dijous, 6 d’agost del 2015

Franco vs CAT

El jugador de futbol Nuno Silva va acudir a la presentació com jugador del Jaén amb una samarreta de Franco. Pobret, es veu que no sabia qui era el dictador. Es posa una samarreta, se suposa que per guanyar-se el públic, i no es planteja què hi té? Ara sembla que la subhastarà i els diners recollits aniran a parar a ajudar xiquets amb càncer. Bona intenció però, algú la comprarà, algun nostàlgic del règim, potser algú que ni ha conegut el règim que adora. Reaccions a Madrid? Minses.

En canvi, quan hi ha jugadors que llueixen estelades o senyeres, la xarxa s'escalfa de valent. I els mitjans acompanyen. Ahir Guardiola duia una samarreta amb el CAT escrit al partit contra el Reial Madrid. I s'hi van fixar els mitjans i les xarxes. Com sempre a Espanya, el franquisme té llicència per exhibir-se malgrat allò que va significar. Qualsevol reivindicació legítima d'una forma de pensar relacionada amb Catalunya és motiu de debats encesos.

dimecres, 5 d’agost del 2015

Mas més que Franco

Tot i no haver-ho dit explícitament, segons Directe.cat Patxi López creu que Artur Mas genera més fractura social que Franco. Dit així sembla una animalada. En realitat, llegint la notícia, sembla que les seves paraules s'haurien referit a la major fractura social de la història, obviant episodis molt foscos. Potser es referia a la major fractura social de la democràcia. Espero que sí. Perquè en cas contrari seria un cas més d'alineació entre PSOE i PP a l'hora de tractar el cas de Catalunya. No seria propi del PSOE deixar Franco com un aprenent d'esbalotador després de la Guerra Civil i de 4 dècades de repressió.

Per cert, paraules d'un que va ser president d'un govern gràcies a un pacte de perdedors...

dimarts, 4 d’agost del 2015

Votar sí sense oblidar qui és qui

Ahir escoltava en una entrevista a la televisió com Meritxell Roigé, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tortosa per CDC, responia les preguntes sobre el procés sobiranista i les eleccions del 27 de setembre. Repàs a la història recent per explicar el maltracte des de Madrid cap a Catalunya. En un moment se li pregunta per la diferència que fa UDC de CDC, equiparant-se al seny i la rauxa, respectivament. UDC, és cert, prefereix el discurs de sempre el pujolià, el del seny català i el de l'ara no toca, el qual no és més que el discurs que ha fet seu Duran per eternitzar-se en la política catalana i espanyola. Roigé defensa CDC parlant dels intents de negociació amb Madrid per aconseguir millores per a l'autogovern, citant les retallades que s'han anat succeint, entre elles la de l'Estatut. Ostres, la de l'Estatut. Com era la foto de Mas i Zapatero? Ah, sí, Zapatero al mig, i a l'esquerra des de davant, Artur Mas. Calla! I a la dreta Duran. Una pastilleta per a l'amnèsia i això queda oblidat.

Doncs no, no queda oblidat. No queda oblidat que Mas va acordar amb alegria retallar l'Estatut. No queda oblidat que successius governs de CiU van anar fent allò de la "puta i la Ramoneta" o el "peix al cove", no acabant mai d'aconseguir res sencer, guanyant-nos l'enemistat a les Espanyes. No queda oblidat que Mas ha retallat tant o més que Rajoy.

Però, fins i tot així, els catalans som capaços de votar la llista unitària que ens han colat, amb polítics i no polítics, amb quotes de partits per no quedar-se sense la seva parcel·la de poder i d'ingressos, amb gent que d'anar en una candidatura separada no votaríem ni en pintura. Això, o votar les CUP, una altra alternativa vàlida. I en som capaços perquè aquestes eleccions no són unes simples eleccions autonòmiques. En aquestes eleccions direm si volem una Catalunya independent o no, ho vulguin o no Rajoy, Albiol, Iceta, o qui sigui. I fan com que no ho han entès però, penso que sí, que ho tenen molt clar. Només cal veure com actuen.

dilluns, 3 d’agost del 2015

Les cases

La façana fluvial de Tortosa que desapareixerà per sempre més.

Cap al 27s

Diuen que seran unes eleccions autonòmiques més. Però, el 27s tots els partits saben que no seran unes autonòmiques més, i amb els seus discursos ho demostren. De fet, si ens fixem, de moment els discursos no entren a fons en cap altre tema que no sigui parlar de la continuïtat o no de Catalunya dins d'Espanya. L'estratègia de la por d'uns, romandre en terra de ningú d'uns altres, i la il·lusió per aconseguir la independència dels altres. I és que en aquestes eleccions hi ha uns que tenen il·lusió per fer un país nou, ja sigui la llista única de Romeva o la CUP, i uns altres que, o bé volen mantenir-se igual parlant d'un referèndum acordat que saben que no arribarà mai, o bé prefereixen parlar dels mals que vindran si guanya el Sí.

Diuen que seran unes eleccions autonòmiques més. Saben que no és així.

diumenge, 2 d’agost del 2015

Vacances amb despeses pagades

Treballeu tot l'any i a l'estiu us posen a l'atur? És a dir, feu vacances pagades per l'estat perquè així la vostra empresa s'estalvia de pagar-vos 1 o 2 mesos de nòmina? Us agradarà saber que en alguns llocs no passa. Vaja, normalment no passa en les empreses normals. I hi ha empreses que encara ho fan millor. És el cas del Parlament d'Andalusia on a l'estiu, quan no hi ha activitat, els parlamentaris -excepte els de Podemos i IU- cobraran les dietes d'allotjament i manutenció. 2000 eurets de no res. Si és que qui pateix és perquè vol, dediqueu-vos a la política andalusa i tot arreglat.

dissabte, 1 d’agost del 2015

Palestina desprotegida

Un xiquet de 18 mesos mort, cremat, i el seu germà i els pares en estat greu després d'un atac de colons israelians a una família palestina. Altres cops són atacs de l'exèrcit israelià per reprimir accions terroristes palestines, sense mirar si ataquen civils o no. S'ha d'anar en compte de criticar Israel per no ser acusat d'antisemitisme. D'aquesta manera s'eliminen les crítiques als abusos que des de fa anys es cometen des d'Israel, de forma oficial o des de la permisivitat. Aquí tenim defensors d'Israel que no admeten crítiques i sempre tenen alguna explicació contra els palestins que justifica els atacs de l'exèrcit. Aquesta acció, per exemple, de justificació no en té cap. I no veurem pas grans gesticulacions per denunciar-la.