divendres, 27 de març del 2015

Informar o cercar audiència

Ahir a la nit fent zàping poso el Cuní i em trobo que estava entrevista la iaia d'una de les víctimes de l'accident d'avió. Diu que va voler ella ser entrevistada. A mi se me'n fot. Em sembla el súmum. Furgar en la ferida, mirar de donar fins el darrer detall, com si fos imprescindible que la societat sabés fins i tot què van sentir els passatgers segons abans de morir. Increïble. Suposo que els periodistes quan estudien parlen de la informació en termes més o menys semblants a com es parla en el context de la Informàtica quan s'estudia la teoria de la informació. Informació és allò que aporta alguna cosa, sense entrar en termes tècnics. I per a mi, moltes de les notícies que veiem i escoltem no són informació.

En Cuní és un exemple però, tots els mitjans s'estan dedicar a repetir i repetir notícies de la tragèdia, sense aportacions noves, simplement repetint. Els programes de tarda de les principals ràdios catalanes començaven ahir a la tarda igual, amb les declaracions del fiscal francès que posava sobre la taula una acció voluntària del co-pilot de l'avió. Unes declaracions que s'estaven repetint des del migdia. Avui es destacava que el co-pilot -a qui ja s'ha condemnat a l'infern, sense saber 100% què va passar-, va passar una temporada de pràctiques a l'aeroport de Reus. Un altre exemple de notícia per omplir espai.

En resum. Quan hi ha tragèdies, quan hi ha tragèdies properes, veiem com els mitjans de comunicació no es diferencien gaire d'alguns programes del cor. Altres tragèdies no tan properes, encara que impliquin ciutadans catalans i/o espanyols, es tracten amb més distància. També és per reflexionar.