dilluns, 14 d’abril del 2014

Pedro J. vs Rahola

Pedro J. Ramírez a El món a RAC1. S'ha trompicat amb Pilar Rahola. La teoria de la conspiració negada, com si no hagués existit. La difusió de suposats comptes d'Artur Mas a Suïsa reconeguda com no provada. Es diuen periodistes aquesta gent i el mal que fan no el paguen. Estan per sobre del bé i del mal. No entenc però, perquè se'ls dóna veu. No vol dir que s'hagi de privar la llibertat d'expressió si no que un mitjà com RAC 1 pot trobar suficients personatges per ser entrevistats com per donar espai a individus com ell.

diumenge, 13 d’abril del 2014

La pobresa infantil i els rescats

Si algú ha vist el començament d'El Objetivo haurà vist que el tema d'inici era la pobresa infantil. Més de 2 milions d'infants a Espanya en perill de pobresa. Això barrejat amb imatges de Rajoy i els seus ministres dient que ja sortim de la crisi, fins i tot minimitzant els efectes sobre les persones que no veuen la sortida d'aquesta crisi. I la reflexió d'Ana Pastor, recordant com Espanya ha rescatat bancs, està a punt de rescatar les autopistes de Madrid i permet el patiment de les famílies afectades per la crisi, i en conseqüència, el patiment de crios. Estadísticament -com li agrada dir a Montoro- potser hi ha recuperació però, passant de les grans xifres a allò que realment preocupa a la gent -com li agradava dir a Rajoy-, parlar de brots verds o de la sortida de la crisi és insultar la ciutadania.

dissabte, 12 d’abril del 2014

PSOE-PP?

He vist a la tele a Ramon Jáuregui, candidat del PSOE a les eleccions europees. El discurs d'esquerra contra dreta típic, venint d'un partit, el PSOE, que molts cops no sembla que sigui d'esquerres ni socialista. Va ser el PSOE qui va començar a retallar, qui va acordar reformar la Constitució per satisfer Europa, amb l'ajuda del PP. El discurs del PSOE doncs, és una mica cínic. De passada vénen a Catalunya per carregar contra l'independentisme. Que si unió a Europa, que si bla, bla, bla,... Una Europa d'estats que volen mantenir el control sobre el seu territori no és una unió real però, és un altre debat.

divendres, 11 d’abril del 2014

Duran, l'alternatiu

Duran va proposant camins alternatius per desactivar el moviment independentista. Avui escoltava a la ràdio que proposava una reforma de la Constitució que reconegués la singularitat de Catalunya. Sí, després deia que caldria consultar el poble però, d'entrada ja proposa camins per desfer el camí que CiU com coalició està construint. Diu que si falla el procés i es convoquen eleccions plebiscitàries trencarà CiU perquè ell no és independentista.

Eic, que ja ho sabem que no és independentista i també sabem que modula el discurs depenent on parli. A Madrid en clau unionista, a Catalunya en clau ambígua. Algun dia es podrien posar d'acord CDC i UDC per no marejar tant, perquè Duran si no se sent còmode amb el dret a decidir no sé què hi fa. Bé, imagino que es garanteix continuar vivint de la política com des de fa tants anys, que no és poc.

dijous, 10 d’abril del 2014

Duran i Rubalcaba, Mas i Navarro

Avui a la ràdio i a la tele Duran i Rubalcaba. Duran aposta per estretir el diàleg amb el PSOE i avisa que CiU es trencarà si Mas aposta per una declaració unilateral d'independència. Duran és dels que encara vol fer marxa enrere i desdir-se, com Pere Navarro, del seu programa electoral. Però, no sap com.

CiU i PSOE. CiU i PSC. A Catalunya s'han posat d'acord per promoure Barcelona World i les reformes legals necessàries associades. Aquells que estan en contra del projecte són apuntats d'estar en contra de la creació de llocs de treball. És la mateixa demagògia que ha funcionat durant anys i que sembla que continua funcionant. Malgrat la crisi i tot allò que s'ha destapat en paral·lel, continuen fent-nos sentir culpables de no voler el seu model econòmic.

Independentisme sí però, sense empassar-nos-ho tot, no?

dimecres, 9 d’abril del 2014

El no esperat i els arguments

Cap novetat. Ahir es va negar al Congrés dels Diputats la petició del Parlament de poder convocar la consulta del 9N. Els arguments, els de sempre. Diàleg sí però, si és per mantenir-se dins de la Constitució. 

Alícia Sánchez Camacho, contenta, orgullosa avui a la tele. No té precisament la majoria al Parlament ni ha tingut un any gaire bo quant a la seva imatge política però, va xulejant i donant lliçons pel món. 


Duran oferint negociació, negociar qualsevol cosa. No he vist gaires crítiques als mitjans però, és per posar el crit al cel. Negociació de qualsevol cosa, fins i tot del dret a decidir? Si posen sobre la taula un model federal Duran dinamitaria el procés? No és mai prou clar, és prou ambigu per després poder desdir-se d'allò que ha dit.

Com deia. Ahir el Congrés va dir no. Al darrere uns partits que han obviat el resultat de les darreres eleccions al Parlament. Volen majories que demostrin la voluntat dels catalans. Quan són evidents cerquen arguments per desautoritzar-les. Alguns, com el PSC, ara voten contra allò que volien als comicis. Altres, com el PP, que no governa precisament a Catalunya, es comporta com si els catalans s'aliniessin amb les seves tesis. Que trist.

dimarts, 8 d’abril del 2014

Justícia universal i el PSC-PSOE

Fa poc des del PP i des d'altres sectors es posava el crit al cel perquè, en compliment de la llei, presos per terrorisme i altres delictes greus sortien en llibertat. Era la sentència que obligava a no aplicar la doctrina Parot, de manera que als presos se'ls aplicava el codi penal vigent en el moment de ser condemnats -perdoneu si no ho explico amb rigor-.

Avui 8 narcotraficants han estat posats en llibertat perquè la reforma de l'aplicació de la justícia universal feta per Gallardón, així obligava. 8 narcotraficants egipcis que, com que no traficaven a Espanya, no eren espanyols i van ser capturats en un vaixell sense bandera en aigües internacionals, no es poden jutjar. Imaginem que en comptes de narcotraficants haguessin estat terroristes o, simplement, assassins. No sé ben bé quines són les excepcions de la reforma però, veiem un primer efecte negatiu de la mateixa. Sembla que les queixes xineses podrien haver potenciat una reforma exprés de la justícia universal. Si és així, a més de ser una vergonya la justícia a la carta per resoldre un problema immediat, seria encara més vergonyós que respongui a interessos de tercers i no al tan utilitzat interès general.

L'interès general serà aquell que servirà perquè el Congrés dels Diputats avui digui NO a la consulta del 9N. El PSC votarà amb el PSOE. Escoltava Miquel Iceta recolzant la postura del PSOE de dir no a la consulta i d'apostar per un model federal de l'Estat. Un model federal que el PSOE mai no ha tirat endavant, ni governant, i un dret a decidir que, potser per convenència, els socialistes catalans duien a les passades eleccions al Parlament.