diumenge, 9 d’agost de 2015

En democràcia es podia parlar de tot

Va haver un temps que els socialistes deien que en democràcia i en absència de violència a Espanya es podia parlar de tot, referint-se al nacionalisme. Eren temps en què al País Basc ETA encara atemptava. Amb el pas dels anys els independentistes bascos van fer passos per aconseguir a les urnes allò que els acusaven de cercar a través de la violència. I l'estat espanyol va perseguir-los i es van anar succeint il·legalitzacions de formacions polítiques.

Mentrestant, els catalans, governats per Jordi Pujol, seguien amb el "peix al cove". A Madrid se sentien còmodes amb el seny català, altrament dit "seni català". Fins que un dia Catalunya va voler fer un nou Estatut. El PP va ser bel·ligerant, van recollir signatures contra el text que havien d'aprovar els catalans i catalanes, per després incloure en altres estatuts, en territoris governats per ells, parts de l'Estatut que no volien per a Catalunya. El PSOE, en el seu paper cínic de suport a les iniciatives democràtiques, va faltar a la promesa de Zapatero, aquella de "Pasqual, apoyaré...". Es va retallar l'Estatut. Artur Mas va donar suport a la retallada. El poble català va refrendar l'Estatut.

Però, a Madrid no en tenien prou i, un text legal aprovat per la societat catalana, era massa sobiranista i van dur-ho al Constitucional per retallar-lo encara més. Aconseguint-ho, per cert.

Els catalans i catalanes van sortir al carrer, hem sortit uns quants anys seguits, per demanar un canvi, i hem acabat parlant clar que volem votar sobre el futur de Catalunya, sobre la independència del país.

El PP no en vol saber res. I el PSOE tampoc. Els socialistes, paradigma de la democràcia espanyola, no admeten cap tipus de majoria, per molt gran que sigui, a les eleccions del 27s, per acceptar que Catalunya pugui ser independent. I això que en democràcia i en absència de violència, es pot parlar de tot. Es deixaven de dir aleshores que es podia parlar de tot, excepte d'allò de què no es pot parlar.