dimecres, 2 de maig del 2012

Més retallades als funcionaris, Barcelona blindada i la gran Esperanza #crisi #política

La reducció del salari dels treballadors públics en els primers 90 dies de baixa també s'aplicarà a Catalunya si s'aprova a Madrid, per ser una llei bàsica. Mentrestant, continuarem polítics que acumulen càrrecs, fent impossible humanament compatibilitzar-los, i continuarem veient les cambres parlamentàries buides quan a ses senyories no els vagi bé ser-hi presents. La diferència és que aquest absentisme no es persegueix i que es perseguirà un absentisme que, cal demostrar que sigui injustificat, sabent que amb les reformes que es preparen pot accentuar-se, per la sobrecàrrega laboral i psicològica que s'afegirà als treballadors. El Govern català també diu que al desembre s'aplicarà un 2% de reducció de salari anual. És a dir, un 5% sumant el 3% que s'aplicarà al juny.

El Govern, per cert, per Sant Jordi va posar en marxa un web de difusió -altrament dita propaganda- política, govern.cat. Un web que crec del tot innecessari, havent el domini de la Generalitat i els apartats dels diferents departaments. Ja Pasqual Maragall va fer el seu web del President i va ser criticat. Ara sembla que les crítiques són poques. Serà que depenent de qui ho faci es dóna per ben fet, som així. La qüestió és que, com que no han volgut gestionar els idiomes, han optat per deixar a Google que faci la traducció i, segons publica 20 Minutos, la traducció a l'anglès canviava el "president Mas" per "president More", per exemple. Ara la traducció a l'anglès no està disponible però, la castellana sí i continua sent una traducció via Google. Serà que la Generalitat no té traductors per fer aquesta feina.

Barcelona és la seu de la cimera del BCE i per això s'ha convertit, com en altres ocasions, en una ciutat sota control policial. Control policial en època de protestes, silenci de la democràcia perquè uns es reuneixin i generin despesa quan podrien reunir-se remotament, o reunir-se allí on tenen la seu.

El control policial d'ahir a la manifestació de l'1 de maig a Barcelona ha estat comentat avui per Esperanza Aguirre, amb una de les seves cagades. Resulta que ha posat com exemple de provocadors d'aldarulls les persones que hi ha a la porta d'El Periódico però, justament els de la foto eren mossos d'esquadra infiltrats per controlar que no hi haguessin justament això, aldarulls. No entendré mai com una persona així pot estar governant una autonomia.

El programa Singulars de TV3 ahir va entrevistar Ignacio Ramonet. Un repàs a la situació econòmica que vivim. Una generació perduda a causa de les decisions preses pel poder. Un poder que, per molt que hi hagi eleccions continua sent el mateix, l'econòmic. Un repàs als canvis de govern que s'han produït indica que per molt que hi hagi eleccions, qui guanyi continuarà fent una política de retallades. Una democràcia que no funciona, augment de les posicions extremes dins de la societat. Països rescatats que apliquen grans retallades però, que encara van pitjor i necessiten més rescats (Grècia, Portugal,...).



Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 1 de maig del 2012

1 de maig #crisi #novullpagar

1 de maig. Dia del treball i dia personalment assenyalat perquè Maria Jesús i jo celebrem el dia en què vam començar a sortir junts. Avui ja en fa 15 anys.

Un 1 de maig marcat per les reivindicacions a Espanya i a Catalunya. Reivindicacions laborals davant les mega-retallades del govern espanyol aplaudides pels alemanys -malament anem si els aplaudeixen-, i reivindicacions contra el pagament de peatges a Catalunya. Ha estat un dia amb convocatòries per no pagar peatges arreu del país, amb algunes situacions destacables, com una a les nostres terres d'un treballador del peatge d'Amposta que ha perdut els papers. Uns 2500 vehicles no haurien pagat el peatge avui entre les 6h i les 14h. La bola es fa gran. I és normal perquè fins ara ha hagut un desequilibri descarat entre llocs on es paga peatge i llocs on no. La capital de l'Estat té autopista de peatge però, sembla que podria ser rescatada pels mals resultats econòmics. Com que allí ja tenien vies ràpides gratuïtes...

Ara bé, les vies ràpides gratuïtes sembla que tenen els dies comptats, ja que el govern espanyol es planteja fer pagar per circular per les autovies estatals. Sembla que les peticions de les patronals són molt escoltades. Fa no res que llegíem declaracions recomanant fer pagar per circular per les carreteres i ara ja ho tenim a sobre la taula. Uns diuen que serà per poder mantenir les carreteres, altres podem pensar que servirà per donar negoci a les concessionàries. I mentrestant no s'abandonen els projectes faraònics de més i més quilòmetres d'AVE.

Per cert, Bolívia se suma a Argentina expropiant una empresa espanyola, en aquest cas la filial de Red Eléctrica. Espanya ara que no té poder econòmic és feble. Cura d'humiltat.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 30 d’abril del 2012

Les comandes d'Aznar, la baixa dels funcionaris, els #peatges i el PSC amb Eurovegas #crisi

Aznar va fer comandes d'armament, les quals llegeixo que suposen en essència el deute de més de 27.000 milions d'euros que té el ministeri de Defensa, 2,7 punts del PIB. Aquest anys s'han de tornar 2.370 milions d'euros. El PP insisteix en l'herència de ZP però, que la situació de l'economia espanyola ve de més lluny -amb la col·laboració de ZP- és lògic pensar-ho. Que ara tinguem un deute de quasi 30.000 milions d'euros en armament és un escàndol. Mentre s'han escatimat esforços durant anys en educació i salut, no s'escatimava en armament?

Ara veiem propostes brillants, com eliminar el cobrament del 100% del sou per als funcionaris quan estan de baixa per incapacitat temporal. Segur que els envejosos de torn ho veuran bé, que fotin els funcionaris. Hi haurà qui es cregui que així es combatrà l'absentisme però, d'absentisme n'hi ha a l'administració pública i a l'empresa privada. Caldria veure si es pot controlar millor l'abús i no fotre tothom injustament. Tant de bo tothom pogués cobrar el 100% de la baixa. I ja posats a tocar el nas -i fer una mica de demagògia expressament-, si et toca estar de baixa perquè algú de la feina t'ha passat el refredat o el virus de la panxa, no hauria de ser malaltia laboral? Ah, ningú s'ho planteja.

Democràcia real. Tant de bo. Diu que el govern espanyol es planteja eliminar el debat de política general, el debat sobre l'estat de la nació, de manera que un dels debats més mediàtics i més polítics de l'any desapareixeria de l'agenda del Congrés dels Diputats. D'una banda podria dir que aquest debat és pràcticament sempre un debat amb molta forma i poc contingut, una lluita per veure qui el guanya però, que després té les conseqüències que té, és a dir, cap. Però, no pel seu resultat, culpa dels seus protagonistes, s'ha d'eliminar, perquè és un exercici de democràcia, encara que sigui de democràcia representativa. No fer-lo és una forma de fer callar veus discrepants i, en l'època que vivim, això encara és més greu.

Davant de la decisió del Govern de multar qui no pagui els peatges, un advocat posa en dubte que pugui fer-ho perquè, resumint-ho molt, un cop aturats al peatge, la llei no diu que haguem de pagar per poder continuar la marxa.

Continuant amb Catalunya, el PSC s'alinea amb el Govern defensant el projecte Eurovegas. Si és que el PSC no ha canviat tant.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 29 d’abril del 2012

La facilitat de trobar #feina i els 100 si #novullpagar #crisi

Resulta que el fill menor d'Esperanza Aguirre ha estat fitxat com assessor del ministeri d'Economia. Un càrrec designat sense cap mena de concurs, un càrrec de confiança, a dit. Al ministeri no hi ha prou gent preparada i el propi secretari d'estat d'Economia, de qui depèn, no té prou capacitat per fer la feina i necessita un altre càrrec de confiança, super preparat, molt més qua qualsevol funcionari del ministeri, i molt més que si s'hagués convocat un concurs-oposició per ocupar el lloc. Ja se sap que l'administració pública per a qui mana, hi ha cops que funciona com una empresa privada a l'hora de seleccionar el personal. Després però, no s'estan de criticar els càrrecs de confiança que posen els altres quan ells són a l'oposició.

Mentre uns tenen feina molt ben pagada i per ser qui són, altres no tenen feina. Entre la gent que no té feina hi ha més de 400.000 persones que han desistit de trobar-ne una. A més, ha augmentat el número de persones que té feina a temps parcial. Si s'aplica el criteri dels EUA a l'hora de calcular l'atur estructural, comptant les persones amb ocupació a temps parcial, l'atur estructural a Espanya se situaria en el 30%. Una barbaritat.

El Govern multarà amb 100 euros qui no pagui els peatges. I això no espanta la gent. Els que mai no han fet ni un pas per deixar de prorrogar les concessions de les autopistes, i que si governessin Espanya no ho farien tampoc amb les nuclears, es posen al costat de les concessionàries i no fan cap gest cap a la societat emprenyada. La veritat és que és molt arriscat exposar-se a multes de 100 euros, perquè si es van sumant pot sortir car però, ja va sent hora que es posi sobre la taula la injustícia entre els territoris amb autopistes de peatge i la resta que no en tenen, i també el fet que es vagin prorrogant concessions per allargar un negoci que s'hauria d'haver rendibilitzat amb el temps establert.

A França la campanya electoral fa que, d'una banda Sarkozy utilitzi Espanya per dir que si guanya Hollande la cosa anirà pitjor, i de l'altra ara surt un informe dels serveis secrets libis que diu que Gaddafi va finançar amb 50 milions d'euros la campanya electoral del 2007 de Sarkozy. No sé si se sabrà mai la veritat. Ara que, no m'estranyaria. Fins que els libis no es van aixecar contra Gaddafi, molts líders europeus eren els seus millors amics.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 28 d’abril del 2012

La memòria i l'#atur, i l'especulació a l'Àfrica #crisi

L'usuari masaenfurecida de Twitter, un usuari amb un sarcasme que molts cops sobrepassa la línia del mal gust, ha reenviat piulades de Nuevas Generaciones de Funegirola l'any 2011 acusant Zapatero del problema de l'atur a Espanya. És interessant veure com aquells que acusaven ZP de fer arribar Espanya a xifres d'atur inimagimables, ara no poden fer més que veure com el seu partit no ha sabut millorar les xifres, les quals empitjoren cada dia. No és que ZP no tingui cap culpa de com han anat les coses fins ara però, el PP hi ha contribuït allí on governava, i també Aznar promovent un model econòmic basat en la construcció i en l'increment del crèdit privat. Que sí, que sense això no Espanya no hauria tingut el creixement econòmic que va tenir però, també cal reconèixer que quan una bombolla es fa gran acaba esclatant, i això ja es deia aleshores. Memòria sí però, tant per a PP com per a PSOE.

A l'Àfrica l'especulació està fent que la gent sense recursos sigui foragitada de les seves terres a casa de l'augment de compres d'aquestes per part de governs i fons d'inversió. Els conreus es destinen a la producció de biocombustibles, aliments o altres productes, amb l'objectiu d'exportar-los o d'especular amb ells. Els mercats de futurs, que alguns cops s'han comentat a les tertúlies radiofòniques, en part en tenen la culpa, perquè s'hi pot especular amb tot. Aquest comportament poc ètic i que posa en perill la vida de les persones que viuen al territori i que juga amb els mercats, s'hauria de regular o, d'alguna manera hauríem de saber quins estats i quines empreses participen en aquestes operacions, només perquè quedin en evidència.

A França sembla que Hollande té més opcions de guanyar les eleccions a la presidència francesa. Tant de bo. El tàndem Merkel-Sarkozy no ha ajudat Europa amb la crisi i, lluny de corregir opten per continuar pel mateix camí que fins ara.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 27 d’abril del 2012

Més #atur, Espanya ens escanya i el govern dels decrets #crisi

L'atur arriba a les 5.639.500 persones i anem cap al 25% d'aturats a Espanya. Una tragèdia. Sembla que per moltes mesures que es posin sobre la taula, el govern espanyol no és capaç d'aturar la sagnia de llocs de treball. Retallades que empobreixen la societat, combinades amb l'augment de gent sense feina, un còctel fatídic. I per adobar-ho les agències de qualificació de deute continuen baixant la qualificació del deute sobirà espanyol. Espanya ha perdut l'única A que li quedava.

Mentrestant, Merkel no accepta que es posi en dubte la política d'austeritat que Alemanya imposa a la resta d'Europa, ajudada del servent Sarkozy, fent-li costat d'aquesta manera per a la segona volta de les eleccions franceses. Merkel té massa poder a Europa i no té autoritat moral si, com expliquen alguns experts, la banca alemanya s'ha lucrat i ha potenciat durant aquests anys els crèdits concedits perquè els països del sud d'Europa poguessin endeutar-se, poguessin viure, com es diu, per sobre de les seves possibilitats.

El Wall Street Journal avui parla de la situació econòmica espanyola i de com el govern espanyol penalitza les autonomies, com Catalunya, que no tenen una independència fiscal, com el País Basc, fent-les culpables del seu dèficit quan en realitat hi ha un desequilibri entre la riquesa que generen i el retorn en inversions que arriba des de l'Estat. Es parla de la inversió brutal en infraestructures no rendibles. I també parla de la mala còpia que Espanya ha fet de l'estat Francès, on les identitats nacionals s'han diluït dins de la nació francesa. Una mala còpia que només ha comportat problemes amb el pas dels segles.

Vull notar però, que en aquest article del WSJ el conseller d'economia apunta mesures que vol implantar, com fer pagar per les prescripcions de medicaments, pel menjar i per l'estada als hospitals. Les vol imaplantar a Catalunya però, no pot perquè el govern espanyol no està pel tema, de moment. De fet, el conseller de Salut parla d'implantar el copagament en les anàlisis clíniques i en els ingressos hospitalaris.

Divendres, dia de reformes, dia de Consell de Ministres. Avui ens han dit que l'any vinent es pujarà l'IVA i impostos especials. Fa no res, abans de les eleccions andaluses, que negaven la intenció de pujar l'IVA. I ja ho tenim aquí.

El govern espanyol, llegeixo a 20 minutos que de 16 lleis 15 les ha tramitat per la via del decret llei, és a dir, sense un pas previ pel Parlament, amb l'excusa de la crisi. El debat parlamentari, les esmenes prèvies, la millora d'un projecte, és important i el PP no ho permet, sabent que amb la seva majoria absoluta tirarà endavant allò que vulgui. Era però, el PP, el partit que a l'oposició criticava el cop de decret de Zapatero del 2010 i que criticava les retallades socials. Curiós.

El PP també ha estat el partit que ha presumit de fer-ho tot bé, millor que ningú, malgrat que les autonomies on ha governat no estan precisament per tirar coets. Un exemple, el País Valencià. Ho han fet tot tan bé que les retallades allí són notables. I amb les retallades arriben les polítiques ideològiques que es colen amb facilitat, com la privatització de la gestió dels hospitals públics valencians, a partir del 2013. Grans gestors els del PP. Avui a la Sexta fan un reportatge sobre la privatització de la sanitat pública i els interessos que hi al darrere. No sé si el podré veure però, crec que serà interessant.

Ah, Guardiola deixa el Barça. Un exemple d'educació i força de voluntat. Acaba una era d'èxits, unida a l'eliminació de la Champions i d'haver perdut de forma quasi segura la lliga. L'anestesiant per a la societat catalana ha desaparegut. La crisi serà més visible al carrer. Ara ja podem tornar a la realitat, suposo. I és que no és normal que la marxa d'un entrenador, a qui puc admirar per la seva vàlua, ocupi tant d'espai als mitjans.

dijous, 26 d’abril del 2012

La dels brots verds i les discrepàncies amb Merkel #crisi

L'exministra Salgado, que havia d'assessorar una ONG i estudiar història contemporània durant els 2 anys d'incompatibilitat -en què cobra més de 57.000 euros com indemnització-, resulta que ha fitxat per Endesa Chile i ara vol fitxar per Abertis. No falten les crítiques per la possible incompatibilitat d'aquest segon fitxatge, i per l'ètica del primer. Quin país...

País que, segons la fundació de caixes d'estalvi (FUNCAS) tindrà una caiguda del PIB de l'1,7% al final de l'any i un 0,2% el 2013, continuant la destrucció de llocs de treball. També es calcula que el dèficit de l'Estat serà de 5,5% i no de 5,3%.

Dèficit, fixat per Europa, on comencen a escoltar-se veus discordants amb la política d'austeritat imposada per Merkel. La puixança dels partits populistes, de les extremes dretes, s'està veient amb por i ja, fins i tot el president del Banc Central Europeu parla de la necessitat de creixement i no només d'austeritat estricta. Cal una amenaça o veure les eleccions perdudes per fer canvis en les polítiques que estan ofegant Europa?

Amb el moviment que promou no pagar els peatges de plena actualitat, la patronal de les concessionàries d'autopistes diu que a Espanya totes les vies ràpides han de ser de peatge perquè l'Estat tingui més ingressos. Voldran dir perquè les concessionàries guanyin més diners. S'ha de tenir la cara ben dura. A Catalunya portem ja molts anys pagant autopistes amb concessions que no fan més que prorrogar-se. Només faltaria que ara les alternatives a les autopistes acabin sent de pagament. Primer que paguin a la resta d'Espanya, no? Si és que a sobre les autopistes de Madrid diuen que seran rescatades perquè no són rendibles.

Fa gràcia i ràbia que el govern espanyol presenti un pla de reinserció de terroristes, els quals no hauran de demanar perdó ni col·laborar amb la justícia si no simplement desvincular-se de forma real de la banda terrorista a la qual pertanyen. No és que ho vegi malament si no que imagino el mateix anunci presentat pel govern de Zapatero i la reacció del PP aleshores. No hauria estat precisament de suport.