dissabte, 28 de febrer de 2015

El PP fa campanya amb el PER

Els partits unionistes i uniformistes espanyols, com el PSOE, cauen en les seves contradiccions. Una d'elles, el PER, un subsidi que existeix a Andalusia i Extremadura per als temporers del camp, i que es pot cobrar si s'han treballat 35 dies l'any. No se li passa a cap partit eliminar-ho. De tant en tant algun polític que no té res a perdre a Andalusia, com Duran, ho critica. Uns no ho volen eliminar perquè això seria un daltabaix electoral, altres ho critiquen perquè al seu territori això ven.

Ahir llegia que el PP, quan falta poc per a les eleccions andaluses, reduïrà el requeriment de 35 dies treballats a només 20. Impossible que el PSOE es posicioni en contra per motiu sobvis. El PP està en campanya. I la uniformitat que demanen per a tot Espanya, oblidada, perquè total, altres territoris com Catalunya, ja es donen per perduts.

divendres, 27 de febrer de 2015

El caloret

La conya de la setmana, "el caloret" de Rita Barberà. L'alcaldessa de València va fer un discurs de crida a les falles amb una barreja sense sentit de valencià i castellà, i amb certa incoherència. Rita Barberà ha passat de ser la que va crida "Victoria, Victoria", a ser l'estrella dels video-muntatges del "caloret".

Potser va tenir un mal dia, potser no es trobava bé. No me'n riuré d'això, ni de la seva incoherència discursiva. Sí que és remarcable el poc domini del català de molts polítics populars valencians, malgrat que fan bandera del valencianisme lingüístic, promouen la diferenciació de català i valencià per la via legal, intenten sotmetre els filòlegs als seus critèris ideològics, i al final el valencià l'utilitzen ben poc, de forma marginal, segurament sempre que volen quedar bé.


 

dijous, 26 de febrer de 2015

El nivell d'Alberto Fabra

El PP perd els papers, encara que els seus fidels no hi veuen inconvenients. L'altre dia Rajoy li prohibia a Sánchez tornar al Congrés a parlar com va parlar i va reblar-ho titllant-lo de patètic. Avui el president del País Valencià, quan l'ha comparat amb Rajoy el diputat valencià de Compromís, Enric Morera, no se n'ha estat de dir-li que desitja que no li passi com al seu company ahir a Madrid, Joan Baldoví. Si heu seguit les notícies sabreu que va tenir un mareig fruit d'una pujada de tensió. Aquest és el nivell de la política espanyola en general. Tornarà però, a guanyar per majoria absoluta el PP a les properes autonòmiques? Ja es veurà.

dimecres, 25 de febrer de 2015

Candy Crush no, escons buits sí

Que Celia Villalobos ahir fos caçada jugant al Candy Crush durant la sessió del debat de l'estat de la nació [espanyola] ha estat una de les notícies del dia i una de les coses que ha generat més indignació política. D'entrada podríem unir-nos a l'escàndol públic que suposaria això de la procrastinació dels polítics. Però, parlem-ne.

Fa anys, quan no hi havia mòbils segur que més d'un llegiria alguna cosa per distreure's, faria ninots en un paper, o qualsevol cosa. Fins i tot algú dormiria. Calla, que això encara passa al Congrés dels Diputats... Res més lluny d'allò que passa en reunions inacabables en qualsevol empresa. Que consti, que no l'estic justificant però, cal reconèixer que ens escandalitzem potser per no res.

Els socialistes diuen que dóna molt mal exemple. Ara bé, podrien explicar si és bon exemple que en les intervencions dels grups amb menys representació el nombre de diputats del Congrés es redueixi de forma notable. Això també és un mal exemple, crec que molt més mal exemple, que una persona que desconnecta una estona d'un debat, per cert, avorrit i crispat.

dimarts, 24 de febrer de 2015

Syriza es desinfla

Haurà cedit realment el govern grec? Haurà cedit la fins ara anomenada Troika? Tots volen presentar-se com guanyadors o com no perdedors. D'entrada sembla que Syriza s'ha desinflat després que semblés que plantaria cara a la voluntat alemanya de continuar amb l'austeritat forasenyada. Perquè de tot allò que prometien, com va fer Rajoy a Espanya, res de res. La diferència és que als partits de dretes faltar a les promeses no els passa factura però, als d'esquerres sí. I als d'esquerres els costa poc barallar-se i escindir-se. Això no és necessàriament dolent. Dolent és que no siguin capaços de mantenir la postura que tenien, i que segurament sabien que no podrien o seria difícil de mantenir.

dilluns, 23 de febrer de 2015

Joaquín Roca "Arsís"

Quan era menut a l'estiu venia a casa de visita un home alt, prim, amb bigotet, mirada alegre, simpàtic. Venia a veure mon iaio, Pepe de Llaó. Li duia puros i cafè de França, on vivia. El dia que venia es quedava a dinar i els grans parlaven de les seves coses. Jo era un crio i no me n'assabantava de res. Poca cosa sabia de la història d'aquell home. 

Amb els anys vaig saber que aquell home tan simpàtic i de semblant alegre, havia estat soldat republicà i es va haver d'exiliar a França, deixant part de la família, inclosa la seva mare, a Amposta. La seva mare, velleta, un dia va anar a veure mon iaio per demanar-li si podia ajudar-la perquè son fill tornés al poble. Mon iaio va fer allò que va poder i va signar els avals que li asseguraven poder tornar al poble i sense replesàlies.

Gràcies a les xarxes socials he recordat aquest home, Joaquín Roca "Arsís", a través d'un familiar seu qui ha publicat unes imatges i n'ha explicat la història, fent-me lligar caps. Una història com tantes altres fruit de guerres cruels que no entenen d'amics ni de familiars. No les oblidem.

diumenge, 22 de febrer de 2015

Un centre de referència en música a Amposta

Llegia ahir que a Amposta l'institut Ramon Berenguer IV serà el centre de referència per als alumnes que cursin estudis de música. Un llegeix el títol de la notícia i sembla una gran notícia. Però, em queden dubtes. Sí, els estudiants de música tindran preferència a la matrícula. No sé com està la matrícula al centre i si això és realment rellevant. A més, es convalidarà la música i altres assignatures als estudiants i se'ls adaptarà l'horari perquè puguin compaginar-lo amb l'horari dels estudis musicals. Jo pensava, i segueixo pensant, que la convalidació s'ha de fer, independentment de si el centre és de referència o no perquè això és un criteri del sistema educatiu i no del centre, si no és que cada institut ara funciona com una universitat alhora de convalidar. Quant a l'adaptació horària, potser sí que es farà però, imagino que sempre serà en funció de la planificació horària del professorat, i que tampoc no serà cap problema per als estudiants de música matricular-se als altres centres. Perquè si és així s'ha d'explicar.

S'ha comparat el cas del Berenguer amb l'Institut de Tecnificació. No sé si són casos equivalents. Sí que penso que per a mi un institut de referència en estudis musicals hauria de ser un institut que impartís aquests estudis. Diguem-li conservatori, diguem-li institut que fa el paper de conservatori. En cas contrari, la notícia no deixa de ser un titular mediàtic de cara a la galeria.

dissabte, 21 de febrer de 2015

Celia Villalobos

El PP envia Celia Villalobos a La Sexta a defensar les polítiques del PP. Una de les polítiques més demagogues que he vist, que acompanya el seu discurs amb un tarannà proper. Estil Esperanza Aguirre però, amb un caràcter més dur. Defensant l'indefensable. Defensant els arguments de partit. Per exemple, Villalobos afirma que a Madrid no hi ha llistes d'espera malgrat les retallades perquè els metges es prenen els pacients uns als altres. I els periodistes riuen. Una política mediocre amb cagades conegudes al llarg dels anys, defensant la tasca de govern del PP... Vénen eleccions i aquest perfil sempre ha donat molts vots.

divendres, 20 de febrer de 2015

La venda de les dades de salut dels catalans

Les dades sanitàries dels catalans en mans d'empreses privades, gràcies al nostre Govern. Semblava que s'havien fet enrere però, resulta que no serà així. Amb finalitats científiques és la puntualització però, és normal ser desconfiat i pensar que poden passar de mà en mà fins ara a parar, per exemple a les bases de dades d'asseguradores o altres parts interessades en les dades de salut. No és només no estar d'acord si no que, si això tira endavant, s'hauria de demanar el consentiment explícit a cada usuari del sistema sanitari de la venda de les seves dades. Perquè els drets sobre les dades personals és dels usuaris, no del Govern, i la venda ha de ser consentida.

dijous, 19 de febrer de 2015

Va de rotondes

Muuu #ampostaVeïns de Vigo han intentat fins el final aturar la instal·lació d'un vaixell de pesca en una rotonda de la ciutat, argumentant que és una despesa innecessària i important. Però, finalment no ho han pogut evitar i l'alcalde ha aconseguit el seu objectiu. A la tele sortia satisfet per lo bonica que ha quedat la rotonda i perquè és un homenatge als pescadors.

Aquesta notícia m'ha recordat Amposta. Aquí durant uns anys es va posar de moda inaugurar rotondes amb obres d'art de cost gens menyspreable. Havíem de ser una destinació de turisme cultural -de rotondes-. Eren els temps en què, com que sobraven els diners, posar el crit al cel era impensable, perquè se't titllava de mal ampostí i de no estimar l'art. Suposo que ara no es plantejarien uns encàrrecs d'aquest estil. I no és per no estimar l'art, tot i que algunes d'aquestes obres no m'agraden, si no que el govern municipal hauria d'haver estat conseqüent i invertir en les entitats culturals del poble com a mínim tant com en aquestes obres que ens havien de convertir en la capital del turisme cultural de l'Ebre.

dimecres, 18 de febrer de 2015

Estructures d'estat?

Estructures d'estat. Ahir el President presentava dos comissionats que han de crear la "desconnexió legal" de l'estat. Podríem dir que és lògic. Però, també podem pensar que si encara no hem votat si volem o no la independència, certs passos potser són precipitats. Perquè el President ens vol fer votar al setembre però, si guanyen les opcions independentistes encara haurem de fer un referèndum i estar un bon temps amb Espanya. Temps que es podria aprofitar per a la desconnexió. Massa prudència per preguntar els catalans de forma definitiva i menys per començar a construir un estat que encara no sabem si serà, que tant de bo que sí.

dimarts, 17 de febrer de 2015

La llei Corcuera del PP?

Llegeixo que una reforma legal permetrà que inspectors puguin entrar als domicilis, sense ordre judicial, per comprovar que la instal·lació per produir energia solar estigui en regla. Aquest govern es caracteritza per retallar drets de les persones, tot i negar-ho, tot i reivindicar-se com liberals. Retallen la llibertat d'expressió. Ara retallen el dret a la intimitat, permetent entrar a les cases per comprovar si infringeixes la llei. D'entrada, per al govern, tothom delinqueix i s'ha d'encarregar de demostrar el contrari. Pensava que la cosa no anava així. 

El PP va criticar en temps de Felipe González la llei Corcuera, la de "la puntada a la porta", la qual permetia que els policies entressin als domicilis, sense ordre judicial, si perseguien delictes de narcotràfic. Els delictes perseguits eren molt més greus que això que volen perseguir ara. I el PP ho va criticar. Perquè era a l'oposició. Ja es veu que de problemes no en tenen amb aquestes mesures que envaeixen la intimitat de les llars.

dilluns, 16 de febrer de 2015

41 anys

Continuem per la quarantena. Complim un any més. On és la crisi dels 40? No tenim temps de patir-la amb el dia a dia que ens absorbeix. I demà un dia més.

diumenge, 15 de febrer de 2015

Dia mundial contra el càncer infantil

Avui, 15 de febrer, és el dia mundial contra el càncer infantil. Si el càncer ja és una malaltia cruel en general, quan afecta infants la seva crueltat, emocionalment és major. No hi ha cosa que faci encongir més el cor que veure una criatura patir. 

Segur que tots heu conegut casos, ni que sigui per la televisió, de criatures que pateixen o han patit càncer. I també haureu conegut casos en què les famílies han demanat ajuda per poder marxar als EUA i poder tenir un tractament alternatiu al que podien tenir a casa nostra. És el cas de Richi, un xiquet a qui van detectar un tumor cerebral. Van haver de marxar als EUA, encetant una campanya per sol·licitar l'ajuda que els ajudés a finançar el tractament i l'estada allí. Més endavant el seu pare va presentar la Fundació Richi, una fundació que vol aconseguir fons suficients per dur l'especialització en càncer infantil que hi ha als EUA a Catalunya. No només van demanar ajuda per al tractament d'en Richi si no que va acabar fructificant una iniciativa per fer la vida millor a les famílies que en el futur s'enfrontin a la malaltia. Feu-hi una ullada. Podeu col·laborar amb 1 euro al mes mitjançant la plataforma Teaming però, hi ha altres maneres, com veureu al web. Segur que coneixeu altres iniciatives per crear un futur millor en el tractament del càncer infantil. Si ajudeu a la seva difusió entre tots crearem un futur millor per lluitar contra aquest enemic tan cruel.

dissabte, 14 de febrer de 2015

La debacle del PSOE a Madrid

Al PSOE sembla que s'han tornat suïcides. Si fa poc van signar un altre pacte amb el PP, amb la reforma legal contra el yihadisme, aquesta setmana han estat d'actualitat per la destitució del candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid, per poder col·locar el candidat guanyador. Jo pensava que Tomás Gómez era un candidat triat democràticament i que tenia tota la legitimitat per continuar sento-ho. Però, resulta que no, que encara que hagi estat triat, si no és del gust de la direcció, el canvien i punt. Jo no els he de votar però, no sé jo si aquesta imposició de Pedro Sánchez serà realment el camí cap a la victòria o si s'enfonsaran més.

divendres, 13 de febrer de 2015

Grècia la culpable

Com diuen, Grècia i Europa juguen al joc de la gallina. A veure qui mantindrà durant més temps la seva posició fins que cedeixi l'altre. Serà Grècia, serà el nou govern grec qui tensi la corda fins que la Unió Europea admeti que no li convé que els grecs no paguin el seu deute? O serà al contrari i el govern grec, quan arribi al límit, en veure que no rebrà diners, es farà enrere? Ho veurem.

Ara bé, de Grècia se'n parla. Habitualment escoltem opinions contràries a la postura que defensava Syriza a les eleccions. Opinions que presenten una situació negativa si els grecs es neguen a negociar, es neguen a pagar. El ministre de Guindos parlava dels diners que havia deixat Espanya a Grècia -no dels que havia rebut la banca espanyola i que van a compte del deute espanyol-.

Ahir el ministre Margallo deia que si Espanya no hagués deixat diners a Grècia -mira que són bons els espanyols- haurien pogut pujar les pensions un 38% i les prestacions de l'atur un 50%. Algú s'ho creu? Pobrets els del PP, que han hagut de fer retallades en part per culpa dels grecs. Que dolents són els grecs... Bankia i companyia, res de res.

dijous, 12 de febrer de 2015

Taxa per als vehicles particulars

Ahir a la tele em vam semblar escoltar que el conseller de Territori i Sostenibilitat vol implantar una taxa sobre els vehicles particulars per fomentar l'ús del transport públic. El govern català s'ha tornat ambientalista. Primer van reformar però, no llençar, la limitació de velocitat a les entrades de Barcelona que va iniciar el Tripartit. De fet, ho han ampliat. Ara volen penalitzar l'ús del vehicle particular. Serà generalitzat? Serà només a les capitals? Promourà el govern que la gent no compri cotxes? Perquè és hipòcrita demanar que la gent compri cotxes, perquè el sector de l'automòbil és un sector important de l'economia, i al mateix temps et diguin que si els utilitzes per circular et castigaran. Ja passa amb les zones blaves i les verdes. Ara una taxa més. I en zones com les Terres de l'Ebre o altres zones amb una xarxa de transport públic més justeta, aquesta taxa serà encara més injusta.

Al final tot es redueix, com penso que van fer amb l'euro per recepta, a calcular quants vehicles que hi ha i quants diners es recaptarien si se'ls fes pagar una nova taxa. Una font d'ingressos vaja, res d'ambientalisme.

dimecres, 11 de febrer de 2015

El teatre de CDC i UDC

CDC i UDC van votar ahir diferent a Madrid en la votació de la reforma legal contra el yihadisme. Reforma que, recordem, amplia de forma poc clara els casos en què es pot considerar un acte com terrorisme, i que també inclou la implantació de la cadena perpètua. Avui a primera hora del matí, notícies per la trencadissa. Durant el dia tot s'ha matisat perquè no s'hauria acordat una postura comú. Sigui com sigui, que poc m'importa, perquè no deixa de ser un episodi més d'aquest distanciament que no acaba de fer-se realitat entre CDC i la UDC encapçalada per Duran, tot i que CDC no va votar a favor, com UDC, tampoc no va votar en contra. És a dir, es van abstenir. I abstenir-se en un cas com aquest, és facilitar la seva aprovació i d'alguna manera, dir que ja els va bé aquesta reforma legal. Així doncs, tant diferent no han votat, només han fet teatre, és a dir, política, tal i com s'entén avui dia.

dimarts, 10 de febrer de 2015

Poti poti per Barcelona

Avui escoltava a la ràdio que a Barcelona s'han ajuntat Guanyem Barcelona, Podemos, Procés Constituent i Iniciativa. Iniciativa s'agafa a un ferro roent per no ser desplaçada pels moviments ciutadans. Podemos, un partit que no parla clar quan es tracta de parlar d'Espanya i Catalunya, company de viatge dels altres tres. Per por d'alguns? Realment per afinitat? No sé. Crec que hi ha massa parts en aquesta unió, amb uns eslògans per treure fora del govern l'alcalde Trias que no sé jo si convenceran gaire. Perquè unes consignes vàlides en l'àmbit català o espanyol en l'àmbit de la capital catalana potser haurien de ser altres.

dilluns, 9 de febrer de 2015

La llista i la casta

Fa no res que els de Podemos deien que els Botín i el Santander no eren "casta". Fa una mica més Marc Márquez va haver de fer unes declaracions perquè la premsa de Madrid deia que pagava els seus impostos a Andorra. Un català campió del món de motos i no espanyolista. Cada cop que s'ha sabut d'algun hipotètic polític català amb comptes a Suïssa, escàndol, amb o sense proves irrefutables.

Avui s'ha fet pública part de la "llista Falciani", una llista de comptes a Suïssa, al banc HSBC. Legals i no tan legals. Un dels legals, Fernando Alonso. El patriota Alonso va ser resident a Ginebra i per això tenia els diners allí. Si hagués estat català no hauria anat igual la cosa. De Botín res que no se sàpiga ja, perquè ja van regularitzar amb l'amnistia fiscal els diners que tenien a Suïssa. No són casta, no, els Botín.

diumenge, 8 de febrer de 2015

Ja fa un any

Ja fa un any que ens va deixar José. Sembla que fos ahir que va passar. Encara són fresques les imatges d'aquella nit interminable i el patiment sobrevingut, inesperat. Però, al mateix temps ha estat un any intens, un any de canvis, d'adaptacions. Ha estat un any complicat i que s'ha intentat portar de la millor manera possible. Sembla que fos ahir que va passar, i malgrat tot, hem viscut tant...

dissabte, 7 de febrer de 2015

Grècia i Europa

Ens posen la por al cos per si Grècia continua amb la postura ferma enfront la Troika. De Guindos l'altra setmana parlava que Espanya deixaria de rebre els diners que se li deven, milers de milions. Espanya deu milers de milions. Grècia pot sortir de l'euro. Als grecs els afectaria gaire? Perquè crec que preocupa més a la resta d'Europa que als grecs.

Què passaria si Espanya estigués en la situació de Grècia, en què la societat ha patit unes retallades descomunals, una humiliació fora de tota lògica, sent relegat el país a ser els pàries d'Europa? No sorgirien moviments d'extrema dreta, com l'Alba Daurada grec, i partits com Podemos que acabarien guanyant eleccions i plantant cara? O els espanyols, humiliats, continuarien [relativament] feliços com fins ara? Tenen res a perdre els grecs? Fins ara ja han perdut molt i el nou govern se suposa que ha de complir lo que es proposava, posar fir a la sagnia del país. Europa ha de reaccionar. No sembla que la postura del BCE, de tancar l'aixeta, sigui la millor opció.

divendres, 6 de febrer de 2015

El PP i el PSOE, de la mà, i el PSC content

L'acord entre PP i PSOE, entre Rajoy i Sánchez, és un episodi més d'aquests socialistes que han perdut la S i l'O de les seves sigles. S'han posat d'acord per perseguir el terrorisme de forma més àmplia. Diuen que és per perseguir el terrorisme islamista però, no és el primer lloc on hi ha crítiques per com es defineix en aquesta reforma legal el delicte de terrorisme. De fet, no se sap ben bé què seria i què no seria terrorisme en molts casos. A més, per molt que Sánchez hagi dit que ho derogaran si governen, han aprovat també la cadena perpètua.

PP i PSOE junts. Ho van fer amb la llei de partits, creada a mida per perseguir els partits abertzales. Ho van fer amb la reforma exprés de la Constitució per primar el pagament del deute per sobre de cap altra cosa. I ho han fet ara. Socialistes, aneu torts.

dijous, 5 de febrer de 2015

Plebiscitàries i referèndum

Al programa del Cuní van comentant cada dia, amb comptagotes, el resultat de l'enquesta de Gesop que han encarregat sobre el procés sobiranista de Catalunya. Segons l'enquesta la meitat dels catalans prefereix un referèndum vinculant que no pas una declaració unilateral d'independència, en cas que a les eleccions del 27S el resultat sigui sí a la independència. L'enquesta s'ha fet a 1600 persones majors de 16 anys del territori català.

D'entrada una mostra de 1600 persones sobre varis milions d'electors a mi no em dóna confiança però, he de pensar que estadísticament és una enquesta fiable amb un marge d'error raonable. No he vist aquestes dades. En Cuní s'ha recreat amb aquest aspecte de l'enquesta. Com una forma de donar raó a la proposta del president Mas.

A mi m'importa poc el resultat aquest. Crec que no té cap lògica convocar unes eleccions plebiscitàries i en l'hipotètic cas que guanyés el sí demanar encara una altra ratificació en un referèndum. De fet, estic segur que seria un referèndum que no es podria realitzar perquè el govern espanyol ho impediria. I continuaríem la llarga travessa sobiranista, en permanent estat de mobilització i de tensió política. Potser no cal, no?

Per cert, sí, ahir va nevar. I avui fa molt de vent.

dimecres, 4 de febrer de 2015

La tia Teresa, de Fortanete

FortaneteEns ha deixat la tia Teresa, de Fortanete. Una trista notícia. Però, com es diu, és llei de vida, i ens queden els bons records.

Records, sobretot de quan era menut. Anar a Fortanete era una aventura. Aleshores les carreteres no eren com les d'ara. I les d'aleshores tampoc no eren com les d'abans. En aquells temps anàvem amb el Diane 6 cap a munt, tots 5. Les corbes del coll d'Ares i les de Cuarto Pelado no eren com ara, eren molt més impactants, amb una carretera estreta en la qual et podies trobar de sobre un cotxe de cara a tota pastilla, o un camió que ocupava la calçada.

Allí passàvem les nits a casa dels tios, Luis, el Puntalero, i Teresa. La casa, sempre oberta, com la majoria del poble. Als baixos una fresqueta sempre... A l'esquerra el corral, amb els animalets. Un porc, gats,... Escales a munt ens estaven esperant. En aquells temps, mon tio, ma tia, i la velleta tia Juana, qui fa uns anys que ja ens va deixar. Ma tia Teresa la recordo amb aquelles galtes sempre roiges, una mirada d'aquelles optimistes i sinceres. El parlar agradable, tot simpatia, amb l'accent entranyable de la zona.

L'any que van ser "caridaderos" recordo la gran festa. Vam arribar el dia que els crios feien "las tortas", les coques que es beneeixen el dia de la festa de Sant Cristòfol. A l'antic forn vam anar a pastar les coques amb els crios del poble i arribats de fora. Recordo el dinar que van fer, amb un munt de gent. Tothom fent festa, ajudant, menjant. I els més menuts a jugar pels carrers, a la vora del riu, a agafar sangoneres i cullerots.

De més grans, sent ja més a la família, ja hem fet nit en altres llocs però, sempre hem anat de visita a casa dels tios. I semblava que el temps no hagués passat, si no fos pels detalls dels aparells tecnològics que han anat apareixent a les llars -recordo encara quan tenien un telèfon que funcionava amb una manivela per trucar-. La casa, igual. La tia, igual, amb el mateix somriure i conversa agradable, malgrat que la salut l'ha anat castigant poc a poc.

I bé, no és que hagi explicat gaire de com era la tia. Només he volgut posar uns records en un dia en què ens ha deixat algú a qui ens estimem molt i que, malauradament, no hem pogut visitar tant com voldríem. Ens queda el record. Sempre que tornem a Fortanete ens en recordem i ens en recordarem.

Descansi en pau.


dimarts, 3 de febrer de 2015

El vent també provoca problemes a l'Ebre, per molt que hi estiguem acostumats

El cap de setmana va fer vent a l'Ebre. Els mitjans es fixaven amb el vent al voltant de la capital catalana. De l'Ebre, com ja fa vent sovint, no cal dir res. Aquí dissabte al matí ja bufava prou fort. Però, per als mitjans la ventada no existia encara. Avui llegia que la carretera entre La Ràpita i el Poble Nou es va tallar per la caiguda de pals de la llum que van caure. No recordo haver vist la notícia a TV3, a RAC 1, ni a cap altre mitjà d'àmbit català. Com ja deia en un altre apunt, així no es fa país. Ara, com que s'ha previst neu a Barcelona, no es parla d'altra cosa, com és normal.

dilluns, 2 de febrer de 2015

Millores sanitàries a Tortosa i la suite de Duran

ERC de Tortosa proposa mesures per millorar l'atenció sanitària a Tortosa... Potser millor a les Terres de l'Ebre. Potser tornem als temps de la "comarca de Tortosa". Calla, no, és que vénen eleccions municipals i ara cal fer propostes en clau local, molt local. No és que no em semblin bé les mesures proposades, que sí. És que no sé si són totes les que falten i fan pensar on ha estat ERC, el partit, durant la legislatura?

Duran es veu que necessita la seva suite al Palace de Madrid per poder fer tractes amb els altres partits. Sense comentaris. També diu que no és independentista, i no es trobaria còmode amb un programa electoral que contemplés la independència. Gran descobriment. Ja ho sabem això. La pregunta és si a UDC tampoc no es trobarien còmodes o si és un problema de Duran. Perquè a l'hora de votar qui ha de dirigir UDC guanya Duran, no cap altre.

diumenge, 1 de febrer de 2015

Xifres contra xifres

Ahir mostra de força de Podemos. 300.000 persones van reunir a Madrid. Dues Diades sortint al carrer moltíssims més catalans. No és que el govern espanyol no ho reconegui, si no que els de Podemos practiquen l'ambigüitat i no es mullen, és a dir, no reconeixen aquesta força del moviment sobiranista. M'alegro que a Madrid tremolin perquè perilla l'alternància PP-PSOE. No m'alegro que l'alternativa sembli un invent que ha de córrer més que esperaven i que en alguns temes siguin com els altres.

Pretenia Podemos ser la Izquierda Republicana del segle XXI, salvant totes les distàncies necessàries? O pretenia ser el nou partit Radical? On s'han quedat? On es quedaran?