dissabte, 31 d’octubre de 2015

Mantenint medalles d'or a Franco

Imagineu una ciutat alemanya que mantingui un títol homenatjant Hitler, o una d'Italiana que ho faci homenatjant Mussolini. És cert que pot semblar un tòpic però, si admetem que el franquisme va ser una dictadura que va ser amiga dels nazis i dels feixistes, que va cometre barbaritats durant les gairebé quatre dècades passada la Guerra Civil, ens hauríem de preguntar com és que encara hi ha localitats a Espanya que mantenen títols homenatjant Franco. Per exemple, els constitucionalistes del PP i de Ciutadans han impedit que es retiri la medalla d'or al dictador que manté la localitat de Calatayud. Cap justificació no és admissible. Aquests són els que s'omplen la boca de Constitució i de democràcia.

El PSC de Lleida, cap al PSOE

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, era un dels que semblava discrepar de la línia Navarro. Però, es va fer enrere -si mai havia fet un pas endavant- i va combregar amb el partit i la seva postura envers el dret a decidir. Potser per garantir-se la continuïtat a l'alcaldia, qui sap. Potser també hi ha alguna explicació per entendre el motiu que ha dut al PSC de Lleida votar junt amb Ciutadans i PP contra l'ús del català com llengua preferent a la Paeria. Sempre es pot posar qualsevol excusa, per genèrica que sigui.

divendres, 30 d’octubre de 2015

Aliments cancerígens i dièsel amb més permissivitat

L'Organització Mundial de la Salut ens ha posat la por al cos dient que la carn processada i la carn roja són cancerígenes, la primera en major mesura que la segona. Ja veig els carnissers emprenyats per la notícia. Però, no veureu el govern espanyol ni la UE fent cap moviment per aclarir el tema o per imposar majors controls en com es tracta la carn per reduir el risc cancerígen.

Els EUA van destapar l'escàndol de manipulació dels vehicles dièsel per part de Volkswagen, per la qual les dades de contaminació dels mateixos eren majors que les declarades. Els vehicles dièsel estan en el punt de mira de contaminació per lo perjudicials per a la salut que poden ser. El govern espanyol va demanar a la UE que permeti vehicles dièsel més contaminants -contradient l'esperit de la mateixa Constitució espanyola, recordem-ho-. L'argument, l'amenaça de destrucció de llocs de treball. Un mes després de l'escàndol de VW, la UE permetrà que els vehicles dièsel contaminin un 20% més. Política d'interessos privats que passen per sobre d'altres interessos molt més importants, com la salut de les persones. Això ho fan governs democràtics que acusen altres de no respectar la democràcia i voler legislar segons els convingui. 

dijous, 29 d’octubre de 2015

A casa després de 4 mesos

4 mesos d'hospitals. Sobretot els 2 primers de patiment, de neguit, de mals presagis. I ara acaben feliçment amb la tornada a casa. Allò que fa 4 mesos semblava complicat al final ha acabat bé. 3 mesos a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i 1 a l'Hospital Comarcal d'Amposta. Agraïment als professionals i descans després d'un estiu tan diferent.

A Catalunya cal actuar com fan a Espanya

Molt encertada la portada del Matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas. Mentre a Espanya PP i PSOE quan convé es posen d'acord, com quan van rebutjar el Pla Ibarretxe o ara que volen fer front al procés independentista de Catalunya, aquí tenim Junts pel sí (o CDC?) i CUP que no són capaços de pensar en termes de país i treballar per tirar en davant el procés, perquè posen per davant les seves diferències ideològiques. Els ciutadans hem estat capaços de votar apartant les preferències de partit. Ara toca que els partits facin el mateix.

La defensa de la Constitució

La defensa de la Constitució que fa el govern espanyol per fer front a l'independentisme i la defensa que no es fa pel dret a una feina i una vivenda dignes.

Et canses de sentir cada dia que s'ha de respectar la Constitució. Te'n canses que a Madrid diguin que el text constitucional és sagrat. Tan sagrat com per reformar-lo per satisfer les demandes de la UE per assegurar el cobrament del deute sobirà, i sense preguntar ningú. PP i PSOE, governi qui governi, quan cal es posen d'acord. A més de modificable segons convingui, la Constitució s'ha de defensar també selectivament.

S'aprova una llei de seguretat ciutadana que fa dubtar de la defensa de la llibertat d'expressió, a l'article 20.1.  L'article 35.1 parla del dret al treball, a una remuneració suficient i a la no discriminació per sexe, entre altres. No cal comentar gaire cosa. L'article 41 parla d'un règim públic de la Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l'assistència. Recordem les mesures del govern espanyol que han posat barreres a l'assistència sanitària i que han deixat fora d'alguna manera els immigrants. L'article 44 parla de la protecció a la cultura i a la recerca científica. Amb la pujada de l'IVA cultural i les retallades en recerca és evident que això es compleix amb escreix. L'article 45 menciona la protecció del medi ambient i la seva conservació. El govern espanyol posa peatges a la generació d'energia solar i, com llegia aquesta setmana, demana a la UE relaxar les exigències sobre les emisions dels vehicles dièsel. L'article 47 parla del dret a una vivenda digna i a la regulació del l'ús del sòl per evitar l'especulació. Com sabeu, tothom a Espanya, sigui de lloguer o de propietat, té vivenda i digna. I per descomptat, aquí no s'ha especulat mai i no ha hagut cap bombolla immobiliària.

No cal seguir, no?


dimarts, 27 d’octubre de 2015

Rajoy el victoriós

Mariano Rajoy ahir va tancar la legislatura i va convocar eleccions presumint de la seva acció de govern i utilizant arguments allunyats de la realitat. Segons Rajoy Espanya ha aconseguit sortir de la crisi sense deixar pel camí ningú. Així, per a Mariano tota la gent que s'ha quedat sense feina a causa de la crisi, tota la gent que s'ha quedat sense casa, tota la gent que ha vist com no podia accedir als medicaments, que no podia estudiar, etc., no és ningú, i per això, com que no és ningú, no els compta a l'hora de repassar quanta gent s'ha quedat pel camí. És evident que pel camí no s'ha quedat la banca, rescatada, tot i que el president del govern diu que vam estar a punt de ser rescatats -és a dir, que no ho vam ser-, juntament amb altres afirmacions de dubtosa credibilitat.

Avui, després de les mentidetes d'ahir, Mariano ha fet una declaració institucional enfront de la proposta de Junt pel sí i la CUP per iniciar el camí cap a la república catalana, amb amenaces d'actuar, típic del govern espanyol. I afirmant que a Catalunya hi ha més gent que no vol la independència que la que en vol, sense haver dades objectives que diguin el contrari. És més, ja sabem que les úniques dades són que la majoria absoluta al Parlament és independentista. Així anem.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

La invasió d'Iraq segons Esperanza

Eren temps de fotos entre els poderosos. Bush, Blair i Aznar. Eren temps en què Aznar posava els peus sobre la tauleta de centre a can Bush. Eren temps de parlar castellà amb accent mexicà. Eren temps de dir que Saddam tenia armes de destrucció massiva i enviar tropes a Iraq utilitzant eufemismes i així negar que anessin a participar en la guerra encetada pels EUA. Aznar va reconèixer  que d'armes de destrucció nassiva no n'hi havia cap. Blair ha demanat perdó per la invasió d'Iraq i les seves conseqüències. I Esperanza Aguirre s'enfada perquè segons ella Espanya no hi va participar. El cinisme és un art que practica molt bé Aguirre.

diumenge, 25 d’octubre de 2015

El trio de les Açores

Tony Blair ha reconegut que van anar a la guerra de l'Iraq basant-se en dades falses i ha demanat perdó. Tard, molt tard, pel mal que s'ha fet però, almenys no ha fet com Aznar, qui va reconèixer que no hi havia armes de destrucció massiva però, mai no va demanr perdó, i no crec pas que el demani. No va amb la seva actitud arrogant, xulesca. Aquests governants occidentals van acceptar mentides per justificar la guerra de l'Iraq, una guerra que va suposar un punt d'inflexió en els atacs fruit del fanatisme, i no seran jutjats per fer-ho, perquè les seves decisions no les pot qüestionar ningú, malgrat que ara acceptin que van prendre-les sense tenir la certesa dels arguments emprats. Aznar, un d'ells, lluny de ser objectiu de les crítiques, és venerat pels seus i amenaça de tant en tant de tornar per dur Espanya allà on ell voldria.

dissabte, 24 d’octubre de 2015

I els refugiats continuen arribant

Els refugiats continuen arribant a les costes europees. Continuen arribant criatures amb les seves famílies. Continuem tenint fotografies del patiment de nadons i d'infants. Però, els governs no actuen com haurien, no actuen de forma ràpida i eficient per evitar patiment i tragèdies. Necessitem una nova imatge impactant, una altra criatura morta i abandonada en una platja per reclamar als nostres governs que actuïn ja? Si fos per una altra cosa les reccions haurien estat més ràpides i contundents. Mireu si no com de ràpid es disposaven a castigar Grècia si es negava a aplicar noves retallades. O mireu si els costa poc unir-se per enviar l'exèrcit per fer la guerra.

Em pregunto si el cardenal Cañizares segueix les notícies sobre el drama de les famílies que volen entrar a Europa per trobar una vida millor, si continua pensant que el perill que passin fanàtics és argument suficient per posar entrebancs a famílies, sobretot a criatures amb els seus pares, per fugir del perill i trobar un lloc on viure en pau.

divendres, 23 d’octubre de 2015

El pare de Rajoy

Ernest Benach, ex-president del Parlament, va ser durament atacat per com es va acondicionar el cotxe oficial per tal de treballar-hi en els seus desplaçaments. 20.000 euros per "tunejar", com van qualificar-ho alguns mitjans, el seu Audi. Es pot discutir si això era adient o no, perquè sovint els càrrecs públics i els càrrecs directius exigeixen unes comoditats que els seus subordinats no poden tenir, malgrat que segurament els farien molt de servei a alguns.

La polèmica amb Benach va aixecar polseguera a Madrid, com tantes altres coses que passen a Catalunya i que quan passen a Madrid, quan són d'àmbit estatal i, sobretot, si les protagonitza el PP, no es consideren tan greus. És el cas dels casos de corrupció, amplificats els de Catalunya i atenuats els de Madrid, o els usos personals de diner públic, com s'ha conegut aquests dies en relació a l'atenció amb diner públic que rep el pare de Mariano Rajoy a la Moncloa. Diríem que Rajoy cobra prou diners com per pagar una atenció com cal al seu pare i no fer-ho passar com una despesa pública. Però, aquesta opinió, lògica, a Madrid no es veu igual segons qui es posicioni. No veureu cap mitjà de la caverna estripant-se els vestits per la situació. Moncloa ho justifica. I tot arreglat. Imagineu que en comptes de Moncloa parléssim de Generalitat i en comptes del pare de Rajoy parléssim del pare d'Artur Mas, si encara visqués. Sidral servit.

dijous, 22 d’octubre de 2015

Investidura

Un cop més la corrupció a la primera línea de la política catalana. Els escorcolls a la seu de CDC ahir, amb la detenció de diverses persones, dóna munició per a que des de Madrid es reclami respecte per la justícia. Cinisme. No cal recordar, un cop més, quan el PP carrega contra qui, des de la justícia, adopta una postura amb la qual no hi estan d'acord. Aquestes detencions són una arma més per desactivar el "procés". Però, aquest "procés", el qual com ens diuen, va més enllà de les persones, hauria de serguir ben viu. La CUP hauria de ser generosa perquè Artur Mas pugui ser investit, en pro del "procés". Artur Mas hauria de fer un pas enrere també, en pro del "procés". Qui farà el pas primer? No se sap, si és que el fa ningú. El fet és que d'aquella discreció en les negociacions aquests dies als mitjans ja no es recorda res i tornem a tenir especulacions de com acabarà tot. Per sort queden pocs dies per veure com va la investidura del nou President.

dimecres, 21 d’octubre de 2015

#BackToTheFuture #WelcomeMarty #HLN 21 d'octubre de 2015, el futur

Avui és el dia en què, segons la pel·lícula Retorn al futur, els seus protagonistes arribarien al futur, des de 1985, 30 anys enrere. Arreu del món se'n parla. Acceptem-ho, ens van les "frikades". Els mitjans s'hi han sumat. I el dia ha servit per comparar els avenços que predia la pel·lícula per al 2015 amb els que realment ha hagut, que no han estat pocs. Sembla que allò més destacat ha estat que no hem aconseguit, encara que està força avançat, el monopatí volador. Ves per on.

Coincidint amb aquest dia sona repetidament una cançó, Power of Love, de Huey Lewis & the News. El grup de música que a l'institut va formar part de la vida uns quants rapitencs i uns quants ampostins, aquell grup que no t'abandona mai més. Crec que no m'equivoco si dic que és l'únic dia en molts anys en què sonen tants cops arreu del món. Perquè, malauradament, no tothom té la sort de ser els Rolling, els Beatles, AC/DC, U2, etc.


dimarts, 20 d’octubre de 2015

La vicepresidenta vol triar presidenta

El govern espanyol no vol que Carme Forcadell sigui presidenta del Parlament perquè, diu la vicepresidenta, no representa a la majoria de catalans, majoria que diu la cantarella, no vol la independència. El Congrés dels Diputats està presidit per un polític del PP, partit que en les anteriors eleccions al Congrés va assolir gairebé el 45% dels vots. Fent la lectura de Soraya, el 55% dels espanyols no són representats per la ideologia del PP. Malgrat això, tothom ho entèn i ho accepta. Igual que amb la Justícia, el PP uns cops demana respecte i en altres emet dures crítiques.

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Compte, Facebook farà pagar per mantenir la privacitat

Sabeu que Facebook vol cobrar per mantenir el vostre compte privat? Sabeu que podeu posar un missatge al vostre mur avisant al senyor Facebook que això està molt malament i que no ho voleu? Que després en facin cas o s'ho llegeixin i riguin és una altra cosa.

Sabeu que Instagram, Twitter, YouTube, Facebook i altres serveis de la web poden utilitzar allò que publiqueu sense permís i guanyar diners sense remunerar-vos? Ah, no? Que no llegiu les condicions d'ús del servei quan us hi subscriviu? Ah, per això també fa uns anys van circular missatges queixant-se del mercantilisme amb els continguts amb què ompliu aquests serveis.

Ignorància, molts cops voluntària, és la causa que avui dia encara caiguem en la trampa de distribuir cadenes que no tenen fonament, vestides de text legal, contradient el contracte que nosaltres hem subscrit amb l'empresa que ofereix el servei. Em sorprèn veure persones amb un mínim de criteri que cauen a la trampa de compartir aquestes falses alarmes amb l'excusa de "per si és veritat".

diumenge, 18 d’octubre de 2015

La Festa dels Súpers

#arkandú #festadelssupersUn dia a l'any TV3 organitza a Barcelona la Festa dels Súpers. Una festa per als crios en la que els grans també ens ho passem bé, sobretot per veure els fills passar-s'ho bé i gaudir d'un dia màgic. Un dia màgic que al final del dia esgota les bateries d'infants i adults. I en un dia així te n'adones lo bonic que és ser una criatura, amb tota la innocència i les ganes de passar-s'ho bé, i de la necessitat que tenim els adults de ser més sovint criatures. Sí, això són tòpics avui dia perquè l'endemà continuem amb els nostres maldecaps però, cal intentar-ho.

dissabte, 17 d’octubre de 2015

FP en Tauromaquia

Spain is different, diuen. I no costa trobar exemples per il·lustrar-ho. Ahir mateix es coneixia que el ministeri d'Educació crearà un cicle de FP de Tauromaquia. Les Humanitats potser desapareixeran de la universitat però, qui sap si aquest no és el primer pas per poder crear el grau en toreig i fins i tot poder arribar a ser doctor en l'art de les banyes. A l'Ebre ja ens podem espavilar i demanar el cicle en l'especialitat d'embolar i de capllaçar. Potser podríem crear un institut de tecnificació torera. Segur que s'esgotarien les places ben ràpid.

divendres, 16 d’octubre de 2015

D'UPyD al PSOE, i Iceta quina cara fa?

El PSOE de Sánchez i d'Iceta, el que ha de facilitar la "tercera via", durà a les llistes Irene Lozano, procedent d'UPyD, mediàtica també, i partidària de recentralitzar l'Estat. Fantàstic. El federalisme i tota la cantarella de la campanya electoral de les eleccions del 27S, si encara hi ha algú que se les creu, amb fitxatges com aquest queden encara més en dubte.

dijous, 15 d’octubre de 2015

#Comanys75 Artur Mas imputat i la llibertat d'expressió en qüestió #independència

75 anys de l'afusellament del President Companys. President legítim de la Generalitat de Catalunya afusellat pels guanyadors de la Guerra Civil, un règim il·legítim i il·legal que després de guanyar no va tenir pietat dels perdedors, malgrat erigir-se en els croats de la religió a Occident. Alguns encara avui l'acusen de colpista i de moltes coses més per justificar tot allò que va fer el franquisme.

Avui el President Mas ha declarat com imputat per haver tirat endavant la consulta del 9N. El dia ha estat poc oportú, encara que segons com es miri ho ha estat del tot, per despertar encara més el rebuig social contra la situació generada. La política judicialitzada, l'estratègia del PP quan no pot guanyar a les urnes. Alguns voldrien veure una fotografia com la de l'octubre de 1934, amb el President Companys a la presó. 

El President ha estat acompanyat per centenars d'alcaldes i per milers de persones a l'arribada i a la sortida de la seu judicial. Ja vam viure fa uns dies el mateix amb la consellera Rigau i amb l'ex-vicepresidenta Ortega. Això ha despertat el rebuig del poder judicial i dels polítics de PP i PSOE. Sembla que les mostres de rebuig a les decisions judicials no queden dins de la llibertat d'expressió. I sembla que el respecte per la justícia, com reclamen ministres i dirigents de partits, només se li exigeix a la gent que protesta per la imputació dels càrrecs públics que van participar al 9N. Lluny queden els dirigents del PSOE, amb Felipe González al capdavant, acompanyant Vera i Barrionuevo a la presó, en senyal de solidaritat -i de protesta-. O les crítiques punyents de polítics i periodistes de dretes quan un jutge ha pes decisions que no han estat del gust d'ells. La separació de poders al servei d'allò que el PP i PSOE entenen en cada moment.

La justícia i la democràcia funcionen a Espanya. Però, funcionen millor en uns casos que en uns altres. Convocar una consulta popular sota el mandat del Parlament es pot perseguir. Manifestar-se amb consignes i símbols franquistes i nazis no es persegueix. Els mateixos que volen tancar Mas a la presó callen davant d'accions tan antidemocràtiques com l'apologia del franquisme i del nazisme. Si això és una democràcia madura que algú m'ho expliqui.

dimecres, 14 d’octubre de 2015

Cañizares se supera

Quan he escrit l'anterior apunt només havia escoltat part de les declaracions de l'arquebisbe Cañizares. Les declaracions completes se superen. Primer, s'ha d'anar en compte de deixar passar els refugiats perquè no són tants els perseguits, diu, i són un cavall de Troia per a les civilitzacions occidentals. Segon, aquest home defensa les polítiques de retallades i nega que hi hagi més gent patint que abans. Segur que ell surt al carrer i pateix com qui més I tercer, torna amb la moralitat a l'hora de carregar contra l'independentisme.

A mi, com a molts altres catòlics, un home com aquest no em representa, no té cap autoritat moral per dir-me què he de fer. I espero que des del Vaticà algú faci alguna cosa per fer que a Espanya l'Església faci un canvi cap a una Església de tots, sobretot dels més necessitats, i no una Església a favor de les elits de dretes, de la gent de bé de sempre, una Església hereva del franquisme, del qual mai no s'ha separat.

Cañizares i la xenofòbia

Volia escriure sobre el judici a membres del govern que van organitzar el 9N però, m'he trobat amb unes declaracions dignes de ser comentades.

El cardenal Cañizares, arquebisbe de València, qui ja es va lluir convocant una vigília per resar per la unitat d'Espanya, ara emet una opinió xenòfoba, indigna de l'Església. Si el Vaticà demana els cristians ajudar els refugiats sirians, Cañizares diu que pocs són els perseguits i que l'entrada de refugiats és un cavall de Troia per a les societats europees. Suposo que altres tipus de refugiats no li farien tanta mania. 

Em pregunto com aquest home continua sent on és.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

Un nou bipartidisme

Salvados estrena nova temporada amb Rivera i Iglesias, Ciutadans i Podemos. Cada cop sembla més que lluny d'acabar amb el bipartidisme aquests dos partits acabin establint un nou bipartidisme, esdevenint el recanvi de PP i PSOE, respectivament. Els mitjans hi contribueixen. Fins i tot Aznar li dóna a Ciutadans una importància que li nega al PP. Partits que basen el seu discurs en la demagògia i en eslògans que agraden als sectors a qui van dirigits, vénen a substituir al sistema tradicional de dos partits predominants.

dilluns, 12 d’octubre de 2015

Res a celebrar

#Pilar2015 #amposta #surtdecasaebre #viulebre #ebreactiuCom cada any a Amposta s'ha celebrat el dia del Pilar. Amposta, com moltes poblacions del nostre territori, abastant el Maestrat de Castelló fins Salou, ha estat lloc de migració dels pobles de l'Aragó.  Mon pare, un de tants que van abandonar la transhumància per fixar la seva residència a la nostra ciutat. Però, les arrels mai no es perden i per això cada any se celebra el Pilar, amb missa cantada i tarda de jotes. Amb els anys els costums han anat canviant, adaptant-se a la situació del moment i les jotes del dia 11 a la nit s'han traslladat al dia 12 a la tarda. Però, la festa és la festa.

El dia 12 d'octubre sempre és festa a casa. És el Pilar. Altres celebren la Hispanitat, el descobriment d'Amèrica, l'inici del genocidi dels pobles indígenes en nom dels reis espanyols i de Déu, incomplint el Segon Manament. S'imposà la llengua, la religió, el saqueig dels recursos, i avui dia Espanya no ha estat capaç de reconèixer allò que es va fer, ans al contrari. I el més greu, els països sudamericans celebren la Hispanitat oblidant tot allò que significa. Res a celebrar, si no és el Pilar, el dia dels aragonesos.

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Rescats, retallades i eleccions

Un crèdit amb condicions avantatjoses. Això era el rescat a la banca segons el ministre De Guindos. Aquest rescat que no era tal ja es va dir que aniria carregat al deute espanyol i així és. Els treballadors són els que assumeixen els 40.000 milions d'euros del rescat bancari. Un rescat que no ha comportat un millor tracte als deutors amb la beneficiària.

El govern espanyol ha ofegat els espanyols a retallades i ara ens ven una recuperació econòmica que no es creu ningú però, que ens refreguen per la cara. Després de les eleccions del 20D ja veurem les retallades que arriben i com se'ns fa visible la realitat. De fet, el ministre De Guindos fa poc quan parlava dels pressupostos del 2016 que aprovarà el govern a corre-cuita, ja va dir que si s'han de fer ajustos per petició de la UE, aquest és un tema que ha d'abordar el govern que entri. Suposo que assumeixen que no guanyaran i deixen per als que vinguin els problemes. Així després podran dir, com han fet ara, que amb ells va arribar la recuperació econòmica i que els seus successors se l'han carregat.

dissabte, 10 d’octubre de 2015

No ens ho mereixem

Estem immersos en una altre episodi de negociacions i de dubtes al voltant del procés.  No hem patit prou amb els estira-i-arronsa entre CiU i ERC per arribar a tenir unes eleccions plebiscitàries, un cop aconseguides i passades, ens trobem davant d'unes negociacions interminables entre JxS i la CUP, davant d'unes negociacions envoltades de declaracions i contradeclaracions, amb especulacions, amb propostes d'uns i dels altres que potser no arribaran a res. Sembla que al final hi haurà acord però, sense merèixer-nos-ho, JxS i CUP ens estan marejant massa i ens estan transportant mentalment a mesos enrere quan patíem si tindríem eleccions o no. I crec que ja n'hi ha prou. Feina, feina i menys paraules.

divendres, 9 d’octubre de 2015

UPyD i el català, Ciutadans i el sistema foral

Ha passat la campanya electoral catalana i arriba l'espanyola. I la llicència per mentir sobre Catalunya continua vigent. Rosa Díez afirma que a Catalunya a les escoles s'inculca l'odi a Espanya. Segur que hi ha catalans que li donen la raó. Però, o bé menteixen, o bé han patit una situació excepcional i l'han extrapolat per establir-la com la regla del sistema educatiu. Una persona seriosa no pot simplement creure's això, perquè qui vivim i ens hem educat a Catalunya, qui tenim els nostres fills dins del sistema educatiu, sabem que no és cert que s'eduqui en l'odi a Espanya. I vénen de fora a dir-nos que les coses aquí es fan de manera diferent a com les vivim. Perquè saben que fora de Catalunya el missatge funciona electoralment. De fet, això ha estat argument també de Ciutadans, explotat insistentment i sembla que a Espanya els generarà beneficis.

Parlant de Ciutadans, fa uns dies que circula una informació que diu que Ciutadans vol eliminar els concerts basc i navarrès. De fet això se sap des de fa mesos i es pot veure en la seva proposta de model de finançament. Però, és d'aquesta mateixa setmana la notícia que algunes autonomies demanen eliminar els concerts de les comunitats forals en un nou model de finançament autonòmic. A Espanya s'obre un nou front. En comptes de demanar millores semblants a la de País Basc i Navarra s'opta per allò de "si no ho puc tenir jo que no ho tingui ningú", l'opció de l'envejós. Qui sap, potser així es contribueix a despertar els sobiranistes d'allí i fer que reaccioni el PNB, tan còmode com ho ha estat CiU durant aquestes 3 dècades.

dijous, 8 d’octubre de 2015

Israel i Palestina


L'altre dia escoltava la notícia relacionada amb el tancament de la Ciutat Vella de Jerusalem als palestins durant dos dies per un atac terrorista. També vaig escoltar que Israel destruïria la casa dels terroristes i/o la de les seves famílies. Llegeixo que soldats israelians han mort un xiquet palestí de 12 anys i un noi de 18. També llegeixo que hi ha 5 xiquets palestins que poden ser condemnats a cadena perpètua per tirar pedres al cotxe d'un colon israelià. La paraula del colon contra la dels crios i, encara que fos veritat, una pena desproporcionada i i sense pietat amb les criatures.

Com sempre, Israel té justificació per fer qualsevol cosa contra els palestins. Recordem les destruccions de cases, els atacs a zones habitades, etc. El terrorisme és l'excusa per massacrar els palestins i els països occidentals no hi posen objeccions. Recordem el tracte occidental envers Veneçuela o Cuba comparat amb la Xina, per exemple. No deixa de ser un cas més de posicionament de conveniència. I així es permet el patiment d'un poble, el patiment de persones innocents.


dimecres, 7 d’octubre de 2015

El ball dels polítics

Molt bé, s'ha posat de moda ballar per guanyar vots. Iceta va ser el pioner a les eleccions al Parlament. Ahir la vicepresidenta del govern espanyol va ballar a El Intermedio. Així el govern espanyol presenta una imatge amable. Les retallades s'obliden i el problema amb Catalunya també. Tot passa més suaument. Divendres però, la vicepresidenta tornarà a parlar amb llenguatge tecnòcrata de l'acció de govern. Ara només falta Rajoy ballant.

dimarts, 6 d’octubre de 2015

La doble moral amb els drets humans

Un article denúncia la doble moral del govern espanyol a l'hora de denunciar la persecució política i ideològica en diferents llocs del món. Diguem que quan el problema rau en la persecució política, l'atemptat contra els drets humans, en llocs com Veneçuela o Cuba, el govern espanyol i els mitjans de la dreta, insisteixen a carregar contra aquells països qualificant-los de dictadures -Veneçuela no ho és- i clamant pel canvi. Però, els mateixos, quan els atemptats contra els drets humans es fan en països com la democràtica [i popular] Xina o en monarquies absolutes de l'Orient Mitjà, callen o fan queixes baixades de to. L'article que comento parla de la futura mort per decapitació i la posterior exhibició del cos crucificat d'un jove per haver participat fa uns anys en protestes pro-democràcia. I no és l'únic cas de persecució en aquells països però, resulta que allí hi ha interessos i potser a Veneçuela o Cuba no. I, com diu l'acudit d'aquell que va al dentista, "oi que no ens farem mal?".

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Serrat

Joan Manuel Serrat opina que la independència no convé a Catalunya. Jo hi discrepo. Discrepar és legítim, i no per això l'insultaré. I així molta gent. Alguns mitjans han escampat que Serrat ha rebut molts insultes dels independentistes per aquest posicionament. El director d'El Periódico ha parlat de linxament a Twitter, com si hi hagués una munió d'insults per al cantant. Diria que no ha estat així i que, per molts insults que hi hagi, això no es pot generalitzar ni associar-ho a un pensament únic independentista. Aquesta crítica ve del director d'un mitjà amb una tendència cap al PSC i cap crítica no és gratuïta quan es tracta de política i venint d'un director de diari.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

La Nacional

És cert que la carretera N-340 és una carretera que s'ha de millorar, avançant en l'autovia A7 o bé rescatant l'autopista i no continuar trinxant el territori indefinidament. També és cert que mentre no es fan les obres necessàries cal reclamar la gratuïtat de l'autopista a les Terres de l'Ebre. No té sentit que entre Altafulla i Salou sigui gratuïta encara que l'autovia cobreixi gran part d'aquest tram. No té sentit tampoc que decideixin fer rotondes i que omplin de cons el tram de la Nacional entre El Perelló i Vandellòs. És ridícul.

Ara bé, qui no ha circulat per la N-340 i no s'ha trobat amb un boig que va perseguint-lo, que vol adelantar sigui com sigui, i va fent temeritats? Amb els recents accidents del tram del Perelló encara a la memòria, no fa més que dues setmanes que un individu amb el cotxe es va enfadar perquè jo no passava de 100 km/h i ell volia adelantar. Va anar així durant força quilòmetres. No cal dir que això no és una situació anecdòtica i que els conductors ens ho hauríem de fer mirar i no carregar només les culpes a la situació d'aquesta via.

dissabte, 3 d’octubre de 2015

Lo costat de riu de l'Aldea

Lo riu, lo pont, #amposta #surtdecasaebre #viulebre #ebreactiu #ebrebiosferaAhir vaig anar a l'embarcador de l'Aldea per fer unes fotos d'Amposta des de l'altra banda de riu. No és tan habitual veure'n o fer-ne i quan veig imatges de tota la façana fluvial ampostina de principis del segle XX penso que estaria bé tenir-ne alguna d'actual per comparar.

El fet és que hi vaig anar i vaig poder gaudir de la vista de la nostra ciutat a tocar de l'aigua, sobre l'embarcador de l'Aldea. Un embarcador però, que està allí deixat, entre la vegetació que creix a la riba del riu, amb uns voltants plens de brossa, una masia abandonada i mig esfondrada. I quan veus això i veus el cartell que diu "Embarcador de l'Aldea" penses com pot l'Ajuntament de la població veïna tenir-ho tot tan abandonat. Viuen d'esquena al riu. Encara que és normal, el tenen lluny, per molt que el terme hi toqui, per molt que ens recordin que mig pont Penjat és aldeà. I de tan lluny que el tenen ni se'n recorden. Potser les dues poblacions haurien de trobar alguna mena d'acord, alguna mena de mancomunitat, perquè ambdues ribes del riu fessin goig. Fins i tot es podria plantejar crear una ruta circular que unís el passeig del riu ampostí amb un de nou a l'altre costat. O lo que sigui, la qüestió és fer alguna cosa.

divendres, 2 d’octubre de 2015

Un silenci necessari #independència

La CUP ha anunciat que deixa la presència mediàtica fins la conferència política de dijous. Ho aplaudeixo. Jo encara diria més, però, no per repetir-ho, com feien els Dupond et Dupont si no que aniria més enllà. Els partits que se suposa que sumaran per dur-nos cap a la independència haurien de callar fins arribar en un acord o donar-ho tot per perdut i no marejar-nos cada dia amb declaracions a la premsa, amb idees de "bombero", pseudo-amenaces, etc. Ho hem viscut en el camí que ens ha dut fins aquí i això, senyors, ja cansa. No ens ho mereixem.

dijous, 1 d’octubre de 2015

L'edifici de les Monges

Amposta: Antic col·legi de "les Monges"Esquerra d'Amposta duia al programa electoral un punt relacionat amb l'antic col·legi de les Monges, el qual deia així:
Recuperarem l'edifici de l'antic Col·legi de les Monges per ubicar-hi projectes culturals i educatius com l'ESARDI, l'Escola d'Idiomes o l'Escola d'adults.
Al ple d'aquesta setmana a l'Ajuntament es va aprovar una moció per declarar l'edifici Bé cultural d'interès local (BCIL). En aquesta aprovació un dels arguments que es va donar és que aquesta figura de protecció farà l'edifici més atractiu a tercers, i també es va rebutjar la proposta del PSC de canviar els usos de l'edifici perquè es pogués destinar a serveis públics.

La interpretació de la proposta programàtica, com tantes i de la majoria de partits, pot ser múltiple perquè sempre hi ha ambigüitats que donen marge a interpretacions. Ara bé, qualsevol que ho llegeixi i que hagi seguit les declaracions en campanya, entenia que la voluntat de l'actual govern municipal era adquirir l'edifici de les Monges i amb uns usos determinats. Si no hi ha diners per fer-ho, és millor dir que no es pot abans que posar sobre la taula la compra privada i així no dóna la sensació d'incompliment del programa.