dimarts, 14 d’agost del 2012

#FestesAmposta2012, més #retallades catalanes i la priorització de les reformes

Avui hem acabat els cercavila de les Festes Majors. Bé, ens queda el de la nit per anar al concert de la plaça de l'Ajuntament. Hem tocat, hem suat, hem xalat. Aquest any haurem tocat un dia menys per la retallada de dies de festa -tot i que continuen havent 2 dies de bous extra i hi ha entitats que han programat actes igualment el cap de setmana-. La Filha repetirà tocant a la processó del dia de la Verge a causa dels canvis.
 
La vicepresidenta del govern català diu que hi haurà nous EROs en empreses públiques. Les retallades no s'aturen. Mai no podem creure que han acabat perquè ni el govern català ni l'espanyol no diuen mai fins on pensen arribar. Els fets ho demostren.

Rosa Maria Artal fa una repassada a alguns aspectes que mostren que diners n'hi ha però, que qui governa prefereix prioritzar unes coses sobre unes altres, la protecció dels poderosos sotmetent a retallades la majoria de la població, la gent que treballa per viure i sense luxes.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 13 d’agost del 2012

Benvinguda de Pau a #LaLiraAmpostina

La Lira Ampostina: benvinguda a PauAvui hem anat en cercavila tocant fins casa mon nebot Pau, per donar-li la benvinguda a la banda. Com és habitual, Octavi ha dirigit unes paraules als pares -mon germà i ma cunyada- i familiars, d'agraïment, de benvinguda i d'esperança en el futur musical i personal de Pau. Unes paraules que han estat emocionants i que per la part que em toca agraeixo molt.

Octavi ha recordat en les seves paraules quan allà al 1981 va arribar a La Lira i es va trobar amb unes quantes famílies, entre les quals la família Zaera, implicades en la formació dels seus fills, implicades en la Lira, les quals li van facilitar la feina acabat d'estrenar com director i mestre. Perquè Octavi sempre ha estat "lo mestre" i sempre ho serà.

Recordo aquella sala al primer pis de l'antiga escola. Pepita Giné encara no havia arribat a La Lira i tota la feina la feia Octavi. Més tard arribà Pepita i la teníem a ella per a solfeig i teoria i a Octavi per a l'instrument. Vaig aprendre clarinet amb Octavi fins que vaig passar a fer el grau superior al Conservatori de Barcelona però, recordo molt bé l'època de La Lira. Quan sortida de l'escola o de l'institut ma mare m'esperava al cantó del que era la Unió, amb el clarinet, per no perdre temps i arribar a l'hora a classe. Una mica d'estudi abans que ens toqués, la classe, els llibres amb les dates marcant la lliçó per al proper dia, la lliberta de notes... I rivalitat sana per veure qui treia millor nota, sobretot a les classes de solfeig, que les fèiem escoltant-nos uns als altres.

Octavi, a més del mestre, ha estat un directori exigent que sempre ha volgut anar a més, i així es reflecteix en la trajectòria de La Lira. Per La Lira sempre amunt, diu l'himne. La gent més gran segur que recordarà els assajos de canya, tocant un per un per decidir qui tocaria i qui no aquell fragment al concert. I ningú no es volia quedar fora, tothom es preparava el paper amb consciència. Ara les coses han canviat. Els temps són diferents i cal adaptar-se. Però, l'esperi de superació, l'exigència, continuen.

Vaig sortir a la banda l'any 1984. Dies com avui em porten els bons records d'aleshores, el record dels pares a casa preparant-ho tot per rebre la banda, la cerimònia de la benvinguda i el ràpid que passa tot i queda ja per al record. Com sovint recorda Octavi, la societat actual no és precisament una societat que destaqui pel compromís que demostren pares i fills en tirar endavant els seus estudis de música, la seva formació com persones i una entitat com La Lira. Per això, la benvinguda d'un músic en ple segle XXI ha d'omplir-nos de joia, ha d'esperonar els pares a seguir fent força perquè la criatura esdevingui un gran músic i persona, que Pau segur que ho serà. I tant de bo d'aquí uns anys puguem celebrar l'arribada a la Lira de la nostra filla Júlia.

Per molts anys, Pau, Joaquim, Iolanda, iaios i iaies. Gràcies al vostre esforç ja podem dir que som una família de músics.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 12 d’agost del 2012

#Rajoy acabat, #Marinaleda d'actualitat, i la mà d'obra barata

Segon dia de Festes. Segon dia de cercavila i suor. Avui hem fet el Festival de Bandes, amb la participació de la Banda Santa Cecília de Sant Mateu, dirigida per l'ampostí Sergi Costes, una banda que sona molt i molt bé.

Que Rajoy no vol més reformes? Ja ho veurem. Com expliquen els mitjans, encara queden exigències pendents per aplicar. Pensions i mercat laboral entre elles. No és ja discutir si són bones o dolentes si no que Rajoy ens ven que no hi haurà més reformes.

Rajoy, un líder desgastat, a qui es donaria per finiquitat si Espanya demana el rescat total. Imaginem un president de govern que en menys d'un any ha invalidat el seu programa electoral incomplint-lo, que no ha estat el miracle que havia de solucionar la crisi, i que ha adoptat mesures que duen el país pel camí de Grècia o Portugal. Un fracàs.

L'alcalde de Marinaleda continua d'actualitat. Ahir a El gran debate el van entrevistar. Els mitjans i polítiques de dretes -perquè sí que hi ha dretes i esquerres quan es tracta de temes com aquest- se senten forts i se senten legitimats per carregar fortament contra ell i les seves accions, mentre miren cap a un altre lloc o justifiquen coses pitjors. També van entrevistar Llamazares, amb una brillant intervenció. Li tiraven en cara el sou i el patrimoni que té però, va respondre sense amagar-se, per rematar-ho amb un "¿qué pasa, que los rojos no podemos tener dinero?".

La setmana passada el propietari de Zara, del grup Inditex, Amancio Ortega era notícia per situar-se més amunt entre les grans fortunes del món. Ahir llegia que al Marroc tenen treballant gent amb 178 euros el mes per una jornada de 65 hores a la setmana, sous que no donen per a les necessitats bàsiques de les persones, dones, que tenen treballant. Així qualsevol pot fer-se ric. A la mateixa notícia s'apunta Mango, Cortefiel o El Corte Inglés com empreses amb pràctiques semblants.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 11 d’agost del 2012

#MNAC no, MoMA sí, #FestesAmposta2012 #LaLiraAmpostina

Primer dia de Festes Majors. Primer dia de bous. Avui pregó. La Lira toquem els primers aquestes Festes, amb la qual cosa aquesta tarda ens estrenem als cercaviles.

Algú coneix o ha sentit parlar del MoMA? Oi que sí, que no cal afegir-li New York al nom? En canvi, el director del MNAC diu que cal canviar-li el nom, justificant-ho que la National Gallery de Londres i altres són conegudes pel nom de la ciutat. No serà que és el museu allò que ha de guanyar-se el prestigi i posicionar-se com una marca de referència? Quina gent! Si com diu Vicent Partal, el director del MNAC n'és per ser família de qui és, no m'estranya que després la seva opinió per enfortir el museu sigui canviar el nom, treure-li Nacional i Catalunya per posar Barcelona. Visionaris.

divendres, 10 d’agost del 2012

#FestesAmposta2012, #objecció dels metges, #sous avall i la mare que els va...

Aquesta nit comencen les retallades Festes d'Amposta, amb una retallada simbòlica en bous. No podíem esperar menys.

Fa relativament pocs anys el PP clamava contra l'assignatura d'Educació per a la ciutadania, i aplaudien l'opció de l'objecció de consciència d'alguns docents. Esperanza Aguirre aplaudia aleshores l'objecció per la docència d'una assignatura que no serà més adoctrinadora de la seva substituta implantada per Rajoy.

En canvi, el ministeri de Sanitat no vol que els metges facin objecció i atenguin els immigrants sense papers i els avisa que és il·legal fer-ho. Una cosa molt més important que Educació per a la ciutadania, atendre les persones malaltes dins del sistema públic, no pot ser motiu d'objecció? És normal. Quan governava el PSOE el PP va trobar gust a les protestes al carrer. Ara no se'n recorden i volen impedir-les. Aleshores recorrien lleis i donaven suport a insubmissions i ara volen impedir-ho. Fa quatre dies van anar a les eleccions amb un programa i ara fan allò que deien que no farien.

Portugal reflecteix la situació que es pot viure a Espanya amb les retallades. Una societat castigada i unes mesures que no treuen el país del pou. Però, el govern espanyol no ha fet cas d'allò que ha viscut el país veí i som on som.

El BCE diu que els salaris a Grècia i Espanya tindran una baixada important. Volen més càstig al treballador, com si el seu sou fos la culpa de la crisi. La crisi és culpa dels funcionaris, que cobren massa i tenen massa seguretat laboral, dels treballadors de la privada que tenen massa poder a l'hora de negociar quant han de cobrar i tenen assegurat un salari mínim. No és pas dels especuladors, dels que cobren sous desproporcionats, dels que han utilitzat el diner públic per fer obres faraòniques injustificables. Com no ens emprenyem de veritat?

Josep Borrell espera que no arribem a la nit abans de la destrucció de l'euro i que el BCE pugui adoptar les mesures que evitin un rescat d'Espanya i d'Itàlia que no se sap si seria suficient. El president del BCE va aigualir la festa dels que pensaven que l'organisme prendria decisions en un altre sentit del seguit fins ara, i que començaven a veure amb una mica més d'optimisme el futur de la crisi del deute sobirà.

Continua la polèmica sobre l'alcalde de Marinaleda i l'assalt a dos supermercats en què va participar. Amenaça amb més accions. Costa de donar suport a accions com aquesta que, com vaig dir anteriorment, tenen una objectiu lloable. Ara bé, molts dels polítics que el critiquen haurien de pensar abans d'assenyalar-lo amb el dit perquè de casos de corrupció política encara no resolts, amb detencions que no han tingut la celeritat amb què s'ha detingut els assaltants, amb una crisi causada per l'ànima especulativa d'alguns i que paguem entre tots, n'hi ha molts i la desproporció és evident.

Mireu, ara mateix acabo de llegir que la justícia dels EUA no prendrà cap acció contra Goldman Sachs, gran responsable de la crisi mundial arran de la crisi de les hipoteques subprime. Amb notícies com aquesta com algú pot posar com enemic públic número 1 l'alcalde de Marinaleda? Només algú que veu que així no parlaran d'ell.

I acabo. El govern japonès convoca eleccions anticipades després d'incomplir un punt del seu programa electoral i pujar els impostos. Igual que Rajoy.

dijous, 9 d’agost del 2012

#Duran, el gra al cul de #CiU

Que Duran no creu gens en la independència de Catalunya, ni amb l'autodeterminació és una cosa sabuda. Ja fa uns quants anys que va fer una recordada conferència política posicionant-se a favor d'una Catalunya dins d'Espanya, en contra de plantejaments sobiranistes. I amb el pas dels anys ha jugat a fer-nos creure que s'indignava aquí a Catalunya però, ha mantingut el seu discurs de cara a Madrid. Hauria estat un líder digne de la Lliga si hagués viscut aquell moment? Sigui com sigui, la postura de Duran incomòda CDC però, tampoc no ens enganyem, ja els va bé. Al cap i a la fi CiU no renuncia a governar gràcies al partit que més ha intentat fer contra Catalunya per tal d'aconseguir vots, el PP. No cal recordar la denúncia de l'Estatut al Constitucional, la campanya contra el català amagada de defensa del castellà,...

Carme-Laura Gil, ex-consellera en temps de Pujol, demana Artur Mas que aturi els peus a Duran i que faci fora la vicepresidenta Ortega del govern perquè discrepa del pacte fiscal. La vicepresidenta jugaria a l'ambigüitat perquè segons on es llegeixin les seves declaracions sembla que hi estigui d'acord.

L'altre dia llegia estranyat que una persona havia estat multada amb 3000 euros per dur una bufanda independentista a la final de la Copa del Rei de futbol. Avui llegeixo que la Fiscalia Superior de Catalunya obre diligències contra la delegada del govern de Madrid pels fets. Qui pot entendre que una persona sigui multada per això? No hi ha llibertat d'expressió o mostrar les idees independentistes s'ha de perseguir, com si això fos una dictadura? Com és que qui llueix símbols franquistes no és perseguit?

A Catalunya les assegurances mèdiques privades han augmentat un 6% els seus ingressos. Que estrany, no? Amb les reformes sanitàries i la concepció d'una sanitat pública saturada la sanitat privada té l'oportunitat de fer clients. A Amposta, sense anar més lluny, si fa uns anys veies que anaven obrint oficines immobiliàries, en menor escala darrerament s'observa la proliferació de centres de salut privats, de mútues i altres. Un símptoma o una casualitat?

I acabo. La FAES critica la gent que està contra les retallades del govern espanyol perquè diuen que és un programa creïble per sortir de la crisi. Ara bé, a ningú no se li escapa que Rajoy està fent tot el contrari d'allò que va presentar com el seu programa electoral. Però, no ens estranyem tampoc. La FAES és partidària de retallar com més millor i el seu líder, Aznar, és un dels orígens del model econòmic que ha dut Espanya a la debacle. D'això no en faran mai autocrítica.

dimecres, 8 d’agost del 2012

La #mort, la #salut, la #immigració, l'#IVA, la #música i alcaldes que assalten supermercats

Diu La Vanguardia que l'Ajuntament de Tortosa vol regularitzar els nínxols dels cementiris municipals, la meitat dels quals no tenen propietari conegut. D'entrada sembla un fet normal. No volen haver de fer ampliacions tan freqüents. Ara bé, això, com passa en altres llocs, significa que ni després de mort et deixen tranquil. Si vols que els teus familiars romanguin al seu nínxol, a més de tenir els papers en regla, has de pagar una concessió de propietat que ara l'Ajuntament es planteja escurçar. Quotes de la mort, quina indignitat.

El PP justifica el pagament de l'accés a la sanitat dels immigrants sense papers. Com que les persones que arriben a Espanya i no tenen papers sempre disposen de 710 euros o el doble -si tenen més de 65 anys- per garantir-se l'atenció sanitària, a més dels diners per pagar els medicaments. Els conviden a marxar als seus països, com si això fos tan fàcil. I obliden els temps en què Aznar pregonava allò d'Espanya "va bien", que tan va contribuir a l'efecte crida que ells atribueixen a Zapatero. Obliden que quan les coses anaven tan i tan bé, els immigrants feien la feina que la gent d'aquí no volia fer. Ara sobren. Vergonya.

Com es pot llegir en aquest article en anglès del BMJ Group, el tractament oncològic o contra la SIDA, anirà càrrec d'ONGs, amb qui no s'ha discutit la mesura. 300.000 persones es queden fora del sistema sanitari públic amb la reforma del govern espanyol. També fa referència a la llegenda urbana escampada de l'abús que fan els immigrants de la sanitat pública, llegenda que la gent s'ha cregut per cercar un culpable aliè de la situació i de les retallades però, que és desmentida per les xifres. La població autòctona utilitza més que els immigrants la sanitat però, això no convé admetre-ho.

La pujada de l'IVA també és actualitat. Una repassada als canvis de preus. El material escolar, excepte els llibres i quadrens de dibuix, passa al 21%. Els serveis funeraris també al 21%. Les entrades a cinema, teatre i musicals també. Ara bé, bars i restaurants de locals relacionats amb el joc mantenen el tipus d'IVA reduït, al 10%. Ens prenen el pèl o no?

Llegeixo que 11 músics titulars de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu han estat acomiadats només acabar la temporada. Indemnització de 20 dies i fins 12 mensualitats, per motius econòmics. Si els ha vingut bé la reforma laboral de Rajoy... Com per anar a donar negoci al Gran Teatre vist com miren pels seus professionals.

I acabo. L'alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo, d'IU, va participar ahir en una ocupació de dos supermercats per recollir aliments i donar-los al banc dels aliments. Se l'ha criticat moltíssim. De fet, un representant polític com ell cometent una il·legalitat no és un exemple. Assaltar supermercats on les persones que hi treballen es guanyen la vida no és un exemple. Penso en l'objectiu dels fets, un objectiu honorable si pensem en ajudar les persones necessitades però, a la vegada penso que accions com aquesta, amb el perfil ideològic de Sánchez Gordillo, potser recorden el temps de les col·lectivitzacions. I les col·lectivitzacions no són ben recordades en alguns territoris com l'Ebre. El simple fet de tenir terres i ser religiós et podia costar la terra i la vida, per un suposat benefici de la col·lectivitat.