#Rescat, mitjans, el sou de #Duran i una germana neix per salvar el seu germà

Com es diu ja en moltes tertúlies i a la xarxa, tornem als temps en què calia llegir la premsa estrangera per copsar una realitat del país que no sigui la que transmet la premsa espanyola. A la premsa estrangera i a la xarxa, que per sort no cal llegir només diaris per assabentar-se de coses. I la premsa estrangera segueix de prop la situació de l'economia espanyola i el ridícul dels polítics espanyols. Un exemple, el SMS que Rajoy li va enviar a de Guindos quan negociava amb l'Eurogrup el rescat de la banca espanyola, dient-li que aguantés, que Espanya no és Uganda. Les reaccions a la xarxa han estat moltes. Fins i tot la BBC ha dedicat un article al tema on es compara Espanya amb Uganda. La taxa d'atur espanyol és un 20% més alta. El creixement del PIB espanyol el 2010 fou negatiu, mentre que l'ugandès fou positiu. Això sí, l'esperança de vida és més alta a Espanya i la renda per càpita també és més alta, 30 cops més l'espanyola. Ja veieu, a més de ser inapropiat utilitzar la comparació amb Uganda venint del president del govern, tampoc és per treure pit la situació espanyola.

Com diuen els mitjans estrangers, el rescat espanyol, pel fet de no ser directe a la banca, tindrà impacte en el deute estatal. Un rescat mal dissenyat gràcies a la insistència alemanya.

I Rajoy continua volent que creguem que ha aconseguit una gran fita...

Algunes mesures que sembla que s'implantaran a Espanya el govern les ha negat en el passat recent. L'IVA amunt, a més de gravar més els carburants i posar peatges a les autovies estatals, seguint la doctrina d'Esperanza Aguirre. Tremolem, perquè si la Comunitat de Madrid és el laboratori de Rajoy anem per mal camí.

Durao Barroso diu que cal actuar urgentment per solucionar el problema sistèmic existent amb l'euro. De fet afirma que s'han pres les mesures adequades i de forma immediata. En canvi, la sensació que tinc jo és que Europa va modulant les mesures en funció dels interessos dels diferents estats, en funció de qui té més poder (i.e. Alemanya), i que les mesures que els experts apunten com importants per evitar problemes majors, no arriben o es preveu que triguin a arribar. Un desastre.

Josep C. Vergés publica un article al Diari de Girona sobre el sou de Duran i Lleida. Comença amb un paràgraf per indignar-se. Duran viatja gratis, en primera i no paga seguretat social? Té un sou de diputat i un de secretari de CiU? Més de 5000 euros bruts al mes? I no té cap ingrés privat. Però, amb aquest sou no en tindria prou per fer front als seus pagaments mensuals, segons els càlculs que fa l'autor, de la qual cosa dedueix que Duran cobra en blanc i en negre. No ho sé però, sí que és cert que les declaracions de béns dels polítics sovint ratllen la burla. De legals no dubto que ho siguin però, com ha fet l'autor de l'article, amb sumes i restes pots acabar topant-ne amb uns resultats il·lògics. La qüestió, segons l'autor, és que Duran ha fet front cada mes a més de 15000 euros cobrant-ne més de 5000, i no s'explica d'on surten els 10000 euros que falten.

Notícia molt positiva la d'un xiquet que gràcies a la seva germana nascuda per selecció d'embrions ha pogut salvar la vida que li perillava per una malaltia neurodegenerativa incurable. L'ús de cèl·lules mare i el naixement de fills seleccionats per poder salvar un altre fill són aspectes de la ciència que crec que l'Església s'hauria de replantejar perquè el bé que es fa és immens. Altra cosa és evitar tentacions de fer-ne altres usos, sense ètica, sinistres, que no és el cas.

---

+ GNU FDL

Esperanza Aguirre treu pit #crisi

Esperanza Aguirre xuleja i fa callar els sindicats. Diu que entre sindicats i PSOE no van saber crear llocs de treball i que ara estan millor callats. La facilitat de dir bestieses d'aquesta senyora és increïble. Passat un temps prudencial des de que es va saber que la Comunitat de Madrid va ser una de les que va comunicar un dèficit inferior al real, i com que la societat espanyola sembla que no associa els interessos polítics en la debacle de Bankia, Aguirre es permet el dret de xulejar. I no és que PSOE o els sindicats se salvin de les crítiques però, que sigui Aguirre qui les faci...

PP i PSOE, PSOE i PP, tanto monta, monta tanto. A l'hora de cercar responsabilitats per la situació de la banca espanyola es posen d'acord per no cercar-les, amb l'excusa que ara cal anar units a cercar la sortida del túnel. Com sempre, els dos partits quan els convé van de la mà. No cal recordar que sense problemes van reformar la Constitució, i en un temps rècord.

La Generalitat i el govern espanyol aparquen els seus problemes competencials per passar a negociar sobre les reformes en educació i sanitat. Què en sortirà d'això? Com sempre, una sortida avantatjosa per a Madrid que el govern català voldrà vendre'ns com la millor. Les conviccions de CiU mai no es poden creure del tot perquè sempre, sempre, estan disposats a rebaixar les seves demandes. De moment, els catalans pagarem l'euro per recepta que ens imposen des de Barcelona i més endavant el percentatge que s'estableixi des de Madrid. Doble copagament -com diuen, no entrem a discutir el nom, deixem-nos d'eufemismes-.

Llegeixo que es vol una comissió que aclareixi les condonacions de crèdit a partits polítics per part de caixes d'estalvis. Imprescindible que hi hagi la màxima transparència. La gent té les seus crèdits, té les seves hipoteques, i difícilment veurem la condonació d'interessos o la renegociació. Si no no tindríem el greu problema de tanta i tanta gent que fan fora de casa seva per no poder pagar.

---

+ GNU FDL

#Rescat i crios que mengen malament #crisi

Per molt que ens ho diguin, penso que la societat en general no té cap culpa que la crisi hagi esclatat i per això no és just que ho paguem entre tots. Però, si la societat no en té cap culpa, menys culpa en tenen els xiquets i xiquetes. Cada cop hi ha més criatures que s'alimenten menys i pitjor, i que no poden anar a l'escola amb el material necessari per fer-hi les activitats. Només per això la societat sencera s'hauria d'indignar i exigir responsabilitats.

Indignar-se, com s'ha d'indignar amb un govern que no ens ha dit la veritat, fins i tot des d'abans de governar. Ho hem vist amb les successives mesures que ha anat aprovant i aquest cap de setmana ho hem acabat de veure. En pocs dies s'ha passat de negar rotundament un rescat a acceptar-lo i lloar-ne les virtuts. Virtuts que no queden clares. La premsa estrangera parla de rescat i el govern i la premsa afí -com la portada de La Razón de diumenge on es llegia "España despeja el rescate". Premsa de pandereta, ancorada en el patriotisme del franquisme, ancorada en un orgull que impedeix reconèixer les pròpies mancances. Des de fora ens han de dir la veritat, i fins i tot riure-se'n dels eufemismes, com feia la revista Time amb el titular "Tu dius tomàquet, jo dic rescat".

La Unió Europea diu que no imposarà més retallades que no siguin mesures aplicades a la banca. Ara bé, al mateix temps s'exigeix que Espanya tiri endavant les mesures per reduir el dèficit. I això implica, més retallades, segons els experts i tertulians.

Ens esperen dies de debats sobre possibilitats en relació a l'acord definitiu del rescat espanyol. Mentrestant, especulacions i anàlisis no deixaran de fer-nos preocupar més i més.

L'OCDE recomana pujar l'edat de jubilació més enllà dels 67 anys i a més fer obligatoris els plans de pensions privats. Mala cosa. La jubilació vista com un problema (edat) i com un negoci (plans de pensions). I si el negoci de les inversions dels plans de pensions va malament et fots. Perquè, ara més que mai, aquesta opció existeix.

---

+ GNU FDL

#Rescat, encara que el neguin

Finalment el govern espanyol va anunciar ahir el rescat financer després de la reunió de l'Eurogrup. Vam poder seguir en directe la roda de premsa del ministre d'Economia. Rajoy s'ha esperat a donar la cara avui. El ministre va vendre-ho com una meravella, que no comportarà condicions a la societat, només a la banca. I jo no m'ho crec però, ja ho veurem. De tota manera, el ministre va esquivar vàries vegades la pregunta en relació al fet que s'hagi trigat tant a demanar l'ajuda per a la banca si era una solució tan i tan bona. Des del punt de vista terminològic el ministre no volia dir-li rescat, si no que parlava d'un préstec amb condicions avantatjoses al FROB. Això sí, un préstec que és deute de l'Estat igualment. S'han perdut en el vent però, no a les hemeroteques ni a la memòria d'Internet els cops que el govern espanyol hagi negat cap rescat, ni tan sols un rescat bancari. Aquí ho tenim.

Avui Salvados ha emès el darrer programa de la temporada, "Reiniciando España". Voldria destacar, a banda dels continguts en general del programa, l'entrevista a l'alcaldessa de Torrelodones, pertanyent a una agrupació de veïns de la població que volien canviar la forma de gestionar el dia a dia. Ha explicat el seu sou, d'uns 49000 euros anuals i algunes decisions que van prendre en arribar al govern. Una d'elles, eliminar els càrrecs de confiança. Pura lògica. Si tens regidors i treballadors públics, per què cal afegir gent contractada a dit per fer la feina, si a més es pot demostrar que no cal? Tant de bo els nostres ajuntaments optessin per gestionar d'una altra manera el dia a dia de les nostres ciutats.

---

+ GNU FDL

#Rescat

La paraula del dia: rescat. Tothom pendent de si el govern espanyol demanarà el rescat bancari avui i de com serà aquest rescat, si un rescat contundent com el de Grècia o un anomenat rescat "suau". Alguns reflexionen sobre què s'ha fet malament a Espanya. Totxo a dojo, una bombolla de la que se'n reien, barra lliure al crèdit i un cop tancada l'aixeta, problemes in crescendo. Zapatero, com es recorda, deia el 2008 que la banca espanyola era la més sòlida del món. Fa ben poc Rajoy deia que de rescat a la banca ni parlar-ne. La realitat els deixa en evidència però, ells mai no acceptaran que han parlat més del compte. A la tarda se sabrà si Rajoy demana el rescat i si aquest ronda, com diuen, els 100.000 milions d'euros. Bon cap de setmana.

---

+ GNU FDL

Rumors de #rescat #crisi

Sovint s'acusa les xarxes socials de ser culpables que es difonguin rumors sense cap fonament, que es difonguin afirmacions sense contrastar. Típic dels mitjans que tenim, perquè això s'ha repetit cada cop que s'ha popularitzat un servei a la xarxa. Si no, recordem com els fòrums d'Internet també han estat criticats pel mateix. Ara ningú no se'n recorda.

Avui m'he trobat amb dues situacions relacionades amb rumors de dubtosa credibilitat. Un ha estat un rumor de boca a orella, un rumor dels de tota la vida. Era en una botiga i una dona li comentava a l'altra que als immigrants els ho paguen tot, que coneixia un cas d'un xiquet immigrant que tenia una discapacitat i que li havien pagat una cadira elèctrica i tenia un mestre per a ell sol a classe. Afirmació que molta gent dóna per bona, per comoditat, perquè la percepció personal confirma una realitat que no poden comprovar si és tal... Saber que l'atenció individualitzada existeix per a tothom i que dependrà de la decisió dels professionals educatius és important per no empassar-se aquestes afirmacions.

L'altre rumor ha estat virtual. Un rumor que m'ha arribat per segon cop a Facebook. Diuen que el Tribunal Superior de Justícia -no diu quin- no reconeix els títols artístics, com la llicenciatura de música i demana que es difongui la protesta. Qui m'ho ha passat s'ha desentès de la realitat del tema i s'ha excusat dient que a ell li ha arribat.

Dos rumors que, independentment del mitjà, són rumors dels de sempre, coses que un sent, que a un li diuen i que, per decisió pròpia, es creuen i els fan córrer.

Rumors, rumors. Alguns poden ser certs i només cal temps per comprovar-ho. Com el que diu que demà Espanya demanarà un rescat a la Unió Europea per salvar la banca. Les negacions del govern espanyol poden quedar demà en evidència?

Per cert, no deixa de ser curiós que mentre les borses mundials avui tenien tendència baixista l'Íbex 35 aquí fos optimista i tingués pujada.

---

+ GNU FDL

#Rescat a la vista, excés de polítics i Aguirre la reformista #crisi

Avui segons quina tertúlia escoltaves es respirava cert optimisme pel possible "rescat tou" a Espanya. Un rescat que aniria directe al FROB, per rescatar el sector financer. Però, seria un rescat igualment amb condicions. Per tant, si ens podem alegrar que sigui una alternativa menys dura que un rescat de l'Estat, tampoc és per tirar coets. La festa de les entitats financeres la pagarem entre tots. Jo però, durant aquests anys no he vist els milions d'euros que s'han embutxacat els seus directius. La quantitat del rescat però, no està clara. Un polític del PP ha dit que calien 100.000 euros i després se n'ha desdit.

És interessant llegir i escoltar les opinions sobre la desconfiança d'Europa en els polítics espanyols. I és que Espanya presumeix i xuleja per no demanar rescats però, altres no veuen clar que un país pugui demanar diners i al mateix temps invertir en infraestructures no rendibles sense mirament. Nota importantíssima. Espanya té la relació de polítics per habitant més alta d'Europa, més de 400.000 polítics en total. Fóra bo que abans que cap polític posés en dubte la necessitat de treballadors públics, ja sigui amb plaça o interins, reflexionés sobre la gran massa de polítics que hi ha a Espanya, un símbol de la ineficiència i dels interessos de partit.

I parlant de nombre de polítics, Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, i José Ramón Bauzá, president de les Illes Balears, plantegen la reducció dels seus diputats autonòmics. Una proposta seriosa o un brindis al sol per crear un debat que ens despisti d'altres coses? Aguirre també planteja reduir el sou dels treballadors públics amb plaça (3,3%) i dels interins (10%), augment de taxes, peatges a les carreteres autonòmiques, etc. Aguirre, que era un exemple de bon govern, ja veieu que no se salva dels mals resultats econòmics. Ara, a populista no la guanya ningú.

Per plorar és llegir que la secretària d'Estat d'investigació digui que a Espanya sobren científics. Encara no l'han fet fora?

Ah, i el departament d'Ensenyament continua sense plantejar-se pagar el mes de juliol al professorat que ha treballat més de 9 mesos, tal com s'havia establert, per no parlar que es mantenen les retallades que afectaran tant professionals com alumnes. I després tot és culpa de Madrid.

---

+ GNU FDL