dijous, 31 de març de 2016

El dèficit català

El dèficit públic espanyol del 2015 ha estat gairebé un punt percentual per sobre del fixat per Europa. El ministre Montoro, com era d'esperar, culpa majoritàriament les autonomies, fixant-se en el País Valencià i, sobretot, Catalunya. Catalunya, un país ofegat per Madrid, a qui se li presten els diners que primer envia a Madrid, i amb reticències. Madrid ha ajudat la banca, ha indemnitzat el Castor. Però, cal fixar-se en Catalunya. Sempre hi ha l'oportunitat per fer-ho i, a més, per anunciar conseqüències per ser els darrers alumnes de la classe. Increïble. Fins i tot en funcions Montoro dóna guerra.

dimecres, 30 de març de 2016

El pacte que voldria Iglesias

Meritxell Batet (PSOE) afirmava a la ràdio que els ciutadans espanyols han votat perquè es governi, i no per anar a noves eleccions. D'aquesta manera, i parlant de reformes pendents, justificaria l'acord amb Ciutadans. La Mònica Terribas ho deia a la portada del Matí de Cataluna Ràdio, i hi coincideixo. Si l'acord se cerca per evitar unes noves eleccions, és un frau democràtic. Si se cerca per governar és una altra cosa. I sembla que el PSOE no vulgui unes noves eleccions. Potser Ciutadans tampoc. I volen evitar-les com sigui.

Podemos sembla que, tot i no preferir-ho, no té por d'uns nous comicis. El seu líder així ho deia avui, igual que deia presentava una realitat, després d'entrevistar-se amb Pedro Sánchez, que semblava obrir una porta a l'acord amb el PSOE. Una realitat poc creïble, la qual ha estat desmentida tant per Ciutadans com pel PSOE. Iglesias s'ha presentat com una víctima de les pressions i ha renunciat a ser vicepresident en un hipotètic acord, i sembla que ha estat disposat a renunciar al referèndum català. I així és com En comú Podem i companyia queden desautoritzats pel líder morat.

Nota addicional. El presentador de les notícies d'Antena 3 de la nit introduïa els titulars comentant la reunió de Sánchez i Iglesias, i posava en dubte les renúncies de les quals ha parlat el segon per assolir l'acord amb el PSOE. És curiós com alguns periodistes són crítics però, de forma selectiva. No és estrany que els d'Antena 3 ho siguin amb Podemos per això.


dimarts, 29 de març de 2016

Humiliar persones

Recentment aficcionats del PSV, qui jugava a Madrid, van humiliar unes dones romaneses que demanaven diners. El dia següent aficcionats de l'Arsenal, a Barcelona, van humiliar un home que també demanava almoïna. Alguns dels personatges que van gaudir humiliant persones a Madrid han patit les conseqüències dels seus fets, quedant-se sense feina o havent de marxar de casa. Però, recordem Manolo Lama va humiliar en rodamón a Hamburg en una final de l'Europa League. Potser encara riu ara de la seva gracieta.

100 dies sense govern... tranquils que es posaran d'acord

Avui es compleixen 100 dies sense govern a Espanya. Els mitjans ho pinten negre. Eleccions a la vista. Però, queda marge perquè PSOE, Ciutadans i PP es posin d'acord i ens governi la dreta amb uns que voldran fer-nos creure que ho fa l'esquerra. Si al final es posen d'acord haurem tingut un govern en funcions durant un temps innecessari. I se'n reien de Catalunya...

dilluns, 28 de març de 2016

Atemptats de segona

Ahir, els terroristes van cometre un atemptat al Pakistan, a la ciutat de Lahore, en un lloc on la població cristiana acostuma a celebrar diumenge de Pasqua. Els malparits van escollir el lloc on fer explotar les bombes, prop d'una zona de jocs infantils. 72 persones mortes, inicialment, i moltes criatures. Malauradament però, no hem tingut ni tindrem hores dedicades a parlar-ne a la televisió, no tindrem tertulians especulant sobre els motius, no tindrem minuts de silenci,... Tindrem notícies, imatges, alguna anàlisi, i apa, fins un altre atemptat, allà lluny

dissabte, 26 de març de 2016

Canvi d'hora

Setmana Santa. Vacances. Poques notícies o, potser, els periodistes també de vacances. Avui tots parlen del canvi d'hora. Com cada 6 mesos hem de tornar a repassar per què seguim amb un horari heretat del franquisme, què passaria si no canviéssim l'hora,... Diguem-ho clar, l'estalvi de llum no es veu enlloc o no el percebem. I a sobre és una molèstia.

De safari

M'he trobat amb un recull de fotografies de l'empresa Mebenca Safaris, de gent que ha anat a caçar a Àfrica i ha volgut immortalitzar el moment amb l'animal mort. Després que el rei Joan Carles tingués l'accident caçant i es publiqués la seva foto amb el "trofeu", sembla que hi ha una major sensibilitat a la xarxa amb aquesta activitat i, per exemple, s'ha fet pública una foto de César Cadaval, de los Morancos, amb un rifle a la mà i un lleopard mort davant seu, o una d'equivalent de Hristo Stòitxkov, amb la conseqüent indignació que això provoca. Val a dir que l'any 2013 Stòitxkov ja va sortir en un vídeo caçant una zebra, cosa que sembla que no va indignar tant com ara. Tampoc sé si la foto és d'ara o d'aleshores.

Sigui com sigui, aquesta gent que va a l'Àfrica a caçar potser es diferencia d'alguns caçadors d'aquí que no hi van del fet que pot gastar-se els diners per fer-ho. Sense anar a l'Àfrica podríem trobar molts de caçadors -no tots, no tots-, que cacen per oci, per estar a la natura, no per una necessitat econòmica o de menjar. Podrien caçar amb la càmera de fotos, per exemple però, prefereixen el soroll de l'escopeta. També podríem trobar pescadors que practiquen la pesca com un esport, pescant i tornar a llençar l'animal ferit a la mar. No cal anar a l'Àfrica per indignar-se.

dijous, 24 de març de 2016

Dimissions a Bèlgica

Ahir pensava que, si en realitat als cossos de seguretat belgues els van marcar un gol els terroristes, lo normal seria veure dimissions. Bé, lo normal en un país normal perquè a Espanya no ho seria. I així ha estat. Dos ministres, el de l'Interior i de Justícia, han presentat la seva dimissió. Igualet que a Espanya. Aquí el govern espanyol explica una realitat l'11M de 2004 que no es correspon amb allò que es va coneixent, i ningú assumeix responsabilitats. Amb el Prestige, Rajoy va fer el paperina i va continuar al govern. De fet, va arribar a presidir el govern. Els casos de corrupció que han esquitxat el PP no han provocat gaires dimissions, i si n'ha hagut, ha estat quan ja no es podia fer altra cosa. Això sí, han exigit com ningú responsabilitats a altres partits amb problemes semblants.

Un dels paràmetres de la qualitat democràtica ha de ser el reconeixement i assumpció d'errors. I fins ara, cap govern espanyol no ho ha fet. Aquí funciona més allò de l'"i tu més".

dimecres, 23 de març de 2016

L'únic país, Espanya, per a Rivera i Arrimadas

Catalunya no és un país per a Ciutadans. També, segons ells, el castellà està perseguit. Aspiren a quelcom més que a governar Catalunya, aspiren a governar Espanya, i per fer-ho han optat per dirigir-se a la clientela del PP, no a la del PSOE. O no tant. Per a ells, l'únic país, Espanya. És igual si això és parlar d'un país artificial, forçat amb l'arribada dels borbons, és així i prou. Suposo que no esperen però, que perquè ells ho diguin els catalans canviaran la seva percepció de país. Ep, i només cal recordar les darreres Diades.

dimarts, 22 de març de 2016

Un dia trist

El terrorisme ha tornat a actuar a Europa i ha tornat a fer víctimes. El terrorisme és terrorisme arreu on actuï. Però, si actua a casa nostra el sentim més. És com el record a les víctimes de l'accident de Freginals el mateix dia que morien criatures a la mar Egea. Som humans i els sentiments són així. I els polítics i els mitjans s'encarreguen d'alimentar-los.

És un dia trist per a la pau i cal condemnar sense embuts els atacs. No s'ha de caure en discursos populistes contra l'islam, ni, com la caverna espanyola, en discursos que relacionen els atacs amb el govern que s'ha de formar a Espanya. Discursos que no fan honor al cristianisme del qual presumeixen habitualment.

Recordem però, que la tristesa puntual europea, en alguns llocs és diària, també a causa del terrorisme, i que aquest terrorisme probablement hagi estat alimentat directament o indirecta, per occident.

dilluns, 21 de març de 2016

El morbo #Freginals

Posar nom i cognoms a les víctimes de l'accident de Freginals i mostrar-ne fotografies. En Cuní va fer-ho molt ràpid l'any passat amb les víctimes de l'accident d'avió de Germanwings. Doncs avui sembla que hi ha mitjans que han pensat que fer-ho seria una notícia digna de ser publicada. Morbo innecessari.

Parlar per parlar

Ahir un líder veïnal es preguntava per què l'autocar accidentat va travessar a l'altre sentit de l'autopista topant amb el cotxe que cirvulava en sentit contrari i demanava més seguretat. Quants enginyers desaprofitats...

Hi ha qui diu que un viatge com aquest, per 20 euros, és massa barat, relacionant seguretat amb el preu per persona. Quants experts an agències turístiques desaprofitats...

L'alcalde de Freginals va queixar-se del punt negre on es va produir l'accident, tot i que els mossos van desmentir-lo. Va ser un punt negre i des del 2010 que no s'hi produïa cap accident. L'alcalde de Tortosa va desmentir-lo també. La prudència hauria de ser la màxima d'un governant i sobretot en situacions com la d'ahir.

En resum, que com en moltes altres ocasions, hi ha qui parla per parlar, dient als altres com s'haurien de fer les coses, com si els altres no en sabessin o no es preocupessin de fer-les bé. I quan això es fa en el context d'un accident amb víctimes la cosa és indignant.

diumenge, 20 de març de 2016

Diumenge tràgic

Dia tràgic. Tràgic de prop perquè aquí al costat, a Freginals, 13 persones, 13 joves universitàries, perdien la vida en un accident de trànsit. Les Terres de l'Ebre, el Montsià, focus informatiu per una tragèdia. Ningú no ens podem fer el càrrec del patiment de les seves famílies.

Però, també és tràgic perquè, en el degoteig continu de refugiats que intenten arribar a Europa, dues xiquetes, d'1 i de 2 anys, han mort ofegades a la mar Egea. Una tragèdia que es repeteix constantment, morint adults i criatures en l'intent desesperat de fugir de la guerra, l'intent desesperat de tornar a començar i tenir un futur. I aquesta tragèdia però, passa desapercebuda en uns mitjans que sovint, quan ocorren un fets com els d'avui a Freginals, sobrepassen allò merament informatiu i s'estenen en una informació que comença a ser interessada, per aconseguir mantenir l'audiència enganxada. No és el primer cop i potser per això ho veiem com allò més normal del món.

Descansin en pau totes les vides truncades avui, i el condol a les famílies.

dissabte, 19 de març de 2016

Madrid xuleja i la paga extra perilla

A veure si ho entenem. El govern espanyol ahir va dir que havia donat a Catalunya 350 milions d'euros -del FLA?- després que el Govern hagués justificat la destinació dels diners. Garcia-Albiol se suposa que va negociar el dia anterior aquests diners. Però, el Govern demana que el govern espanyol pagui els 1400 milions d'euros que li corresponen a Catalunya del 2014, uns diners que han de pagar sense aquesta història de justificar les despeses. Però, el govern espanyol, el ministre Montoro, opta per xulejar i dir que a Catalunya li han donat diners que s'han justificat i que els diners no poden anar pas a cap paga extra de funcionaris.

Aquí ve la segona part. El Govern no té diners. Som a març i ja estan avisant que probablement no hi haurà paga extra per als treballadors públics a l'estiu. Estan avisant i apuntant el culpable. Probablement sigui així però, de vegades sembla que les retallades dels treballadors públics són una estratègia per fer emprenyar com més gent millor envers Madrid. Que segur que és així però, la cosa al final fa pudor.

divendres, 18 de març de 2016

L'Europa de la vergonya

Els líders europeus han fet allò de, feta la llei, feta la trampa, i sembla que han salvat els problemes legals amb Turquia i, a partir de diumenge 20 de març, podran retornar els refugiats siris de forma col·lectiva, encara que tècnicament ho faran de forma individual. Es confirma la línia d'actuació acordada la setmana anterior i retocada aquesta per evitar problemes legals. La qüestió però, és limitar l'entrada de refugiats, i és això allò que s'ha acordat, i amb compensacions a Turquia, com facilitar la circulació dels seus ciutadans per Europa i agilitzar els tràmits per a la seva entrada a la UE.

La UE no fa honor, ni a les reivindicacions de les seves arrels cristianes, ni a la memòria de tants i tants de refugiats que el passat segle van haver de moure's per culpa de les dues grans guerres. Ara, persones que fugen de la misèria, de la mort, famílies que cerquen un futur, sobretot per als fills, estaran sotmeses als criteris de les xifres de gent que es pot assumir segons uns límits arbitraris dels mandataris europeus.

La memòria històrica és a la xarxa, als llibres, al cinema. Els testimonis de persones que han fugit de guerres i de persecucions durant el segle XX no són fets perduts en el temps. Són fets recents i documentats. La frontera francesa és recordada per milers de persones que fugien dels franquistes que van guanyar la guerra. Els camps de refugiats a l'altra banda dels pirineus estan ben presents a la memòria dels perdedors. Perdedors que també van acabar, en alguns casos, en camps de concentració nazis.

dijous, 17 de març de 2016

64 línies de P3 a la pública vs 3 a la concertada #nopaís

El nou país de Junts pel sí retalla més a l'escola pública que a la privada. Reducció de 64 línies de P3 de la pública enfront de 3 de la privada. A Amposta en tenim un cas, com ja sabeu. El tancament de línies, a més, s'ha fet sense esperar tancar la preinscripció, de forma que d'entrada, això ja pot afectar negativament els centres als quals s'ha decidit retallar, reduint l'opció que la seva demanda faci viable la línia que es treurà. Aquest no és el país que vull.

dimecres, 16 de març de 2016

Concerts per a escoles que segreguen, el país que volem

El Parlament manté les subvencions als centres concertats que segreguen els alumnes per sexe. Junts pel sí i PP han votat contra una resolució que hagués acabat amb això. M'he queixat ja del tracte fora de lògica cap a la concertada quan a Amposta el Departament vol tancar una línia de P3 en una escola pública, mentres manté intacta la concertada. Això és un cas més de tracta preferencial cap a la concertada, en un altre context, malgrat no tractar els crios per igual, independentment del seu sexe. No té justificació que Junts pel sí hagi votat en contra, ni el posicionament d'ERC, partidària de deixar esgotar el termini, fins el 2020, per no renovar els concerts. Amb el procés català actuen d'una forma.

dimarts, 15 de març de 2016

Cercant música de la qual no coneixes el nom

Avui cercàvem una peça de música. Tenia el nom a la punta de la llengua però, no em sortia. La melodia però, sí que la recordava. Com podia cercar-la? Hi ha diverses opcions a la xarxa. He optat per Musipedia, una enciclopèdia oberta sobre la música, inspirada en la Wikipedia. Musipedia permet cercar música de diverses formes: 1) escrivint la melodia amb un teclat virtual o connectant-hi un teclat MIDI; 2) indicant el perfil de la melodia (pujades, baixades) amb paraules clau i tipus de música; 3) connectant-hi un micròfon i cantant la melodia, i 4) segons l'estructura rítmica. A la primera he trobat el nom de la peça, escrivint un trosset de melodia. Així que si no sabeu quina peça era aquella, potser la trobareu aquí.

Europa i els refugiats

Europa, patidora de dues grans guerres al segle XX, oblida el seu passat. La forma com es tracta els refugiats sirians n'és l'exemple. Quant de temps dura el conflicte? 5 anys. S'ha fet alguna cosa per ajudar a solucionar-lo? Poc i tard. I per ajudar els refugiats ben poc. De fet estem assistint a una situació incomprensible, en què els refugiats són moneda de canvi perquè Turquia pugui tenir més facilitat per els seus habitants circulin per Europa, per entrar al club de la UE i perquè rebi compensacions econòmiques. Aquest acord sembla que no l'han acordat tots els estats i que potser es farà enrere però, el sol fet de posar-lo sobre la taula diu molt poc d'aquesta Europa. Una Europa del capital. I no sóc gens comunista.

dilluns, 14 de març de 2016

Flamencs sota la pluja

Flamencs #surtdecasaebre #canal21ebre #ebreactiu #viulebreAvui, dia plujós, ideal per anar a saludar els flamencs a la badia dels Alfacs. Arrecerats en aigües tranquil·les, acompanyats de fotges, gavines i martinets, sota l'atenta mirada de la torre de Sant Joan. Al fons, les muscleres de la Ràpita. Alguns sembla que volen arribar a les Salines, poc a poc. Altres van caminant en grup, cap a dins de la badia, com fugint de l'objectiu de la càmera. Se sent el seu cant enmig del silenci, es veuen els seus colls corbats, quiets, dins de la mar. Un oasi de tranquil·litat.

Més imatges a Flickr.

Azúa i l'odi a Espanya

Féliz de Azúa, amb l'autoritat que et dóna entrar a formar part de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, afirmava aquest cap de setmana que va marxar a Catalunya s'ensenya en l'odi a Espanya. Potser un gran escriptor però, els grans escriptors són humans i poden tenir percepcions diferents de la realitat i també poden mentir. Generació rere generació ens hem escolaritzat a Catalunya i no hem estat capaços d'adonar-nos de l'adoctrinament que hem patit. Hem de demanar perdó. No tenim el cervell tan il·luminat pel flamant acadèmic.

Cifuentes, reivindicativa

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha posat dues pancartes en suport al líder opositor de Veneçuela, Leopoldo López, empresonat pel govern de Maduro. El PP es torna reivindicador de les llibertats. Cosa bona. Ara cal que continuï i pengi pancartes a favor dels perseguits per règims com el xinès o per algun dels règims amos del petroli. Segur que li agafa gust i es deixa "rastes" i es posa el mocador palestí.

diumenge, 13 de març de 2016

Enquestes i pactes

Els de la Sexta diuen que la majoria d'espanyols vol un pacte PSOE, PP i Ciutadans. Enquestes. Un 38% voldria el pacte. Això, segons ells, ja vol dir que la majoria el vol, quan en realitat un 62% no el vol. Aquest raonament de la Sexta no aplica, evidentment, si el 48% de catalans van votar clarament opcions independentistes al setembre. Quant tens una majoria clara en contra, un 62%, no pots assumir tot el contrari i pressionar per aconseguir-ho sense faltar a la veritat.

dissabte, 12 de març de 2016

Enquestes per pressionar

Continuem amb les mostres que la política no canvia tant amb els autoproclamats reformistes. He escoltat algú de Ciutadans, crec que Carlos Carrizosa, recolzant-se en estadístiques per afirmar que una gran part de votants del PP no volen Rajoy com president del govern, i que una part més ampla del ciutadans tampoc. Els reformistes també tiren d'enquesta quan els interessa i obliden que les eleccions van donar un resultat que no permet dir res més que qui va tenir més vots fou el PP, amb Rajoy com candidat. Tal com funciona el sistema, si la gent del PP no vol que Rajoy sigui president, han d'expressar-vo votant, sigui en unes primàries, sigui on sigui.

Igual que no és admissible deduir interessadament que si Podemos vota contra la investidura de Sánchez està en línia amb el PP o amb Bildu, no és tampoc admissible extrapolar resultats d'enquestes per molta fiabilitat que tinguin. L'única enquesta que els constitucionalistes han d'acceptar són les urnes, si és que són coherents amb ells mateixos.

divendres, 11 de març de 2016

García Albiol, piulades i identitat digital

El compte de Xavier García Albiol ha publicat avui una piulada sobre els atemptats de l'11M de l'any 2008 en la qual, a més de recordar les víctimes, deia que alguns encara riu les gràcies dels seus autors. Una piulada que es pot interpretar de vàries maneres, entre altres relacionant, per enèssim cop, els atemptats amb ETA. Sigui així o no, la piulada era polèmica i ha estat eliminada del compte. A la ràdio he escoltat García Albiol donar la culpa a un error del community manager.

Hi ha polítics que quan s'equivoquen entonen el mea culpa, sense puntualitzacions. Hi ha qui cerca culpables o excuses. Pot ser culpa dels ordinadors, d'algun treballador, o que s'havia adormit mentre escrivia la piulada...

La culpa recaiguda en el community manager és un reflex de com utilitzen alguns polítics i algunes personalitats la seva identitat a la xarxa. Un compte que duu nom i cognoms hauria d'estar gestionat pel nom i cognoms que identifica i no tenir un equip de gent encarregada de fer la feina. Així un pot ser més proper i opinar de forma personal, dins dels límits que es marqui a sí mateix. Així un no fa una piulada amb una foto on surt ell mateix fent una conferència. Així no està enganyant gent que pot ser ingènua i pensar que té contacte directe amb aquella persona.

dijous, 10 de març de 2016

3+2

Els graus universitaris sembla que van camí de convertir-se en carreres de 3 anys, en comptes de 4, complementades amb 2 anys de màster. Això provoca les protestes dels alumnes. Les famílies i la societat en general haurien de pensar-hi. Per molt que des del Govern es digui que el primer curs de màster tindrà preu de grau, ens estan dient que amb el grau sol no n'hi ha prou, que en redueixen el contingut i que per això ens cal un màster, del qual almenys el segon any haurem de pagar més que si fos part del grau. Una enganyifa. Si un grau de 3 anys és insuficient i cal un màster per tenir un perfil acceptable vol dir que falla alguna cosa al grau. I aquest és un problema de l'educació universitària des de fa molts anys.

dimecres, 9 de març de 2016

La línia de P3 del Soriano Montagut #amposta #educació #retallades #noaltancamentP3

Demà entrada sense normalitat al Soriano Montagut #amposta #surtdecasaebre #viulebre #ebreactiu #canal21ebre #educació #ensenyament #noalta ncamentdeP3Demà l'escola Soriano Montagut d'Amposta farà una entrada sense normalitat per mostrar el rebuig a la supressió d'una línia de P3 per al curs vinent, amb el conseqüent efecte sobre el personal del centre. El Departament no ha volgut baixar la taxa d'alumnes per línia per evitar que no es perdi aquesta línia i altres línies de P3.

Allò que no s'entén però, i em repeteixo en aquest blog, és que a Amposta hi ha 4 escoles públiques i una concertada, i que la línia de P3, si s'ha de treure, no es tregui de la concertada abans de fer-ho d'una pública. El criteri s'hauria d'explicar molt bé per entendre's perquè amb aquestes accions el Govern que ens ha de dur a la independència està perjudicant l'educació pública, a més de posar en perill la feina de persones. Sovint veiem massa decisions que es prenen sense pensar que perjudiquen persones que mengen gràcies a la feina que fan. En centres on mai no hi ha prou recursos a la mínima que es pot, a retallar. Una vergonya.

dimarts, 8 de març de 2016

La cultura catalana a València

Avui he vist una notícia d'ABC escandalitzant-se perquè, suposadament, la Generalitat de Catalunya es fa seves les falles valencianes. Res més lluny de la realitat. El web del Departament de Cultura les cita entre les festes del foc entre les mostres de la cultura catalana. Una frase curta en un paràgraf on es parla de les moltes festes relacionades amb el foc en el territori d'aquesta cultura compartida.

Valencians a Facebook esbarrant-se amb els catalans. Sense reflexió sobre què és cultura i què és política, què és una informació manipuladora i què és informar d'una realitat cultural. Valencians negant parlar la mateixa llengua, compartir la mateixa cultura i mostrant interès zero pels costums a Catalunya. Pobresa cultural alimentada durant dècades per l'espanyolisme, al qual la cultura valenciana se li'n refot.

Els he posat aquest vídeo que potser no els farà gràcia però, és molt entenedor i entretingut.


dilluns, 7 de març de 2016

Turquia i els refugiats

La UE vol que Turquia controli les seves fronteres. A canvi sembla que se li facilitarien algunes coses, com el camí per formar part de la UE. Els refugiats, moneda de canvi. Els drets humans sota criteris mercantilistes. No importa si Turquia no és un estat democràtic com cal, importa que posin vàlbules de regulació de l'entrada de refugiats i així la UE podria estar més tranquil·la. Mesos i mesos per atendre les persones que fugen de la guerra i de la misèria per tenir una vida millor i la gran i vella Europa, la que dóna lliçons de civilització, no és capaç de fer les coses bé i de forma eficient. No importa que morin xiquets i xiquetes, famílies senceres, que pateixin les inclemències del temps, sobretot ara a l'hivern. M'agafa oix...

diumenge, 6 de març de 2016

Camí del pacte amb el PP

César Luena (PSOE) continua amb l'argumentari socialista acusant Podemos de mantenir Rajoy al govern, de votar al costat del PP . Podria acusar al PP de votar com Podemos però, aquesta comparació no els convé tant. També sembla que Luena sap, com altres líders socialistes, que els votants de Podemos volien el partit donés suport a un govern de PSOE i Ciutadans.

Alberto Garzón ha recordat als socialistes que no fa tant Ciutadans era un partit de dretes, tan o més com el PP, i que ara és un partit amic del PSOE, un partit que ha de permetre fer polítiques reformistes, progressistes, d'esquerres. Malauradament Izquierda Unida té poc ressò com perquè se l'escolti gaire gent.

Andrea Levy davant d'un auditori amic ha afirmat amb rodunditat que l'únic partit que ha guanyat les eleccions és el PP. No ha explicat però, per què, si han guanyat les eleccions, no poden formar govern. Serà perquè en realitat no les han guanyat en el sentit de ser escollits per governar, en nombre d'escons. És que sempre s'ha d'explicar el mateix...

I al final tindrem PSOE+Ciutadans+PP, perquè tan diferents no són i ara ens estan marejant fins escenificar un acord treballat i satisfactori.

dissabte, 5 de març de 2016

Autonomia local i homenatges franquistes

Tortosa: Monument franquista, façana fluvial i la SudaAutonomia local. Democràcia.

Mantenir un monument en homenatge als soldats del bàndol franquista durant dècades.  Donar la culpa a governs anteriors de no haver fet res. 

Negar-se la passada legislatura a fer un referèndum. Voler fer-lo ara ignorant la voluntat del Parlament, la lògica i la llei de la memòria històrica. És que els verds van protegir-lo quan governaven i tal... 

Equiparar el procés per l'estat propi, el nou país, amb la polèmica pel moixó al mig del riu. Tombar les cases de davant de la Catedral sense sense referèndum. No feia falta. 

Canviar el nom del barri 13 de gener i homenatjar l'alcalde republicà de Tortosa durant la Guerra Civil. Mantenir el monument franquista.

Garantir-se la confiança dels votants conservadors de Tortosa que no voten PP.

Democràcia. Autonomia local. 

divendres, 4 de març de 2016

Fumata negra anunciada

Fumata negra al Congrés dels Diputats. Potser algun ingenu pensava que en dos dies canviarien les coses. Pedro Sánchez s'ha fet el molest amb Podemos, acusant-los de trair els seus votants. Així es regenera la política, sense saber perdre i fent afirmacions sense fonaments objectius per tal de danyar la imatge del rival. El PSOE segur que sempre fa allò que els seus votants volen, segur. I el PSC, evidentment, també. Per això es van desdir del dret a decidir que duien al programa electoral del 2012. Segur que els votants de Podemos, com sap Pedro Sánchez, estarien tots encantats amb un govern de PSOE i Ciutadans.

I així, ara poden passar dos mesos i anar a eleccions o passar dos mesos i que el PP se sumi a la coalició reformista i progressista.

dijous, 3 de març de 2016

PSOE+Ciutadans+PP

Avui de Cospedal ha anunciat converses amb PSOE i Ciutadans per arribar en un acord de govern que eviti noves eleccions al juny. S'especula amb un govern encapçalat per un tècnic o per una persona d'un perfil menys polític, amb un compromís de governar durant 2 anys. Això deien a la ràdio. Acabades les eleccions al desembre Ernesto Elkáizer ja va pronosticar que una de les alternatives era un govern de coalició PSOE-PP amb un president que no fos Rajoy. No ens estranyi si passa. PP i PSOE, PSOE i PP, quan els convé es posen d'acord.

Podemos, Carmena i Bildu

El PSOE i Ciutadans es presenten com reformistes, com aquells que duran una nova forma de fer política a Espanya. Però, recorren a la fal·làcia, com han fet sempre els partits polítics. Avui Manuela Carmena es posicionava a favor que Pedro Sánchez sigui investit president. Des del PSOE s'han donat pressa a dir-li a Pablo Iglesias que li faci cas. Segur que Pedro Sánchez acceptaria que li diguessin que fes cas a Susana Díaz, o a Felipe González,... si tinguessin diferent posició a la seva. De fet, el propi PSOE hauria callat si Carmena hagués parlat en sentit contrari.

He escoltat Albert Rivera equiparant de forma subtil votar contra l'acord PSOE-Ciutadans com votar al costat d'ETA. No ho ha dit, evidentment, ha esmentat Bildu. Però, sabem que per a alguns que Bildu sigui un partit polític legal no compta, malgrat la llei de partits que ho empara. Així, si Podemos, PP o els partits catalans voten contra la investidura de Sánchez, voten en el mateix sentit que ETA. Si donem per vàlid aquest raonament, quan Ciutadans ha coincidit en actes públics amb grups feixistes podem assumir que Ciutadans està d'acord amb ells? Són feixistes els de Ciutadans? Quan Ciutadans no va votar contra el franquisme al Parlament era perquè hi estava a favor?

Ei, que són reformistes i regeneradors.

El monument del riu

El Parlament ha votat la retirada del monument franquista de Tortosa. Aquell monument emmig del riu, el qual el govern d'esquerres de Tortosa va voler rebatejar però, que al cap i a la fi, sempre ha estat i sempre serà un monument franquista. Tenim un problema en aquest país, pensar molts cops que el nom fa la cosa, pensar que rebatejar o redefinir ja canvia coses. I no és així.

Si el govern d'esquerres tortosí no va treure'l del riu, el convergent tampoc, i no ha estat fins aquesta legislatura que ha acceptat una consulta popular. Es va canviar el nom del barri 13 de gener, s'han enderrocat les cases de la Catedral -sí, en un altre context de temes-. No es pot treure una cosa que fa temps que no hauria de ser-hi?

Perquè si recorrem a les sensibilitats, hauríem de començar a preguntar en molts llocs si la gent vol retirar homenatges a Franco, a Primo de Ribera o a altres, que segur que hi hauria molts nostàlgics que votarien en contrar.

dimecres, 2 de març de 2016

La setmana vinent

Els caps pensants del PSOE han volgut que Pedro Sánchez repeteixi cada dos per tres tot allò que es pot començar a fer "la propera setmana" si és investit president. De forma repetida, pesada, ahir al debat d'investidura deia quelcom com "això podrem començar a fer-ho, ses senyories, a partir de la propera setmana". Pesat i ridícul. Les idees al partit dels dinosaures ex-obrers s'acaben. Després passa que Pablo Iglesias i Joan Tardà li fan una bona repassada i no sap respondre més que amb eslògans de l'argumentari que s'ha après per defensar el pacte amb Ciutadans.

No sumen. Encara hem de veure com Rajoy s'aparta o l'aparten i el PP se suma a PSOE i Ciutadans. Mentrestant han començat a comptar els dos mesos perquè els ciutadans puguin tornar a dir com volen que sigui el govern espanyol.

dimarts, 1 de març de 2016

Les opcions de Sánchez

Diu Pedro Sánchez que hi ha dues opcions, fer-lo a ell president o fer a Rajoy. Així vol convèncer els diputats perquè el votin o s'abstinguin. Bé, no ho vol, ho diu pensant en qui ho veu a través dels mitjans. Es deixa una tercera opció: eleccions. Eleccions que potser ajudarien a aclarir què vol la ciutadania, allò que cada partit diu que sap perfectament i que, en base a aquest coneixement, cadascú es posiciona de diferent manera.

Per cert, si es veu satisfet Albert Rivera des del seu escó, veient els socialistes, a qui va dir que no votarien mai, defensant les seves polítiques.

Conselleria quin nom no vull recordar

Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. No podien haver escollit cap altre nom per a la, de facto, conselleria d'Afers Exteriors presidida per Raül Romeva? És més, no podien haver pensat això abans d'estrenar el govern amb un nom condemnat a ser perseguit per Madrid? De vegades sembla que tenim totes les neurones treballant en un lloc i no en tenim prou per trobar noms menys embolicats i llargs per a les coses.