dissabte, 31 de gener del 2015

Terra de vent

A l'Ebre estem acostumats al vent. Cosa que no vol dir que ens faci gràcia que cada dos per tres faci vent. Però, com deia, hi estem acostumats. I quan en fa, sovint el fa fort, ben fort. Per això, quan aquesta setmana escoltàvem a la ràdio o a la tele que faria una gran ventada esperàvem que la cosa seria excepcional. Però, no. I no és perquè s'equivoquessin -perquè fins el cap de setmana de vent poc- si no que, com semblava, l'alerta dels mitjans era perquè faria vent a Barcelona i rodalies bàsicament. El centralisme. Que hi estiguem acostumats no vol dir que no mereixem també alertes per forts vents allí on bufa més sovint.

divendres, 30 de gener del 2015

Podemos a Catalunya no parla clar, perquè no volen perdre punts a Espanya?

Demà Podemos ha convocat una marxa sobre Madrid per mobilitzar la societat espanyola, per començar el canvi en els equilibris de poder a Espanya. Esperanza Aguirre els va comparar amb els feixistes italians i la seva marxa sobre Roma, per desacreditar-los. No agrada al PP que els altres partits surtin al carrer per protestar de les polítiques del govern. Ells ho feien amb Zapatero però, ells tenen tot el dret del món, són el PP.

I com que han convocat aquesta marxa aquesta setmana surten molt als mitjans. A Catalunya Ràdio els han entrevistat i, per enèssima vegada han estat ambigus amb la independència i amb el concert econòmic. A l'estil d'ICV parlen d'unes eleccions no plebiscitàries i del dret a decidir sobre altres coses. No és que no hi estigui d'acord si no que això és fugir d'estudi.

dijous, 29 de gener del 2015

Una nova biblioteca, una oportunitat per mentir sobre la realitat catalana

És una anècdota més de tantes relacionades amb notícies tipus "El Mundo Today" sobre Catalunya. Avui una persona coneguda ha compartit un enllaç d'un web, Las voces del pueblo, el qual publica un article segons el qual, durant la passada inauguració de la Biblioteca de La Ràpita, Artur Mas i la seva dona se'n van riure d'un xiquet perquè llegia un llibre en català. Resulta que aquest xiquet no era tal, si no una xiqueta, filla de la persona de la qual parlo. Llegia un llibre en castellà sobre la lletra E, perquè és la inicial del seu nom. El President i la seva dona, com amb els altres crios, va preguntar per allò que llegien i van fer els típics comentaris per fer-se el simpàtic de rigor. Res de burla. Malauradament però, aquests individus expliquen la mentida amb impunitat. I no ens hauria d'estranyar que aquesta mentida fos adoptada per altres mitjans de major abast, per mostrar un altre cas de persecució del castellà a Catalunya.

Ah, i una altra cosa. No és el primer cos que s'utilitzen crios per difondre falsedats sobre la realitat de Catalunya.

dimecres, 28 de gener del 2015

Podemos i la casta, Homs i el procés

El secretari general de Podemos a Madrid diu que la família Botín no és "casta". Els classifica dins dels empresaris exemplars, a ells i al Banc de Santander. No sé, sobta que diguin això. El desaparegut Emilio Botín i altres membres de la família van ser notícia fa uns anys per haver tingut diners sense declarar a l'estranger. Els de Podemos, tan puristes, aquí fan la vistra grossa. Al final haurem de pensar que tenen un crèdit al Santander?

Francesc Homs, ahir, quan ERC va votar perquè Artur Mas comparegui a la comissió del cas Pujol, va deixar anar una espècie d'amenaça, com si ERC estigués posant en perill que se celebressin eleccions plebiscitàries. Mira que ho tindrien fàcil per desdir-se del procés amb aquesta excusa, eh? I tindrien una via de sortida per no continuar el camí cap a la independència, un camí que jo, fins que no ho vegi, no creuré que CiU se'l creu de veritat. De fet, UDC no se'l creu, tal com es desprén de cada declaració de Duran.

La comissió del cas Pujol, com tota comissió al Parlament, no deixa de ser una comissió política i penso, prescindible. Però, un cop formada, ERC ha de ser coherent i votar a favor de la compareixença d'Artur Mas si es creu necessari. De fet, el President i el portaveu Homs, haurien d'accedir-hi de bon grat. Al cap i a la fi, per alguna cosa presumeix el Govern de ser líder en transparència.

dimarts, 27 de gener del 2015

La plataforma del PSC

El PSC presentarà marques blanques a les municipals. Ja ho han fet altres cops però, diu que serà una plataforma per aplegar les forces progressistes. Diu que no amagaran les sigles del PSC però, no deixa de ser una estratègia per presentar-se com quelcom més del PSC. Però, el PSC és un partit, com altres partits grans, que aspira a fagocitar aquelles forces que se li uneixen. Ara que han sorgit partits fruit de la unió d'entitats ciutadanes i/o de fent d'altres partits, el PSC no ho deu tenir clar.

No han canviat la línia política ni han canviat gaire les persones que mouen els fils del partit. Però, ho maquillen amb aquesta plataforma. Ja veurem quin resultat els dóna.

dilluns, 26 de gener del 2015

Syriza

Syriza. No tinc gaires ganes de comentar la victòria d'ahir a les eleccions gregues. Crec que els partits grecs s'han ben merescut la derrota i que, per molt populista que es titlli Syriza, falta veure si són populistes o són el precedent al canvi en la forma de gestionar l'economia europea. Els partits espanyols s'esforcen a diferenciar-se dels grecs. I és que són diferents. Però, han pogut veure què pot passar-los aquest any. Podemos amunt, PP avall, PSOE enfonsat. Això no seria res estrany, sense ser els partits espanyols iguals que els grecs.

Nota fosca és que els neonazis siguin tercera força al país però, un altre cop, és fruit de com de malament han fet les coses els polítics grecs, permetent la destrucció de la seva societat a base de retallades humiliants i inhumanes.

Tic, tac, tic, tac, deia ahir Pablo Iglesias...

diumenge, 25 de gener del 2015

Decret 3+2 de Wert

Sembla que el ministre Wert vol aprovar un nou decret que reformaria l'estructura de l'ensenyament universitari, reduint els graus a 3 anys i obligant a fer 2 anys de màster per aconseguir una titulació universitària reconeguda al mercat laboral. Abans les carreres eren de 3 o de 5 anys, excepte Medicina, per exemple. I en una carrera de 5 anys tenies primer i segon cicle. El ministre ens està dient que vol tornar a l'estructura de 3 i de 5 anys però, fent que la de 3 valgui poc, i que per fer els dos anys addicionals es pagui més que si tot formés part del grau. Perquè els màsters tenen un preu per crèdit major. I, tal com es queixen els estudiants, això és una barrera per tal que els estudiants amb menys recursos puguin completar els seus estudis universitaris. L'elit governa per a les elits.