dijous, 30 de juny de 2016

Ha hagut garrama o no a les eleccions?

Hi ha veus que denuncien que s'han manipulat els resultats de les eleccions espanyoles de diumenge. Si li sumeu l'estranya gran diferència entre els sondejos, els sondejos a peu d'urna i els resultats reals, a les opinions sobre la manipulació, es planteja un dubte raonable. La solució, comprovar cada una de les actes de paper i calcular els vots sense delegar en el sistema informàtic posat en dubte. Tranquils, no passarà.

dimecres, 29 de juny de 2016

Veneçuela s'ha curat

Xeics, que es veu que a Veneçuela ja no hi ha persecució ideològica i la gent ja té accés al menjar i als medicaments. Vaiga, això penso jo ara que no se'n parla gens. Dic jo que si la situació era tan greu i se'n parlava cada dos per tres, si ara no se'n parla serà que s'ha solucionat tot. Després diuen que quan es pregunta el poble passa lo que passa. Doncs mira, s'ha preguntat als espanyols, ha guanyat el PP i a Veneçuela ja veuen la llum al final del túnel.

Anem per feina

Es decidiran els d'ECP o dels de QSQEP a tirar pel camí del sobiranisme? No han tingut prou mostres i no ha quedat prou clar que Espanya no acordarà mai un referèndum per a Catalunya? I els socialistes, insistiran que ells opten per una tercera via que ja fa temps que no es creu ningú? Continuaran venent-nos un federalisme que no serà més que un autonomisme 2.0?

I els independentistes catalans, faran alguna cosa més que promeses i que mostrar desavinences? O ens eternitzarem en estratègies que no duen enlloc i fan cansar la societat?

Hauríem d'anar passant.

dilluns, 27 de juny de 2016

La culpa dels resultats electorals

El PSOE culpa Podemos de no haver permès un govern progressista la legislatura passada. Ep, progressista, amb Ciudadanos.

Ciudadanos culpa la llei electoral del seu mal resultat. Volen una persona, un vot, i eliminar la ponderació de la llei d'Hondt. A favor de les zones més poblades i curcumscripció única?

En Comú Podem culpen els atacs dels altres partits de no haver tingut millors resultats.

Segur que si haguessin tingut bons resultats el discurs hauria estat un altre. I aquests han de renovar la política espanyola...





diumenge, 26 de juny de 2016

Guanya el PP, perd la resta

La corrupció? No. Les retallades? No. La promesa de noves retallades a Europa? No. Les gravacions de Fernández Díaz? Encara menys. L'anticatalanisme? Sí. El Brexit? Potser també.

Com es pot explicar que un país en crisi, amb un partit al govern que té multitud de casos de corrupció als jutjats i, justament ara es destapa que el seu ministre de l'Interior va conspirar per carregar-se els partits independentistes construint casos de corrupció, guanyi les eleccions i amb millor resultats que el 20D? Sense saber què pensa cada una de les persones que ha votat PP, un pensa que l'anticatalanisme ha fet molt, el referèndum al Regne Unit també i, qui sap si les gravacions a Fernández Díaz no han estat fins i tot contraproduents.

Conclusió. Un país que renega del PP però, que el vota, el vota amb un percentatge massa elevat, igual que al País Valencià es votava el PP en majoria absoluta, igual que a Itàlia va guanyar Berlusconi malgrat tot allò que l'envoltava. Una vergonya.

dissabte, 25 de juny de 2016

Reflexió

Dissabte de reflexió. Ningú no demana el vot. Ja va la xarxa plena de tot allò que s'ha dit els dies anteriors i les tertúlies als mitjans s'encarreguen també de crear opinió. Els polítics, donant imatges per a la premsa. Que si passejant, que si fent esport, que si fent el cafè,... Imatges gens innocents que ens vénen com imatges de gent normal que desconnecta de la campanya. Demà veurem...

divendres, 24 de juny de 2016

Acaba la campanya i continua l'escàndol

El PP ha tingut avui un descans amb el resultat del referèndum al Regne Unit en què ha guanyat l'opció de sortir de la UE. Però, l'escàndol de Fernández Díaz continua gotejant. El ministre i el cap de l'Oficina Antifrau no veuen el cas com una conspiració, ni com l'ús dels serveis de l'Estat per fabricar escàndols dels partits independentistes. Marhuenda tampoc, el fidel amic del PP tampoc. No sé si que s'hagi publicat que uns dies abans que aparegués l'informe desestimat sobre el compte de Xavier Trias a Suïssa ells en parlessin, és prou per considerar-se un escàndol de gran magnitud. Suposo que demà a la Sexta Marhuenda tindrà arguments de pes per continuar defensar-ho.

I com que la imatge del ministre no ha quedat gens malmesa, avui va i envien la policia al diari Público per endur-se els gravacions de la conversa -no sigui que continuï el degoteig d'escàndols-. No és gens sospitós que passi això, no? Ara bé, el ridícul d'haver acudit sense ordre judicial és propi d'un acudit.

I així, una campanya electoral que acaba, recordant els anys d'Acebes i companyia, esperant que al PP li passi factura això, ja que no ho ha fet la corrupció però, sabent que probablement continuarà sent el partit més votat. A l'electorat espanyol li va el masoquisme.

#Brexit Gibraltar español

De totes les notícies que he llegit fins ara relacionades amb els resultats del referèndum de sortida del Regne Unit de la Unió Europea, una s'enduu el premi a la bajanada del dia -encara en poden haver més per això-. El ministre d'exteriors espanyol demana la cosobirania del penyal de Gibraltar perquè el resultat ha estat a favor de la sortida de la UE. Ja em direu quina relació lògica té una cosa amb l'altra. Espanya ha de complir els compromisos del tractat d'Utrecht i deixar-se de romanços, si no és que els tractats s'han de complir només quan convé.

Margallo, coincidint amb Rajoy i Sánchez, també veu el referèndum com un perill i, d'alguna manera, el relacionen amb Catalunya. El Regne Unit ha fet en poc temps dos referèndums molt importants. I no passa res. És democràcia. A Espanya hi ha por de fer-ne perquè hi ha por que el resultat no sigui del gust de qui governa. I presumim de ser una democràcia moderna. També es llegeix el referèndum en clau electoral espanyola, per carregar contra Podemos, per allò dels populismes... Avui dia tots els partits practiquen el populisme però, cadascú veu només el populisme en els altres.

Alguns diuen que al Regne Unit han guanyat els xenòfobs i els populistes. Segur que en part sí. Ara bé, ha perdut Europa. Ha perdut una UE que ha demostrat que fa unes polítiques insatisfactòries per a un país que genera riquesa però, que no se'n beneficia prou, produint-se una mala maror entre la gent treballadora que potser sí que és fàcil de convèncer per consignes populistes. D'alguna manera, si vius en un país que aporta molt i rep poc, és fàcil que vulguis marxar. I sense voler dir que és el mateix, els catalans sabem bé què vol dir això.

dijous, 23 de juny de 2016

Conspirant i destruint la sanitat

Un ministre que queda en evidència per "conspirar" contra els partits independentistes. Unes gravacions on es diu que han destrossat el sistema sanitari català. I encara avui aniran de víctimes? Quines han estat les conseqüències d'aquesta destrossa de la sanitat de la qual presumien? I de la resta no cal parlar-ne. I ara esperant nous capítols d'aquest escàndol, mentre ni el ministre ni Rajoy no se'n van cap a casa.

dimecres, 22 de juny de 2016

La Camarga de Fernández Díaz

La persecució independentista
El mes de novembre de 2012, amb les eleccions al Parlament a sobre, sortia un informe sobre comptes d’Artur Mas a Suïssa. El PP no va trobar estrany que sortís en època electoral, ans al contrari, ho van utilitzar durant la campanya, i després. L’any 2014 es va filtrar una informació sobre un possible compte a Suïssa de Xavier Trias. No hi havia eleccions, hi havia però, com ara, un procés sobiranista sobre la taula. Aquelles filtracions han quedat en no res. Els escàndols de corrupció al PP però, s’han succeït.

L’escàndol
El 2014 eldiario.es publicava que hi havia una unitat secreta de la policia per trobar escàndols de corrupció en polítics independentistes. Poc cas se’ls va fer. No ha estat fins que el diari Público ha publicat les gravacions de converses entre el ministre de l’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya que el tema ha tornat a l’actualitat.

El cinisme
El ministre de l’Interior s’ha presentat com una víctima d’unes gravacions les quals, segons interpreten els mitjans, són una confirmació d’una estratègia de l’ús dels mitjans de l’Estat per a benefici propi del partit, en aquest cas “conspirar” per construir escàndols dels partits independentistes. No nega el contingut si no que es queixa de la publicació d’aquest, i que es faci en campanya electoral. El PP mai no ho faria això. S’està comparant aquesta conspiració amb el cas del Watergate. També se’l compara amb els GAL. No sé si tant però, com a mínim seria una Camarga 2. I com amb la Camarga, en què Sánchez Camacho no va haver de donar explicacions sobre el contingut de les gravacions, aquí l’estratègia torna a ser la mateixa: no parlar de la cosa si no del missatger. I sobretot, fer la víctima perquè hi ha eleccions. El partit del “Váyase señor González” no vol que els demanin a crits, cada dia, que marxin.

Els mitjans
En plena època del transvasament l’editorial de l’Ebre feia referència al tractament informatiu que tenia la lluita pel riu als mitjans, argumentant que el problema no són els periodistes si no els mitjans. Podríem discutir-ho, perquè hi ha periodistes que s’autocensuren i altres que no, malgrat les conseqüències que pugui tenir això. Però, suposem que són només els mitjans. Amb l’escàndol de les gravacions al ministre de l’Interior, la premsa escrita del dia 22 de juny li donava una importància minsa. El mitjans que més ho han destacat, el diari Ara i el Punt Avui. La resta, catalans i espanyols, o no ho han destacat o hi han destinat una part molt petita a la portada. Tenen al davant un escàndol monumental en una democràcia i hi passen de puntetes.

I Rajoy...
A la ràdio en una entrevista Mariano Rajoy diu que no sabia res de la reunió fins el dia 21, en sortir als mitjans i que ni tan sol sabia que existia una oficina antifrau a Catalunya. El president del govern espanyol no coneix les institucions de l’estat que presideix.

dimarts, 21 de juny de 2016

Brexit i independència

Al Regne Unit decideixen aquesta setmana si marxen de la UE o no. Una qüestió interna que han de resoldre ells. Des d'Espanya els partits però, hi volen dir la seva. Pedro Sánchez dirigint-se als seus ciutadans per demanar-los que no marxin. I per què? Perquè els seus diners fan falta. No és carinyo, no és amor. És la pela. La mateixa per la qual Espanya tem una hipotètica independència de Catalunya, iqual que diuen que també temen que si el Regne Unit marxa de la UE augmenta la probabilitat d'independència del país. Tot plegat ridícul. Partits espanyols interferint en un procés democràtic d'un altre estat sobirà? Un procés democràtic al qual no tenen por: un referèndum.

Que el Regne Unit abandoni la UE pot ser negatiu per a l'economia. Però, estan en el seu dret i defensen els seus interessos. O Espanya no defensa els seus a Europa per davant dels de la resta de països? No siguem hipòcrites...


Fernández Díaz

El diari Público diu que té gravacions que demostren la conspiració del ministre de l'Interior per cercar escàndols d'ERC i de CDC. Que estrany, no? Allò que molta gent podia pensar, relacionat amb l'oportunitat en els informes policials i altres notícies sobre els partits independentistes prop de les eleccions, podria tenir una demostració en aquestes gravacions. I arriba en el moment que menys li agrada el PP, en campanya electoral. Dimitirà el ministre? No ho crec, aquesta gent no dimiteix mai. Només han de dimitir els dels altres partits si és el cas.

Vaga de TMB

Defensaré el dret de vaga dels treballadors de TMB però, quan les vagues comporten situacions com la de l'article d'El Periódico que explica com una xiqueta va quedar atrapada dins del vagó de metro i els seus pares i germà a l'andana, per l'aglomeració de gent, no puc estar d'acord amb la situació, i menys si lo que explica l'article és cert, que el conductor del metro es va enfadar perquè algú va fer aturar el comboi perquè la xiqueta pogués tornar amb la seva família. Els crios són lo primer i la falta de sensibilitat és inadmissible.

dilluns, 20 de juny de 2016

Partir-se la cara

Catalunya, terra de persecució del castellà. No es pot parlar la llengua anomenada "de Cervantes" enlloc. Estigmatitzem qui no empra el català en el seu dia a dia, en els documents, etc. Fins i tot a les escoles, la norma general és discriminar els alumnes castellanoparlants. És un escàndol. Cal fer alguna cosa, cal actuar per canviar les coses i portar la llibertat en aquesta comunitat autònoma que té la poca vergonya de plantejar la independència. Sort en tenim de Ciutadans i Albert Rivera. Després d'anar a Veneçuela a defensar la dreta desvalguda, a l'únic país del món que persegueix els adversaris polítics, sabem que Rivera es parteix i es partirà la cara per poder parlar en castellà a Catalunya. Gràcies, Ciutadans.

diumenge, 19 de juny de 2016

Ercros

Llegeixo que no només les aigües del memandre de Flix estan contaminades amb llots tòxics si no que el sòl al voltant de la planta també acumula contaminants perillosos. Però, l'assumpció de responsabilitats i la presa de decisions són coses que arriben quan arriben. Encara ara s'ha d'acabar la descontaminació de l'embassament, no esperem que s'apliquin mesures ràpid.

En el cas d'Ercros, com en el d'altres llocs on hi ha indústria que contamina, la població té part de la culpa d'allò que passa. La supervivència de la feina és una prioritat per davant de la salut, ja sigui la pròpia, de la resta d'habitants del poble o de riu avall. A Amposta fa uns anys es va lluitar perquè la Cambra Arrossera deixés d'expulsar tanta pols en època d'arròs. Lògic per a la gent afectada. Em pregunto si en aquestes poblacions, amb un problema molt més important, s'ha fet la mateixa pressió per evitar perills per a la salut i l'ecosistema.

dijous, 16 de juny de 2016

Gibraltar español!

Aquesta setmana arran de la notícia que David Cameron visitaria Gibraltar en plena campanya del referèndum per sortir de la UE -amb la trista notícia de l'atemptat a la diputada laborista Jo Cox-, el govern espanyol ha plantejat demanar la sobirania compartida del Penyal. Res de nou. Espanya reclama sobirania d'un territori al qual va renunciar per tractat però, no vol saber res de parlar d'autodeterminació.

Sobta però, que Pablo Iglesias se sumi al patriotisme ranci que demana l'espanyolitat de Gibraltar. Tot s'hi val per guanyar vots, igual que renunciar al referèndum català, si això ha de servir per aconseguir més adhesions a la causa. I són la nova política...

dimecres, 15 de juny de 2016

L'etern problema dels trens indignes

Vaig viure 13 anys fora de les Terres de l'Ebre. Primer per estudis, després per feina. Mentres només estudiava utilitzava el transport públic per anar a la UAB i per tornar cap a casa, bàsicament. Però, un cop treballant, l'ús del transport públic ja va ser una altra cosa. Viure al Vallès i treballar a Barcelona o rodalies implica agafar trens, metros, ferrocarrils de la Generalitat,... lo que sigui. I implica patir aglomeracions de gent, endarreriments, vagues, etc. Vaig patir-ne força de vagues de Renfe, algunes de molt dures, de la mateixa que vaig patir uns trens indignes per anar de Barcelona a l'Ebre, alguns combois de rodalies amb seients durs. Gràcies al servei, ara és pensar anar a Barcelona en tren i agafar-me de tot. I la cosa no ha canviat gaire, per no dir que potser ha anat a pitjor, per la deixadesa dels governs de Madrid i de Catalunya. Perquè de voluntat de solucionar el problema no n'ha hagut mai realment. Si no, no seríem on som. Cal esperar que el govern actual de Catalunya, a més d'amenaçar Adif i Renfe, actuï de veritat.

dimarts, 14 de juny de 2016

El referèndum i les línies vermelles

Pablo Iglesias parla molt de referèndum a Catalunya. Durant la campanya electoral del desembre va posar-lo sobre la taula com una línia vermella en les negociacions. Línia vermella que va esborrar per convèncer -o per fer que volia convèncer- Pedro Sánchez de pactar un govern d'esquerres. Ahir al debat a 4, sense altres partits que els 4 principals a Espanya, el referèndum ja no era línia vermella. Els d'En comú podem ho tenen difícil perquè la gent es cregui que si arriben al govern defensaran la consulta.

dilluns, 13 de juny de 2016

Acuamed

Diu que un parell d'individus d'Acuamed s'haurien plantejat llençar àcid clorhídric a l'Ebre per afavorir econòmicament FCC. Acuamed, empresa que controla les obres de l'aigua a l'estat, encarregada de la descontaminació del pantà de Flix, investigada per corrupció. Arias Cañete en el punt de mira. De pel·lícula.

És normal pensar en quants cops s'han tramat coses semblants perquè una o altra empresa resulti beneficiada, sense importar les conseqüències negatives per al medi ambient, per a la societat en general. Ep, però, el PP en tot això no assumeix cap responsabilitat. Si fos el PSOE o un partit nacionalista ja estarien demanant el cap d'algú.

diumenge, 12 de juny de 2016

Monument franquista envoltat d'estelades

El cap de llista per Tarragona de CDC és Ferran Bel, alcalde de Tortosa i partidari de no treure el monument franquista del mig del riu. Partidari de reinterpretar-lo, partidari que muti, com l'acord entre Junts pel sí i la CUP. El dia de l'enganxada de cartells per a les eleccions del 26J Ferran Bel parlava amb els mitjans amb senyeres i estelades al darrere, com volent amagar el monument del riu, un monument que Bel no vol amagar si no disfressar, si es pot. Però, les coses no es poden amagar i amb la consulta -digues-li consulta, digues-li pantomima- tan recent, la gent ho recorda, arribant a veure algun muntatge del cartell electoral de CDC amb el monument acompanyant el seu candidat.

Felicitats CDC.

El PP amable

Ahir Pablo Casado, l'actual cara amable del PP, va difondre una imatge associant-la a la situació de Veneçuela, per desgastar Podemos, quan en realitat era una imatge sobre la situació al Congo. Resultat? La riota de les xarxes socials, una disculpa i avant, que ja arribarà una altra ocasió per utilitzar Veneçuela. El cinisme del PP és tal que fins i tot ells mateixos es creuen que lo que fan ho fan bé i amb bona intenció. Lluny de dimitir Casado continuarà sent la cara amable del partit.

Com deia una piulada humorística, per tal que la gent no pensi en la corrupció el PP i els vegi també com un partit amable, fan un himne en versió reaggeton, un estil musical associat al masclisme per cert. I ho presenten, com el canvi de logotip l'any passat, com si fos una gran cosa, lluny d'adonar-se'n que en realitat és d'un ridícul espantós. Perquè la gent, al cap i a la fi, els votarà igual.

dijous, 9 de juny de 2016

Senyals en valencià i periodisme de fireta


Els telenotícies d'Antena 3 són un exemple de la mala premsa que hi ha a Espanya, si no fos prou amb els estudis que indiquen que és la que té índex més baixos de confiança de la UE. El seu posicionament polític evident i descarat, queda il·lustrat cada dia quan obren amb alguna polèmica de Podemos i Veneçuela. Però, potser la notícia del problema que suposa a València la retolación en català dels senyals de trànsit sigui el cas més escandalós. Si no fos ja ridícul acceptar aquest argument, quan els senyals de trànsit, excepte els textos, són neutres parlant d'idiomes, a sobre van i treuen un testimoni d'una persona castellanoparlant que no entenia el valencià, la qual va resultar ser una periodista valencianoparlant. Periodisme rigorós i objectiu.


Mutació

Serà perquè sóc nascut als anys 70 que quan escolto la paraula mutació recordo els dibuixos animats de Comando G. Quan les coses es posaven lletges recorrien a la mutació per transformar la nau i guanyar així l'enemic. Encara que la mutació també s'associa a les alteracions que poden produir-se a l'ADN dels éssers vius. Aquestes alteracions poden ser positives però, també poden ser negatives i provocar malalties. Malalties que poden esdevenir hereditàries.

Quan la CUP diu que l'acord d'estabilitat amb Junts pel sí no s'ha trencat si no que ha mutat, quin tipus de mutació tenen al cap? Quina interpretació n'hem de fer? Crec que és clara. Una alteració de les relacions amb Junts pel sí que pot provocar un daltabaix en el procés independentista i que a més acabaran patint les properes generacions. Visca l'excés verbal.

dimecres, 8 de juny de 2016

A Madrid se'n foten de Catalunya i a Europa es preocupen per Veneçuela

Des de Madrid, i algun català que presumeix de ser-ho per guanyar les eleccions i que ha marxat també a la capital del Reino, se'n riuen del govern català amb el fracàs dels pressupostos del 2016. Ells ja ho sabien que passaria això, ho tenien clar. I riuen perqu`q el govern no ha pogut superar ni els primers pressupostos. Ells, qui no han pogut ni investir un president del govern. Vet aquí que sempre parla qui més ha de callar.

Garcia Albiol a Catalunya demana que el president se sotmeti de seguida a la moció de confiança que ha anunciat per al mes de setembre. Tenen pressa. Potser perquè pensen que els beneficiaria. I també perquè podria ajudar-los per a la campanya del PP a Madrid. Res no és gratuït en política. El partit moderat entre els moderats té pressa.

Europa, d'altra banda, avui s'ha mostrat preocupada per la situació de Veneçuela. Lloable. Serà lloable quan ho facin també per la situació a la Xina o en els règims absoluts dels països àrabs, per posar un exemple. O quan actuïn com cal amb els refugiats que arriben cada dia a les costes europees. Mentrestant aquest posicionament no deixa de ser una injerència més en el procés electoral espanyol, igual que quan van decidir no anunciar si multen Espanya per l'incompliment de l'objectiu de dèficit fins després de les eleccions del 26J.

La CUP vol treballar els pressupostos... del 2017


La CUP manté l'esmena a la totalitat dels pressupostos. Condemna els comptes catalans a la pròrroga, mantenint els pressupostos de l'anterior govern. La CUP veta els pressupostos però, ells diuen que no veten res si no que volen treballar bé per fer uns pressupostos per al 2017! Els del 2016 ja els donen per perduts. Han après de la política de la qual reneguen, de la de sempre, de la que fa una cosa però, vol que ens creguem que n'han fet una altra. Han après a fer discursos que no diuen gaire però, que ens fan perdre el temps. Han trigat poc a no complir pactes i deixar de ser coherents.

El Govern diu que no hi haurà noves eleccions però, potser fóra bo que hi hagués una nova convocatòria i que la ciutadania opinés sobre com ha actuat un partit que es presentava com independentista, que treballaria pel procés però, que pas a pas sembla més aviat que vol dinamitar-lo.



dimarts, 7 de juny de 2016

Debat de dones

Finalment els EUA tindran per primer cop una dona candidata a presidenta, Hillary Clinton. S'enfrontarà a un individu cavernícola amb diners que li surten per les orelles, Donald Trump. A Espanya Antena 3 emet el 9 de juny un debat electoral a quatre, a quatre dones, representats dels 4 primers partits parlamentaris espanyols. Però, cap d'elles no és cap de llista, cap d'elles no aspira a presidir el govern espanyol. Un debat que deixa en evidència que els eslògans dels partits a favor de la paritat en partits i la no discriminació laboral, són simple façana perquè en realitat les dones continuen sent menystingudes i no són considerades iguals. No és que els EUA puguin presumir per això. Després de tants anys de democràcia la primera candidata dona l'any 2016 no està gens malament, no?

diumenge, 5 de juny de 2016

Les preocupacions a l'Aragó

L'informatiu del migdia de la televisió d'Aragó no començava amb la manifestació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre a Barcelona. Ni tan sols hi tenia presència als titulars. La primera notícia i, per tant, més important per a qui edita l'informatiu, que el Saragossa continuarà sent equip de 2a divisió i no tornarà a 1a. Una de les altres, la concentració a Saragossa promoguda per PP, PAR i UPyD per demanar que el català a la Franja es continuï anomenat LAPAO. Un fracàs, per cert. Però, la televisió aragonesa li ha donat una importància destacada. Una gent que volen mantenir que el català de la Franja no és català, igual que el PP valencià afirmava també quan governava, contra tot criteri lingüístic. Ideologia i anticatalanisme volen dictar el nom de la cosa. També s'ha destacat que a la zona de Mequinensa estan molestos perquè el Tribunal Suprem no permet que es pesquin silurs i es tornin a l'aigua. El negoci muntat allí fa que molts vegin perillar el seu futur, econòmicament parlant, basat en un tipus de pesca que no és més que una altra forma de torturar animals -pescar per pescar i llençar per tornar a pescar més endavant- i una forma de mantenir i contribuir a augmentar la presència d'espècies invasores a l'Ebre.

divendres, 3 de juny de 2016

I si fem eleccions?

Potser sí que cal fer noves eleccions a Catalunya. Potser sí, així podríem veure si la CUP té el mateix suport que va tenir l'any passat. Podríem treure conclusions sobre si després d'impedir fins el darrer moment la investidura de president de la Generalitat -legítimament, cal dir-ho-, i després de tornar a fer el mateix amb els pressupostos catalans, la gent els aplaudeix o s'ha emprenyat. Perquè els pactes estan per complir-los i perquè un no pot plantejar en uns pressupostos mesures no aplicables, gràcies a que no han de governar per aplicar-les. Perquè els de la CUP generen un dubte seriós sobre la seva voluntat d'arribar a la independència.

Passa la vida, es queda la música

Els músics passen però, la seva obra queda. Tenim la mostra en belles obres de compositors que fa segles que ens han deixat. Però, també tenim intèrprets memorables que ja no són entre nosaltres però, dels quals podem gaudir gràcies a les gravacions que en tenim. Diu que la música, com en directe res. Però, quan qui la fa ja no hi és per fer-la, les gravacions ens transporten a grans moments. És el cas de la cançó "My first, my last, my everything", de Barry White, interpretada en aquest vídeo per ell mateix i per Luciano Pavarotti. Dues figures de la música, cada una en el seu estil però, que han tingut la virtut de fer emocionar quan els has escoltat, i gràcies a les gravacions, fins i tot després de morts. Escriuria moltes més coses però, millor que cadascú cerqui en la cançó allò que li desperta interiorment.


dijous, 2 de juny de 2016

Els ERO, munició per al PP

La corrupció cau sobre el PSOE en precampanya. Chaves i Griñán al banc dels acusats pel cas dels ERO d'Andalusia. Rajoy ha dit que no utilitzarà el tema en campanya. Segurament ell no. Ja tindrà la premsa amiga i altres del seu partit. De fet, la ministra Ana Pastor ja ho ha fet ara. Diu que els diners dels ERO haurien pogut servir per a hospitals o ajudes a la dependència. Llàstima que no hagi dit res quan això ha passat en tants de llocs on han aparegut casos de corrupció, o que no ho hagi dit quan s'ha indemnitzat l'empresa del Castor, per exemple. I és que el PP és així, la culpa sempre dels altres.

Ara que, el PSOE tela.

El monument, no protegit

"Vaya, vaya", com diu en Jep Cabestany a La Competència. El monument franquista de Tortosa no estaria protegit, segons La Marfanta, amb la qual cosa l'exempció que posava sobre la taula l'alcalde de Tortosa per argumentar contra qui volia treure'l del riu, queda en evidència. L'alcalde de Tortosa, qui ha aconseguit que la ciutat sigui present a la paròdia setmanal de l'actualitat a TV3, el Polònia. Una consulta amb una campanya de molt baix nivell, una consulta que no era necessària i pel que sembla ara, un incompliment de la llei de la memòria històrica, sumat a l'incompliment del mandat del Parlament. I aquests volen conduir el nou país...

dimecres, 1 de juny de 2016

Convergència i el monument

Sembla que a CDC no ha agradat que Ferran Bel recolzi mantenir el monument franquista al mig del riu. Tot i això han destacat que hagi estat el primer govern que ha decidit convocar una consulta per veure què opina la gent de Tortosa. Una consulta que no té influència en la decisisó, la qual no pot prendre l'Ajuntament, una consulta amb menys d'un 30% de participació, una consulta que el propi Ferran Bel ridiculitzava la legislatura passada.