dimarts, 30 de juny de 2015

Per Grècia

Grècia ofegada per la Troika. Grècia ofegada per una Unió Europea que d'unió té ben poc. En països com Espanya on es predica la solidaritat per justificar que uns ajudin els altres, malgrat aquesta solidaritat sigui desproporcionada, es reclama que Grècia torni els diners, peti qui peti. Es demana que Grècia continuï retallant, castigant la seva població. Més atur, menys pensions, menys salut, menys protecció a la infància, a les persones necessitades,... I això, com si no se'ls hagués obligat ja prou a fer-ho. Un dels governs que hi va col·laborar, per cert, va ser el govern que va posar Grècia en aquesta situació.

Els governs europeus tenen una solidaritat zero amb Grècia. El Banc Central Europeu també. L'FMI, organisme que va fallar prevenint la crisi, presidit per una persona, qui com els seus antecessors, té problemes amb la justícia, amb un aire de superioritat que molesta, amb un discurs que menysprea les persones que cal protegir, com la gent gran, dóna lliçons a Grècia de quin camí ha de seguir.

I els grecs? Que es fotin. Espanya, un país que pregona els seus brots verds sense complexos, xulejant a la resta de països de la Unió, se'n pot resentir de com acabi el problema grec. Espanya, un país que ha exprimit el fons de les pensions per endeutar-se més, se'n pot resentir. I aleshores, què farem? Voldrem solidaritat o voldrem patir com els grecs?

I els mitjans de la dreta, entre ells els que presumeixen del seu catolicisme, seran compassius amb els grecs o prefereixen veure'ls patir? Practicaran la solidaritat cristiana o prefereixen veure'ls patir?

Transparència municipal

L'anterior govern ampostí va posar en marxa el portal de transparència municipal. S'hi poden consultar vàries dades relacionades amb l'administració local, entre les quals l'estructura de recursos humans. El govern de CiU tenia 6 càrrecs eventuals. Adam Tomàs ha presentat el cartipàs municipal i, a més de l'estructura de regidories, també hem sabut que de 6 llocs de treball eventuals es passarà a 1.

Els lloc de treball eventuals no consta a la informació del BOP quina és la forma de provisió del lloc de treball. Podrien ser a dit, per exemple? I, pel perfil que tenien aquests llocs de treball, té sentit que fossin llocs a dit i no places convocades per concurs? I el fet de ser a dit i eventuals, ha estat cap benefici per agrair o ha estat un problema perquè canviat el govern hi ha gent que s'ha quedat sense feina?

M'he fixat en els grups professionals dels treballadors municipals també. M'ha sobtat que la figura de cap d'unitat d'Informàtica sigui una plaça del grup C1 (títol de batxillerat o tècnic), amb un complement de 20.717,52€, de forma anàloga a altres caps d'unitat. Entenc que a un cap d'unitat se li hauria de demanar una titulació major. Aleshores potser els complements no caldrien. Perquè si crees una plaça C1 i li assignes un complement com aquest, en realitat la plaça hauria de ser una altra. Tot legal, evidentment, i m'alegro per qui pugui gaudir d'aquestes places però, crec que és totalment discutible, entre altres coses per la poca valoració que es mostra envers els professionals de determinats sectors.

dilluns, 29 de juny de 2015

Grècia, la democràcia i les sangoneres

L'any passat vam anar a les urnes el 9N amb una doble pregunta que d'entrada em va semblar innecessària i fugissera del tema principal, la independència. A UDC fa poc que han fet també una votació per veure si continuaven donant suport al procés sobiranista o no, amb una pregunta llarga i embolicada que venia a no dir res i a dir allò que ja s'havia assumit fins aleshores. Avui he escoltat també la pregunta que el govern grec proposa per al referèndum de diumenge per veure si es fa cas de les retallades que vol la Troika o no. Una pregunta que també m'ha semblat llarga, innecessàriament llarga. Angela Merkel ho redueix a demanar si els grecs volen romandre a l'euro i a la UE o no. Podria reduir-se també, simplificant i posant les coses negres, si els grecs volen continuar ofegant-se en la misèria o diuen prou a les mesures exagerades de la Troika. Sembla que les preguntes llargues, poc directes, estan de moda.

Sigui com sigui, l'exercici democràtic grec és sa. Altres pensaran que no, que és incomplir pactes, que és anar pel camí equivocat. Aquests altres probablement tinguin interessos i els posin per davant del benestar, de les necessitats, de la dignitat del grecs. Aquests altres, elegantment diuen que a ells això de la democràcia no els va.

diumenge, 28 de juny de 2015

És licor, licor d'arròs

L'amic Ramon, fidel a la cita anual, ha vingut a veure #elisiramorelaliraAhir a casa vam tenir la visita de l'amic Ramon. Vam estudiar junts a l'Autònoma i vam viure un bon grapat d'anys junts, primer a la Vila Universitària, després a Cerdanyola -i quines braves les de l'Alaska...-. Ens veiem poc. Si pugem a Barcelona i podem veure'ns ens veiem. I des de fa uns anys, quan arriba el final de juny, en Ramon baixa expressament a Amposta, de visita, i per veure l'espectacle que presenta La Lira. Aquest any, visita llampec perquè estem mig a casa mig a l'hospital però, no ha faltat i ha vingut a veure L'Elisir d'Amore. I de record s'ha emportat unes cervesetes artesanes del "terreno" i una ampolla de l'elixir d'amor d'en Dulcamara, el licor d'arròs del Delta. Que menys per agrair a un amic que faci tants quilòmetres per assistir a la cita anual de La Lira. I és que d'amics se'n tenen pocs però, de qualitat.

dissabte, 27 de juny de 2015

Cap de setmana intens

Cap de setmana intens. Ahir vam estrenar l'òpera L'Elisir d'Amore a La Lira. Avui dues representacions i demà la darrera. Se li suma que és una setmana complicada perquè la vida la passem entre casa i l'hospital. És a dir que, la tensió es manté tots els dies. I la música ajuda a canviar de xip. Si a més és a sobre l'escenari, encara millor.

divendres, 26 de juny de 2015

Els perdedors contents

Aquesta setmana es coneixia l'alternança que hi haurà al capdavant del Consell Comarcal del Baix Ebre entre ERC i PSC. Els dos primers anys ERC, amb Dani Andreu com president, els dos següents PSC amb Enric Roig. La imatge que il·lustrava la notícia, una imatge de la roda de premsa dels socialistes, era per pensar-hi. Al capdavant, amb cares alegres, Enric Roig, Joan Sabaté i Manel de la Vega. El primer, gran derrotat a les eleccions municipals, premi de consolació amb la presidència del Consell. Els segons, crec que dos dels grans responsables de la deriva del PSC a les Terres de l'Ebre. Deriva quant a resultats, perquè la seva estratègia és evident que no funciona des de fa anys, i deriva perquè han optat per seguir el corrent de Pere Navarro, continuat per Miquel Iceta. És a dir, el PSC cada cop més PSOE. I malgrat el fracàs, somriuen i continuen exercint de professionals de la política.

Enric Roig escriu un article d'opinió aquesta setmana criticant el pacte de govern entre ERC i CiU amb l'analogia tradicional de les Festes del Renaixement entre la Biga i la Busca. El PSC Tortosí ve reivindicant-se com la Busca en cada festa del Renaixement, i així ho fa Roig en aquest article, alhora que reivindica una regeneració democràtica, tal com reclamen els ciutadans. Paraules boniques però, que veient els de la fotografia de satisfacció pel pacte al Consell, queden buides de significat.

dijous, 25 de juny de 2015

Podemos+ICV?

De cara al 27S totes les postures acabaran clarificant-se. Diu que Podemos i Iniciativa podrien estar prop d'un acord, junt amb EUiA i Procés constituent. És a dir, una nova candidature no independentista. Com més prop siguem de les eleccions més clar quedarà qui està a favor de la independència i qui no. Llàstima que portem molt temps amb ambigüitats. UDC ja s'ha posicionat. Iniciativa encara no, almenys no de forma clara.

dimecres, 24 de juny de 2015

Converses de sala d'espera

L'altre dia a l'hospital, esperant com familiar, no com treballador, escoltant una conversa típica de sala d'espera. Que si no saben què fan, que si són incompetents, que si lo seu sou surt del meu,... Típica conversa de menyspreu cap als professionals sanitaris, de la pública. En part alimentada per la demagògia de les converses de carrer, en part alimentada per la demagògia dels opinadors i polítics que creen el corrent d'opinió que els treballadors públics com classe privilegiada. Són converses d'aquelles que et fan mossegar la llengua per no dir res però, que mostren total desconeixement de la feina que fan els professionals de la sanitat pública. I són injustes, molt injustes. Aquesta gent a la que critiqueu, es preocupa per mantenir en vida els vostres familiars. No és prou això?

dimarts, 23 de juny de 2015

Una llista unitària

Artur Mas insisteix en la llista unitària. Esquerra no però, ara Junqueras parla d'una llista unitària de les esquerres. És a dir, d'Esquerra i la CUP, perquè ICV no està per la labor de la independència, i la resta de partits tampoc. Artur Mas va per davant de Junqueras des de fa temps. I la reacció sempre és proposar una alternativa que sembla construïda per justificar no acceptar la del President. I crec que s'equivoca. Si fossin capaços de fer una sola llista independentista, lliure de lligams de partits, segurament tindria més acceptació ciutadana que no pas anar a les urnes el 27s i trobar-se vàries opcions que volen la independència però, que mostren les seves discrepàncies i hi acudeixen separades. A més, tenint en compte que al final compten els escons i no els vots, amb més d'una llista independentista, se'n poden perdre. Com si en sobressin.

dilluns, 22 de juny de 2015

Segles d'història compartida


Pedro Sánchez parla de segles d'història compartida per rebutjar que després del 27 de setembre Catalunya pugui fer un camí separada d'Espanya. Malauradament, el problema dels polítics espanyols és que assumeixen que la història compartida sempre ha estat lliure i en convivència i no una submissió, com ha patit Catalunya des del segle XVIII, amb l'ajuda, evidentment, de la gent que volia mantenir el seu estatus i que veien que posant-se al costat de Castella podien mantenir-lo.

La manca de voluntat per reconèixer i de corregir allò que Felip V va fer i que Franco va repetir, són comuns en PP i PSOE, per molts de matisos que hi hagi. I així no anem enlloc.


diumenge, 21 de juny de 2015

Programari lliure a Extremadura

Extremadura era un model fa uns anys en la implantació de programari lliure a l'administració pública a Espanya. Amb el PP aquesta referència s'ha esvaït i Microsoft torna a ser l'opció preferida del govern extremeny, contra l'opinió de la Junta d'Extremadura. La pregunta és si Monago prendrà la decisió -o l'ha pres ja- sense esperar l'opinió del proper govern i hipotecant el full de ruta d'ús de les TIC a Extremadura.

dissabte, 20 de juny de 2015

Acaba el curs, acaba Infantil

Ahir van finalitzar les classes al cole de Júlia -i a tot el país-. Júlia acaba P5 i al setembre comença Primària. Es fa gran molt ràpid. El temps passa volant. Arriben els deures, arriben els exàmens. Res que no haguem passat tots però, que et fan veure com deixaran de ser aquelles criatures d'Infantil i començaran a haver de responsabilitzar-se de les feines encomanades -que ja ho fèien- i superar les proves que els donaran la nota del curs.

A la tarda una representació dels xiquets i xiquetes de la classe, acompanyats dels seus pares i/o mares, vam organitzar un berenar per acomiadar-nos de qui ha estat la tutora des de P3 dels nostres fills i filles. Noèlia.

Les criatures només veure-la van córrer a abraçar-la. Van voler que els seguís per jugar amb ells als jocs infantils del parc. I a l'hora del berenar, en escoltar allò de "Tortugues!", tant acostumats que estan, van formar automàticament una fila per preparar-se per entrar a la sala on berenarien. Durant el berenar, Noèlia pendent dels seus xiquets i xiquetes, tal com si fossin a classe en una d'aquelles tardes de berenar després d'una de les festes del Soriano. Tots callats i berenant. Ella, pendent de si ja en tenen prou, de si s'han torcat les morrandes,...

Després els regalets, el recordatori dels seus alumnes durant l'etapa d'Infantil. Emoció. I, sorpresa, a continuació excursió improvisada de la classe de les Tortugues pel parc dels Xiribecs per acabar amb regalets de la "sinyoreta" per a tots.

Amb aquest text vull mostrar agraïment a Noèlia i a tants de mestres i professors que gaudeixen de la seva professió, la qual és la seva vocació, i que ho demostren dins i fora de l'escola. Ah, i que tan poc valorats estan per la nostra societat.


divendres, 19 de juny de 2015

Pares

Un pare amb la filla als jocs infantils. La
Deixa allí mentre s'acosta al bar de davant.
En tornar la filla s'ha mullat a la font. El pare renega. No cal dir res més.

dijous, 18 de juny de 2015

CiU es trenca

CiU es trenca. Diuen que amistosament però, es trenca. Per fi sabrem qui està clarament a favor de la independència i qui no a les eleccions del 27 de setembre. La setmana vinent nous consellers. Seran de CDC, seran d'Esquerra? Esquerra torna a oferir-se. De fet, ahir Oriol Junqueras no va ser gens crític amb el govern en la sessió monogràfica sobre salut al Parlament. I si Esquerra entra al Govern, hi haurà llista conjunta el 27S? I UDC i el PSC, aniran en coalició, ara que no són tan diferents?

Avui Miquel Iceta retreia al President haver trencat CiU per culpa del procés. No és pas que el PSC-PSOE no hagi tingut situacions conflictives ni escisions, no? I encara culparan Artur Mas d'això? No serà que el PSC depèn massa del PSOE malgrat presumir de tenir personalitat pròpia?

De Sánchez Camacho no cal dir gaire cosa. Encara no sé què fa que no ha plegat. Ella acusa Mas del trencament de CiU, i també dels problemes del PSC, i de crispar el país. S'ho hauria de fer mirar perquè la crispació no ve precisament dels partits sobiranistes si no més aviat del seu. Però, això ja ho sap i cal practicar el cinisme per fer creure el contrari.

dimecres, 17 de juny de 2015

ERC de Tortosa posa excuses

Quan dónes suport al partit que ha governat menyspreant-te durant la legislatura, has de construir uns arguments que siguin sòlids, o bé que ho semblin. I això ha fet Esquerra de Tortosa per justificar el suport a CiU, a Ferran Bel. El seu president, Marc Puigdoménech ho reflecteix en un article, en el qual bàsicament diu que un partit d'esquerres com ERC no és amic de pactes de varis partits, de pluralitat d'opinions al govern. Ups. És més, amb la política del "i si...?" justifiquen també aquesta opció. I si el pacte es trenca? Una visió molt poc adequada. Dia rere dia se'ns diu que hem d'arriscar-nos i tenim mostres de por per part dels partits que han de liderar el país...

Conveniència i Unió

En aquestes alçades lo que estan fent els d'Unió és cinisme pur. Quant de temps portem parlant del procés sobiranista i d'independència? Què defensava CiU al 9N? Què s'ha defensat a les darreres mobilitzacions per la Diada? Que encara ara Unió hagi de definir-se quant al procés sobiranista és un engany. Un engany perquè mantenen l'ambigüitat per conveniència. Perquè si no mantenen l'ambigüitat i s'han de definir, si es defineixen contra la independència i esdevenen el PSC de la dreta, això els pot penalitzar electoralment. De moment ja han superat les eleccions municipals amb la presa de pèl. Potser volien aguantar fins el 27S. Si tot va com sembla, hauran de definir-se. I sigui a favor o en contra, quedarà claríssim quins partits catalans es presentaran amb la independència al programa i quins no.

dilluns, 15 de juny de 2015

El cas Zapata, o la impotència del PP en perdre l'alcaldia de Madrid

Guillermo Zapata va escriure a Twitter fa uns anys, el 2011, uns acudits de mal gust sobre els jueus i sobre les víctimes del terrorisme. Probablement ningú no se n'hagués assabentat, excepte els seus contactes de Twitter, si Zapata no fos un rels regidors destacats del nou govern municipal de Madrid. Ha estat arribar Manuela Carmena a l'Ajuntament i fer-se públiques les piulades. I s'han fet públiques sense contextualitzar i sense destacar quan van ser fetes. El propi protagonista ho ha explicat. Unes piulades posades com exemple en una conversa d'humor negre, tretes de context, són fàcils de presentar com pensament o mal gust de l'autor. No crec que s'hagi fet innocentment si no amb mala fe.

Els mitjans de la dreta i aquells que se'ls escolten sense un mínim d'esperit crític de seguida han posat el crit al cel i han exigit la seva destitució. Esperanza Aguirre, cínica com és ella, escrivia una piulada solidaritzant-se amb la comunitat jueva, amb els pares de les xiquetes d'Alcàsser, amb el pare de Marta del Castillo i amb Irene Villa. Sobta que Aguirre no digui res quan el govern presidit pel seu partit permeti homenatges a la División Azul i ara se solidaritzi amb la comunitat jueva. No cal comentar gaire de la seva piulada. És la seva línia populista de sempre. I hi ha gent que se l'escolta!

Manuela Carmena ha acceptat la seva dimissió de regidor de cultura. Potser ha preferit no fer-ho més gros però, si les explicacions del regidor són les que són, s'ha equivocat cedint a les pressions. 

A Twitter podeu seguir l'etiqueta #ÉsteEsZapata, majoritàriament en suport al regidor cessat i on es recorden altres perles de polítics del PP que no han suposat mai cap dimissió, i ben just que s'hagin disculpat.

diumenge, 14 de juny de 2015

Arenas, sóc pesat però, insisteixo

És ser pesat, ho sé però, no em canso. Veig Javier Arenas que diu que el PSOE ha permès que radicals i extremistes governin on va guanyar el PP i no puc evitar-ho. No puc evitar repetir que a Espanya qualsevol procés electoral tria representants i que són aquests qui trien el president de govern, alcalde o allò que sigui que es tria. Per tant, afirmar que ha guanyat un determinat partit és cert però, a la vegada és fals i manipulador. Guanya i governa qui té majoria absoluta de representants. I això, si una força no ho aconsegueix, s'assoleix mitjançant pactes, excepte en casos en què es pugui configurar un govern en minoria.

Per tant, tot i ser pesat, insisteixo, perquè són més pesats aquells que expliquen les coses basant-se en una falsa realitat.

dissabte, 13 de juny de 2015

Dia de canvis

Dia de canvis a les alcaldies de molts municipis. Les coalicions de forces ciutadanes ha estat un aspecte destacable en casos com Madrid, Saragossa i altres. Avui Tele 5 obria el telenotícies destacant el fet que no governés en aquests llocs la llista més votada. Subtilment Tele 5 posant en dubte la legitimitat de la suma de regidors per escollir un alcalde?
Sigui com sigui, malgrat que alguns com Albiol, no ho hagin paït, les alcaldies que han sorgit són legítimes i legals, perquè no és alcalde qui té més vots si no qui té més regidors que el recolzen. És cert que els acords entre partits per governar tenen el perill que es trenquin per desavinences entre aquests. I si això passa i es facilita el retorn de la dreta al govern, serà un exemple de la immaduresa de les forces que se suposa que col·laboren perquè estan d'acord en fer-ho. Però, tot just comença la cosa. Esperem.
I no oblidem que encara hi ha eleccions pendents a Catalunya i a Espanya, de manera que el mapa municipal podria no estar tancat encara.

divendres, 12 de juny de 2015

Una nova etapa a l'Ajuntament

Demà s'inauguren 4 anys d'una nova alcaldia a Amposta encapçalada per Adam Tomàs. Canvi de cares al govern municipal. Ara, quan les bandes anem a felicitar les Festes a l'alcalde canviarem de carrer. El pregó espero que no estigui plagat de propaganda partidista. I quan s'inauguri la Fira, tant de bo no canviem polítics de CiU per polítics d'ERC. Queda el dubte de qui ocuparà cada regidoria del consistori, i quantes regidories hi haurà. Poc a poc. 

Malauradament, com s'ha vist aquesta setmana, l'alcalde sortint no serà regidor, igual que ha fet Rita Barberà a València. Havent pogut renunciar a ser candidat...

dijous, 11 de juny de 2015

L'antivacunes Forcades

Una monja mediàtica, amb arguments que trenquen amb la línia editorial de l'Església, posicionant-se sobre el dret a decidir, sobre el dret dels més necessitats. D'entrada sona bé. És el cas de Sor Lucía Caram o de Teresa Forcades. Sempre és esperançador veure que dins de l'Església no tot són personatges foscos que es postulen a la dreta espanyolista, com feien durant el franquisme, ni personatges que amaguen els casos de pederàstia o que promouen el masclisme.

Ara bé, això no els proporciona infalibilitat. Teresa Forcades s'ha destacat per criticar fortament la indústria farmacèutica. I és ben cert que les farmacèutiques actuen per aconseguir beneficis. Però, d'aquí a posar en dubte l'efectivitat de les vacunes va un bon tros. La darrera sortida de Forcades és la comprensió envers els pares que no vacunen els fills. Segons ella, el baix percentatge de crios a qui una vacuna no immunitza -en aquest cas, la de la diftèria-, justifica posar en dubte les vacunes per possibles efectes secundaris. Em sembla un insult a la intel·ligència i una argumentació impròpia d'algú que representa que és seriós.

Gràcies a les vacunes s'eviten milions de morts al món. La infalibilitat d'aquestes no existeix, igual que no es pot assegurar que els seus efectes siguin zero. Però, el pes dels aspectes positius de les vacunes és molt més important que no pas els dels aspectes negatius. I la no vacunació, a més, comporta riscos que poden suposar greus problemes de salut a la societat. És irresponsable la postura de Teresa Forcades i més amb la seva influència mediàtica.

dimecres, 10 de juny de 2015

Garantir la governabilitat, pactar amb aquells que abans eren corruptes

Ciutadans permetrà que governi el PSOE a Andalusia i el PP a la Comunitat de Madrid. Per a l'ABC Ciutadans és garantia de governabilitat. Queda lluny quan el partit de Rivera no volia pactar amb els partits esquitxats per la corrupció. Però, els arxius de tele i ràdio i les hemeroteques, fan inevitable que puguem recordar-los el seu purisme de fa només uns mesos enfront de la postura actual, de la que en diuen governabilitat.

dimarts, 9 de juny de 2015

Renunciar a l'acta de regidor està bé o malament?

Revista Amposta. Juliol de 2014. A l'espai dedicat als grups polítics que conformen el consistori, CiU dedica gran part del text a reflexionar sobre el fet que un regidor deixi l'acta de regidor i que passi a ser nomenat regidor un altre membre de la llista. I ho fan arran de la renuncia del regidor d'ERC Jesús Auré, per motius personals, deixant pas a Joana Estevez. En el text es poden llegir fragments com:
Ser representant municipal és una tasca del tot gratificant, ja que permet a qui l’exerceix millorar la vida dels seus conciutadans, escoltar les persones que tenim a prop i il·lusionar-se cada dia amb nous projectes que tenen com a única finalitat el bé comú.
Per passar a dir que:

Tot això, però, no és el que malauradament entenen alguns candidats a les llistes electorals que sembla que entren a formar part de les candidatures per complir les quotes que es demanen, per cobrir les necessitats del partit polític amb el que simpatitzen durant els dies de la campanya o per lluir tots junts en la foto de grup.
I continuar amb:

Sol passar que, un cop es coneixen els resultats electorals, els candidats no prenen possessió de l’acta de regidor i, com en un dominó, se succeeixen les renúncies d’aquells que no volen o no se senten capaços de subscriure aquest compromís tan important de ser representant municipal.
Tota una declaració de principis.

Bé doncs, avui sabem que Manel Ferré i tres membres més de la llista de CiU no recolliran l'acta de regidor el proper dissabte, dia de l'estrena de la nova legislatura, per motius personals i familiars. El problema però, és que segurament en cas de guanyar això no hagués passat. Que no dic que no vegi bé que deixi la política municipal, no. Perquè ja anava sent hora de deixar-la. Molts polítics estan acostumats a viure per i de la política, ja sigui en càrrecs electes, en càrrecs de confiança, en càrrecs de partit, etc. Per tant, ho veuria bé -tot i que Isabel Ferré, qui ocuparà ara el cap del grup de CiU, ja porta uns quants anys a l'Ajuntament-. Allò que no veig tan bé és que en comptes de no presentar-se hagin esperat a perdre per repensar-se la continuïtat com regidors. I de passada, per anul·lar tot allò que deia el grup de CiU el juliol de 2014.

dilluns, 8 de juny de 2015

L'FMI dels co...

L'FMI vol que a Espanya es retalli més. Més copagament sanitari i en educació. L'organisme presidit per Rato fins el moment d'esclatar la crisi econòmica, organisme que no la va veure venir -o això diuen-, i després presidit per Lagarde, qui va manifestar en el seu dia que la gent gran són un problema per a l'economia -per dir-ho d'alguna manera-. Un organisme on no veus ningú amb aspecte de patir gana. I quan qui no pateix gana diuen als altres que han de patir, marrameu. Aquesta gent vol que es copagui més. Els serveis públics, si per ells fos, serien privats. El model americà, el seu somni americà. No importa si copagar implica posar barreres d'accés. Al cap i a la fi la senyora Lagarde això no ho ha de viure.

diumenge, 7 de juny de 2015

La reforma del carrer Major

Avui ens ha tocat a La Lira participar a la processó de Corpus d'Amposta. Hem encetat la temporada d'estiu de cercavila i concerts. Hem assajat per a l'Elisir d'Amore abans de la processó. El mes de juny serà complicat... I hem arribat tard però, hem hagut d'esperar encara. Imagineu si arribem a arribar a l'hora...

En entrar al carrer Major, una millora respecte d'anys anteriors. El carrer, reformat, ja no té voreres. Els músics no hem hagut de pujar a les voreres per repartir-nos per l'amplada del carrer. I és que la reforma del carrer Major ha estat un encert del govern sortint. Cal esperar que l'entrant sigui capaç de treure'n partit. Altres ciutats aprofiten el seu casc antic per fer activitats periòdicament (firetes, animació, etc.). Amposta podria ser com aquestes ciutats, sobretot amb un carrer Major i una plaça de l'Ajuntament en condicions.

dissabte, 6 de juny de 2015

VIPs a Berlín

Les imatges de la tele amb el Barça recollint la copa, amb els VIPs -Artur Mas, Francesc Homs i altres- mirant-ho a través del mòbil, a sobre, a la llotja. Una imatge significativa dels temps que vivim. Arreu, en qualsevol celebració, en qualsevol acte, veiem gent amb mòbils, amb tauletes, immortalitzant el moment. I els VIPs no són menys. Ara que, la forma que tenen de fer la foto, com aquell que no té ni idea de com va l'aparell, és com si veiessis els teus pares o avis en acció. A veure si després no hi ha foto i els n'han de passar una per "whats"!

divendres, 5 de juny de 2015

Vacunes, antibiòtics, llet i altres paranoies

Aquesta setmana ha estat notícia que un xiquet de 6 anys ha hagut de ser ingressat per haver-se contagiat de diftèria. Els seus pares van fer cas, segons diuen, de grups contraris a les vacunes i per això el xiquet no estava immunitzat contra aquesta infecció. A causa d'això es comença a parlar de la necessitat de fer obligatòria la vacunació o de perseguir aquells que difonen missatges contraris a la mateixa.

S'ha de fer, s'ha de perseguir els antivacunes? No ho tinc clar. Sí que cal fer pedagogia entre la població i intentar neutralitzar els que difonen aquest tipus de missatges. Perquè si no ja podem començar a perseguir els contraris als antibiòtics, als que diuen que la llet no és bona per als humans, a qui es nega a fer una transfusió al seu fill basant-se en la seva creença religiosa, etc. El món està ple de gent que opina que les vacunes, els antibiòtics, la llet, etc., no són bons i promouen el seu rebuig, sovint basant-se en arguments amb poc fonament o amb uns fonaments de dubtosa justificació. Hi ha qui els escolta i qui no però, arribar al punt de perseguir-ho no sé si cal. I confesso que d'entrada diria que sí, de totes totes. Però, seria una resposta precipitada, sense gaire reflexió.

Sí que s'ha de vetllar per la salut dels altres i analitzar si el fet de no vacunar-se una persona suposa un risc per a les persones que l'envolten, i aleshores decidir si en aquests casos cal actuar. Perquè, com es diu, la llibertat d'un acaba on comença la dels altres.

dijous, 4 de juny de 2015

Pactes

Veig el programa .Cat a TV3 sobre els pactes post-electorals. L'alcalde sortint de Badalona queixant-se del govern que es formarà fruit d'un pacte de les forces que no van guanyar. Enèssima vegada que algú critica uns pactes legitimats pel sistema que tant defensen. El candidat del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, acaba dient allò que el pluralisme és bo però... És a dir, el país serà una olla de grills a causa dels pactes que hi haurà arreu, la governabilitat serà complicada... Res com un sistema alternant PP i PSOE. Si és que al final no són tan diferents. Els bienis liberals i conservadors els agradarien, segur, de bon grat.

dimecres, 3 de juny de 2015

ERC de Tortosa per un #noupaís

Hola, que som d'ERC de Tortosa. Volem dir que Ferran Bel ho ha fet fatal. No volem un govern de dretes. Volem un govern d'esquerres. Ah, si, i volem un #noupaís. Volem millorar Tortosa, per un #noupaís. La nostra campanya serà super tortosina, per un #noupaís.

I després de les eleccions...

Eic, que no era tan dolent Ferran Bel. En homenatge a Forés facilitarem una nova legislatura de CiU al govern tortosí. Ei, per un #noupaís eh?

dimarts, 2 de juny de 2015

Unió, el PSC del centre-dreta

L'altre dia a la ràdio un dirigent d'Unió parlava del posicionament sobre la independència al partit i utilitzava arguments relacionats amb la pluralitat d'opinions dins del partit, de la semblança amb la pluralitat de Catalunya, etc. Ni més ni menys que els arguments que utilitza el PSC quan no es vol mullar sobre una qüestió. El PSC és un partit amb moltes sensibilitats, igual que ho és el país.

Els militants d'Unió properament votaran una proposta de la direcció per posicionar-se en relació amb la continuïtat del suport del partit al procés sobiranista. Però, votaran un document complex, un document que no parla clar. Així es curen en salut i poden canviar de posicionament sense incomplir el compromís votat per la militància.

La pregunta del 9N ja va ser una presa de pèl, fent-la més complexa del necessari. Ara els passa el mateix als d'Unió. I al final encara se'n desmarcaran si CDC aposta per la independència. Per què no diuen clar que no volen saber res de la independència i que estan amb Duran? Si ja ho sap tothom!

dilluns, 1 de juny de 2015

Les xiulades a l'himne i les legislacions a mida

Crec que no havia escrit mai tant sobre temes relacionats amb el futbol. Encara que el futbol és només l'excusa. El PP, no tenint prou amb haver atiat els ànims per xiular l'himne espanyol dissabte, ara volen fer un canvi legal per poder condemnar aquest tipus d'actes. La llibertat d'expressió se'ls en refot. Per a ells no n'és de llibertat d'expressió. I, com en altres situacions, es disposen a anunciar legislacions a mida, en calent. I les legislacions a mida mai no són bones. I menys si surten van embolcallades amb mala llet.

Tampoc no és estrany això. Amb la "llei mordassa" ja s'ha vist que la llibertat d'expressió és una llibertat molt relativa.