dissabte, 18 de febrer del 2012

#crisi Merkel i Sarkozy enfonsen Europa, el dia després dels fets de l'#IESLluisVives i l'espanyolitat de #Catalunya

El diari The New York Times publica un editorial sobre la situació de l'economia europea arran de les mesures d'austeritat imposades per Merkel i Sarkozy. L'editorial pregunta per què Merkel i Sarkozy s'entossudeixen a negar que s'han equivocat. Explica com exemple que Portugal, malgrat les importants retallades que se li han imposat, malgrat tanta austeritat, ha vist com ha augmentat la seva recessió i el dèficit respecte del PIB. Si Europa no admet que l'austeritat no és el camí per solucionar el problema del deute, cada cop més difícil de pagar per països com Grècia, Portugal, Itàlia o Espanya, el futur és negre, molt negre. I això haurà estat gràcies als dirigents alemany i francès però, també a la resta de dirigents europeus que simplement han abaixat el cap i s'han sotmès a les seves imposicions.

Vivim en temps de crisi i si recordem, acabat d'arribar al càrrec el ministre d'Interior avisava que si hi havia desordres públics per la crisi, no se n'estaria d'aplicar la mà dura. No sé si en té relació però, els fets d'ahir a València per les protestes d'estudiants de l'institut Lluís Vives, menors d'edat, semblen respondre al tarannà dels dirigents, atemorits que la societat a la qual representen els digui que no està d'acord amb allò que fan. Llegeixo la carta d'una mare d'una menor queixant-se de l'actuació policial cap als menors manifestant-se pacíficament i també de les afirmacions de la directori del propi institut que negava que els estudiants detinguts fossin del seu centre, quan sí que ho eren. Serà afí al PP la directora? El New York Times, com diu Vilaweb, s'ha fet ressò de l'actuació policial a València. També Vilaweb explica que la diputada de Compromís, Mònica Oltra, va ser agredida amb puntades de peu per un agent quan es manifestaven ahir els estudiants davant de la comissaria. Tot plegat vergonyós en una democràcia.

Parlant de policia, els mossos d'esquadra es van manifestar ahir a Amposta per protestar contra les retallades que pateixen i les condicions de treball que tenen. I és que les retallades ens afecten a tots i, si qui ha de vetllar per la seguretat de la població, no té garanties, com volem que facin bé la seva feina?

Retallades, com deia ahir, que patiran els treballadors públics amb un 3% menys de sou anual aplicat sobre la nòmina de juny. Explica l'ARA que un treballador que cobra 30.000 euros -un sou gens elevat, malgrat que poca gent hi arriba- el mes de juny cobrarà 900 euros menys. Quina barra. Després de veure el document de 8 al dia sobre els diners que cobren els directius de TMB, tenim prou indicis que hi ha més organismes públics amb sous desorbitats per als seus directius, que no es toquen i que haurien de ser els primers de revisar-se. Per demanar sacrificis a uns, primer cal fer net, primer cal assegurar que els grans desequilibris s'han eliminat. Però, quan vius de la política no et planteges aquestes coses, suposo, i tens assumit que tot és retallable menys el teu sou.

Ai, Alicia Sánchez-Camacho! Presumeix primer de responsabilitat garantint que s'aprovin els pressupostos catalans. Li tira per cada a Duran que ell no és decisiu a Madrid, mentre que ella sí que ho és a Catalunya. I ara al congrés del PP a Sevilla ha dit que defensarà l'espanyolitat de Catalunya. Així que el sobiranisme de façana de Mas es quedarà en això, en façana, i el pacte fiscal d'alguna manera ens voldran convèncer que de moment no toca, o potser m'equivoco i el govern català convocarà eleccions anticipades per poder defensar-lo amb més força. Deixeu-me dubtar-ho.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 17 de febrer del 2012

#CiU i patronal en sintonia amb la #reformalaboral, 3% menys de sou per als treballadors públics, i el sou dels directius de #TMB

Duran explica que la reforma laboral del PP ens acosta a Europa. No ho nego. Em pregunto si la reforma durà més situacions de xantatge per al treballador i si, ja que volem acostar-nos a Europa, sous i altres beneficis també es posaran sobre la taula. Com admet Duran, hi haurà qui ara veurà via lliure per retallar plantilla, sense haver-se de preocupar gaire per les justificacions.

En el context de reforma laboral i peticions de l'empresariat, la contenció dels salaris ha estat sempre un element de discussió. Llegeixo que a Espanya durant el 2011 els salaris han baixat un 2%, mentre que els rendiments empresarials han crescut. Les xifres, doncs, parlen per elles mateixes.

Relacionat amb la baixada de salaris que alguns demanen per a millorar l'economia, llegeixo un article a ATTAC que dubta de l'opinió que baixar-los millori la competitivitat d'Espanya. Explica que un informe de la societat francesa NATIXIS diu que no ha hagut cap problema de costos salarials que expliqui el dèficit exterior d'Espanya, i apunta a una producció massa orientada a la demanda interna i no a l'externa.

Parlant de baixada de salaris, la Generalitat anuncia que retallarà el sou brut anual dels treballadors públics en un 3% aquest any (s'ha d'acumular al 5% del tripartit), i que aplicarà la retallada en la paga del mes de juny, de forma que els treballadors públics es quedaran sense paga extra. Segur que el Govern dirà que ells ja s'han baixat el sou i que els alts càrrecs també. Malauradament els sous d'uns i d'altres no són comparables i l'impacte de la baixada no els afecta de la mateixa manera. Els interins que ja tenen una rebaixa de jornada i de sou d'un 15% veuran també aplicada la baixada del 3% (un 18% en total). Al final alguns potser sí que estaran esperar cobrar l'atur, perquè quan algú cobra un 18% menys i té obligacions de pagament cada mes que ha de complir, això pot fer-se irresistible.

I parlant de retallades, la patronal CEOE, animada ja que el govern espanyol sembla que està en sintonia amb les seves demandes, demana una reforma del dret de vaga, igual que ho demana Duran. Tot això es posa sobre la taula amb motiu de la vaga dels treballadors de TMB durant els dies del congrés mundial de telefonia mòbil. Les demandes dels treballadors de TMB fins ara no s'han escoltat, amb unes propostes de retallades immorals per part de la direcció, una direcció que, com explicava el progama 8 al dia, s'emporta un bon grapat de diners per assistir a reunions, sumats als seus sous pel càrrec polític que ocupen. Una reunió es remunera amb 600 euros, només per assistir-hi, sent part de la seva feina. La gent normal -perquè aquests individus no són normals- no cobra un extra per anar a treballar, ja que és la seva obligació. 300 càrrecs cobren 27 milions d'euros l'any. I després culpen els treballadors per boicotejar el congrés i el transport amb què milions de persones van a la feina. Potser sí però, la desesperació d'uns algun dia la podem viure nosaltres i crec que hem de ser comprensius, amb dret d'emprenyar-nos pels problemes que ens comporti la vaga. Però, primer m'emprenyaria amb els que xuclen de la mamella del diner públic i al mateix temps diuen als seus subordinats que cobren massa.

Bona notícia però, o almenys ho sembla, que el govern espanyol limiti el sou base dels directius públics, passant a ser de 105.000 per a les de les empreses públics grans, 80.000 per als de les mitjanes i 55.000 per als de les petites. Es calcula una reducció només en dietes d'un milió d'euros. Falta una crisi per impedir aquestes aberracions?

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 16 de febrer del 2012

38 anys #aniversari #Carnaval #crisi

Avui faig 38 anys. Dia de celebració en família. I també és dijous jarder, inici del Carnaval. Carnaval que no cal començar perquè hi vivim des de fa temps, fent de ninots de mercats i dirigents.

Una mostra. L'agència Moody's rebaixa la qualificació del deute de Catalunya i altres autonomies. Catalunya queda a un pas del bo escombraria.

Una altra mostra. El ministeri de Foment ara diu que també vol prioritzar el corredor central de mercaderies. Si fa poc s'anunciava la licitació de quasi 1000 milions d'euros en AVE a Galícia, ara es parla d'un altre projecte que els experts diuen que no té sentit i que cal prioritzar el corredor mediterrani. Malauradament, tot i que el Carnaval acaba el proper dimecres, Dimecres de Cendra, el Carnaval dels animals continuarà.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 15 de febrer del 2012

#Pressupostos, #reformalaboral i #crisi, que original

Avui en Salvador Cardús parlava dels pressupostos i es referia al PP, dient que un partit que vol negociar coses com ajornar la taxa turística per tal de permetre l'aprovació dels pressupostos, més que responsabilitat política té ganes d'emprenyar. I ho comparteixo plenament. Per això, llegir que el PP de Catalunya parla de responsabilitat política i d'oposició constructiva davant de l'aprovació dels pressupostos fa riure i a la vegada fa indignar-se.

En Xavier Sala i Martín critica la reforma laboral del PP, apuntant els que pensa que són els punts negatius del sistema laboral espanyol i concloent que amb la reforma no n'hi ha prou, que cal creixement econòmic. I és que ja veurem si amb aquesta reforma no passarà amb les mesures màgiques de Zapatero, que al final no han evitat l'empitjorament de l'economia.

Un partit exemplar, el PP, en una autonomia exemplar, el País Valencià, amb una capital governada de forma exemplar, València. I tan exemplar és que les notícies sobre la crítica situació econòmica que viuen són habituals. Avui llegeixo que l'Ajuntament de València s'ha quedat 24 hores sense llum en algunes oficines per no pagar a Iberdrola. La impecable gestió del PP dóna els seus fruits allí on ha governat fins ara.

Iran tanca l'aixeta del petroli a Espanya, diuen alguns, mentre que l'Iran ho desmenteix. Veurem com puja el preu del carburant? El carburant, que puja quan puja el preu del petroli però, que baixar no baixa tant quan sí que ho fa el barril.

Que allò que ens expliquen els mitjans sobre Urdangarín fa pensar en la certesa que hagi pogut desviar fons públics per enriquir-se és una cosa. Però, que no es respecti la seva intimitat, entenent-la en un sentit ampli, també com poder fer una vida tan normal com sigui possible, sense assetjament de mitjans que no cerquen la notícia si no mostrar cares demacrades, cares serioses, desgast per la situació, i res més, no està justificat. Telecinco presumeix d'haver contactat amb la Infanta i d'haver intentat contactar amb Urdangarín, qui va marxar corrent. On és la informació? Ara que, veient qui és la periodista tampoc cal esperar gaire més. La presumpció d'innocència val per a tothom, i igual que cal fer-ho amb tothom, cal respectar les persones i deixar-les viure la vida, a elles i la seva família. Ja dirà el jutge allò que hagi de dir.

I acabo amb un article sobre el creixement de l'economia al món. The Telegraph publica un article que explica que mentre al món l'economia està millorant, l'economia britànica, la italiana, l'alemanya, etc., no ho estan fent, ans al contrari. En global, l'economia europea està empitjorant. I en culpa les mesures d'austeritat que impulsa la canceller alemanya Angela Merkel. El funcionament del Banc Central Europeu i la combinació de retallades i augment d'impostos estan condemnant l'economia europea.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 14 de febrer del 2012

El dèficit espanyol en dubte, el PP colla CiU (o no) i les beques #crisi #educació #pressupostos

Si el PP ha mentit sobre les mesures que aplicaria fins que ha arribat al govern, sembla que a Brussel·les pensen que el govern del PP també hauria pogut mentir sobre les xifres de dèficit d'Espanya, inflant el percentatge de dèficit de l'Estat per tal de tenir més marge de cara als objectius de dèficit del 2012. També sospita Brussel·les que el govern de Rajoy no presenta totes les mesures d'austeritat per no perjudicar el PP de cara a les eleccions andaluses. Crec que no només Brussel·les sospita d'aquest tacticisme electoralista, que no s'hauria de permetre.

CiU i PP han arribat en un acord per aprovar els pressupostos. L'euro per recepta sembla que és més important que la taxa turística, no sigui que el sector es queixi, i per això s'ajorna la implantació de la segona. Sembla que en aquest cas comparar-nos amb altres països no toca. Es vol suprimir la funció de representació política de les delegacions de la Generalitat a l'exterior, cosa que no veig malament. Sí, altres autonomies en poden tenir, doncs que ho eliminin també. És com els partits de costellada. Són falses esperances de tenir un país independent quan estem governats per un partit que la independència la té molt avall en la seva llista de prioritats. El PP de Catalunya torna a reivindicar-se i a presumir de tenir la paella pel mànec a Catalunya. I evidentment, no permetrà que ara que governen a Madrid, CiU els tregui el protagonisme que en el seu moment no van tenir.

Llegeixo que a l'aeroport de Castelló s'ha de construir de nou la plataforma on giren els avions perquè es va construir malament i no compleix la normativa de seguretat. No només amb governs del PSOE es fan coses malament, el PP també té exemples de mal govern, per molt que ens venguin una altra cosa ara que han arribat a la Moncloa.

I acabo amb un comentari sobre el ministre de Cultura, que continua donant temes per parlar. Ara resulta que ens diu que vol canviar el sistema per donar beques, donant més pes a les notes que a la situació econòmica de qui les rep. Amb això fa entendre que el sistema actual dóna més pes a la situació econòmica, quan si no es treuen bons resultats acadèmics no hi ha beca possible. I la idea al darrere de tot em penso que és ben senzilla. Es tracta de disfressar el sistema de beques com un sistema més competitiu per tal de poder negar el major número possible de beques i estalviar-se així diners. No és tan diferent dels canvis en el sistema de pensions, canvis per estalviar-se diners i venuts com una altra cosa en el seu moment pel govern de Zapatero.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 13 de febrer del 2012

Grècia, Portugal i la #reformalaboral

Per desgràcia els mitjans espanyols s'han fet un ressò relativament petit de les revoltes a Grècia. Revoltes reprimides amb duresa pels cossos policials. Revoltes comprensibles vistes les megaretallades assumides pels seus governants. Llegeixo però, que l'exèrcit portuguès, endevinant una possible onada de revoltes a causa de les retallades, ha dit que no les reprimirà.

Mentrestant aquí es continua parlant de al reforma laboral. Algú deia ahir que era una reforma que legalitzava el mobbing, i crec que és un comentari molt encertat. Perquè d'alguna manera, tot allò que s'ha dit fins ara apunta a situacions que fins ara un treballador podia veure com mobbing, i que es contemplen com mesures de flexibilitat. Per què serà que polítics i tertulians afins a PP i CiU veuen amb bons ulls la reforma? El conseller Mena se suma al club dels amics de la reforma laboral.

A França, un cop més, Sarkozy posa com exemple Espanya per justificar les retallades que presenta allí. Per evitar la reducció salarial com l'espanyola cal prendre mesures, diu. Aquí també ens comparem amb altres països. Els tertulians afins a PP i CiU ens ho recorden a l'hora de justificar retallades de sous o de condicions laborals. Recorden això, com dic sempre, però, no els interessa comparar-se amb res més, no sigui que veiem que la balança de deures i drets ens surt negativa.

Acabo amb un acudit que no fa riure. Diu María Dolores de Cospedal que el PP és el partit dels treballadors. I ho diuen sense avergonyir-se de les seves paraules.



Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 12 de febrer del 2012

Amb la #reformalaboral les baixes justificades et poden sortir cares

Com deia ahir, Mas i Duran veuen amb bons ulls la reforma laboral. Veuen amb bons ulls una sèrie de condicions que retallen drets de treballadors i posen fàcil a l'empresari acomiadar treballadors o tenir-los permanentment amenaçats de ser acomiadats. Avui llegeixo una altra perla de la reforma laboral. Llegeixo al bloc Laboro que resulta que si en dos mesos tinguessis dues baixes laborals justificades que sumessin 9 dies, l'empresa et podria fer fora amb un acomiadament objectiu, indemnitzant-te amb 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats. Això unit a la intenció futura que sigui la mútua d'accidents laborals i no el metge de família qui decideixi quan una persona ha de ser donada d'alta de la malaltia que li impedeix reincorporar-se a la feina. El mateix bloc comenta que aquest acomiadament malgrat ser baixes justificades podria ser inconstitucional, per violar el dret a la protecció de la salut, al treball, a la integritat física i a la no discriminació.

Help those suffering in the Horn of Africa