dissabte, 7 de desembre del 2013

La pregunta inclusiva d'ICV

Pere Navarro continua plantejant la seva postura com l'adequada, quan no desvetlla els dubtes sobre la reforma federal de l'Estat que vol el PSC. En canvi, acusa els partits que volen negociar una consulta amb Madrid, d'anar pel camí equivocat. El camí que ell mateix volia i que, com ell creu que no anirà enlloc, no cal emprendre. No entenc doncs, com és que emprén -si és que ho fa- el camí federalista.

Avui mateix també escoltava a la ràdio Dolors Camats, reclamant que la consulta tingui una pregunta inclusiva. Un no entén que és una pregunta inclusiva. D'entrada, està clar que si es fa una consulta és per saber si Catalunya vol ser inependent o no. No s'exclou ningú, simplement es pregunta allò pel qual milers de persones van sortir al carrer el 2012 i aquest 2013. I aquest 2013 era ben clar que se sortia al carrer per la independència. Què vol dir Camats quan parla d'inclusiva, com pensa formular aquesta pregunta, per què no parla clar ICV? Uns altres de la tercera via però, que no ho diuen?

divendres, 6 de desembre del 2013

Se'n va #Mandela

Dia de la Constituació. El món plora Nelson Mandela, mort ahir. Molta gent posant a la xarxa frases de Mandela. Tothom n'és seguidor avui. Tothom, com Rajoy, qui ha elogiat Mandela però, que amb els seus actes no sembla pas un seguidor del líder sudafricà. El Plural recorda quan Rajoy parlava de la igualtat, als anys 80, i l'associava al despotisme. Ara el seu ministre de l'Interior continua la tasca de Rajoy i del govern per seguir els passos de Mandela, amb la seva llei de seguretat ciutadana. Protestar està mal vist a la democràcia espanyola.

Ahir l'ex-governador civil de Barcelona en temps de Franco i ex-ministre de la UCD, Martín Villa, era notícia, d'una banda per haver dit que no podia ser que el govern cedís competències per fer coses il·legals -el referèndum?- i de l'altra perquè a l'Argentina estan estudiant si l'encausen en el seu judici contra el franquisme. Ell es mostra tranquil. Els franquistes van lligar-ho tot molt bé. Van continuar sent "gent de bé", gent respectable, enfront dels que venien de l'antifranquisme, eterns rebels, hereus dels rojos, i sense haver de fer front a cap judici pels crims d'estat que es van cometre.

Ah, sí, avui, dia de la Constitució, aquell text que segons quan és sagrat i segons quan els dos grans partits espanyols el modifiquen sense preguntar el poble. Democràcia.

dijous, 5 de desembre del 2013

Fotografiant menors protestons i la foto de família del front unionista, amb Pere Navarro feliç

Uns escolars escridassant el president de la Generalitat Valenciana a Xàtiva pel tancament de Canal 9. El regidor de seguretat gravant-los i la policia fent-los callar. Molt democràtic, molt en la línia de la llibertat d'expressió. Imaginem si la nova legislació de seguretat ciutadana estigués ja en vigor. I a sobre gravant menors d'edat. Vergonyós i inadmissible. No és estrany que des d'Europa es posi el crit al cel quant a la nova legislació que vol posar en marxa Fernández Díaz, i que el ministre es queixi per manca de respecte. Juntament amb Wert, un dels ministres més incompetents que he vist però, que es mantindrà en el càrrec tota la legislatura.

El PP, garant de la democràcia. I de la unitat d'Espanya. I amb el PP, amb els seus màxims representants a Catalunya, juntament amb Albert Rivera, s'ha fotografiat Pere Navarro a l'acte de celebració del dia de la Constitució, amb amfitriona la senyora Llanos de Luna. Alegria! Brindem amb cava -o serà un altre vi espumós no català?- per la Constitució, que el PSC se suposa que vol superar amb la seva proposta federalista. El front unionista s'ha fet la foto de família. La credibilitat de Navarro i del seu federalisme, un dia més, queda en evidència.

dimecres, 4 de desembre del 2013

Cap al federalisme...

Ahir els mitjans parlaven d'un document fet arribar pel govern espanyol a la Generalitat amb el seu pla d'eficiència de l'Administració, en el qual es proposava l'eliminació d'alguns ens i institucions catalans, com el Síndic de Greuges, el Meteocat, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, etc. Una recentralització en tota regla, disfressada d'eficiència. No desapareixen ministeris amb les competències traspassades per això. Fent amics.

Alfonso Guerra vol que s'intervingui la Generalitat si es fa una consulta sobre la independència. La figura del hooligang del PSOE durant l'època de Felipe continua d'actualitat quan ha d'amollar alguna animalada sobre Catalunya.

Menys del 20% dels votants del PSOE és partidari de la reforma federal que diu el PSC, que diu el PSOE, que volen emprendre.

Què, socialistes, què Navarro, com voleu que ens creguem això del federalisme?

dimarts, 3 de desembre del 2013

Aguirre i els catalans filofranquistes

Esperanza Aguirre ahir escrivia a l'ABC un article d'opinió del qual s'ha destacat la pregunta -retòrica per a ella- de si s'ensenya als alumnes catalans que quan Franco va entrar per la Diagonal molts catalans van marxar i milers van sortir a celebrar-ho. Argument semblants, totalment demagogs i esbiaixats, els publica al seu compte de Twitter.

Aguirre és una política que genera opinió, una persona amb molt ainfluència, no en tinguem cap dubte. Aquesta argumentació, que quan ve a Catalunya se suavitza, com acostumen a fer els del PP quan els convé, és demagoga però, és a més inadmissible. Aguirre assumeix que Catalunya era franquista, no analitza per què tanta gent va sortir al carrer. Potser el context d'alleujament per la fi de la guerra -sense saber què vindria després-, la por a ser acusat de ser contrario als franquistes, la fugida massiva de republicans,... no són arguments que s'hagin de tenir en compte?

Però, anem més enllà. Perquè d'entrada Aguirre afirma amb la pregunta retòrica que els alumnes catalans són adoctrinats, quan això no és així. I amb la seva reflexió obre la porta a redordar noms d'il·lustres franquistes que han tingut descendència i han ocupat els llocs de poders de la democràcia, a més de franquistes que van reconvertir-se en demòcrates, o contraris a la Constitució però, que ara la defensen com si l'haguessin parit. Aguirre fa molt mal a la convivència i molt mal a la democràcia.

dilluns, 2 de desembre del 2013

L'informe TREPITJA

La setmana passada la consellera d'Educació de les Illes Balears va comparèixer a la comissió de Cultura del Parlament balear per defensar la política educativa del PP, a Espanya i a les Illes. I per això va fer referència a l'informe PISA. Però, en comptes de referiri-s'hi així, va utilitzar la traducció de la paraula castellana "pisa", de manera que va anomenar-lo informe TREPITJA. Fora bromes, que prou ridícul va fer, això evidencia vàries coses:
  • La consellera no escriu els seus discursos o bé es dedica a copiar i enganxar d'aquí i d'allà. Lluny queden els temps d'Azaña i altres polítics intel·lectuals que no necessitaven ni escriure'ls. Bé, sembla que Junqueras és un cas atípic en l'actualitat.
  • La consellera no es llegeix i/o no entén els discursos que li escriuen o que ha copiat.
  • La consellera d'Educació ha evidenciat que no és apta per al càrrec que ocupa.
Però, tot s'acaba amb una disculpa i aquí no ha passat res.

diumenge, 1 de desembre del 2013

Cap de setmana musical, preparant el CD de Tomàs Simón

Banda Tomàs SimónSegon cap de setmana musical. La setmana passada Santa Cecília a casa, a La Lira. Ahir, col·laboració amb la banda de La Lira Roquetense, al seu concert de Santa Cecília. I avui el segon dia d'assaig per preparar la gravació del CD amb obres de Tomàs Simón. Qui havia de dir quan anàvem als Hermanos a classe que després acabaríem coincidint en un esdeveniment així!

La gravació d'aquest CD em va venir molt de gust però, un cop passats dos assajos encara em sento més satisfet de formar-ne part. Primer, per poder compartir el grup de músics amb tants bons músics, ampostins, rapitencs, etc., dirigits per Sergi Costes. Encara el recordo quan va començar amb el clarinet a La Lira. Segon, perquè és un repte personal. Amb tants bons músics t'has de comprometre a fer un treball personal per poder acudir els dies d'assaig i treballar allò més important, la interpretació. Això no és habitual, malauradament, en cap lloc. L'habitual és que la interpretació queda desplaçada pel treball tècnic. I tercer, perquè d'alguna manera és una oportunitat de retrobament amb persones que fa temps que no veus. Mateu, Joan Alfred,... músics que fa anys que coneixes, que per unes coses i altres han acabat repartits per diferents llocs, i que acudeixen a la cita, per col·laborar. I on ets ara, què fas, baixes molt per aquí? Un goig tu!