dilluns, 11 de març del 2013

Policies vs policies i #11M

Què hem de pensar si la líder del PP català aquest cap de setmana ha decidit canviar els escortes dels Mossos per la Policia Nacional? Què hem de pensar si ha dit que era perquè va veure que els Mossos s'havien reunit amb una dona que sortia de casa del director de Método 3 i després el cap dels Mossos diu que era una periodista amb qui havien quedat? És més, què hem de pensar si el mateix cap dels Mossos diu que la sol·licitud de canviar els escortes pels de la Policia Nacional es va fer fa tres setmanes? Jo ho tinc clar. Qui hagi mentit que plegui i marxi cap a casa. De moment la imatge de la líder del PP prescindint de la policia catalana molt bona no és.

María Dolores de Cospedal avui, commemoració dels atemptats de l'11M de 2004 a Madrid, m'ha fet entrar arcades. No se li ocorre res més que dir que encara no se sap tota la veritat. Bé, deia que ella no sap si se sap tota la veritat però, que vol que la justícia cerqui tota la veritat. És a dir, continuem amb la teoria conspiratòria i al mateix temps negant-la. I l'Associació de Víctimes del Terrorisme, en contraposició a la de les Víctimes de l'11M, en la mateixa línia. Una data per recordar les persones mortes, a diferència del que passa als EUA, és un dia per fer política de la més asquerosa possible. Spain is different.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 10 de març del 2013

#jubilandolaspensiones

Les pensions, el tema del dia a Salvados. Ens jubilarem més enllà dels 70 anys al 2050. Mentre a Alemanya està discutint-se el model de pensions privatitzades, que segons un sociòleg implica treballar més, durant més temps, per tenir una pensió més baixa. Jubilats amb minijobs per poder tenir uns ingressos dignes. Un model que pot anar cap a la no jubilació, on només es jubili qui realment no pot treballar.

Ja ho deien l'altre dia a la ràdio o a la tele. Diumenge ha passat de ser el dia de l'humor a la tele a ser el dia que, amb Salvados, comences la setmana de mala llet. És un dir però, et retorna a la realitat després del cap de setmana.

dissabte, 9 de març del 2013

#debaterubalcaba

A Tele 5 entrevisten Rubalcaba. No en faig gaire cas. En directe i obert a totes les preguntes que li facin. Positiu que el líder de l'oposició vagi a la televisió a respondre les preguntes dels periodistes. De fet, les preguntes són directes. "El gran debate" ha esdevingut un programa d'actualitat política i ha abandonat l'estela de La Noria poc a poc. És sorprenent que la nit dels dissabtes, amb Tele 5 i la Sexta, estigui protagonitzada a la televisió per l'actualitat política.

Ara bé, fer-ne gaire cas del que diu Rubalcaba ja fa temps que no en faig...

divendres, 8 de març del 2013

#Flix #fracking i #RodriguezIbarra

L'alcalde de Flix diu que no estan fent xantatge a Ercros quan amenacen amb denunciar-los si no es replantegen l'ERO. Doncs no era lo que semblava quan vam llegir les amenaces. No sé si és que jo ho vaig llegir malament o és que se n'ha adonat que allò que va dir semblava una altra cosa.

Raül Romeva inicia una campanya per fer front als projectes de fracking. Encara he de veure com els polítics ebrencs es pronuncien sobre el tema, i no només pels projectes a Catalunya si no pels projectes al Maestrat. Ignorància? Passotisme? Manca d'interès polític?

Rodríguez Ibarra va comparar Mas amb Hitler, Mussolini i Tejero. Aquestes comparacions no haurien de ser gratuïtes. Els polítics, ex-presidents d'autonomies, no poden tenir dret a dir qualsevol cosa amb total impunitat. Ja no és només per la comparació odiosa i el dany de l'honor del President si no el foment de la confrontació social que, ara Rodríguez Ibarra, i en altres moments polítics de diferent color, han pogut causar amb les seves comparacions odioses, amb les crides a boicots, etc.

dijous, 7 de març del 2013

#Televisió pública i privada a l'Ebre

La setmana passada s'anunciava el tancament de les delegacions de TV3 al Pirineu, Andorra, Perpinyà i Terres de l'Ebre. La indignació ha estat important, com és evident, per la marxa enrere que fa la televisió nacional de Catalunya amb la seva presència territorial. Tot i que sempre he pensat que TV3 no havia abandonat mai el model mental de les 4 províncies.

Fa pocs dies que s'ha sabut la incomoditat de Canal 21 per una subvenció de 124.700 euros atorgada al grup EBE Imatge i Comunicació SL, empresa a la qual pertany l'Ebre TV per a un projecte de fusió de canals territorials de TDT, al qual no s'ha convidat Canal 21. De fet, llegia que la fusió entre l'Ebre TV i Canal TE -per a mi el pitjor dels canals actuals a casa nostra- podria ser imminent. Aquesta subvenció i una altra per a Tortosa Televisió (Canal TE) de 10000 euros per crear uns estudis amb capacitat per a 80 persones a Tortosa, apareixen al DOCG del 15 de febrer.

Coses que un pensa. Mentre s'anuncia el tancament de la delegació territorial de la televisió pública catalana, hi ha una subvenció per beneficiar televisions privades. No en discuteixo la legalitat ni res d'això, si no l'oportunitat de la situació. Televisions privades que en són 3 i que segurament sense subvencions no sobreviurien. De fet, algú entenia com podíem tenir 3 canals de TDT privats a l'Ebre i que tots tres tiressin endavant? Per no parlar de la TDT pública que, com era d'esperar, no s'ha materialitzat mai. Sort, perquè quan van plantejar que fos una televisió amb continguts tipus Canal Metro va ser indignant. I en tercer lloc, Canal TE abandonaria Amposta en fusionar-se amb Ebre TV? Com si no es pot explicar que es vagin a crear uns estudis a Tortosa per a 80 persones?


Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 6 de març del 2013

#Chávez

Explicava Toni Soler a RAC 1 que el bisbe Pere Casaldàliga li va explicar l'any passat que ell havia signat el manifest en suport a Hugo Chávez, perquè al darrere de la seva cara populista hi havia polítiques orientades a millorar la vida dels seus conciutadans i també havia plantat cara als EUA i la seva imposició de polítiques arreu del Continent. Suposo que ningú no gosarà carregar contra el bisbe Casaldàliga per això.

Ahir moria Hugo Chávez, "populista popular", com la qualificat Jordi Basté a RAC 1 aquest matí. És cert, un gran populista, un gran demagog, del qual coneixem allò que ens ha arribat a través de mitjans i polítics. Fa bastants anys parlant amb una companya de feina de Veneçuela m'explicava que ell va preocupar-se perquè la gent tingués què menjar. Això no treu que les seves actituds caciquils, barrejades amb el populisme, no siguin criticables però, a la balança es fa pesar més la part negativa que la positiva. Perquè és Chávez, perquè és Veneçuela.

No oblidem la hipocresia de molts dels que critiquen el Chavisme, governs europeus, polítics en general, sobretot de dretes, mitjans de comunicació. És fàcil carregar contra Chávez, com ho és fer-ho contra Cuba. En canvi, no sembla tan fàcil carregar contra règims iguals i més monstruosos, com el que governa la Xina. La Xina, font de finançament d'occident. No ens farem mal, no? Tampoc no es carrega ni es critica Rússia, malgrat tenir al capdavant un govern que no actua de forma gaire respectuosa amb els drets humans, amb la llibertat d'expressió, amb una democràcia de dubtosa versemblança. De fet, no es criticava la Itàlia de Berlusconi, un governant que s'havia fet lleis a mida mentre era amic d'Aznar i companyia.

Chávez tenia tics caciquils, era populista. Però, va ser escollit democràticament. Alguns el comparen amb Hitler. Comparació odiosa perquè mentre ha governat no ha creat cap guerra mundial, no ha realitzat l'exterminació massiva de persones. Va ser un colpista abans de presentar-se a les eleccions, cert. Des d'Espanya poc es pot dir d'això, perquè ministres franquistes s'han mantingut dins del sistema democràtic i els seus descendents en formen part, amb una voluntat nul·la molts cops de condemnar els 40 anys de dictadura.

Ni estic a favor de Chávez ni en contra. No visc a Veneçuela i no tinc informació suficient per posicionar-me rotundament a favor o en contra. Simplement crec que no es fa justícia amb la globalitat de la seva figura.

dimarts, 5 de març del 2013

#Flix #Ercros i amenaces

Sap greu la situació de Flix si marxa la principal font de feina de la població, Ercros. Suposo que passa igual en llocs de mineria o de centrals nuclears, que l'impacte laboral d'una empresa així en la població és molt elevat. També hi ha un altre impacte però, el medi ambiental. Fa uns anys rebíem la notícia gravíssima dels fangs tòxics dipositats al meandre de l'Ebre a Flix. Va iniciar-se un procés llarg, lent, per posar solució al tema. Solució que comença a prendre forma amb el sarcòfag que actualment delimita la zona dels fangs. Solució que ha de continuar retirant aquells fangs que durant anys, segurament en cada riuada, han baixat riu avall.

Ara bé. L'Ajuntament de Flix amenaça ara d'amenaçar Ercros per delicte contra el medi ambient si no negocia l'expedient de regulació. La gent de l'Ebre, la gent de Catalunya, la gent d'Espanya, s'ha de preguntar per què fins ara no s'ha fet res perquè Ercros pagui per la contaminació que ha causat al llarg dels anys de la seva activitat. No era igual d'important abans que ara el delicte amb el qual amenacen l'empresa? S'ha valorat l'impacte de la contaminació que ara pot servir per denunciar Ercros? No s'hauria de denunciar igualment qui ha amagat en un calaix el tema -com he escoltat avui a la ràdio- mentre la química no ha decidit deixar 156 de treballadors de Flix a l'atur?

Encara més escandalós. Llegeixo que l'alcalde de Flix amenaça de fer públics abocaments il·legals si no es replantegen les coses. Tenien coneixement d'abocaments il·legals i no els van denunciar, no van fer res? Abans de parlar no reflexionen sobre allò que diuen? Perquè crec que amb això l'alcalde de Flix i qui hagi permès aquestes irregularitats, queda en evidència.