dimarts, 31 de març de 2015

dilluns, 30 de març de 2015

Corre, corre, que només podem inaugurar avui

S'acaba el temps per fer inauguracions, visites a obres i per posar primeres pedres. Avui els periodistes ebrencs tenen 12 convocatòries de rodes de premsa, de les quals més de la meitat són inauguracions o actes semblants. Hauran visitat el territori 4 consellers només avui. I avui no és més que un exemple del ritme frenètic dels darrers dies, de les darreres setmanes, dels partits polítics que governen en municipis o a la Generalitat, per poder fer-se la foto inaugurant, visitant obres, posant primeres pedres. Corre, corre, que s'acaba el temps! Aquest és el nivell. 

Es posen primeres pedres, tal com feia el tripartit, just abans de les eleccions, s'inauguren equipaments que encara trigaran a posar-se en marxa,... sumat a les obres que es van enllestint de pressa. Amics tortosins es queixen que ara, al final de legislatura, el govern de Ferran Bel s'ha decidit a quitranar carrers. A Amposta ho han fet de forma més dissimulada, si és que han dissimulat. El fet és que, si en aquests temps moltes activitats dels polítics ja són sospitores d'electoralisme, només cal caure en el ridícul de voler córrer per inaugurar sigui com sigui.

diumenge, 29 de març de 2015

Aguirre jugant a casa

La tele sintonitzada sense ordenar. Poso el primer canal i apareix 13 tv. Hi ha Esperanza Aguirre sent entrevistada per l'imparcial i gran periodista Carlos Cuesta. Duu un fermall en forma de marieta però, a primer cop d'ull, només veure'l, m'ha semblat l'anagrama de la sèrie V als anys 80. Aguirre, la Diana del PP. Qui sap si en secret no es menja ratolins crus i a sota de la pell llueix una fantàstica bossa de pell de cocodril. Aguirre avui era notícia perquè diu que potser es van equivocar votant contra l'Estatut. Es va equivocar fent campanya de recollida de signatures? S'equivoca quan afirma coses sobre Catalunya que no són certes? Ho admetrà en un futur? No sé com pot tenir credibilitat aquesta senyora en aquestes alçades.

Canvio de cadena. Mari Pau Domínguez ha fet una pregunta incòmoda a Aguirre i ella s'ha molestat. Els altres periodistes, cavernaris, s'hi han tirat a sobre. Vomitiu.

dissabte, 28 de març de 2015

La futura Hisenda catalana

Llegeixo una notícia que diu que IBM dissenyarà el programari de la nova Hisenda catalana. Un titular que no és del tot fidel al contingut de la notícia. IBM s'encarregarà de dissenyar i d'implantar el programari que permetrà a la Generalitat recaptar els tributs que actualment pot recaptar, substituint el programari actual, i es dissenyarà de forma que pugui ampliar-se per recaptar tots els tributs, en el supòsit que això arribi a passar. El programari es basarà en una solució de mercat. No diré el nom però, imagino quina és aquesta solució de mercat. I imagino com de traumàtic pot ser el canvi, així com la convivència amb aquest programari.

Dues coses. El titular del diari ARA podria ser més curós. La via d'externalitzar el disseny i implantació del programari que gestionarà la recaptació d'impostos no deixa de ser un exemple de com la Generalitat prefereix posar els serveis informàtics en mans privades en comptes de confiar en els professionals de l'Administració. Professionals que amb els anys han perdut poder adquisitiu, per no dir, la feina.

divendres, 27 de març de 2015

Informar o cercar audiència

Ahir a la nit fent zàping poso el Cuní i em trobo que estava entrevista la iaia d'una de les víctimes de l'accident d'avió. Diu que va voler ella ser entrevistada. A mi se me'n fot. Em sembla el súmum. Furgar en la ferida, mirar de donar fins el darrer detall, com si fos imprescindible que la societat sabés fins i tot què van sentir els passatgers segons abans de morir. Increïble. Suposo que els periodistes quan estudien parlen de la informació en termes més o menys semblants a com es parla en el context de la Informàtica quan s'estudia la teoria de la informació. Informació és allò que aporta alguna cosa, sense entrar en termes tècnics. I per a mi, moltes de les notícies que veiem i escoltem no són informació.

En Cuní és un exemple però, tots els mitjans s'estan dedicar a repetir i repetir notícies de la tragèdia, sense aportacions noves, simplement repetint. Els programes de tarda de les principals ràdios catalanes començaven ahir a la tarda igual, amb les declaracions del fiscal francès que posava sobre la taula una acció voluntària del co-pilot de l'avió. Unes declaracions que s'estaven repetint des del migdia. Avui es destacava que el co-pilot -a qui ja s'ha condemnat a l'infern, sense saber 100% què va passar-, va passar una temporada de pràctiques a l'aeroport de Reus. Un altre exemple de notícia per omplir espai.

En resum. Quan hi ha tragèdies, quan hi ha tragèdies properes, veiem com els mitjans de comunicació no es diferencien gaire d'alguns programes del cor. Altres tragèdies no tan properes, encara que impliquin ciutadans catalans i/o espanyols, es tracten amb més distància. També és per reflexionar.

dijous, 26 de març de 2015

Candidats socials

Les eleccions municipals s'apropen i cada cop veurem més candidatures obrint el seu compte a Instagram, a Twitter, a Facebook, intervenint i fent propostes. El mateix que cada 4 anys, adaptat a la realitat actual. Però, si al darrere no hi ha un veritable perfil social, un perfil personal que vol estar en contacte real amb els electors, no tindrà gràcia, no tindrà interès. És el mateix interès que tenen molts polítics a Facebook o a Twitter, on només publiquen allò que els interessa difondre però, on no interaccionen amb els lectors, no debaten.

dimecres, 25 de març de 2015

El dia després

Avui he seguit poc els mitjans de comunicació. No m'interessa el més mínim escoltar tot el dia els detalls de la tragèdia d'ahir. Compte, no s'ha de confondre amb un desinterès, amb manca de sentiment. Però, els mitjans podríem dir que en fan un gra massa. Qui ha fet la portada més digna? Qui està més a sobre de cada cosa que passa? Ahir sembla que el Cuní va esplaiar-se posant nom i cognoms a algunes de les víctimes, amb fotografies del seu perfil a les xarxes socials incloses. Algú el va comparar amb Nieves Herrero amb el cas de l'assassinat de les noies d'Alcàsser. No seria tan bèstia però, no és propi de Cuní conrear el morbo d'aquesta manera. Dels pocs mitjans que he seguit per informar-me, em quedo amb Catalunya Ràdio i amb la portada del diari ARA.

dimarts, 24 de març de 2015

Anticatalanisme fins i tot en tragèdies

Consternació al territori per la mort de la jove de Rosell que va caure al riu Sénia. Consternació a la qual se suma l'accident aeri de l'avió que anava de Barcelona a Düsseldorf, sobre els Alps francesos. La gent normal, la bona gent, compartiria, d'alguna manera, la tristor del moment. Evidentment no pot ser mai la tristor de la gent propera a les víctimes però, d'alguna manera la tristor en casos així s'encomana. Però, hi ha altra gent, gent que dins del cap té poca cosa. I en aquest cas aquesta gent s'ha manifestat. Alguns a Twitter s'han alegrat que a l'avió accidentat viatgessin catalans. Anticatalanisme fins i tot en casos així. Un anticatalanisme que no és general. No es pot generalitzar que des de fora de Catalunya s'hagi alegrat la gent que hagin mort catalans però, l'existència d'expressions d'alegria com aquestes és per tenir-la en compte.

El PP al llarg dels anys, per treure vots a fora, ha abonat l'odi contra Catalunya, ha difòs mentides o mitges veritats per generar crispació. I després ha acusat els catalans d'odiar Espanya i de crispar. No cal més que anar a les hemeroteques per veure-ho. Cada expressió puntual d'odi contra Espanya s'ha extrapolat a la situació social catalana, mentres que les expressions anticatalanes s'han minimitzat.

Darrerament dirigents del PP han insistit perquè no es permetin les xiulades a l'himne i al Rei d'Espanya a la final de la Copa del Rei entre Barça i Athlètic de Bilbao. Esperanza Aguirre qui més. Sembla que tinguin ganes que això passi en comptes de voler evitar-ho. Sembla que cridin la gent a xiular com més fort millor.

Avui, Aguirre i companyia, tenen una oportunitat de demostrar quines són les coses realment importants i, si s'han queixat d'uns xiulets que encara no s'han produït, han de denunciar les expressions -lliures- sense compassió pels morts, per ser catalans, i no quedar-se callats. I no tinc clar que ho facin.

dilluns, 23 de març de 2015

Eleccions andaluses

El PSOE d'Andalusia no es va estimbar ahir, malgrat el cas dels ERO. Mateix resultat que a les anteriors eleccions andaluses. És per preguntar-se com els electors han tornat a confiar en els socialistes, per no parlar de les més de 3 dècades que fa que governen allí.

El PP sí que es va estimbar. Però, han preferit no perdre amb dignitat. Han decidit tirar pilotes fora, bàsicament. I Rajoy? No ho sé. Sánchez Camacho ha dit que el resultat és perquè els electors del PP es van quedar a casa. La majoria silenciosa...

Podemos es van quedar curts. S'esperava, s'esperaven millors resultats. Potser és perquè si no és Pablo Iglesias qui dóna la cara, la resta són actors secundaris. Ja es veurà en els propers comicis.

Ciutadans, malgrat la propaganda anticatalana del PP, han entrat amb força al parlament andalús. Tot un èxit.

IU sí que ha fracassat. Entre els de Podemos i els ERO sembla que els ha afectat més el desgast que al PSOE.

I UPyD, els grans fracassats, fora del parlament. Rosa Díez té un problema.


Ens ha deixat Carme Pañella

Ahir ens va deixar Carme Pañella. Molta gent a Amposta sap música gràcies a ella. Jo, per circumstàncies que no vénen al cas, vaig ser alumne seu del darrer curs del que ara s'anomena llenguatge musical, i de primer d'harmonia. Ja tenia contacte musical amb la família. Amb el seu germà Juli vaig fer el grau superior de clarinet. Recordo les seves classes intenses. Ens feia treballar molt. Però, apreníem molt també. Tenia un caràcter potent però, a la vegada ens tractava com una mare. La saleta de classe, amb el piano on fèiem els dictats i on ens explicava la teoria. De tant en tant ens separava per diferents llocs de casa per fer exercicis de forma independent. La biblioteca, aquell ambient ple de cultura i d'activisme polític, lloc ideal per concentrar-se i resoldre les activitats... Bons records, compartits de ben segur amb molts ampostins i ampostines.

Descansi en pau.

diumenge, 22 de març de 2015

Al maig

Avui Barcelona ha tancat els laterals de la Diagonal perquè en facin ús les persones. 70.000 euros perquè s'hi facin activitats. Després de 6 diumenges cap activitat i que sigui la gent qui decideixi què vol fer. Una mica car potser promoure un ús artificial dels laterals de la gran avinguda barcelonina. Això sí, ja hi ha alguna empresa que ha tingut publicitat gràcies a la mesura. Al maig eleccions.

Ahir venia Artur Mas a Amposta a inaugurar la nova oficina de turisme. No sé si sobredimensionada o no. No sé si serà com un CAT més. I de passada, el President va visitar la futura residència d'avis. Si no es pot inaugurar, es pot visitar. Al maig eleccions.

I és que qualsevol ajuntament aprofita el temps que li queda per sortir amb plafons informatius de projectes que han de començar, per visitar obres, o per inaugurar tot lo que pugui. Perquè, com sabeu, al maig...

dissabte, 21 de març de 2015

Jornada de reflexió a Andalusia però, a València no

Demà hi ha eleccions a Andalusia. Avui, jornada de reflexió. Un dia en què els partits fan lo que sigui per demanar el vot però, sense demanar-lo. Una jornada amb poc sentit, quan a la xarxa aquesta reflexió no existeix. Però, a més, aquesta jornada només és vàlida a Andalusia. I per això, amb una ètica discutible però, de forma totalment legal, Rajoy ha anat a València a presentar el programa electoral per a les eleccions municipals de maig. Suposo que si això ho hagués fet un altre partit el PP hauria sortit a queixar-se. Ara, és de lo més normal i segur que de forma cínica afirmarien que no té res a veure amb les eleccions andaluses. Ves que no podien triar cap altre dia.

divendres, 20 de març de 2015

El Rei, la censura

Aquesta setmana el MACBA ha cancel·lat una exposició en la qual hi havia una escultura on el rei Joan Carles era sodomitzat per una activista boliviana i a la vegada aquesta era sodomitzada per un gos. Al mateix temps el rei vomitava flors. El director del MACBA va declarar als mitjans que no sabia que l'exposició contenia una obra d'aquestes característiques i que, com que no era coherent amb la "línia editorial" del mateix no podia acceptar-la. A la ràdio vaig escoltar que resulta que el mateix director l'endemà va dir que s'havia autocensurat. Avui l'autora de l'escultura diu que el director tenia coneixement d'aquesta des de feia més temps que no pas dilluns. Alguns ho han comparat amb la censura de la portada d'El Jueves. I és que la llibertat d'expressió a casa nostra fa riure. No és ja la censura que pugui imposar-se si no que a sobre la gent s'autocensura. I després, "tots som Charlie"...

dijous, 19 de març de 2015

El Rei, els Jocs

Aquesta setmana ha estat el Rei a Tarragona. Escoltant l'alcalde de la ciutat, és com si sense la seva visita els Jocs del 2017 no tinguessin uns bons fonaments. Calia una empenta. I què millor que una visita reial. Quanta gent assajant la genuflexió o l'acotament del cap per saludar el Rei! Quanta gent esperant sortir a la foto dels patriotes! Després pensaran lo que vulguin però, ells hi eren. Ara que, a Tortosa, quan era príncep bé que se'l va rebre amb entusiasme, amb la princesa Letícia. Fins i tot ens explicaven els mitjans que es van aturar a l'Ardiaca a fer les seves necessitats...

Tema a banda, els Jocs del 2017. Una despesa més que ens vendran com una oportunitat. No n'hem tingut prou de preses de pèl les darreres dècades... Calla, que Amposta diuen que volen que siguem subseu...

dimecres, 18 de març de 2015

Un país para vomitar

No per menjar-se'l, com diu el programa de televisió. És per vomitar aquest país-estat anomenat Espanya. Ahir notícia bomba. Havien trobat les restes de Miguel de Cervantes al convent de les Trinitàries de Madrid, on constava que l'havien enterrat. Per alguna raó els polítics de torn, diguem-li Ana Botella i els seus, van voler verificar-ho i es va fer una actuació arqueològica, es va exhumar el cos i es van analitzar les restes. Ahir els científics deixaven oberta la possibilitat que les restes siguin de l'escriptor però, no ho podien confirmar perquè no podien fer la prova de l'ADN. En canvi, l'encara alcaldessa de Madrid va sortir als mitjans victoriosa d'haver confirmat allò que no es podia confirmar. Propaganda electoralista. Acte ridícul. Com diuen algunes crítiques, es destinen diners per investigar una cosa intrascendent i es neguen diners per a investigació molt més necessària. De la mateixa manera, es neguen diners i suport per recuperar els morts per la repressió franquista i es destinen esforços a resoldre un enigma que, ni era enigma ni era necessari resoldre'l.

Ahir també, una altra notícia per vomitar. Hisenda equipara el PP amb una ONG com Cáritas i diu que no hi ha delicte amb les donacions rebudes per aquest partit. No hi ha delicte. De Cospedal ha tret pit. Se'ns queda la cara de pasta de moniato. I ells se'n riuen de tots nosaltres.

dimarts, 17 de març de 2015

Diner públic que esdevé privat

Ahir escoltava la ràdio quan parlaven de la decisió de l'Audiència de Barcelona de desestimar el cas dels sobresous de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Em vaig quedar parat perquè ha estat una cosa molt ràpid però, més parat em vaig quedar pels motius. La FMC és una entitat privada i per això no pot haver-hi mai malversació de fons públics. És a dir, una entitat que es finança majoritàriament amb diner públic, transferit pels ajuntaments, és privada i els diners públics que obté esdevenen privats. Igual que passa amb altres organismes que es nodreixen del diner públic però, fan i desfan com una empresa privada, tant quant a gestió de personal com de diners. Deplorable però, legal. I això s'hauria d'acabar. Però, qui ho voldria acabar?

Com he escoltat en alguns programes de ràdio, tot ha estat molt ràpid i facilita que els partits puguin anar a les eleccions municipals amb els seus candidats preferits no imputats. Fantàstic.

dilluns, 16 de març de 2015

70 anys de pau

70 anys de pau. Lema de la moneda de 200 euros amb la imatge de Felip VI que emetrà la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. L'inconscient ha traït algú. Acostumats als "25 anys de pau" que va vendre Franco en el seu temps, han volgut fer una equivalència reciclant la frase. Si restem, 70 anys de pau es remunten a 1945, final de la II Guerra Mundial. Per tant, entre 1945 i 1975 a Espanya no va haver dictadura, no es va perseguir cap enemic polític, no es va condemnar ningú a mort, etc. És molt que no han posat 76 en comptes de 70, per començar ja des de la victòria del 1939.

Potser hauria estat massa descarat.

diumenge, 15 de març de 2015

L'amic Chávez

No és només que el govern espanyol sigui hipòcrita quan carrega contra Podemos per haver estat finançats, suposadament, pel govern de Veneçuela, quan ells no tenen cap inconvenient a fer negocis amb el govern xinès, el govern d'un règim comunista que no respecta els drets humans, que persegueix els seus enemics polítics. No és només això. És que tenim un ministre de Defensa que l'any 2012 qualificava de "gran amic" Hugo Chávez, gràcies a la compra d'armes a Espanya que va fer aquell govern abominable. Voldria jo veure els tertulians que cerquen els punts febles de Podemos analitzant tot allò que fan els partits que ells defensen respecte d'altres règims dictatorials i/o poc respectuosos amb els drets humans.

Ah, sí, és que és un tema de conveniència, no d'ideologies ni de principis. Ja deia jo.

dissabte, 14 de març de 2015

Ferran II d'Aragó, el visionari

Monedero estaria content. No tant Rajoy, perquè el PP parla d'una Espanya que ve dels romans, si no d'abans. El govern d'Aragó organitza un cicle de conferències sobre la figura de Ferran II d'Aragó, Ferran el Catòlic. El títol del cicle és "Ferran II d'Aragó. El rei que va imaginar Espanya i la va obrir a Europa". Resulta que l'Espanya centralista i forçosament unida de 1714 ja la va somiar Ferran el Catòlic. La divisió dels regnes de Castella i d'Aragó durant el seu regnat eren per fer creure que no pretenia crear Espanya, el país que somiava. I com no, ja pensava aleshores en Europa. Qui sap, potser pensava en l'euro i en la Merkel.

Calla, que a Aragó governa el PP, no ho recordava. Recórrer al sentiment aragonès per sobre del català, atiar sentiments per recollir vots...

divendres, 13 de març de 2015

Monedero i els 5 segles d'unitat

Podemos a Catalunya amb el dret a decidir fa com Iniciativa, però, en clau centralista. Mai no parlen clar i quan han de definir-se parlen d'un dret a decidir més ampli, per acabar negant el dret dels catalans a dir si volem independitzar-nos d'Espanya o no. Iniciativa, per no mullar-se es dediquen a parlar de drets més amplis però, en allò que se suposa que ells defensen, defensa dels drets socials, del medi ambient,... 

Juan Carlos Monedero va venir ahir a Catalunya i ens va obsequiar amb una lliçó paternalista de la història. Va tornar a ser ambigu, sense mullar-se sobre el dret a decidir dels catalans però, va mostrar el seu pensament, contrari al mateix. Segons ells, Catalunya porta 5 segles d'aventura conjunta amb la resta d'Espanya. Sembla ser que Espanya ja la van unificar els Reis Catòlics. Som tontos els catalans. Hem celebrat un tricentenari en comptes de celebrar el Pentacentanari quan tocava. Gràcies Monedero, per obrir-nos els ulls.

dijous, 12 de març de 2015

Governant Andalusia des de Catalunya

Esperanza Aguirre té bons alumnes. Ella ja ho deia l'any 2005, que Catalunya no era Espanya, i li dolia que si Gas Natural comprava Endesa aquesta aniria a parar fora del territori nacional. Es va disculpar però, perquè no tenia més remei. Catalunya és terra hostil per als polítics del PP.

Ahir el delegat del govern a Andalusia es cobria de glòria carregant contra Ciutadans, o Ciudadans, com deia ell. No li sembla bé que un partit català, a sobre dirigit per un home que es diu Albert, gestioni els temes d'Andalusia. No vol que des de fora gestionin Andalusia. Tothom sap que si governa el PP a Andalusia Madrid no interferirà en les decisions, no dirigirà les polítiques andaluses. Perquè tothom sap que el PP és un partit federalista i que cada autonomia fa lo que li sembla.

Ciutadans potser no s'imaginaven que l'anticatalanisme el patirien fins i tot ells, tan unionistes com són, tan amics com són de Sánchez Camacho cada Diada.

dimecres, 11 de març de 2015

Aguirre se salva

Avui una de les notícies parlava de les comissions de Francisco Granados, qui fou número 2 d'Esperanza Aguirre, relacionades amb l'adjudicació d'escoles concertades. En pocs mesos és el segon cop que es parla de qui fa un temps era el tertulià simpàtic i demagog del PP als platós de televisió. Ignacio González, l'hereu d'Aguirre a la Comunitat de Madrid, ha estat notícia en relació al seu àtic a Marbella i les ombres que hi planen, cosa que ha acabat amb la seva carrera política. Però, Aguirre, se'n surt victoriosa i, lluny de ser sospitosa perquè els seus homes de confiança han quedat amb el cul a l'aire, treu pit i es converteix en la candidata a l'alcaldia de Madrid, i dóna lliçons a tothom. Unbelievable!

dimarts, 10 de març de 2015

La Generalitat contra els pisos buits

Quan el tripartit va limitar la velocitat a les entrades a Barcelona CiU va posar el crit al cel. Van arribar al govern i no van eliminar si no reformar la mesura, establint velocitat variable a les entrades a Barcelona en funció de la contaminació atmosfèrica, de la meteorologia i de la densitat del trànsit. Van aplicar allò que criticaven, per molt que ho presentessin com un canvi.

Ara la Generalitat planteja tenir preferència per comprar pisos buits de les entitats financeres, sancionar els pisos buits que no es mantinguin adequadament, i fins i tot expropiar-los temporalment per fer-ne el manteniment, i imagino que per posar-los en lloguer. El tripartit anava en aquest sentit. Potser no en els mateixos termes però, al cap i a la fi, era una mesura intervencionista del Govern per evitar que les entitats financeres tinguessin bosses de pisos buits mentre hi havia persones que no podien accedir a l'habitatge, persones que fins i tot havien pogut ser desnonades.

Dues de les mesures més criticades del tripartit, adoptades pel Govern de CiU i, un cop més, sense admetre que potser aleshores no tenien raó o que podrien haver estat més constructius a l'hora de criticar.

dilluns, 9 de març de 2015

Inauguracions preelectorals

L'altre dia un polític ampostí compartia una notícia d'El País que parlava de la presència de 14 polítics per inaugurar una rotonda en un poble de Granada. Vénen eleccions i aquestes coses es repeteixen i arriben a extrems exagerats. Però, no cal anar a Granada. Al nostre territori mateix hi ha alcaldes que amb els seus regidors estan sortint freqüentment als mitjans, si no inaugurant coses, presentant-se en indrets on s'han de construir equipaments o lo que sigui, amb el plànol al costat, per fer-se la foto preelectoral. En seran 1, 2, 10 o quants sigui. No importa el número, importa el fet. Ens fan propaganda electoral de forma descarada, que no vol dir que no sigui legal ni legítim.

D'altra banda, tants polítics per inaugurar una rotonda, a més del fet electoralista, també em recorda quan hi ha inauguracions de fires, quan hi ha declaracions de polítics per treure pit per alguna cosa. Als mitjans se'ls pot veure envoltats d'una munió d'altres polítics i simpatitzants del partit, trient el cap per sortir a la imatge, assentint algunes declaracions, amb cara d'interès. No són actes preelectorals però, igualment mostren el nivell de la política que tenim, tant en l'àmbit local com en altres. L'important, sortir a la foto.

diumenge, 8 de març de 2015

Dia de la dona treballadora

Avui, 8 de març, dia de la dona treballadora. Treballadora com les nostres mares, la majoria de les quals van dedicar-se a una de les feines més dures, la feina de casa. Per sort els temps han evolucionat i les dones treballen fora de casa, com els homes, tot i que encara s'han de superar discriminacions, com els sous, el tipus de feines, etc. I a més de treballar fora de casa moltes continuen sent les principals treballadores de casa seva, perquè molts homes no entenen que la feina a casa ha de ser una col·laboració de tota la família.

Avui, dia de la dona treballadora, algunes com la vicepresidenta del govern espanyol, no són un exemple a seguir. Renunciar al permís maternitat com va fer, per exercir de vicepresidenta, no és un exemple. Si per ser dona i tenir un fill, corria perill de quedar fora del govern, havia d'haver-li posat les coses difícils a Rajoy.

dissabte, 7 de març de 2015

ICV i les plebiscitàries

Iniciativa té un problema amb el sobiranisme però, no sé si el coneixerem mai. No s'hi troben còmodes. No volen dir-ho clar, que no els interessa. S'hi sumen i després matisen, com per sortir-se'n. La tercera via. Aquesta setmana, com se sap, Raül Romeva va anunciar que abandonava el partit pel rumb que ha seguit en el procés sobiranista. Dolors Camats però, ha continuat en la línia erràtica d'Iniciativa. Iniciativa no accepta que les eleccions del 27S siguin plebiscitàries. Molt bé. Suposo que si guanya una majoria independentista canviarà de parer. De fet, si l'ANC acaba presentant candidatura encara serà més clar.

És evident que seria desitjable un referèndum. Iniciativa continua insistint en aquest tema, tema que no és viable per la postura del govern espanyol. I si no és possible fer un referèndum què fem? No voldran una DUI, no? Doncs només queda fer eleccions. Com cansen xeic.

divendres, 6 de març de 2015

.CAT

Ahir a la nit el programa .CAT va tractar la sanitat catalana. El conseller Ruiz i l'ex-consellera Geli. Sí, la que va posar la primera pedra del nou hospital de Tortosa, amb uns diners que no estaven assegurats i segurament sabent que no es faria. Entre els dos no es van fer mal. És a dir, crítiques poques, més aviat coincidències i alguna petita diferenciació. Acompanyats al debat de diversos professionals, dels quals només una radiòloga de Vall d'Hebron va posar les coses al seu lloc, acompanyada per una representants dels usuaris de la sanitat pública. Es va veure majoritàriament una sanitat que funciona bé excepte casos puntuals. Segur que molts usuaris i professionals ahir es donaven cops de cop contra la paret en veure que l'oficialitat vesteix la realitat a la seva manera.

Faltava gent de Cafè amb llet, faltava parlar de casos com Innova, perquè semblava que a Catalunya fossin tot flors i violes, i que els consorcis ICS+altres són fantàstics.

dijous, 5 de març de 2015

Rajoy contra tots

Rajoy, per convèncer, necessita atacar els contraris amb fal·làcies, sense arguments. La por dels radicals de dreta -què és el PP?- i d'esquerra, els independentistes,... no han arreglat mai res i són un perill. L'origen del PP és el que és. És ple d'hereus del franquisme. Practica unes polítiques regressives pròpies d'altres temps. Que sí, que Ciutadans i Podemos poden ser titllats de radicals, de populistes. Populistes en major o menor mesura ho són tots els partits. Només cal escoltar les intervencions en els mítings. El PP, a més, relacionat amb múltiples casos de corrupció, partícep de la destrucció de l'anomenat "estat del benestar", promotor de la vida alegre del totxo,..., diu que els altres no arreglen mai res. Quina vergonya.

dimecres, 4 de març de 2015

El nom de la cosa

Hi ha diverses organitzacions a Catalunya que no volen la independència. De fet, no volen ni més autogovern, ja els va bé com estem. Fins i tot alguna d'elles ha estat bel·ligerant amb aspectes com la llengua, atacant la immersió lingüística a l'educació, per exemple. No actuen precisament cercant la concòrdia si no generant mala maror. Però, després resulta que el seu nom dóna la impressió de ser una altra cosa. Convivència Cívica Catalana (CCC), Societat Civil Catalana,... El nom no fa la cosa.

Llegeixo que CCC volen que els senyals de trànsit estiguin en castellà, a més de català. Es queixen que a Catalunya no es respecta el bilingüisme en la senyalització i que això és un perjudici per als conductors no castellanoparlants. Han comptat els senyals que no tenen cap text o que tenen textos, com STOP, els quals no necessiten traducció? Perquè els senyals a Catalunya crec que no m'equivocaria si digués que majoritàriament respecte el bilingüisme i que, només en casos de senyalització urbana, en plafons que tenen text lliure, aquest potser sí que apareix en català únicament. En la resta, potser és que aquesta gent vol que es posin els noms de ciutats en català i castellà. Si no no ho entenc.

Vas per l'autopista i els senyals estan en castellà, català i fins i tot alguns en àrab. Per la resta de vies els senyals acostumen a ser gràfics típics de prohibició, obligació, perill, o indicacions de destinació, ja sigui sortides en autopistes i autovies, poblacions properes, etc. Que expliquin on cal aquí el bilingüisme. O és que ho volen tot en castellà i no s'atreveien a dir-ho clar...

dimarts, 3 de març de 2015

La tercera via d'ICV

Raül Romeva s'ha donat de baixa d'ICV per la seva postura envers el sobiranisme. ICV defensa una Catalunya sobirana dins d'Espanya. Sobta que defensi això Dolors Camats. Pensava que ella era del SíSí. Però, és com Herrera. Sí però, no. Sí a mitges. Fer un Duran però, d'esquerres i ecologista, que consti. La tercera via en bicicleta. Continuen sense parlar clar sobre la independència. El 27 de setembre votem independència o no independència. Els nivells de gris entre el sí i el no veurem si aconsegueixen fer-se veure. De moment, ICV cada cop s'assembla més al PSC.

dilluns, 2 de març de 2015

El nou hospital

Un nou hospital a les Terres de l'Ebre? Quan era consellera Marina Geli va córrer a posar la primera pedra d'un nou centre sanitari que se sabia que no acabaria sent, almenys ni a curt ni a mitjà termini. Durant mesos els socialistes treien pit amb el cartell que rebia els usuaris de l'hospital on constava el pressupost consignat per fer l'Hospital. Un pressupost inexistent i no assignat, com s'ha vist amb el temps. 

Arribava CiU al govern i mostrava el seu poc interès per fer-lo. El titllaven de fum. Fa pocs dies es confirmava que diners per fer-lo, ni cinc. Amb el nou Trueta, a Girona, la contundència no va ser tal com amb Tortosa però, el projecte, que jo sàpiga, encara no s'ha iniciat. La línia és clara. Diuen que no hi ha diners. No ho tinc clar però, això diuen. I per tant, de nou hospital res de res. És igual si estem al cul del món, si Tortosa té un hospital de referència que necessita una renovació en un territori com el que és. És clar, sempre podem fer quilòmetres i anar al "veí" Joan XXIII...

Encara que, una pregunta que també cal fer-se. Si es fa un nou hospital, qui el gestionarà?

diumenge, 1 de març de 2015

Eleccions i ebre crescut? Transvasament

#playmobil la pujada de l'#Ebre a #ampostaAquests dies l'Ebre baixa ben ple. No sé si han acudit televisions de fora de Catalunya mostrant com de ple va el riu i notant quanta aigua es perd a la mar. Abans ho feia Canal 9 però, com que no existeix... Per si no han vingut a gravar el riu avui he encarregat a uns clicks la feina perquè ja tinguin mostres d'aquesta animalada d'aigua malgastada...

A la ministra d'Agricultura li haurà anat de perles aquesta crescuda de l'Ebre per tornar a parlar de transvasament, ja en precampanya electoral, a València. Les xifres d'hectàrees inundades, de volum d'aigua que va a parar a la mar, comparada amb la necessitat d'aigua de València i Múrcia, són massa senzilles com per no desaprofitar-les.

Com deia, els clicks ja han gravat el reportatge, per si volen fer-ne un a l'estil dels imparcials fets per la desapareguda Canal 9.