dissabte, 13 de febrer del 2016

Ràdio Amposta #diamundialdelaradio

Avui, dia mundial de la ràdio, he pensat que podria escriure al bloc alguna cosa que hi tingués relació. M'ha vingut al cap la ràdio d'Amposta dels 80 i principis dels 90. Als 80 els migdies escoltàvem la ràdio tot dinant. Recordo el "Minja, calla i escolta", els "Discos a la carta",... Aquelles cançons de Chiquetete, Manzanita, Yuri, la Carrà,... Ara algunes no les escoltaria però, era la ràdio a la carta... La ràdio Amposta va incorporar-se a la Cadena 13, després Cadena Nova. Vam conèixer programes que a Barcelona eren ja coneguts, com "El Ricky i el Bernal" o els conegudíssims Mallamusicals, amb Albert Malla. Passats uns anys la ràdio ampostina va quedar eclipsada per l'arribada dels 40 Principals i la Cadena Ser, els quals després d'instal·lar-se a Amposta acabarien a Tortosa. Per sort, la ràdio municipal va tornar a les ones, i amb ella persones de la ràdio de sempre, com Josep Parrot.

Un dels homes de ràdio de tota la vida al territori ha estat Ramon Bel, actual regidor de l'Ajuntament d'Amposta. En l'època en què anàvem a La Lira, entre setmana ell posava a la ràdio la música que nosaltres ballàvem el cap de setmana. I nosaltres amb el cassette esperant a casa per gravar-ho. Concretament recordo un dia en què volia gravar Walk Away, dels The Game. Als estudis Ramon va avisar que en prémer el play sonaria una cançó que ens agradaria i que era ballada per molts de nosaltres. La vaig encertar aquell dia.

Aquesta és una anècdota personal, tonta, però, que sempre recordaré. Igual que recordaré les sessions matinals de Tere Valldepérez, el Parlemne! de Josep Parrot, els discos a la carta de les diferents etapes, entre elles amb Montse Parrot, seguint els passos del pare, i altres. Fóra bo que entre tots construíssim una memòria col·lectiva de la nostra ràdio municipal.