dijous, 31 de març del 2016

El dèficit català

El dèficit públic espanyol del 2015 ha estat gairebé un punt percentual per sobre del fixat per Europa. El ministre Montoro, com era d'esperar, culpa majoritàriament les autonomies, fixant-se en el País Valencià i, sobretot, Catalunya. Catalunya, un país ofegat per Madrid, a qui se li presten els diners que primer envia a Madrid, i amb reticències. Madrid ha ajudat la banca, ha indemnitzat el Castor. Però, cal fixar-se en Catalunya. Sempre hi ha l'oportunitat per fer-ho i, a més, per anunciar conseqüències per ser els darrers alumnes de la classe. Increïble. Fins i tot en funcions Montoro dóna guerra.

dimecres, 30 de març del 2016

El pacte que voldria Iglesias

Meritxell Batet (PSOE) afirmava a la ràdio que els ciutadans espanyols han votat perquè es governi, i no per anar a noves eleccions. D'aquesta manera, i parlant de reformes pendents, justificaria l'acord amb Ciutadans. La Mònica Terribas ho deia a la portada del Matí de Cataluna Ràdio, i hi coincideixo. Si l'acord se cerca per evitar unes noves eleccions, és un frau democràtic. Si se cerca per governar és una altra cosa. I sembla que el PSOE no vulgui unes noves eleccions. Potser Ciutadans tampoc. I volen evitar-les com sigui.

Podemos sembla que, tot i no preferir-ho, no té por d'uns nous comicis. El seu líder així ho deia avui, igual que deia presentava una realitat, després d'entrevistar-se amb Pedro Sánchez, que semblava obrir una porta a l'acord amb el PSOE. Una realitat poc creïble, la qual ha estat desmentida tant per Ciutadans com pel PSOE. Iglesias s'ha presentat com una víctima de les pressions i ha renunciat a ser vicepresident en un hipotètic acord, i sembla que ha estat disposat a renunciar al referèndum català. I així és com En comú Podem i companyia queden desautoritzats pel líder morat.

Nota addicional. El presentador de les notícies d'Antena 3 de la nit introduïa els titulars comentant la reunió de Sánchez i Iglesias, i posava en dubte les renúncies de les quals ha parlat el segon per assolir l'acord amb el PSOE. És curiós com alguns periodistes són crítics però, de forma selectiva. No és estrany que els d'Antena 3 ho siguin amb Podemos per això.


dimarts, 29 de març del 2016

Humiliar persones

Recentment aficcionats del PSV, qui jugava a Madrid, van humiliar unes dones romaneses que demanaven diners. El dia següent aficcionats de l'Arsenal, a Barcelona, van humiliar un home que també demanava almoïna. Alguns dels personatges que van gaudir humiliant persones a Madrid han patit les conseqüències dels seus fets, quedant-se sense feina o havent de marxar de casa. Però, recordem Manolo Lama va humiliar en rodamón a Hamburg en una final de l'Europa League. Potser encara riu ara de la seva gracieta.

100 dies sense govern... tranquils que es posaran d'acord

Avui es compleixen 100 dies sense govern a Espanya. Els mitjans ho pinten negre. Eleccions a la vista. Però, queda marge perquè PSOE, Ciutadans i PP es posin d'acord i ens governi la dreta amb uns que voldran fer-nos creure que ho fa l'esquerra. Si al final es posen d'acord haurem tingut un govern en funcions durant un temps innecessari. I se'n reien de Catalunya...

dilluns, 28 de març del 2016

Atemptats de segona

Ahir, els terroristes van cometre un atemptat al Pakistan, a la ciutat de Lahore, en un lloc on la població cristiana acostuma a celebrar diumenge de Pasqua. Els malparits van escollir el lloc on fer explotar les bombes, prop d'una zona de jocs infantils. 72 persones mortes, inicialment, i moltes criatures. Malauradament però, no hem tingut ni tindrem hores dedicades a parlar-ne a la televisió, no tindrem tertulians especulant sobre els motius, no tindrem minuts de silenci,... Tindrem notícies, imatges, alguna anàlisi, i apa, fins un altre atemptat, allà lluny

dissabte, 26 de març del 2016

Canvi d'hora

Setmana Santa. Vacances. Poques notícies o, potser, els periodistes també de vacances. Avui tots parlen del canvi d'hora. Com cada 6 mesos hem de tornar a repassar per què seguim amb un horari heretat del franquisme, què passaria si no canviéssim l'hora,... Diguem-ho clar, l'estalvi de llum no es veu enlloc o no el percebem. I a sobre és una molèstia.

De safari

M'he trobat amb un recull de fotografies de l'empresa Mebenca Safaris, de gent que ha anat a caçar a Àfrica i ha volgut immortalitzar el moment amb l'animal mort. Després que el rei Joan Carles tingués l'accident caçant i es publiqués la seva foto amb el "trofeu", sembla que hi ha una major sensibilitat a la xarxa amb aquesta activitat i, per exemple, s'ha fet pública una foto de César Cadaval, de los Morancos, amb un rifle a la mà i un lleopard mort davant seu, o una d'equivalent de Hristo Stòitxkov, amb la conseqüent indignació que això provoca. Val a dir que l'any 2013 Stòitxkov ja va sortir en un vídeo caçant una zebra, cosa que sembla que no va indignar tant com ara. Tampoc sé si la foto és d'ara o d'aleshores.

Sigui com sigui, aquesta gent que va a l'Àfrica a caçar potser es diferencia d'alguns caçadors d'aquí que no hi van del fet que pot gastar-se els diners per fer-ho. Sense anar a l'Àfrica podríem trobar molts de caçadors -no tots, no tots-, que cacen per oci, per estar a la natura, no per una necessitat econòmica o de menjar. Podrien caçar amb la càmera de fotos, per exemple però, prefereixen el soroll de l'escopeta. També podríem trobar pescadors que practiquen la pesca com un esport, pescant i tornar a llençar l'animal ferit a la mar. No cal anar a l'Àfrica per indignar-se.