El conseller Mena, com el primer ministre de Portugal #crisi #política #dimissió

Només el to, la superioritat amb què parla el secretari del departament d'Empresa i Ocupació ja indigna. Però, escoltar el propi conseller Mena aconsellar que els joves marxin a Londres a servir cafès com sortida a la situació de manca de feina a Catalunya és encara més indignant. Un conseller que diu això després de dir-ho hauria de plegar. Potser és que pren exemple del primer ministre portuguès, qui tampoc no va dimitir després d'aconsellar els joves que emigressin. Quina mena de governant pot dir això?

Ah, sí, marxar a Londres. Bon dia per recomanar-ho, avui que se sap que el Regne Unit ha entrat en recessió. Quina casualitat.

Una cosa que crec raonable. La delegada del govern a Madrid diu que la seguretat dels partits de futbol costa molts diners públics i que cal que els clubs en paguin almenys una part. I és que un acte com un partit de futbol mobilitza milers d'agents de policia i col·lapsa el trànsit, i costa diners. Alguna cosa s'he de poder fer perquè els costos siguin compartits. Quan el govern català va proposar fer pagar per les activitats esportives com les curses populars que tallen carreteres, podia haver pensat primer en els partits de futbol.

També es comença a parlar dels deutes dels clubs de futbol amb Hisenda. S'estimen uns deutes de més de 700 milions. La Unió Europea ho investiga per veure si hi ha ajudes il·legals per part de l'Estat. La gent que si no paga els seus impostos és penalitzada sense miraments és normal que s'emprenyi si s'assabenta del tracte diferenciat envers els clubs.

La crisi no és igual per tothom. Apple va anunciar ahir un benefici del 94% respecte el 2011. Cotizalia diu que Apple ja val tant com la meitat de l'Ibex 35 juntes. La venda d'iPhones, iPads i iMacs ha estat molt important, malgrat la situació econòmica.

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre finalment proposa un cabal mínim per al riu entre 80 i 155 metres cúbics per segon. L'ens que se suposa que ha de vetllar pel futur del riu condemna el seu tram final, amb un cabal mínim mitjà de poc més de 100 metres cúbics per segon. Les xifres s'allunyen de les demanades per assegurar un riu viu. Sembla mentida que això arribi quan el PP torna a governar. Què han estat fent aquests anys, esperar i allargar el tema perquè es faci en temps del PP?

---

+ GNU FDL

Al juliol ja pagarem doble i els peatges dels diputats #crisi #retallades #salut

Si hom pensava que no es podria implantar l'augment del copagament farmacèutic implantat pel govern espanyol, avui podeu llegir que les autonomies s'hi han d'adaptar abans del 30 de juny. És a dir, que un dels arguments del conseller de Salut sobre la duplicitat de copagaments a Catalunya, referint-se a la impossibilitat d'implantar la mesura espanyola en un termini curt de temps, quedaria anul·lat. Però, el govern català no sembla disposat a canviar de parer i eliminar un augment doble del preu dels medicaments, simplement pel fet de viure a Catalunya.

Dins del copagament s'inclouen també els productes ortoprotèsics i el transport sanitari no urgent, ja que es consideren dins de les prestacions suplementàries del sistema de salut pública. Que expliquin a qui necessita una pròtesi, ortesi, o una cadira de rodes, per exemple, que lo seu és un problema menor, com un luxe sanitari. Aquelles persones que hagin de desplaçar-se periòdicament al centre sanitari en taxi o ambulància perquè no poden fer-ho d'altra manera a causa de la seva dificultat de mobilitat o condició de salut, hauran de pagar, també perquè és un luxe.

En el decret del govern espanyol també s'estableix que els immigrants sense papers a partir del 31 d'agost es queden sense targeta sanitària i en general només seran atesos a urgències. A banda del problema de salut pública que s'apunta, suposarà tenir un sector de la població fora del sistema de salut, com afectarà això a les urgències dels centres?

Mentre per una banda ens retallen per altres no. Justícia i Pau publica un informe sobre la indústria militar espanyola. Indústria que no crea una riquesa i llocs de treball destacables, segons l'informe, i que s'emporta sucoses subvencions i crèdits públics. I després ens parlen d'austeritat i de sacrifici.

Per cert, tant que parla la patronal sobre els sous, sobre la moderació, des d'Europa ens diuen que els costos laborals a Espanya són dels més baixos entre els principals països de la zona euro. Ah, és clar, aquesta és la típica dada que qui governa obvia, perquè no interessa, i en canvi no obvia comparar els impostos que es paguen en altres països per justificar les retallades a casa nostra.

A Catalunya vivim preocupats pels diners que ens ha de donar Madrid, diners que a Madrid no es veuen obligats a enviar-nos. Retrets, amenaces, ... teatre. I també vivim preocupats -és un dir- pels peatges. Des de la setmana passada que hi ha un moviment contra els peatges amb gent que opta per no pagar. S'hi van sumar polítics de Solidaritat. No sé si tindrà gaire efecte però, soroll sí que se'n fa. Almenys se'n parla. Sobta però, que els càrrecs electes promoguin actuacions d'una legalitat dubtosa sense alertar de les conseqüències, que a segons qui li poden afectar molt. Després costa mantenir la coherència, recordant Montserrat Tura quan tocava el clàxon per l'alliberament de peatges, i la posterior postura ja al Govern.

Però, parlant de peatges, els diputats de Solidaritat han retornat el Teletac al Parlament i demanen que la resta de diputats ho facin, ja que no és normal que tenint unes dietes entre 21.000 i 30.000 euros per a desplaçaments, a sobre sigui el diner públic qui cobreixi el cost del servei de pagament de peatges.

---

+ GNU FDL

#SantJordi aigualit

Diada de Sant Jordi. Fins i tot en això els catalans som diferents. Un dels dies més festius de l'any a Catalunya és dia feiner. Els veïns aragonesos celebren avui també la seva diada però, com dia festiu.

Sant Jordi, dia de roses i llibres, dia de declaracions institucionals. I de bon matí el president Mas ens obsequiava amb una clatellada de les bones. Ara resulta que no s'havia arribat al límit amb les retallades. Com que els pressupostos de l'Estat no contemplen aportar a Catalunya els diners que contemplaven els pressupostos catalans, s'hauran de fer més retallades. I s'hauran de fer perquè el govern català pensava que l'Espanya de Rajoy amollaria més la pela que la de Zapatero. Ingenus? Permeteu que ho dubti.

Rouco Varela diu que cal esperit de sacrifici per fer front a les retallades, alineant-se amb el PP, com sempre. On és l'esperit rebel de l'Església per defensar realment la justícia? No pot ser que ara es clami contra una forma de vida i que fa uns anys no es fes, no pot ser que es diguin les coses com si la culpable de tot fos la gent que no pot pagar els seus deutes perquè, per causes alienes a ella, s'ha quedat sense feina. No pot ser que l'Església espanyola, un cop més, opti per ser com una extensió del pensament de dretes, de la gent de bé del país.

També és dia avui de parlar de les eleccions a la presidència de França. Hollande va guanyar Sarkozy però, no per prou, de manera que hi haurà segona volta, i cal veure què passa amb els vots de l'extrema dreta, ja que Le Pen va pujar força. La victòria d'Hollande, la sorpresa o l'ensurt de Le Pen, i l'alta participació, elements destacables dels comicis. Un govern socialista a França podria canviar la política restrictiva de Merkel a Europa i deixar d'ofegar com ara les economies que, com l'Espanyola, són a la vora de l'abisme.

I com la realitat té el cap dur, és difícil anar contra corrent. No només els PIIGGS són països amb problemes econòmics. El primer ministre holandès ha dimitit perquè no ha pogut aprovar retallades per assolir el 3% imposat per Merkel i Sarkozy a Europa. Si en faran de mal aquest parell.

---

+ GNU FDL

25 anys d'estancament #crisi

Dia post Barça-Madrid. Com que ha perdut als mitjans catalans no hi ha èpica de victòria. Avui no veurem un i altre cop les grans jugades de Messi i companyia. Avui l'ànim dels futboleros, dels que posen el partit per davant de tot serà baix. Avui ja es pot parlar de crisi i de les retallades, i amb més mala llet que ahir. En canvi, a Madrid hi ha eufòria, malgrat per una victòria que, malgrat ser d'un gol, alguns titllen d'exhibició. Eufòria per tenir la lliga a tocar, això sí.

Bany de realitat. Llegeixo que si Espanya no aplica altres mesures que no siguin austeritat, per reduir el deute privat, l'estancament de l'economia pot allargar-se 25 anys. Això és molt. De fet, la mateixa font fa referència a una notícia de fa poc relacionada amb les mesures que recomana el FMI per a Espanya: reestructuració del deute privat com ja s'ha fet en altres temps i en altres llocs.

Llegia l'altre dia que ara el govern espanyol podrà imposar el director de RTVE. El Plural -diari parcial, ho sé- diu que Rajoy necessita controlar TVE perquè no hi ha elefant que tapi la que ens ve a sobre. I així ho crec. Si una cosa ha fet millor Zapatero que els anteriors governs d'Aznar ha estat pluralitzar més RTVE. Millorable sí però, més plural ho és. El PP sempre se n'ha queixat. I ara aprofitarà per reformar-la i treure's de sobre els grans del cul, no ho dubto. Ja veurem amb el temps quin rumb pren RTVE. Perquè si s'assembla a Canal 9 o a Telemadrid ja la poden tancar.

Una de les mesures del govern espanyol en matèria de salut que també cal tenir en compte és l'accés al sistema de salut pública per parts dels immigrants sense papers. No tindran accés a la sanitat gratuïta si no paguen impostos a Espanya, amb la qual cosa el sistema sanitari espanyol tanca la porta a un col·lectiu molt desafavorit i, com recorda Gonzalo Fanjul en un article, s'obre la porta a l'augment de problemes de salut en la població, ja que les malalties, algunes importants com la tuberculosi, dels immigrants sense papers poden transmetre's entre la població. De fet, Fanjul també recorda que no són precisament els immigrants sudamericans o africans els que carreguen el sistema de salut si no més aviat els immigrants alemanys, anglesos o francesos.

Demà Sant Jordi. Dia de festa per als polítics, dia de treball per a la resta de gent. Dia per a declaracions inútils dels polítics, dia per a mostres d'afecte amb la parella. Roses i llibres, llibres i roses.

---

+ GNU FDL

#Retallades en #educació eclipsades pel #futbol #crisi

Avui es publica al BOE el Reial Decret Llei de retallades en educació. El decret, que entra en vigor demà, estableix l'augment d'hores lectives de mestres i professors, la demora de 10 dies lectius fins cobrir una baixa amb un substitut, el preu de les matrícules universitàries, el temps de dedicació dels professors d'universitat, ... A banda d'augmentar les hores de mestres i professors amb l'ànim de contractar menys gent -i deixar gent a l'atur en conseqüència-, és destacable l'augment de les matrícules universitàries. Un mínim entre un 15% i un 25% hauran de pagar els alumnes en primera matrícula i entre el 90% i el 100% en la quarta. Els màsters oficials es distingeixen entre aquells que habiliten per exercir una activitat professional regulada a Espanya, amb uns criteris de preu de matrícula iguals als de les carreres, i els màsters oficials que no habiliten, en els quals ja d'entrada, en la primera matrícula s'haurà de pagar entre el 40% i el 50% del preu. Algú pot dir que no pot ser que l'estat financiï tant la matrícula i que es castigui més qui repeteix. Però, al darrere d'això hi ha conseqüències. Barreres perquè qui no té recursos, que ara ja tenia problemes per anar a la universitat, tingui menys opcions per poder tenir una carrera.

Però, com que avui es juga el Barça-Madrid, el decret passarà desapercebut. I guanyi qui guanyi, demà es continuarà parlant de futbol. Si guanya el Barça a Catalunya no ens recordarem de com ens tracta Madrid. Som així. I ho saben.

Per anar contracorrent avui fem un concert a Reus, per si no voleu veure futbol. La Lira, a les 21h, al teatre Bartrina.

---

+ GNU FDL

No hi ha #diners, excepte a #Catalunya, que pot privatitzar #TV3 #crisi #retallades

No hi ha diners. Ho diu Rajoy. Quina notícia. Ja ho sabíem. O potser tantes emissions de deute es fan perquè sí? Però, ens ho diu perquè acceptem les retallades que se'ns imposen. I estic segur que de retallades tots en podem assumir però, sempre tenim algun exemple de no-retallada que ens indigna. El Triangle parla de la demanda que ha desarxivat el govern del PP per pagar una indemnització de 40 milions a l'empresa on treballava l'actual ministre de defensa per haver subscrit Espanya el tractat contra les bombes de dispersió. A banda, s'ha comprat armament per 4,1 milions d'euros. És normal, no, que hi hagi exemples que ens indignen?

Ahir Josep Cuní va entrevistar el conseller de Salut aprofitant l'anunci de les retallades per part del govern espanyol i ja sabent-se que el govern català mantindrà l'euro per recepta. Es va comentar que el conseller, a la reunió del Consell Interregional de de Salut va posar un exemple d'una altra mesura, que seria fer pagar pels àpats de les persones hospitalitzades. De fet, va fer una comparació amb Europa. Un es pregunta sempre per què només ens comparem amb Europa a l'hora de justificar obligacions i no per admetre més drets. Mai no veurem cap política comparant Espanya amb Europa amb sous, amb permisos de maternitat i paternitat, amb model econòmic,... Ara, a l'hora de pagar, què millor que comparar i dir que els altres països són més cars. També Cuní va parlar de l'abús que es fa dea la sanitat pública. Un abús que no he vist quantificat però, que d'alguna manera es pot quantificar de forma relativa i, per exemple, en el cas dels abusos amb medicaments, no serien comesos pels usuaris si no també per qui els prescriu. Però, a base de repetir que abusem fins i tot nosaltres ens ho creiem.

El ministeri de l'Interior vol que encadenar-se o agafar-se en una manifestació per no ser desallotjats per la policia, es consideri un atemptat a l'autoritat. La democràcia és així, hi ha qui pot aprovar canvis legislatius que comporten involucions democràtiques, i no passa res.

Llegeixo que el govern de Rajoy farà reformes relacionades amb les televisions autonòmiques, de forma que podran ser privatitzades i també seguint sent públiques però, mentre siguin públiques no podran tenir dèficit. I això posa en perill, per exemple, el model de TV3 actual, tot i que caldria veure què es pot reformar a la televisió pública catalana perquè fos més eficient. Ara bé, la televisió estatal podrà tenir dèficit -millor, perquè si no ja la veia privatitzada-, establint un greuge que afavoreix més el centralisme, una forma més fàcil d'eliminar els grans al cul que suposen les autonomies, algunes autonomies, a Madrid.

I ja que parlo de les televisions, aquests dies es parla de la possible destitució de Mònica Terribas al capdavant de TV3. Posicionaments a favor i en contra. A banda del molt bona professional que sigui, el seu càrrec, igual que el dels seus predecessors, és un càrrec posat a dit, i tal com es posa es treu. Malauradament tenim tota l'administració pública plena de directius posats a dit que canvien segons el color polític de qui governa. Els polítics no poden veure algú no afí dirigint coses però, tampoc no volen utilitzar els recursos humans que ja té l'Administració per fer molta de la feina i reduir els càrrecs a dit a la mínima expressió.

---

+ GNU FDL

Els catalans, pagarem doble pels medicaments i la democràcia limitada a #Barcelona #crisi #retallades

Si ahir es plantejava el dubte avui ja no hi és tant. L'euro per recepta es mantindrà, amb la qual cosa els catalans serem tan bons que pagarem l'augment dels medicaments que vol implantar el govern de Madrid i el mal anomenat tiquet moderador del govern català. Un tiquet moderador que parla de controlar el consum abusiu quan en realitat vol dir aconseguir diners dels usuaris de la sanitat pública basant-se en les estadístiques. Ei, i aquí ningú no es queixa, anem tragant i prou.

El Confidencial publica una comparació entre com afectarà la reforma sanitària a uns i altres amb un cas particular. El ric Emilio Botín amb la reforma hauria de pagar un màxim de 60 euros al mes pels seus medicaments -si utilitzés la sanitat pública, que no ho sé- perquè tot i pagar el 60% del medicament hi ha un màxim mensual a partir del qual no es paga. En canvi, un pensionista hauria de pagar entre 8 i 18 euros al mes, en funció de la seva renda. La proporcionalitat no està clara. Malgrat això, com deia ahir, fent meu un comentari escoltat en una tertúlia, l'IRPF permet establir trams per tributar i no cal embolicar les coses amb la sanitat.

El proper 3 de maig se celebrarà la cimera del Banc Central Europeu (BCE) a Barcelona. Espanya suspendrà el tractat de Shengen i la capital del país es blindarà. Recordo una cimera a Barcelona amb tota la diagonal fortificada. Els que parlen tant de democràcia amb aquests actes demostren que la volen la democràcia però, lluny, que no faci soroll. A més d'això, ens podrien dir quants diners costarà la cimera. Suposo que al BCE no s'han plantejat passar-los factura com aquella notícia de fa unes setmanes relacionada amb el cobrament per la regulació del trànsit en activitats esportives per carretera.

Aquest matí a la ràdio feien una reflexió sobre la distància entre les informacions sobre Repsol-YPF i les opinions a les xarxes socials. És un fet que els mitjans, per uns motius o uns altres, no aprofundeixen com voldríem en les reflexions i alimenten sovint polèmiques que serveixen de cortina de fum per no parlar d'altres problemes. El cas d'YPF ho sembla, tal com ho recorda en un article Santiago Niño Becerra sobre l'expropiació d'YPF. En el mateix article remarca que el 17% d'accions d'inversors dels EUA no han estat expropiades. Els EUA s'han mostrat neutrals en el conflicte. Espanya és un estat amb problemes econòmics que el fan vulnerable. Presa fàcil. Repsol va demanar molt pocs diners per tancar el tema d'YPF, quan per les reaccions això sembla que sigui una gran pèrdua per a la companyia. És a dir, que l'opinió pública espanyola no té arguments suficients per opinar, més lluny de regir-se per les consignes patriòtiques de mitjans i partits. Ni més ni menys que com amb la polèmica reial.

---

+ GNU FDL