'entén Duran,... i Trias. I encara hi ha gent que els vota.

La Caixa i les hipoteques. Sembla que Alicia Sánchez Camacho i Urdangarín no són tractats iguals que la resta de clients. Algú es pensa que li donaran una hipoteca amb un interès 0 els primers 4 anys, i per una quantitat tan alta com a ells i un sou que no garanteix el pagament?

dissabte, 9 de febrer del 2013

Dissabte de #corrupció parlant de #revolució

Dissabte nit. A la televisió dos programes de debat d'actualitat. A Tele 5 El Gran debate. A la Sexta, La Sexta noche. En ambdós debats sobre la corrupció, centrada en els papers de Bárcenas i en la trama Gürtel. El mateix debat de sempre. El PP intentant allò de l'"i tu més" amb polítics i periodistes, tirant pilotes fora. Ells tot ho fan bé. La ciutadania s'emprenya però, ells tot ho fan bé.

Carlos Cuesta, presentador descaradament parcial a 13tv a Tele 5 diu que les persones que han admès haver rebut diners de sobres dels comptes de Bárcenas eren víctimes del terrorisme. I? Barrejant arguments es desvia el tema.

Avui Rajoy ha fet públiques les seves declaracions de la renda. Els mitjans han destacat que allò que va declarar al Congrés dels Diputats el 2010 no coincideix amb les declaracions publicades avui. Diuen que això és perquè al Congrés va declarar els diners en net, no en brut.

Aquesta setmana s'ha suïcidat una altra persones que anava a ser desnonada. Aquesta setmana també s'ha parlat molt d'Ada Colau, arran de la denegació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la dació en pagament. Com recorda la gent a Twitter, en 30 anys l'unica ILP que s'ha aprovat ha estat a favor dels bous. No és patètic això?

Acabo. El professor Manuel Castells escriu un article a La Vanguardia molt interessant i important. Un article sobre una possible revolució política, un canvi emmirallat en Islàndia, una necessària convocatòria d'eleccions i una candidatura unitària d'associacions cíviques recolzades per partits menuts que hi donen suport que eviti que els mateixos partits que són gran part del problema conservin el control del sistema. Una revolució en tota regla, i pacífica.

divendres, 8 de febrer del 2013

Encara #Duran, Patronal contra funcionaris, #PSC antisobirania i la pedrega electoral

Encara continuo indignat amb les paraules de Duran ahir amb el sou dels polítics. M'estranya que la reacció mediàtica i social hagi estat més aviat minsa. És normal que mentre es retalla el sou dels treballadors, mentre cada cop més gent es queda sense feina, sense atur, mentre augmenten impostos i copagaments sanitaris i socials, un polític professional com Duran vulgui parlar de pujar el sou dels polítics? És normal que amb uns sous inferiors als de molts països europeus, amb menors beneficis socials, els polítics vulguin comparar-se només per parlar de majors impostos i de millors sous per a ells? És normal o és vergonyós.

La Patronal espanyola posa en dubte les estadístiques de l'INE, amb prestigi internacional, en les quals, l'Enquesta de Població Activa (EPA) situa els aturats a Espanya en gairebé 6 milions. És evident que per a la Patronal les coses van millor amb la reforma laboral, que hi ha brots verds i que els treballadors lo que han de fer és callar, treballar i cobrar menys. Podrien posar-se d'acord amb Duran per fer campanya pels sous dels polítics -i directius-. També el president de la Patronal opina que s'hauria d'enviar funcionaris a casa, amb subsidi, evitant que gastin paper i telèfon a l'oficina. És aquesta la classe empresarial que tenim. Miren per ells, és normal. Després volen que els treballadors no miren només per ells, és normal.

El PSC veu bé que el govern espanyo porti la declaració de sobirania feta pel Parlament al Tribunal Constitucional. Què en treuran de dur la declaració al Constitucional? Per això el Parlament serà menys sobiranista? Volen unes noves eleccions de blanc o negre? Volen augmentar la crispació? Poc de tacte sí que tenen. I el PSC, continua amb la seva línia per competir a veure quin partit de l'arc català defensa millor la unitat d'Espanya. És el seu camí.

L'altre dia El Triangle publicava que CiU havia anat col·locant els membres de les llistes que a les passades eleccions havien quedat fora del Parlament en càrrecs diversos. Avui Adam Tomàs es queixava, i Aguaita.cat ho publica, del cas de l'ex-diputada Mila Fernández, nou càrrec d'assessora de Vicepresidència amb un sou, segons Aguaita.cat, d'uns 65.000 euros. Tot legal, no ho dubto. El tema és que, amb coses així no deixen de donar la imatge que els partits es dediquen a col·locar gent a l'Administració. I després, sobretot els partits de dretes, diuen que l'Administració s'ha d'aprimar, que els funcionaris són uns privilegiats,... Que no hi ha treballadors a l'Administració que puguin fer les tasques que farà aquest nou càrrec?

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 7 de febrer del 2013

@ciuduran diu que els sous dels polítics són baixos... serà que el dels treballadors és elevadíssim

Dijous Jarder. Porta del Carnestoltes. 

Serà això de l'esperit esbojarrat del Carnestoltes la causa que Duran hagi dit en públic que els sous dels polítics espanyols són baixos. Ha de ser això. Perquè si no, no ho entenc. No entenc que es vulgui comparar amb altres països per dir que allí els polítics cobren més. La patronal, amb qui s'alinea CiU, vol que els sous dels treballadors es moderin, per no dir que preferirien que baixessin. No es vol sentir parlar mai dels altres països europeus a l'hora de comprar el salari mínim i els beneficis socials. Sí que se'n parla quan es pugen impostos o se'n creen de nous i, com veiem, quan es vol parlar de pujar el sou dels polítics. La cosa pública hauria de ser vocacional. De fet, és voluntària. I hauria de ser limitada en el temps, no com passa amb Duran i altres que ja han perdut el compte dels anys que fa que en viuen.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 6 de febrer del 2013

#CIS #corrupció #crisi #educació #desnonaments i #fracking

El CIS. Avui s'ha conegut el resultat del baròmetre d'hivern, previ a l'escàndol dels papers de Bárcenas. Tot i això, PP i PSOE escurcen distàncies. No m'imagino si la recollida de dades s'hagués fet ara, quin grau de distorsió hagués provocat tot plegat. Sobta que Rosa Díez sigui la líder més ben valorada. Igual que per al PP, després de la notícia sobre els sobres de Bárcenas i ¡Basta ya! potser bé els resultats serien diferents ara. No ho sabrem.

L'agència Fitch diu que Espanya pot emportar-se per davant la zona euro si cau, en un moment en què la prima de risc torna a pujar, qui sap si per l'escàndol de corrupció relacionat amb el PP, qui sap si també per l'autorització de tornar a fer vendes a curt a la borsa. La pregunta és si això importa a algú, si algú farà res per impedir la caiguda d'Espanya.

La consellera d'Educació diu que després de Setmana Santa garantirà la substitució de les baixes a Infantil des del primer dia i a Primària des del sisè dia. La pregunta és per què no ho ha fet fins ara, per què la resta d'alumnes han d'assumir que fins passats 10 dies no tindran professor substitut, inclosos els estudiants de cicles formatius, els quals aquest any han hagut de pagar una matrícula significativa. Això és un anunci d'imatge.

Un altre anunci d'imatge el feia ahir el govern espanyol anunciant la creació d'un fons de 6000 habitatges de lloguer social per a famílies desnonades. Ada Colau, representant de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca, va fer una roda de premsa carregant contra la vicepresidenta del govern, que va fer un anunci simulant la llagrimeta per totes les persones que havien de tirar endavant amb crios i es quedaven sense vivenda. I és que per molt que digui la vicepresidenta ella sap que és difícil que ella mai no es trobi en la situació de desnonament. Ella, els seus companys del govern, els seus amics, ho miren des de fora i no hi veuen perill. Colau deia que cal veure quina serà aquesta oferta de vivenda social, si no acabaran sent els habitatges pitjors, més mal situats, i els bons es quedaran al banc dolent. No m'estranyaria.

The Economist parla del fracking a Europa. Un punt de vista que presenta l'experiència dels EUA com una experiència beneficiosa i Europa anant al darrere d'ells. Res de problemes medi ambientals per a l'autor. Estrany. Ara bé, no ho pinta bé des del punt de vista de la inversió per la dificultat que tenen les empreses per tirar endavant els projectes, tant quant a compliment de la legislació mediambiental com pels tràmits que cal superar. A més, no hi ha garantia que la producció de gas sigui suficient per a la inversió que comporta. A l'article es pot veure un mapa d'Europa amb els països que han prohibit el fracking o que tenen una moratòria, els que el permeten i els que el permeten i tenen permisos concedits, entre els quals Espanya. El govern de la Generalitat pensa posicionar-se?

dimarts, 5 de febrer del 2013

L'aclaparadora #corrupció

Fa una estona que he arribat de l'assaig. Avui hem treballat els Mestres Cantaires, de Wagner. Arribo i encara he d'escriure l'apunt d'avui. Monotonia. La realitat gira al voltant de la corrupció. Tenim Artur Mas amb la seva convocatòria per un pacte nacional contra la corrupció, que abans que comenci jo ja no em crec, no m'interessa. Ahir a la nit Bárcenas va parlar per a 13tv negant que els papers amb les anotacions dels sobres de diner negre al PP fossin certs, i es va mostrar disposat a provar-ho. Miguel Ángel Rodríguez, abans que això hagi passat, ja demanava la dimissió del director d'El País. Mentrestant avui hem sabut que s'ha descobert un nou compte de Bárcenas a Suïssa.

A la tertúlia de RAC 1 parlaven de l'article d'Ansón a la Razón, on s'apunta al retorn d'Aznar per redreçar el país, instaurant-se una nova República. No ho sé, és una cosa que he pensat algun cop, igual que la possibilitat que la situació actual faci arribar al poder nous populistes. De moment Aguirre demana regenerar la política. Permeteu-me riure. Va tornar a la seva activitat a l'Administració? No, va deixar la política per ser càrrec de confiança i ara és directiva en una empresa de caça talents però, no abandona la política. Aguirre és un exemple de polític populista que no desitjaria que dirigís el país.

Help those suffering in the Horn of Africa