El clima de crispació es construeix dia a dia, malgrat que no aconsegueixin que arribi a la societat. Ja ho he comentat en altres apunts. Tertulians que criden i exageren, menteixen, sobre la realitat catalana. Polítics que fan afirmacions falses o imprecises per presentar una situació al país que no és la que diuen. Mitjans que se sumen. La Razón, El Mundo i altres. Avui l'ex-diari de Pedro J. publicava que un dirigent paquistanès de CDC té relació amb l'islamisme radical. Àngel Colom diu que no és cert. Es demostrarà la mentida? I si es demostra, passarà com amb les notícies sobre els comptes de Mas a Suïssa que han quedat sense resposta?
Contribuint a crear el clima de crispació tenim la justícia. O millor dit, els diferents casos posats en mans de la justícia en part per aquells que han vist que a Catalunya no aconsegueixen fer les lleis perquè no governen, i pretenen desfer-les als jutjats. Avui es confirma que els 5 centres que la justícia va dir que havien de fer el 25% de matèries en castellà, hauran de respectar aquest criteri, després d'un recurs de suspensió temporal de l'aplicació de la sentència. Ciutadans ja vol finiquitar el model d'immersió lingüística. El partit que parla en castellà al Parlament per fotre, no per mostrar normalitat -perquè a mi no em molesta ser parlat ni parlar en castellà, com a la majoria de gent en aquest país-, ja fa temps que va optar per fer de la llengua el seu cavall de batalla.
Doncs això, que el clima de crispació no és a la societat. És al món polític, de forma artificial, en el context del teatre de la política espanyola i catalana. És als mitjans, en el context de tertulians que viuen de fotre soroll parlant de com de dolents som els catalans. Aquests es crispen i ens volen crispar. I al final, ves a saber, encara ho aconseguiran.
+ GNU FDL
+ GNU FDL
