dimarts, 31 de maig de 2016

Reinterpretar un monument no reinterpretable

Reinterpretar un monument, un monument franquista. Feia broma comentant que l'oficina de turisme de Tortosa hauria d'oferir un llibret de reinterpretació del monument. La Diputació de Tarragona ajudarà a reinterpretar-lo. Reinterpretar una obra que és la que és, i que es va posar amb una intenció clara. No es pot ridiculitzar el govern de Sabaté, "culpable" de protegir el monument i reinterpretar-lo i fer més del mateix. Tot plegat, una comèdia innecessària. Que no es vol treure el monument? Que no es tregui. Cal posar excuses, com dir que es reinterpretarà? No cal. Perquè es corre el risc de fer el ridícul. Ara bé, em sembla que alguns no tenen problema a fer el ridícul si això després els beneficia electoralment.

diumenge, 29 de maig de 2016

La daga de Tutankamon

Ja n'he parlat alguns cop. Els mitjans de comunicació a les xarxes socials intenten que la gent entri als seus llocs web per aconseguir així audiència i diners, amb estratègies vàries. Una d'elles, de moda darrerament, és escriure titulars que fan entendre una cosa que no és, encara que gràcies a l'ambigüitat no són mentida. Legítim però, d'un nivell baixíssim. Un exemple aquesta setmana. Diversos mitjans estan publicant que la daga de Tutankamon és extraterrestre. En canvi, el contingut de la notícia i el titular real, al web dels mateixos, diu una altra cosa. La daga està feta amb ferro procedent d'un meteorit. El titular, per tant, s'agafa amb pinces i ratlla la mentida. Hauria de tornar el programa de TV3 "Tot per l'audiència" però, actualitzat.

divendres, 27 de maig de 2016

Demà consulta #ForaMonument

Els governs municipals tortosins de la democràcia no han fet mai res per treure el monument del mig del riu. Per a sorpresa de molts el govern d'esquerres presidit per Sabaté el va protegir i reinterpretar, cosa molt habitual en les esquerres, utilitar les formes i així no fer gaire res més. Poden reinterpretar-se a sí mateixes i fer-nos creure que ja són unes altres. Va arribar Bel al govern i se'n reia dels que volien parlar del monument. Però, en aquesta legislatura Bel ja no se'n riu i ha acceptat fer una consulta, la de demà. Una consulta que no té cap valor perquè l'Ajuntament no pot fer res amb el monument, més que demanar que se'l tregui, si és el cas. Els nostàlgics del règim no voldran que desaparegui el monument en honor a Franco i als caiguts del bàndol revoltat. Gent de bona fe creurà que millor no remoure la història i deixar-lo allí. Altra gent pensarà que no s'han de gastar diners en el monument. Diners que no gastaria l'Ajuntament de Tortosa, no, si no hi pertany? I hi ha gent que vol treure'l. El Parlament de Catalunya vol treure'l. La sobirania nacional vol treure'l. Bel no accepta la sobirania nacional, comparant-ho amb el xoc entre sobirania catalana i espanyola, com si fossin situacions iguals. I així està la cosa. Demà la gent de Tortosa votarà. Bel no vol treure'l, no sigui que la dreta tortosina li retiri el vot -demogràficament encara deu pesar molt- i el PP tampoc, perquè al cap i a la fi, les seves arrels vénen d'allí.

La consellera justifica la retallada de P3 a Amposta

La consellera d'Educació justifica que Amposta perdi una línia de P3 pública, la de l'Agustí Barberà. Els arguments són dels que convencen, per senzills. Ha baixat la natalitat, hi ha menys criatures, amb la qual cosa no es pot mantenir la línia. Ni parlar-ne de baixar ràtios per tenir una escola de més qualitat. I d'aquesta manera una de les escoles públiques d'Amposta es queda sense una línia de P3 però, al mateix temps, per recursos.

D'entrada ningú no vol que es perdi cap línia de P3 però, quan s'assumeix que se n'ha de perdre una, sí o sí, no es pot justificar que es perdi a la pública mentre existeixin concerts amb la privada. La privada segueix uns altres camins però, entra en competència amb la pública. No és just.

Darrera de la consellera d'educació, escoltant amb atenció, la delegada del ram a l'Ebre, ampostina, assumint aquest atac a l'educació pública.

Catalunya is different. Aquí tot es concerta en perjudici dels serveis públics. El nou país de la nova Convergència. I Esquerra mirant-s'ho perquè, com tots sabem, primer és la independència i amb ella tot això s'arreglarà. Quina pena.

dijous, 26 de maig de 2016

Agraïts al PP

La mentalitat caciquil, la mentalitat feudal, en boca del ministre de Justícia. Que m'expliqui si no és així quan ens diu que els hem d'estar agraïts per estar com estem. D'una banda, els hem d'estar agraïts i de l'altra, perquè segons ells estem bé i hem sortit de la crisi. Podem besar-los la mà?

dimecres, 25 de maig de 2016

La justícia contra el PP

El PP, encara que sigui en campanya electoral, quan els jutges actuen en casos de corrupció que afecten altres partits, demanen respecte per la justícia. De fet, fins i tot sense actuació judicial, aprofiten qualsevol cosa per sembrar el dubte sobre la culpabilitat dels adversaris. Podem recordar els casos dels suposats comptes a Suïssa de Mas. En canvi, quan els jutges estan a sobre d'ells, les coses canvien. L'altre dia Cifuentes parlava sobre la casualitat que sempre surten les notícies sobre investigacions al PP quan hi ha eleccions, o avui Rafael Hernando posant el dubte l'objectivitat del jutge José de la Mata en el cas Bárcenas.

No és que no tinguin vergonya amb aquesta incoherència evident, que ja és greu. Lo realment greu és que aquesta gent continuaran tenint milions de vots i fins i tot tornaran a governar.

Rivera a Veneçuela

Rivera a Veneçuela. Ja tenim un salvador dels necessitats. Perquè no ho estarà fent per electoralisme, no? Ja el veig peregrinant a Cuba, malgrat que ara es duguin bé amb els EUA. També a la Xina, a denunciar el règim comunista, a Grècia a denunciar el tracte als refugiats... Quina colla...

dimarts, 24 de maig de 2016

La CUP s'ha de fer gran

He defensat i defenso la coherència i la legitimitat de les posicions de la CUP. Molts haurien de demostrar la seva coherència de plantejaments, com per exemple el PSC/PSOE, els quals no havien de pactar amb un partit tan de dretes com Ciutadans i ja sabem com va quedar la cosa. La CUP va ser un gra al cul per poder formar govern a Catalunya però, tenien tot el dret de tibar la corda al màxim per aconseguir cessions al seu favor. No sé si l'acord els va sortir bé però, un cop s'ha arribat en un acord, per ètica i, no cal dir-ho, pel país, aquest acord s'ha de mantenir. Per això, que la CUP hagi decidit en assemblea que es deslliga de l'acord amb Junts pel sí, no sembla una decisió en la línia de la coherència que abans lloava. La coherència també és mantenir pactes i, abans de trencar-los per culpa dels altres, intentar redreçar les coses. La CUP però, potser pel caràcter assembleari i unes bases molt radicals -en el sentit de defensar al màxim les seves idees-, fan que passin coses com aquesta. Potser també perquè no governen i potser no governaran mai i se senten, com en el seu temps Iniciativa, amb força per reclamar qualsevol cosa. Quan governen, i podem veure-ho amb Ada Colau, les coses canvien.

Amics de la CUP, hauríeu de fer-vos grans. Encara que d'alguna manera o altra el vostre comportament aquesta legislatura potser us comportarà una baixada de vots per part d'aquells que us van votar per no votar Artur Mas.

Concert de Joan Pere Gil #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

Van començar a La Lira... Joan Pere Gil 21-05-2016 #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100 #surtdecasaebre #canal21ebre #viulebre #ebreactiu #ampostaAquest cap de setmana Joan Pere Gil, ex-company de la banda de La Lira Ampostina, va venir a fer un concert a l'auditori de l'Escola, dins del cicle "Van començar a La Lira...". Un concert de clarinet i piano, amb un toc molt personal, amb molta sensibilitat a l'hora d'interpretar però, amb una visió més global d'allò que l'artista entèn que és un concert per a ell. Poesia, música i records, van fer que el concert fos molt especial.

dilluns, 23 de maig de 2016

Els números del PP

El PP presumeix d'acció de govern i de resultats econòmics. Europa malda Espanya per haver superat el llindar de dèficit del 2015. La imparcial Europa deixa per després de les eleccions la decisió sobre si multa Espanya o no per aquest incompliment. El deute espanyol ja supera el 100% del PIB. El fons de les pensions se l'ha menjat el govern espanyol els darrers anys invertint en deute sobirà. 

Rajoy vol governar venent unes bondats però, promet a Europa noves retallades per complir els ajustaments exigits, un cop passades les eleccions. Com a les eleccions del 2011, Rajoy promet bonança però, després tornarà amb les tisores de podar. I Aznar encara demanarà més. "Poli bueno, poli malo".

Espanya presumeix de ser un motor econòmic, amb un creixement envejable.

diumenge, 22 de maig de 2016

El PP i Veneçuela

El PP està en campanya i utilitza la situació a Veneçuela per atacar Podemos. Llegia que el govern espanyol ha concedit la nacionalitat espanyola a familiars de l'opositor veneçolà Leopoldo López. Seria un gest lloable si no fos que està carregat d'interès polític i que és una excepció a com actua el govern espanyol normalment. ElDiario.es ja recordava que amb els saharauis el govern espanyol no actua igual. Tampoc no ho fa amb els xinesos, un règim comunista, el més gran del món, el qual no permet la discrepància. Però, el règim xinès és poderós i és un aliat financer d'occident. No ens farem mal, diuen. Veneçuela, com en altres moments Cuba, simplement són armes polítiques per a la dreta espanyola, hereva de la dictadura de la qual no han acabat mai de renegar.

dissabte, 21 de maig de 2016

La deferència quan els artistes no cobren

Acabada la Festa del Mercat, després de les felicitacions i autofelicitacions, després dels agraïments als voluntaris, com tal voldria expressar la meva opinió. Una opinió des descontentament amb el tracte rebut per part de l'Ajuntament. He estat músic a la Sarsuela. Músic que hi ha participat de bades, igual que la majoria de gent, entre cantants i actors. Una minoria ha cobrat. Cap discussió que la gent cobri per fer una feina -és com a les empreses on uns cobren molt i altres menys però, on qui cobra menys aquí no cobra res-. Per desgràcia les administracions volen muntar grans espectacles però, no tenen diners per pagar tothom, com en qualsevol producció. I si en tinguessin crec que no m'equivocaria si digués que tampoc no ho farien i tirarien de voluntaris. Així, han tingut cantants que han passat un càsting per cantar gratis i músics que també han tocat gratis. Músics que tenim prou estudis per cobrar -per si algú vol argumentar per nivell d'estudis-. De fet, en la vida de l'artista tenir estudis tampoc no és requeriment indispensable per cobrar. Per cert, servidor ha fet un parell de partitures per a dos afegits de l'espectacle, sense problemes.

El meu descontentament és el tracte rebut, sent com som, artistes que no cobren però, que assumeixen la responsabilitat de contribuir a l'èxit de l'acte. Durant els assajos que hem fet a la Fila i a la sala d'assaig de la Lira els músics no hem vist cap dia cap membre del govern. L'any passat el darrer assaig va venir la regidora de cultura i ens va dur esmorzar. Digues-li tonteria però, és un detall. També l'any passat el govern va donar una entrada per a cada persona de l'espectacle per al dia de l'estrena que pogués anar-hi un familiar. Aquest any hem pogut convidar dues persones però, per al dijous anterior, un assaig general vestit de preestrena, com en grans teatres, un assaig que va anar bé però, que podria haver anat pitjor, i en el qual no hi eren tots els músics, per exemple. És clar, així es podien cobrar totes les localitats de dissabte. Localitats que no es van vendre per complet, per cert. 6 euros. 4 assajos de 3 hores, més hores d'estudi i 4 representacions de 2 hores, comptant dijous, si s'haguessin de pagar serien molt més de 6 euros.

Podria no dir res però, penso que si algú no expressa el seu descontentament les coses no poden millorar, si és que es considera que això és quelcom que s'ha de millorar. Els músics som així de tontos, ens diuen de tocar gratis i allà que anem. Quan ho fem a les nostres entitats té sentit però, si ho fem en altres espectacles on hi ha uns cobren i altres no, crec que podem demanar un tracte millor. No cal cobrar però, per una tonteria d'entrada i per passar a veure els assajos -dels músics almenys- no s'acabarà el món i es queda millor.

Que ningú no se senti ofés, com podria passar quan governava CiU. I l'any vinent repetim, almenys per mi que no quedi.

La consulta del Monument

Tortosa: Palau Episcopal i monument franquista de la Batalla de l'EbreEl Parlament de Catalunya va instar la retirada del monument franquista de Tortosa. La decisió del Parlament fou rebutjada en benefici d'una sobirania tortosina, equiparant aquesta postura amb la que contraposa la sobirania del Parlament a la del Congrés dels Diputats. Argumentació inconsistent. Una cosa és defensar la sobirania del poble català en un procés d'independència o d'autodeterminació, com és el cas Catalunya-Espanya i l'altra és que un govern local passi de les decisions de la màxima representació de la voluntat del poble català. O és que Tortosa vol independitzar-se de Catalunya?

Malgrat la decisió del Parlament la gent de Tortosa està convocada en una consulta per decidir què s'ha de fer amb el monument. Monument que per molt que es reinterpreti no deixarà de ser un homenatge a Franco i als soldats que van combatre al seu bàndol. De fet, el govern d'esquerres de Tortosa amb Sabaté ja va voler fer creure que amb una reinterpretació n'hi havia prou. Per aquesta regla de tres es pot reinterpretar qualsevol símbol feixista i dir que a partir d'ara són testimonis d'un passat que no es vol esborrar per no repetir-lo en el futur. Estàtues, noms de carrers, plaques del Ministerio de la Vivienda, memorials als caiguts en les façanes de les esglésies,...

La consulta és una mica complicada, amb un parell de preguntes rebuscades, de l'estil del 9N, en comptes fer-ho fàcil i demanar una resposta de Sí o No.

A Tortosa el cap de llista del PP i el de SCC han presentat una plataforma de tortosins a favor del monument. No és estrany que el màxim representant d'un partit que no ajuda a dignificar els morts de la dictadura tampoc no estigui per la labor de retirar un homenatge a les arrels del seu partit. I si no els agrada que els comparin amb el franquisme haurien de pensar-s'ho dos cops quan fan analogies odioses de la resta de partits. Almenys l'herència franquista del PP és un fet, no una especulació.

I Esquerra... Esquerra ha permès la pantomima i ara, al govern, es referma en aquest insult a la memòria històrica que és preguntar sobre un monument feixista. Esquerra va veure com s'homenatjava el seu alcalde republicà a la Guerra Civil i ara és partícep de sembrar el dubte sobre si cal o no treure el monument del mig del riu.

Ah, i no patiu. Fer una passarel·la de vianants on hi havia el pont de la Cinta és inviable però, ampliar el pont de l'Estat, com volent fer una segona versió de Lo Passador, sí que ho és. Potser sí però, és una qüestió de voluntat també.

divendres, 20 de maig de 2016

Aznar, el salvador

Aznar demana més retallades, sense miraments, per complir amb l'objectiu de dèficit. Pot presumir d'haver fet entrar Espanya a l'euro per complir els compromisos de Maastricht. De fet, ja presumia amb allò d'"España va bien". No explica però, que en part la crisi que ha provocat les retallades ha estat gràcies al model econòmic en què es va basar la prosperitat dels seus governs. Ara, des de la comoditat de qui no governa i que pot postular sense debat, guanyant tots els diners que vol, és fàcil culpar els altres de fer les coses malament i demanar més penúries per a la societat.

Cañizares, la família que ell mai no formarà i l'imperi gai

Tenia pendent escriure sobre les paraules del cardenal Cañizares referint-se al perill que suposa per a la família "l'imperi gai" i el feminisme. Un cardenal ultraconservador, de la corda de Rouco, sens dubte, dels que ho condemna tot si no és de la seva mateixa ideologia (homosexualitat, secessionisme,...). Un cardenal a qui es recorda per la fastuositat que va lluir en l'ordenació de dos capellans quan era bisbe de Toledo. Les seves paraules contra les persones homosexuals sembla que arribaran a la justícia per incitació a l'odi. I la sorpresa és que el Papa l'ha cridat al Vaticà arran de les seves paraules.

Són d'agrair reaccions ràpides com aquesta en les sortides de to de membres de l'església a Espanya, país on sembla que la cúpula eclesial sempre ha anat per lliure i ha semblat sentir nostàlgia del franquisme. Suposo que les declaracions del Papa a favor de la laïcitat dels estats els faran revoldre per dins.

La censura al futbol

Les estelades en un camp de futbol són causa potencial de violència. Les banderes espanyoles, per aquest raonament, també poden ser-ho segons en quin camp de futbol. S'haurien de prohibir? Evidentment que no, diria qui vol prohibir les estalades a la final de la Copa del Rei. Les banderes espanyoles representen Espanya i per això aquí sí que aplica el criteri polític.

Les estelades s'han de prohibir però, una manifestació neonazi el dia abans no. Llibertat d'expressió per als feixistes, llibertat coartada per a qui vol anar a veure futbol amb una bandera determinada. Igualment, no s'ha vist mai que en un partit de futbol la delegació del govern espanyol a Madrid prohibeixi banderes franquistes o altres banderes am simbologia feixista. Sembla que ni inciten a la violència ni en fan apologia.

Els catalans, diu la delegada, no podem queixar-nos per la prohibició de les estelades, doncs aquesta setmana s'ha rebut Otegi al Parlament i això és molt més greu. Sense entrar en discussió sobre això, és una forma molt pobra de raonar. És una forma de no parlar sobre llibertat d'expressió i no admetre que mentre es parla de no barrejar futbol i política, s'hi entra de ple prohibint símbols que li molesten.

Davant la prohibició ja ha hagut propostes de saltar-se-la, com dur una samarreta amb la bandera catalana i un mocador blau amb una estrella. Formes imaginatives de saltar-se la censura. I és que el passat franquista d'alguns els fa actuar com en aquells temps, censurant, no sigui que les opinions, les idees, arribin a la gent. Però, sempre hi ha formes de fer-les arribar. La Trinca, de moda novament.




dijous, 19 de maig de 2016

La línia de P3 ampostina

Avui dijous s'ha manifestat la comunitat educativa ampostina per defensar la línia de P3 de l'escola Agustí Barberà, la qual serà l'afectada per la retallada de línies de P3 a la ciutat. Insisteixo i no m'importa fer-me pesat. Treure línies de P3 és un fet negatiu. Treure-les de la pública sense tocar la concertada és injustificable. I ho fa un govern que ens ven un nou país, amb una delegada del Departament ampostina. Una vergonya. Potser és que importa més l'impacte en vots i polèmica de treure la línia de P3 al Sagrat Cor que no pas a la pública.

dimecres, 18 de maig de 2016

Nenúfars

Ullals de Baltasar #surtdecasaebre #canal21ebre #viulebre #ebreactiu #ebrebiosfera #espaiterratv3Avui els ullals estaven preciosos. Els núvols, la negror del cel, acompanyada dels trons de fons i l'airet de pluja, contrastaven amb la bellesa del nenúfar blanc (Nymphaea alba), que omplien l'ullal del mirador. Més fotos: https://www.flickr.com/…/manelzaera/albums/72157663774730301

Brussel·les multarà Espanya... o no

Brussel·les no dirà si multa Espanya per haver-se passat l'objectiu de dèficit del 2015 fins el mes de juliol. Ho justifiquen perquè no és el millor moment, entre altres, polític. Un moment que hauria de ser el que fos. Europa ha d'actuar quan toca, no pendent de si això afectarà una campanya electoral. Perquè, si bé podria afectar negativament una possible multa als resultats electorals del PP, ajornar-la pot beneficiar-los i, a més, podria ser com un avís que digués que si guanya el PP no hi haurà multa i si no, sí. Tota una declaració d'intencions.

dimarts, 17 de maig de 2016

Contractes indefinits que molesten els poderosos


El treball fix i indefinit, per al president de la Patronal CEOE, és un concepte del segle XIX. Rosell vol caciquisme empresarial, vol tornar a temps en què els treballadors no tenien drets. I ho disfressa amb arguments com aquells que altres conviden tothom a ser emprenedor i a no dependre d'altres. És fàcil el plantejament si no pateixes per poder fer front als pagaments cada mes, si no pateixes pel futur dels teus fills o per la teva hipoteca. La dreta i la patronal acusen altres partits d'extremistes i ells no fan més que consolidar la polarització de la societat entre rics i poderosos i vasalls, en una nova edat mitjana en ple segle XXI.


dissabte, 14 de maig de 2016

L'inici de la Festa del Mercat #festadelmercat #festadelmercat2016 #amposta

#FestaDelMercat #VisitAmposta #TurismeAmposta #FestaDelMercat2016 #surtdecasaebre #canal21ebre #viulebre #ebreactiuAhir a la tarda es va inaugurar la Festa del Mercat 2016, amb l'acte inaugural. Un acte que abans se celebrava en dissabte i que enguany s'ha traslladat a divendres, dia en què comença la Festa. Un acte, com tants, molt protocolari, amb uns parlaments que sempre es fan llargs i amb unes salutacions protocolàries -perdoneu per la redundància- que provoquen una mica el riure. Algun dia s'hauria de revisar la necessitat de saludar cadascuna de les autoritats, quan al cap i a la fi, el poble és a qui es deuen.

Però, bé, deixem-ho que no ho arreglarem. Després el grup Samfaina va fer el toc d'inici de festa i les corals Aquae de la Fila, el cor de la Lira i la coral Sant Jordi, van cantar l'himne Amposta, amb la música de la Unió Filharmònica. Desconec com ha estat això però, crec que les bandes s'haurien d'alternar cada any, com en qualsevol acte de la ciutat, i que s'hauria de consensuar un himne -quant a música i lletra-, el qual ara difereix del que sempre s'havia cantat a La Lira, societat que el va estrenar. També, i com vaig comentar, és una llàstima que aquest any hagi tingut més importància l'Anita, un vapor tortosí que va recorre l'Ebre i que no va naufragar ni a Amposta, que no pas el Centenari de La Lira. L'any vinent veurem com s'enfoca la Festa i podrem dir si hi ha greuge comparatiu o no.

Ahir vaig fer algunes fotos, les quals podeu veure a l'àlbum de Flickr de la Festa. Avui i demà no sé si farem gaires més fotos. Als matins fem el viatge històrico-poètic centrat en l'Anita i La Lira, i a la tarda tenim Sarsuela. Avui, des de les 5 de la tarda fins les 12 de la nit imagino que no ens mourem de La Lira. Fem dos passis.

divendres, 13 de maig de 2016

PP i PSOE recorren al 36

El PP sempre recorre a temes que desperten controvèrsia i polaritzen la societat. Uns cops és el terrorisme, altres és Catalunya, altres la Guerra Civil. L'anunci de precampanya de Rajoy, igual que les paraules d'algun dirigent del PSOE, volen tornar al 36, presentant implícitament l'aliança Podemos-IU com un nou Frente Popular. Ells, el PP, serien la nova CEDA, tot i que aquell era un partit extremista, no pas de centre. El centre, al 36, va fracassar a mans de Lerroux.

PP i PSOE necessiten presentar l'esquerra representada per Podemos i IU com l'antiga esquerra comunista, assumida com culpable de totes les desgràcies després que el franquisme guanyés la Guerra Civil. La història l'escriuen els vencedors. El PSOE s'hi suma. Bàsicament perquè queda poc del partit socialista que fou i sembla més la versió centrista del PP que no pas un partit obrer. I també perquè no saben com frenar la pròpia caiguda i la pujada els altres. Anys de caiguda i no són capaços d'assumir que s'estan equivocant ni de prendre mesures per evitar-ho.

dijous, 12 de maig de 2016

Dijous de Sarsuela

Avui a la nit assaig general de la Sarsuela. Demà a les 6 a l'aire, que toca treballar.

dimecres, 11 de maig de 2016

Criar els fills col·lectivament

Anna Gabriel, de la CUP, proposa una criança col·lectiva dels fills, que els eduqui "la tribu", en comptes d'educar-los en un entorn de família com s'entén habitualment. Hi discrepo des del respecte. Gabriel és coherent amb les seves idees. De ben segur veurem comentaris despectius respecte aquesta lliure opció.

dimarts, 10 de maig de 2016

La Festa del Mercat i la música

Enguany a la Festa del Mercat La Lira Ampostina participa en el viatge històrico-poètic per l'Amposta de principis de segle XX. Un viatge compartit amb el centenari del vapor Anita. El vapor Anita, i no la primera banda de música documentada de la ciutat, és el principal protagonista de la Festa. El web, a l'apartat de l'Amposta de principis de s. XX, diferencia diferents aspectes: l'Amposta centenària, el mercat setmanal, el Pont Penjat, la indumentària, la navegació fluvial i la gastronomia. No hi ha un apartat dedicat a les bandes de música, dues, que tenia la ciutat ja des de 1917. El pregó de la Festa, amb protagonista Anita Roca, esposa del propietari de l'Anita. Una bona opció, i bon homenatge a Clara (llibreria Gavina) però, una oportunitat perduda de donar la importància que té el centenari enguany de La Lira i el vinent de la Fila. Si l'any vinent el criteri canvia, les queixes pel greuge seran esperades i justificades. Cal conviure però, les coses s'han de fer amb equitat. L'any vinent ho comprovarem.

dilluns, 9 de maig de 2016

Es confirma la pèrdua de la línia de P3?

El director general de centres públics del Departament d'Ensenyament, Lluís Baulenas, ha confirmat les dades de tancament de línies de P3 i d'ESO. El Departament ho pinta en positiu. Es tancaran menys línies. La notícia però, diu que a les Terres de l'Ebre es tanquen 3 línies de P3. Si no m'equivoco, aquí s'inclou la d'Amposta. Baulenas, segons he escoltat a la ràdio, ha parlat de la tendència d'augment de la demanda d'educació pública enfront la concertada i com això fa que el Departament actuï segons aquesta tendència. És a dir, l'educació no ha de ser pública, ha de ser segons la demanda. Així s'entén com abans de tancar línies de P3 a la concertada es faci a la pública. Aplaudiments per a aquest govern que ens ha de dur a un país millor...

dissabte, 7 de maig de 2016

Violència 1 - Animalistes 0

Els ajuntaments de les Terres de l'Ebre facilitaran espais als animalistes i a qui vulgui gravar els actes amb bous. Igual que el manifest de l'altre dia, una cessió més per no perdre vots. Senyors, no es tracta de defensar o no els bous, es tracta de cedir davant de gent violenta. I si no separem una cosa de l'altra no solucionarem res. Als camps de futbol els violents són els separats de la resta però, en aquest cas sembla que els violents se surten amb la seva i poden estar amb la gent civilitzada, sigui partidària dels bous o no. I així són les coses a l'Ebre...

divendres, 6 de maig de 2016

Exposició del Centenari #LaLiraAmpostina100

Avui a les 20h, és a dir, d'aquí a poc, s'inaugura al Museu de les Terres de l'Ebre l'exposició "Cent anys d'arrels musicals", amb motiu del Centenari de La Lira Ampostina. Els músics hi participem vestits de gala i fent música, lo que mos agrada fer. Si hi voleu anar encara hi sou a temps.

dijous, 5 de maig de 2016

Alcaldes i bous

Què fan els alcaldes del Montsià aprovant un manifest a favor dels bous? Ho dubta algú que hi estan a favor? No. De fet, el tema no és a favor o en contra. De fet, els bous estan regulats per llei. El tema és una agressió, com tantes en poden haver quan s'ajunten alguns animalots, més animals que els bous, que no volen que altres persones expressin la seva opinió lliurement i pacífica. I els alcaldes, potser pressionats per les penyes, perquè això són vots al cap i a la fi, en comptes de denunciar la violència evident de l'altre dia -sense que això criminalitzi tot un poble- han de fer un manifest per denunciar-la però, diluint-la en una declaració a favor dels bous i pel respecte de totes les opinions. Quin paperot...

dimecres, 4 de maig de 2016

Primavera al Delta

Lliri groc #amposta #surtdecasaebre #canal21ebre #viulebre #ebreactiuEl lliri groc (iris pseudacorus), potser la flor més bonica del Delta, la qual trobem a les vores de les séquies i desaigües. Si a la muntanya la primavera es deixa notar, la ribera no és menys, i a l'aigua que està envaint els quadros d'arròs, i a la fauna que hi habita, l'acompanyen flors tan boniques com aquesta, a més de tan útils, les quals tot i ser-hi tot l'any, ara destaquen especialment.

dimarts, 3 de maig de 2016

Eleccions

Catalunya anava cap al precipici perquè la CUP bloquejava la investidura d'Artur Mas com president de la Generalitat. Fins aquí arribaven les ones dels riures de la capital d'Espanya i les crítiques contra l'independentisme. Catalunya va investir president, Carles Puigdemont però, president al cap i a la fi.

Espanya ha viscut en un bloqueig a la investidura de Rajoy i també a la de Pedro Sánchez si anava de la mà amb Albert Rivera. No han estat els independentistes. De fet, no volien el seu vot per assolir la presidència. I aquest bloqueig ha acabat amb una nova convocatòria d'eleccions. Ha caminat Espanya cap al precipici per a qui reia de la situació catalana? On són aquelles portades? On són aquells riures?

dilluns, 2 de maig de 2016

Bous i violència

Gravar un acte de bous és una activitat de risc a les Terres de l'Ebre. Almenys es podria interpretar així si extrapolem els fets de Mas de Barberans contra unes persones que gravaven els bous del municipi, i que han aparegut en diversos mitjans, fins i tot estrangers. Se suposa que els bous són una activitat festiva que està regulada i que es practica amb respecte escrupulós a l'animal. Si bé les entitats animalistes graven aquests actes per tenir proves en futures denúncies, si tot és legal i no es fa res mal fet, no cal patir. De fet, no només persones d'entitats animalistes fotografien i graven actes amb bous. Cal perseguir-les pel problema potencial que suposen?

Sense ànims de justificar la violència, en algunes ocasions antitaurins han irromput enmig d'actes, com els bous a la plaça, per denunciar el maltractament animal. I crec recordar que algun cop han hagut de sortir per cames. No és que ho justifiqui però, entenc que en un moment com aquest, l'exitació d'uns i altres, el radicalisme ideològic, i també, per què no dir-ho, alguna cerveseta que altra, són una combinació perfecta per al conflicte. Ara bé, en absència d'allò que es podria dir provocació -però, que en realitat és llibertat d'expressió-, si l'agressió ja no té cap justificació, en aquest cas encara en té menys. Tampoc no té cap justificació que hi hagués gent que aplaudís l'agressió. Quina vergonya!

No és el primer cop que veig alguna persona manifestant públicament el seu rebuig envers els animalistes, amb una mala sang que esborrona. Hooliganisme, igual que el veiem als camps de futbol o en altres celebracions amb bous, com el propi Toro de la Vega. Fins on pot arribar el fanatisme i la no acceptació de postures antagóniques? Doncs depèn del context. Qui és culpable de tot plegat? Doncs primer les persones que reaccionen amb violència, evidentment. Cadascú és responsable dels seus actes. Però, al darrere de tot això hi ha polítics i altres persones que al llarg dels anys han alimentat aquesta actitud reaccionària, aquesta intolerància. Aquests són també responsables morals de les actituds que poden desencadenar violència.

diumenge, 1 de maig de 2016

1 de maig

Dia del treball, dia de manifestacions, dia d'actes sindicals, d'uns sindicats que massa cops han deixat de defensar els treballadors. Ai, com envejo els francesos...

Dia de la mare. De mare només n'hi ha una i qualsevol dia és bo per mostrar-li lo que l'estimes, avui en especial.

Comença maig. A Girona, Temps de flors. A Amposta Festa del Mercat. I Sabina s'estarà preguntant qui li ha robat el mes d'abril, pobre.

I avui 19 anys de l'inici d'una relació que va començar en una Feria d'Abril, en època d'estudiant, i que va tocar a campanes de boda i va dur al món una preciosa xiqueta. Love.