dilluns, 30 de juny de 2014

13TV abans que Cáritas

Llegeixo que els bisbes espanyols han posat 25 milions d'euros en dos anys per evitar l'enfonsament de 13TV, mentre que en 5 anys haurien destinat 20 milions d'euros a Cáritas. Si no fos prou que la Conferència Episcopal mantingui una programació que fomenta l'odi cap a les esquerres i cap als catalans, entre altres, en comptes de tenir un discurs més cristià de concòrdia, a sobre prefereixen abocar els diners sobre una cadena de televisió abans que sobre l'entitat que ajuda les famílies necessitades. Jo no sé si això l'actual Papa ho coneix i si ho tolerarà. Seria bo posar punt i final a com condueixen l'Església aquests bisbes que d'Església sembla que en tenen poc.

diumenge, 29 de juny de 2014

Final d'un cap de setmana intens

Acaba un cap de setmana intens. 5 sessions de "Mar i cel", gairebé 10 hores tocant. Èxit de públic, satisfacció per la feina feta. Un cop més La Lira ha demostrat que es poden posar fites difícils i assolir-les amb l'esforç de tots, i amb la col·laboració de persones que, tot i no ser de la Lira, no dubten a aportar la seva part perquè un projecte així tiri endavant. I tot, per ajudar l'Escola de Música.

Ara queda descansar, fer front al repertori de Festes d'Agost. I queda la pregunta... i l'any vinent què farem?

dissabte, 28 de juny de 2014

#maricellalira Ja hem estrenat

Ahir vam estrenar l'espectacle "Mar i cel". La primera de les 5 representacions que farem el cap de setmana. Podria escriure de sentiments, cosa que no seria el primer cop que faig després d'una estrena com aquesta però, prefereixo fer un reconeixement als cantants. Perquè si hi aneu veureu que a més de cantar, que ho fan i bé, actuen de forma excel·lent. Ja veureu quins pirates més salvatges que tenim...

divendres, 27 de juny de 2014

Mar i cel i el problema de fons

La Lira Ampostina presenta un any més un espectacle al final del mes de juny. Després del Fantasma de l'òpera el 2012 i de Carmen el 2013, l'espectacle preparat aquest 2014 és Mar i cel. Tot i la feina que comporta preparar un espectacle com aquest, tothom treballa amb ganes i il·lusió en una cita de La Lira que sembla ja gairebé obligada. De fet, quan s'acaba el cap de setmana la gent ja es pregunta què es prepara per a l'any vinent.

Però, preguntem-nos per què La Lira ha arribat fins aquí. Per què, tot i les ganes que s'hi posen, es crea una nova obligació en aquesta època de l'any, en què la banda ha de treballar per preparar el concert de Festes Majors, d'una major complexitat tradicionalment? Cal recordar que aquest espectacle, com els dos anteriors, i com el concert versionant Serrat del 2011, formen part del projecte "Per una escola de música amb futur". Aquesta no és l'única activitat del projecte, tot i que potser sigui la que més ressò té. La finalitat, aconseguir diners per ajudar l'escola de música de la Societat. Una escola de música, com altres, amb dificultats econòmiques i amb ajudes insuficients de l'Administració.

Abans de les passades eleccions municipals La Lira va perdre l'oportunitat de ser escola municipal de música, amb uns ingressos importants per alumne, malgrat que els socis van mostrar la seva voluntat d'aconseguir-ho. Malauradament el govern municipal va creure que això no havia de ser així. Després s'hauran aconseguit més diners però, les espectatives econòmiques eren majors, com han vist escoles de música d'altres poblacions veïnes. Sí que actualment els diners han desaparegut per a les escoles de música però, aquest tancament d'aixeta serà per a tot i no és justificació de 4 anys havent perdut uns preciosos diners.

I pensaran alguns que si La Lira és una entitat privada per què cal finançar-la amb diner públic? Fins i tot jo ho pensaria. Però, analitzem l'oferta d'educació musical pública a la nostra ciutat. Zero. A les poblacions veïnes, en algunes. L'educació musical està infravalorada a la nostra societat. A la nostra població, malgrat ser la capital de les bandes de música de Catalunya, també. No tenim escoles de música ben dotades econòmicament -o allò que donen les entitats no es veu compensat com cal-, no tenim un auditori municipal de música com cal, no tenim iniciatives musicals que no surtin de les pròpies entitats. No ens creiem que som una potència musical. Apostem per l'esport, que està bé però, potser la balança està desequilibrada. No podem esperar que la solució vingui de Barcelona, on les bandes de música tenen un paper més aviat secundari. I de Madrid, si fóssim valencians potser però, ni això, perquè el ministre Wert ha degradat encara més la música dins del currículum. La solució ha de començar des de casa, que els nostres polítics defensin el patrimoni bandístic, amb les escoles de música al capdavant.

Solucionar el problema no hauria de significar deixar de programar aquests espectacles però, no serien espectacles gairebé obligats per aquesta necessitat.

dijous, 26 de juny de 2014

La SICAV

Continua el tema de la SICAV on tenien 39 eurodiputats espanyols el fons de pensions. Mèdia.cat fa una crítica del tractament que han fet els mitjans de la notícia, destacant bàsicament que Willy Meyer (IU) tenia el fons de pensions i que ha dimitit per això.

dimecres, 25 de juny de 2014

A per Podemos, la SICAV dels eurodiputats i la marxa enrere d'ACS #Castor

Esteban González Pons acusa Pablo Iglesias de donar suport a ETA. Poca broma amb l'afirmació. El tema de Veneçuela i ETA l'utilitzen els mitjans i el PP des de les eleccions europees. Li tenen por a Podemos. Utilitzar ETA o el nazisme per desacreditar els altres és una estratègia ja típica del PP. Seria com dir que el PP dóna suport a l'aixecament del 36, a la dictadura franquista i al règim de Hitler, per tot allò que arrossega l'herència dels seus dirigents. Calla, que aquests raonaments només els pot fer el PP.

Aquests dies es parla de la SICAV amb seu a Luxemburg en la qual hi ha el fons de pensions dels eurodiputats. Entre ells Willy Meyer, d'IU, qui va assegurar no saber-ne res de la SICAV però, que ha dimitit arran del tema. Altres, com Rosa Díez, sembla que també tenen aquest fons de pensions i a sobre té el domicili a Lituània. Del PP no crec que dimiteixi ningú. Si és legal el tema moral és prescindible...

ACS renuncia a la seva part de la concessió del projecte Castor. Sembla que ja tenen clar que la cosa no tirarà endavant. Però, renuncia demanant que li retornin 1400 milions d'euros. Això sí que és fer negoci. Et presentes per aconseguir la concessió, l'aconsegueixes, renuncies i a sobre t'han d'indemnitzar. Després que ho expliquin als emprenedors que s'arruïnen perquè el negoci no els funciona.

dimarts, 24 de juny de 2014

Fia-te'n de Montoro i el cambrer indignat

Serà bona la reforma fiscal de Montoro? Rebaixa d'impostos, pèrdua d'ingressos i tot anirà com la seda? I beneficiarà realment tothom? Serà cert que les rendes mitjanes hauran d'assumir els costos de la reforma? És normal que si et fan fora de la feina la indemnització hagi de gravar-se amb impostos? I quins productes canviaran de tipus d'IVA? Montoro ho ha venut com una gran reforma, s'ha mostrat victoriós. I ja veurem si l'any vinem ens fotrà ben fotuts, com de costum, i a més haurà condemnat l'economia espanyola a noves retallades. Això si no obliga aquesta reforma a retallades autonòmiques per complir amb els objectius de dèficit. Tenim un govern que fa pena.

D'altra banda avui a la tele presentaven com un heroi el cambrer que es va fer famós per protegir uns manifestants de la persecució policial a Madrid en les famoses manifestacions d'indignats. L'home increpava Pablo Iglesias per haver cobrat 3 milions del govern de Veneçuela. Una mostra que el missatge d'Inda i de molts mitjans, ha arribat a la gent i l'han donat com bo. Podemos és una formació perillosa per als dos grans partits i per al poder que tenen al darrere, i cal destruir-ne la imatge per reduir el seu potencial. Ho aconseguiran?

dilluns, 23 de juny de 2014

Legislacions exprés i aforats

Els de "El Intermedio" aquesta nit parlen de la llei exprés que es vol aprovar per convertir en aforat l'anterior Rei i tota la família reial. Una llei exprés, com ha remarcat el Wyoming, que sembla molt més important que reformar la llei dels desnonaments, de fa 100 anys. Ja ho vam veure amb la reforma de la Constitució per establir per llei que la prioritat del país seria pagar el deute. La Constitució, el text sagrat, pot modificar-se sense consultar el poble i fer-se de forma rapidíssima. Després quan ens vinguin amb històries que no permeten fer canvis legislatius importants, haurem de recordar-ho.

De la mateixa manera repassaven la quantitat d'aforats a Espanya. Mentre els països europeus en els quals s'emmiralla Espanya -quan convé- tenen un número molt reduït d'aforats, en alguns casos zero, el nombre a l'Estat és de 10.000. Aforar persones no significa que no se les pugui jutjar però, és evident que és més difícil que qualsevol persona pugui dur-los a judici i segurament permetre-s'ho.

diumenge, 22 de juny de 2014

Menjar gos

A la Xina mengen gos. Avui llegeixo una notícia per una festa en què es maten 10.000 gossos a cops de bastó. Les crítiques semblen dividides entre qui veu una salvatjada matar amb aquesta crueltat els animals i qui veu malament que es mengi gos. Esglaiar-se perquè en un lloc del món es mengi gos pot semblar lògic però, pensant-ho fredament és una qüestió cultural. Aquí mengem altres animals. Conills, gallines, cargols, vaques,... Esglaiar-se pel maltractament ja és una altra cosa. Cap maltractament no ens pot deixar indiferents. Però, ja que mirem la Xina, que no hem de deixar de fer-ho, podem aturar-nos a pensar en els animals que mengem a casa nostra. Els porcs, per exemple, amb es condicions de vida que tenen en algunes granges o la mort que se'ls dóna en alguns escorxadors. O els pollastres i gallines. Que consti que malgrat que els videos aposten per no menjar animals no estic parlant d'això, si no de la normalitat amb què assumim que els animals de granga han de viure en uns espais de dimensions reduïdes -encara més quan els transporten-, amb merda per tot arreu, maltractats fins i tot quan van a morir. No cal ni parlar dels bous i com la tortura i mort dels mateixos esdevé espectacle en nom de la cultura i tradició.

dissabte, 21 de juny de 2014

Estudiar a Catalunya i ERC al Govern

Estudiar a Catalunya és més car que estudiar a Espanya i que estudiar a Europa. Les ajudes als estudiants són menors i els preus de matrícula majors. Això ho saben els estudiants universitaris i els de cicles formatius. Pensava que fomentant l'estudi es posaven les bases per a una societat més preparada i més competitiva però, les polítiques sempre parlen del contrari. Posar pals a les rodes perquè la gent es formi, junt amb el poc suport a la recerca, són la mostra que el govern català, junt amb l'espanyol, estan per altres coses.

Oriol Junqueras diu que està disposat a entrar al Govern, sempre i quan estiguin d'acord amb tots els temes de govern. La pregunta és en quins d'aquests temes no està d'acord ERC i què faran per canviar les coses. Què faran amb la sanitat pública, amb l'educació, amb els serveis socials? Implicarà això també pactes municipals amb CiU? Els dubtes hi són i calen respostes.

divendres, 20 de juny de 2014

L'Espanya on té cabuda tothom...

Ahir el nou Rei feia un discurs que alguns, com Fernando Ónega, celebraven per integrador. Els fets i el propi discurs però, no ho demostraven. Una picada d'ullet a les sensibilitats territorials després de parlar de la unitat d'Espanya, referint-se a la pluralitat de l'Estat, o a l'agraïment final en les diferents llengües cooficials -entre les quals, si féssim cas a Fabra i companyia, no hi era el valencià-. Ara bé, a mesura que evolucionà el discurs el Rei va referir-se a les diferents sensibilitats de l'Estat, les quals tenien totes cabuda però, va matisar-ho. Totes les sensibilitats de sentir-se espanyol. Així que, en aquest nou regnat no admet el dret a decidir, igual que l'anterior. A més, com ja es va veure ahir als mitjans, no tenien cabuda les manifestacions de republicanisme. El dret a la llibertat d'expressió fou coartat sense cap justificació, cosa que el propi Tribunal Constitucional hauria d'haver denunciat.

dijous, 19 de juny de 2014

Alejandro

Alejandro Fernández, el portaveu del PP a l'Ajuntament de Tarragona, aquell que va promocionar-se a les municipals del 2011 amb la música de Lady Gaga -molt modern ell-, vol que els indigents siguin censats per expulsar-los de la ciutat. Segons la notícia, ho justifica dient que la majoria estan relacionats amb màfies. L'actitud no és preguntar-se per què hi ha indigents, com es pot millorar la seva situació, si no treure-se'ls de sobre i, si no es veu el problema, el problema no existeix. Val a dir que això no és patrimoni del PP, perquè als Jocs Olímpics de Barcelona recordem que es van reubicar les prostitutes de la Zona Universitària a la Zona Franca, per maquillar la imatge de la ciutat.

El senyor Fernández, quin partit amb les seves mesures ha pogut ajudar a crear alguns dels indigents de la ciutat, els veu com un problema. El senyor Fernández podria també apuntar a aquells que han creat la crisi i han arrasat la vida de tantes famílies duent les persones a la indigència. Ell potser creu que això a ell mai no li passarà.

Ah, sí, ja tenim nou Rei.

dimecres, 18 de juny de 2014

La culpa, del tripartit

Llegia que l'alcalde de Tivissa retreia al tripartit no haver aprovat el parc eòlic al seu poble i que això hauria pogut evitar l'incendi que ha patit aquests dies. En aquestes alçades el recurs de culpar el tripartit no cola. Fer hipòtesis sobre què hauria passat és simplement això, fer hipòtesis. Culpar els altres és fàcil. Ja en el cas del fatal incendi d'Horta la politització va ser fastigosa. Ara també ho seria si això derivés en una altra lluita política. D'altra banda, si resulta que l'incendi del Perelló de fa uns dies va iniciar-se al parc eòlic...

dimarts, 17 de juny de 2014

Racionalització de la sanitat pública?

Ja fa més d'un any que es parlava de la privatització de la sanitat pública, començant per Lleida, cosa que s'ha vist que així seria. Es disfrassa de mesura d'integració, d'eficiència, de racionalització, quan a la pràctica és la base per poder privatitzar la gestió de la sanitat. És lícit defensar aquest model igual que és lícit defensar el contrari. Si a mi em preguntessin diria que la sanitat pública ha de tenir una gestió 100% pública. No val a tenir empreses de finançament públic però, amb un funcionament privat.

Avui al Canal 21 han entrevistat l'ex-alcalde d'Amposta, Joan Maria Roig, qui des del càrrec que ha ocupat al Departament de Salut, explicava (a partir del minut 16), que defensa també un model d'integració de tots els proveïdors assistencials de les Terres de l'Ebre. Sí, eficiència, racionalització, etc. Anàlisis que de ben segur responen a la ideologia subjacent del Govern.

La gran pregunta. Què pensa fer ERC, permetre que continuï aquest model assistencial que ha començat per Lleida?

dilluns, 16 de juny de 2014

Iceta for president

Miquel Iceta ha fet públic que optarà a ser el Primer Secretari del PSC i ha demanat suport per obtenir els 2000 avals que necessita. Ja se'n parlava aquests dies que s'havia oferit a fer allò que el partit necessités. No el conec gaire Iceta, només de seguir els seus escrits i els continguts que comparteix. El vaig veure un cop en un acte. Reconec que és un bon orador i que se sap guanyar la gent. També em sembla que és un d'aquells polítics professionals que no m'agraden gaire perquè són eternament polítics -a l'Ebre també en tenim d'aquests-.

Penso en Iceta com un dels ideòlegs del PSC, com una de les fonts d'ideologia i d'estratègia del partit, de la vessant més PSOE i que ha anat adaptant-se als temps sobrevivint fins avui. El veig d'alguna manera com responsable, junt amb altres, de la situació del PSC en l'actualitat. Un partit que ha encadenat fracassos, supeditat al PSOE, allunyat del catalanisme i que a sobre no reconeix els errors, perquè quan ho fa hi afegeix excuses i cerca culpables externs. Curiosament avui els de la Competència en el seu fantàstic repàs de l'actualitat parlaven d'Iceta en termes semblants, aquell que ha fet que el PSC es foti la gran castanya ara vol dirigir el partit per acabar-lo d'estimbar.

Els socialistes diran, és cosa seva però, des de fora sembla que van errats.

diumenge, 15 de juny de 2014

La 1a via de Navarro

Avui he vist un tros del discurs de Pere Navarro acomiadant-se de la direcció del PSC. Poca autocrítica quant al rumb escollit. Tot meravelles de com de bé s'han fet les coses. Segons ell el PSC es va dissenyar per no haver de triar "entre el pare i la mare", una mala analogia de Catalunya i Espanya, a la vegada que una visió esbiaixada de l'actualitat. Si el PSC aplega múltiples sensibilitats, com és que la del PSOE és la predominant amb Navarro, heretada ja del període Montilla? Qui ha demanat al PSC que triï entre Catalunya i Espanya? Simplement se'ls ha demanat fer costat al dret a decidir, i que després cadascú decideixi lo que vulgui. Deia Navarro que el federalisme no és la 3a via si no l'única possible, la 1a via. A Twitter el senador Joan Sabaté ho aplaudia. I què ha de dir Navarro, que el federalisme el PSOE no el vol ni en pintura i que ara, forçats per la situació, el posen sobre la taula però, que si el tiren endavant el descafeïnaran tant com puguin? Evidentment, no.

dissabte, 14 de juny de 2014

Futbol i successions

Futbol, futbol, futbol. Tenim uns quants dies d'atontamenta amb els partits del Mundial. Ara que, si la Roja continua com ahir potser s'acaba aviat. Ja veurem. Mentrestant el procés successori al PSOE i al PSC recorda les quinieles que els diaris esportius fan cada any anunciant els fitxatges dels clubs per aquesta èpoc. No et pots creure res però, omplen pàgines per atreure compradors. 

divendres, 13 de juny de 2014

60 milions de retallades en sanitat?

Ja ho deia quan vaig parlar dels resultats de les eleccions europees. CiU i PP van tenir uns resultats massa bons per a les retallades que ens han imposat. A Catalunya ens van dir que les retallades s'havien acabat però, llegia ahir que arriben 60 milions d'euros de retallades als hospitals catalans. Serà cert? Ara no toca perquè és el Mundial i la gent no està gaire per la labor, ja ho sé. Però, cal aclarir-ho. Continuarà CiU, amb el vist-i-plau d'ERC, retallant en sanitat i educació? Ha d'acceptar qualsevol cosa ERC per tal de continuar el camí cap a la consulta del 9N? A mi em sembla que no però, els estrategues dels partits segurament consideren més escenaris, més variables, que no pas allò que pot pensar la gent del carrer, i que sovint és lo que s'assembla més al sentit comú.

dijous, 12 de juny de 2014

Aprofitar-se fent promeses que no es compliran

El PP va prometre coses a les eleccions generals que sabia que no podria complir i es va aprofitar dels problemes de la gent per guanyar. De fet, va acabar adoptant moltes mesures que va dir que no adoptaria, escudant-se en l'herència rebuda del PSOE. Ara Carlos Floriano, del PP, diu que Podemos s'aprofita del dolor de la gent per guanyar vots amb promeses falses. S'ha de ser una mica cínic. Perdoneu, s'ha de ser molt cínic per apuntar amb el dit altres quan tu has fet el mateix abans.

dimecres, 11 de juny de 2014

Navarro fa un Rubalcaba

Pere Navarro dimiteix. No ho va fer després de la patacada electoral. Potser, com Rubalcaba, per controlar el partit preveient l'escenari polític causat per l'abdicació del Rei. Ara, feta la feina, ja poden marxar tots dos i deixar pas. Deixar pas però, per a qui? Perquè si continua una direcció en la mateixa línia voldrà dir que el PSC continua amb la mateixa estratègia, contrària al dret a decidir, seguidista amb el PSOE. Ningú no li demana al PSC que sigui independentisa si no que compleixi amb allò que va defensar a les passades eleccions catalanes. Canviarà alguna cosa? Ho dubto. I ara, amb la gestora de l'Ebre què passarà? Continuarà el sector navarrista, representant del fracàs passat i actual dels socialistes o hi haurà també canvis? Perquè aquells que hi ha ara al capdavant del PSC a l'Ebre han defensat l'estratègia del partit i la postura de Navarro. Alguns no deixen de ser companys de viatge de Duran, perquè més o menys, porten ja molts anys vivint de la política.

dimarts, 10 de juny de 2014

Penalització per compartir vehicle?

Avui una notícia deia que el Ministeri de Foment multaria els usuaris de plataformes de compartició de vehicles com BlaBlaCar. Alt1040 però, aclaria que això no era així si no que multarà aquelles plataformes, com UberPop que es pugui considerar que ofereixen un servei de transport públic sense tenir el permís corresponent. En canvi, el 3cat24.cat informa que la Generalitat sí que farà pagar els usuaris de BlaBlaCar, en una notícia poc clara. Europa no és partidària de perseguir a priori aquestes iniciatives. No és que jo no estigui a favor que si algú fa competència deslleial pagui però, si algú posa un servei a través del qual els usuaris es posen d'acord per compartir cotxe, crec que no n'hi ha de competència deslleial, lo que hi ha és una amenaça per al sistema tradicional de transport públic. Que potser fins ara no es posaven d'acord els usuaris per compartir cotxe? I tant! Només canvia la facilitat per fer-ho.

dilluns, 9 de juny de 2014

Duran i abdicar són incompatibles

Diuen els de directe!cat que la suposada abdicació de Duran és un moviment més de la seva estratègia per salvar el cul. Diuen també que té més informada la gent de La Vanguardia que no pas la gent del seu partit. Ja em vaig expressar escèptic amb l'estratègia de Duran. Ell que va dir que no es veia fent cap altra cosa que no fos política -entre altres motius perquè no es guanyen prou diners- i ara fa un pas que el deixaria fora del seu medi natural? Ara, que si Duran és on és és perquè el mantenen els seus, tampoc no ho oblidem.

diumenge, 8 de juny de 2014

Duran, de professió, polític

Duran es planteja plegar -o és un globus sonda?-. Plegar dels seus càrrecs a CiU però, no dels càrrecs a Madrid, ni de la seva acta de diputat. No veu bé el procés pel dret a decidir i molt menys unes hipotètiques eleccions plebiscitàries. Sembla que els programes electorals els aproven amb la pinça al nas, tot sigui per sumar més vots i treure'n partit. No s'explica si no per què Duran no ha dit això des del principi i no s'ha negat des del principi a seguir pel camí del dret a decidir. Duran, en política des de la Transició podria seguir els passos del catxondo de Vidal-Quadras, qui després de fotre's la gran castanya ha dit que deixa la política, per no eternitzar-se. És de la broma.

dissabte, 7 de juny de 2014

No però, sí, ni fu ni fa però, sí

El president Mas anirà a la coronació de Felip VIè, malgrat que ahir el conseller Homs deia que el Rei ha abdicat per salvar els seus negocis familiars, malgrat que inicialment semblava que no ho faria, prioritzant el seu viatge als EUA. CiU vota a favor del canvi de monarca al Senat, al Congrés s'absté. El peix al cove s'ha d'assegurar, per si això de la consulta no surt bé. Després podran dir "qué hay de lo mío". Es nota moltíssim que CiU no està còmoda amb el procés pel dret a decidir i que prima l'interès de la coalició que no pas el de les parts, si és que tan incòmodes estan els d'UDC amb el sobiranisme o els de CDC amb la tercera via.

divendres, 6 de juny de 2014

Salvem la música #donalanota

Avui el Camp d'Aprenentatge Pau Casals del Vendrell celebra una iniciativa per reivindicar la presència de la música a les nostres aules, emmarcada en el projecte Dóna la nota. S'ha convocat els centres que s'hi vulguin sumar a cantar la canó Mirall de Pau, a les 11:00h. El govern espanyol, lluny de donar valor a la música li'n treu amb la nova llei educativa. I això perjudica els alumnes però, pot acabar perjudicant les escoles de música -privades-, amb la pèrdua d'un incentiu per als alumnes perquè vulguin aprendre música. És increïble.
  

dijous, 5 de juny de 2014

Pa i circ, futbol i bous

Escolto a la ràdio que els jugadors de la selecció espanyola de futbol, la Roja, han arribat en un acord pel qual si guanyen el Mundial de futbol s'embutxacaran cadascun 720.000 euros. No és només que ja cobren un sou molt elevat, molt superior que la majoria dels espanyols, és que aquesta prima per fer la seva feina suposa gairebé 80 cops superior al salari mínim interprofessional anual a Espanya, de poc més de 9.000 euros. Però, no passa res, la gent que menjarà futbol les properes setmanes no hi pensarà. De fet, no hi pensem quan veiem que acaba la temporada, una temporada nefasta, o de merda, si em disculpeu, per a equips com el Barça, que inverteixen milions i milions en jugadors, i arriba la travessa dels fitxatges i les xifes descomunals que aquests comporten. Pa i circ era?

És un altre debat però, a l'Ebre tenim un altre pa i circ. El PP ha portat al Parlament la petició de regular el tempteig de bous perquè algunes ramaderies puguin portar-hi turistes. Fan plans hidrològics, retallen drets però, estan a favor dels bous. I els altres partits del Parlament s'hi sumen, no sigui que quedin malament. Pa i circ era?

dimecres, 4 de juny de 2014

PP-PSOE, PSOE-PP

Llegia ahir que Rubalcaba no hauria dimitit si no que hauria anunciat que deixaria el càrrec després del Congrés extraordinari del mes de juliol perquè ja sabia que el Rei abdicava i volia controlar el partit perquè el canvi de monarca es fes sense problemes. Un exemple mes de com manipulen els partits, els grans partits, l'opinió pública. El PSOE, molt republicà d'arrels però, garant de la monarquia. Com ja va passar amb la reforma de la Constitució dirigida per Europa, PP i PSOE es posen d'acord ràpidament en segons quins temes, malgrat que tinguin prou importància per ser consultats a la ciutadania, aquella que té la sobirania i a la qual tant es fa referència quan es posa per davant dels desitjos de Catalunya per decidir per ella mateixa el seu futur. PP o PSOE, PSOE o PP, "tanto monta, monta tanto".

I CiU, pensa votar a favor, s'ho han plantejat fins i tot? Aquest és un partit sobiranista? Continuen amb la política de peix al cove però, dissimulant darrera de l'estelada?

dimarts, 3 de juny de 2014

Per què hauria de dimitir Pere Navarro?

Pere Navarro ha fracassat a les eleccions europees. I lluny de dimitir diu que el seu projecte tot just comença. Ahir amb l'abdicació del Rei aprofitava per recordar que ell ja la va demanar. Avui publica Nació Digital que la dona que pressumptament va agredir-lo fa unes setmanes va anar en una candidatura d'Alianza Popular l'any 1983 a Terrassa. Molt sospitosa de sobiranista si ens fixem en el seu passat, no és. Els mitjans no han aconseguit treure-li a la dona quina ideologia té ni s'ha demostrat que els motius de l'agressió haguessin estat pel clima de crispació al qual Navarro va fer referència. Per això, per presentar una realitat inventada, encara que al final pugui acabar coincidint amb la realitat, Pere Navarro hauria de dimitir. Però, com que aquí ningú no dimiteix, Navarro continua al seu càrrec parlant-nos de terceres vies. Aquest és el futur del PSC.

dilluns, 2 de juny de 2014

Més monarquia?

Què, ha passat alguna cosa avui? Calla, el Rei abdica i els dos grans partits espanyols corren a preparar el canvi ràpid de cap d'Estat. A Espanya la gent surt al carrer per demanar la IIIa República. A Catalunya, per demanar la República Catalana. Rajoy, a deixar-ho passar, que es calmin les aigües. Pere Navarro amb el "ja ho deia jo que havia d'abdicar". Tot plegat sembla una pel·lícula amb un guió escrit i no deixem de ser simples figurants.

diumenge, 1 de juny de 2014

#maricellalira #laliraampostina arriba amb un nou espectacle

Està esdevenint tradició que La Lira Ampostina presenti un espectacle acabat d'estrenar l'estiu. Vam començar amb les versions de cançons de Joan Manuel Serrat, continuant amb el Fantasma de l'òpera i, l'any passat, amb Carmen. És un repte muntar un espectacle cada any, perquè el calendari de cantants i músics de la banda no permet fer gaires meravelles. Fins fa uns anys acabat el concert de Primavera miràvem ja cap al concert de Festes Majors però, ara enmig tenim una altra cita important. Aquest any la cita és "Mar i cel", un espectacle basat en l'espectacle de Dagoll Dagom, amb música d'Albert Guinovart i llibret de Xavier Bru de Sala. Com ve sent costum Marc Chornet s'ha encarregat de la direcció dramatúrgica. Octavi Ruiz i Èric Benito han fet l'adaptació per a banda de la música.

Ens queda menys d'un mes per presentar l'espectacle. Esperem que sigui un èxit com ha estat en edicions anteriors, i també esperem que això ajudi l'Escola, principal motiu pel qual La Lira organitza un acte així.