Bipartidisme al segle XXI

Rajoy i Sánchez en un cara a cara organitzat per l'Acadèmia de Televisió. He vist el començament. Sánchez ha començat a intervenir sense respondre directament la primera pregunta. Rajoy després ha mentit negant que Espanya hagi estat rescatada durant el seu govern i fent com Zapatero, qui va ser capaç de presumir de major creixement que Itàlia i amenaçar de crèixer més que França. Rajoy també ha jugat la carta del major creixement espanyol enfront dels seus veïns. I fins aquí he arribat. No és avorrit escoltar sempre el mateix? A més, en un panorama de desaparició del bipartidisme l'Acadèmia planteja un debat a 2, insistint en aquesta alternància de partits, a l'estil dels biennis liberal i conservador. No avancem.

---

+ GNU FDL

Va de llotges

Democràcia i Llibertat a la seva pàgina de Facebook destaca unes declaracions de Francesc Homs on diu que les infraestructures de l'Estat es pacten a la llotja del Bernabéu. Voldria saber què es pacta a la llotja del Camp Nou. Més que res per saber si, com penso jo, Homs està sent cínic acusant Madrid de fer lo mateix que es fa a Barcelona. O és que la llotja del Camp Nou no és lloc on, a més d'anar a veure futbol, persones de poder es relacionen per fer negocis, per parlar de polítiques, etc.? Ah, no, és clar, mira que sóc mal pensat.

---

+ GNU FDL

Pancartes electorals

Passejant pel poble em trobo les pancartes dels partits. Seguides, la de Pedro Sánchez amb allò de "Somos la solución" i la de Carme Chacón, amb "Som la solució" i l'etiqueta #FemForaRajoy. Dels autors del "si tu no vas ells tornen" ara toca un modernitzat "si tu no vas ells es queden". Malauradament aquests que es presenten com solució ja han demostrat que són part del problema, sent Chacón part del problema des de fa temps.

També he trobat seguides les pancartes de Ferran Bel i d'Artur Mas, dos polítics que han jugat a la puta i la ramoneta fins que no han pogut mes, empesos pel carrer i les nefastes espectatives electorals. Ferran Bel, un alcalde que només s'anava a dedicar a la seva ciutat i que ja ho va incomplir combinant-ho amb la seva presència a Madrid. I Mas, un president que s'obstina a ser el candidat de Junts pel sí, sent tan "culpable" com els de la CUP del fet que encara no tinguem govern.

Així està lo percal.

---

+ GNU FDL

El clima i la Xina

Avui la Mònica Terribas parlava de dos temes interessants en començar el programa. 

D'una banda, aquesta cimera del clima en què els EUA van començar forts, postulant-se com els primers interessats a canviar les coses en relació amb la protecció del medi ambient, i ahir ja demanaven acords no vinculants legalment. De fet, s'allarga fins demà l'arribada a acords en aquesta cimera, acords que potser no arribin, potser siguin descafeïnats, potser arribin amb unes moratòries insultants. Si es tractés d'altres temes els països es posarien d'acord abans i actuarien ràpidament.

També ha parlat la Mònica Terribas de la Xina i del reconeixement dels milions de persones que han nascut fora de la llei durant els anys de la política del fill únic. Un reconeixement que no serà complet i que no se li ha reclamat a la Xina en absolut amb la mateixa intensitat a com s'ha atacat Cuba i Veneçuela per altres temes. Per descomptat, a la Xina els atacs als drets humans no se li retreuen si no és amb la veu baixeta, no sigui que s'enfadin i deixin de finançar els països occidentals. Així són les coses. Quan algú del PP, d'algun mitjà de drets o fins i tot Felipe González, carregui contra els chavistes o contra el regim cubà, que repassi els cops que ha fet el mateix amb la Xina, els cops en què ha denunciat tractes amb un govern que perseguis ideològicament els seus contraris, que no respecta els drets humans. No patiu, com que no hi ha vergonya per molta reflexió que facin es quedaran tan amples.

---

+ GNU FDL

Finlàndia deixa les assignatures

Finlàndia abandona el sistema educatiu organitzat en assignatures i passarà a treballar, com es coneix aquí, per projectes. A més, els rols dels estudiants i dels professors canviarà, establint una relació de col·laboració a l'aula, amb el paper de facilitador del docent. El connectivisme, tan present en l'educació en línia, traslladat a l'educació presencial. Un sistema educatiu "perfecte" que canvia per ser millor.

Aquí els sistemes educatius canvien per satisfer les voluntats polítiques i no tant per millorar l'educació, com s'ha vist al llarg de tantes i tantes legislatures. On es podrien forçar les hores de castellà si aquí es treballés per projectes...? Fora bromes, com que segur que hi haurà qui s'emmirallarà en Finlàndia per demanar canvis ja en el sistema educatiu per fer com ells, caldrà també reclamar la formació adequada del professorat. Però, una formació que sorgeixi del mateix sistema i no donar ultimàtums, com és costum, perquè els professors [interins] s'adaptin o es vegin al carrer. I ja posats, caldrà continuar reclamant el reconeixement en tots els aspectes, l'econòmic també, que tenen els professors finesos.

Mentrestant, Finlàndia serà una utopia no aplicable a casa nostra.

---

+ GNU FDL

Els voten els hipsters

Els votants del PP estan acostumats a empassar-s'ho tot del seu partit. Per això, que Rajoy fes una piulada publicitant que els voten els hipsters, quan en realitat a la foto sortia un regidor del PP que sembla que té simpatia per partits neonazis, no crec que afecti el sentit del seu vot. Escandalitzarà els votants d'altres partits, els votants de ningú però, la gent que pensava votar PP continuarà votant PP. Mentir és gratis.

---

+ GNU FDL

Els socialistes, la solució...

Tant en català com en castellà el missatge dels socialistes en aquestes eleccions és el de fer fora Rajoy. Veiem als cartells del PSC Carme Chacón o Pedro Sánchez -amb un excés de retocs- acompanyats del lema "Som la solució", i l'etiqueta #FemForaRajoy. Fa uns quants anys era allò de "Si tu no hi vas ells tornen". Vam anar i no van tornar aquells però, els que es van quedar ja sabem com va anar la cosa. I ja sabem com ha continuat. Aquells que s'erigeixen en solució en realitat potser són part del problema i s'ha anat veient les diferents convocatòries electorals recents com l'electorat així ho pensa.

Però, els socialistes canvien poc de discurs i d'actituds. De fet, a Catalunya Carme Chacón continua sent cap de llista a les generals, una política que actua més com membre del PSOE que com membre del PSC, ex-ministra i ex-candidat a dirigir el PSOE, rotundament en contra del dret a decidir. Ja em diran els socialistes com volen ser la solució.

---

+ GNU FDL